Ferrovial i l’abandonament de les residències: el cas de la Llar Sant Josep

L’empresa Ferrovial Servicios (Ferroser), propietat del grup Ferrovial, ha rebut un contracte polèmic del Govern català per un valor de 17 milions d’euros per fer el rastreig i seguiment dels nous casos de la Covid-19. Des d’ERC, que encapçala la conselleria de Salut, afirmen ara que el volen revertir. Però l’historial d’aquesta empresa amb la Generalitat no està exempt de polèmica. No solament per aquest nou contracte o per la gestió controvertida que ha fet del telèfon d’emergències 061, que gestiona des del 2