Crític Cerca
Opinió
Eulàlia Reguant

Eulàlia Reguant

Activista social i exdiputada de la CUP.

Ferrovial com a símptoma

La decisió d’externalitzar els rastrejadors, que podia semblar un error fruit d’una decisió precipitada, era fruit d’una política estratègica i meditada del Departament de Salut

16/11/2020 | 06:00

La setmana passada vam conèixer que el Departament de Salut prorrogava el contracte de gestió del 061 a Ferrovial. Aquesta notícia tornava a fer aflorar el contracte per a la gestió dels rastrejadors, altrament anomenats scouts, fet a l’ampara de l’estat d’alarma de la primera onada de la Covid sense cap procés de contractació pública obert, un contracte de 18 milions d’euros. Malgrat totes les declaracions públiques i les votacions al Parlament de Catalunya per rescindir el contracte, el Departament de Salut, sense cap explicació, ignora la cambra catalana i de nou, menysprea a les treballadores de la sanitat pública, i sobretot de l’Atenció Primària i Comunitària que veuen com se’ls continua negant el seu paper en la detecció i el seguiment dels casos lleus i moderats.

El contracte dels scouts

El mes de juny saltava a la llum pública que el Departament de Salut havia externalitzat a Ferrovial la gestió dels rastrejadors de la Covid19, i en concret, a Ferroser Servicios Auxiliares. Recordem que és l’empresa que ja fa anys gestiona el telèfon 061/Salut Respon, i que per tant, fa negoci amb un telèfon bàsic per la nostra salut. La tempesta va començar. Vam presenciar una nova batalla al govern de JxCat i ERC, d’aquelles que ara sembla que ens entretenen cada dia. Fins i tot, vam veure com, quan la consellera de Salut intentava justificar el contracte, la portaveu del seu partit, ERC, sortia en roda de premsa a reclamar al govern la rescissió del contracte.

Enmig d’aquest fangar, el Departament de Salut anunciava la inversió de 4’5 milions d’euros per contractar 430 professionals de salut per reforçar l’atenció durant l’estiu. Els 17’7 per Ferroser havien de servir per contractar 150 rastrejadors. Una desproporció molt clara, que si bé es podria entendre que en el contracte amb la multinacional hi havia també despeses en inversions, generava encara més rebuig i indignació.

L’allau de crítiques va portar que s’aprovés al Parlament per unanimitat la rescissió del contracte a mitjans del mes de juny. En aquell moment, va començar el debat sobre què s’hauria de pagar o no a Ferrovial per aquest fet. El càlcul que alguns feien en aquell moment significava que la suposada indemnització s’acostava perillosament al 3% del valor del contracte. Ironies de la vida, referint-nos a una empresa vinculada al Cas Palau.

Van aprofitar l’estat d’alarma per ampliar la transferència de capital públic a una empresa del Ibex35

El debat, però, el finiquitava la consellera de Salut a finals d’agost: no pensava rescindir el contracte. Un nou missatge perillós: allò que aprova el Parlament, que fins i tot voten els partits que donen suport al govern, no cal complir-ho. I és més, tampoc cal explicar-ho. De fet, la setmana passada afirmava que el contracte era necessari.

En alguns dels debats al voltant d’aquesta contractació pública, ERC ha volgut responsabilitzar a aquells col·lectius que durant mesos van treballar perquè no s’aprovés la malanomenada Llei Aragonès. Excuses de mal pagador, de qui no vol assumir una mala decisió. En tot el procés de la implementació dels rastrejadors no hi ha hagut cap concurrència pública, i com a tal, no hi ha hagut cap procés de valoració. Tot i que és més que dubtós que l’eventual aprovació d’aquesta llei hagués impedit aquesta contractació per tots els arguments esgrimits per la Plataforma Aturem la Llei Aragonès, només podrien utilitzar aquesta excusa si hi hagués hagut concurs públic. I no hi va ser.

De fet, van aprofitar el decret d’estat d’alarma que establia la possibilitat d’obviar la llei de contractació pública per raó d’emergència per ampliar la transferència de capital públic a una empresa del Ibex35 amb dubtoses credencials de bona gestió, si ens basem, per exemple, en el frau de llei en la contractació del personal del 061 per part de Ferrovial, reconegut el 2017 pel director general del SEM. És a dir, ells mateixos coneixen i coneixien les males pràctiques de l’empresa amb treballadors que acaben fent un servei públic, i per tant, del qual l’administració pública, i en concret el Departament de Salut, n’és el responsable.

Ferrovial: paradisos fiscals i fons d’inversió.

Fa pocs dies s’ha fet públic un últim informe d’Intermon Oxfam sobre les empreses de l’Ibex35 davant el repte de la pandèmia. Apareixen dades reveladores sobre els interessos de Ferrovial i sobre les seves pràctiques que fomenten la desigualtat social i l’extensió de la precàrietat. Ferrovial és una de les mostres del conflicte capital-vida.

Ferrovial és la quarta empresa en el rànquing de filials en paradisos fiscals. Una ia que les grans empreses acostumen a utilizar per canalitzar grans fluxes de diners per eludir el pagament d’impostos, la principal via amb què actualment l’Estat financia els serveis públics. És a dir, Ferrovial s’enriqueix a costa de la gestió dels serveis públics dels quals després no se’n fa responsable eludint el pagament d’impostos. Tot i la laxitud en la definició de paradís fiscal emprada per les admininstracions europees, cal destacar que Ferrovial té una filial a Maurici que encara consta a la llista de paradís fiscal de l’Agència Tributària Espanyola.

Ferrovial és un dels màxims exponents de l’entramat organitzatiu d’extracció i acumulació de riquesa

Alhora és la segona en el repartiment de dividends als seus accionistes en un moment de forta rescissió econòmica i on molta gent sobreviu sense ingressos a finals de mes. Ferrovial, el mes de juny, va repartir dividends per valor de 741 milions d’euros, més del 100% dels seus beneficis el 2019, mentre tenia en vigor un ERTO que afectava a 2.000 dels seus treballadors. Per rematar-ho, constatàvem un cop més que hi ha recursos econòmics que es queden en mans d’uns pocs el mateix dia que coneixíem que el SEPE no estava pagant la prestació d’atur a totes aquelles persones que el van sol·licitar després del 12 d’agost, o el mateix dia que vèiem la segona prova dels Jocs de la Fam inventats pel govern de la Generalitat amb els ajuts pels autònoms. És a dir, Ferrovial és un dels màxims exponents de l’entramat organitzatiu d’extracció i acumulació de riquesa.

Com a colofó final, si mirem a qui es van satisfer les ànsies curtplacistes, hi trobem un entramat de societats familiars, amb els Del Pino al capdavant, però també, per exemple, el fons d’inversió internacional que ha participat de la privatització d’Aena, sent-ne el tercer accionista, o el fons d’inversió Blackrock, considerat el principal actor en el mercat financer i immobiliari, i com a tal, amb capacitat per arbitrar la política espanyola.

Petit parèntesi: Ferrovial i les seves filials no només gestionen l’atenció telefònica del 061 o els rastrejadors. També tenen contractes per projectes d’obres vinculats a l’ACA, o de manteniment vinculats a la Vila Universitària de la UAB. A la ciutat de Barcelona, des de 2019, una de les seves filials gestiona el servei de Bicing de la ciutat.

El desmantellament de l’atenció primària i comunitària

Aquesta és l’empresa a la que el Departament de Salut ha decidit prorrogar el contracte de gestió del 061/Salut Respon o a la que s’ha negat a rescindir el contracte dels rastrejadors tot i les reitarades demandes fetes per les treballadores i treballadors de la sanitat pública i les votacions fetes al Parlament de Catalunya.

En tota la gestió de la primera onada es va prioritzar de manera sistemàtica la trucada al 061 enlloc de posar al centre a l’Atenció Primària. Aquesta aposta va generar confusió i ineficàcia. Ràpidament, vam veure el col·lapse del 061, servei externalitzat i gestionat per Ferrovial, i en definitiva, del SEM (Servei d’Emergències Mèdiques) com a empresa mare. Però això no va frenar al Departament de Salut per seguir fent-li contractes claus per la gestió de la pandèmia. L’exemple és el contracte dels scouts o rastrejadors.

Aquest confusionisme però, no és nou. Ja fa anys que a través de campanyes publicitàries s’anima a trucar al 061 quan algú té dubtes d’on dirigir-se en comptes d’enfortir l’Atenció Primària i referenciar-la com a via d’entrada al sistema sanitari. A cada crisi d’urgències hospitalàries per la grip, una nova campanya per trucar al 061, però cap reforç estructural dels CAP.

Debilitar l’entrada a la sanitat pública és una de les vies del neoliberalisme per privatitzar el dret a la salut

No es tracta de fer molts discursos en favor de l’Atenció Primària, sinó que es tracta de reconèixer el seu paper indispensable en la salut pública del nostre país amb recursos i amb la centralitat que li correspon al sistema sanitari, i per tant, com a recurs comunitari de proximitat bàsic. Les treballadors de l’Atenció Primària estan acostumades, perquè és la seva feina, a fer la prevenció, el diagnòstic, el tractament i el seguiment de totes les malalties, Covid-19 inclosa.  A més, per fer un bon rastreig, cal tenir accés a les nostres dades sanitàries, i per motius obvis de confidencialitat, aquestes dades no es poden cedir a una empresa privada. Per què no es cedeixen, oi?

Per tot això, la decisió d’externalitzar els rastrejadors que, enmig del caos del coronavirus, podia semblar un error fruit d’una decisió precipitada, no era sinó fruit d’una política estratègica i meditada del Departament de Salut. Debilitar la porta d’entrada al sistema sanitari públic és una de les moltes vies del neoliberalisme per privatitzar i mercantilitzar el dret a la salut, perquè les veïnes i veïns no rebem l’atenció que necessitem. Això repercuteix en la nostra salut de manera progressiva i en la sostenibilitat del sistema sanitari públic, universal i finançat amb impostos.

Existien alternatives a la contractació de Ferroser. I encara existeixen. Sorpren, per ser benintencionada, que la Consellera Alba Vergés digui que no es pot “desfer el contracte fins que hi hagi alternatives”. Però constata la seva dificultat per escoltar a totes les treballadores i treballadors del sistema sanitari públic, i en concret, de l’Atenció Primària i Comunitària que des del primer moment han fet propostes. Reforçar els equips d’Atenció Primària, potenciar l’atenció telefònica als CAP, i això vol dir també millorar les condicions del personal administratiu que hi treballa, a part d’augmentar-lo, i reobrir tots els CAP o consultoris que al llarg dels anys s’han tancat o han reduit horaris.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena pandèmia, volem continuar fent un periodisme rigorós i que aposti per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC 'Crisi o vida' (enviament: desembre 2020)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies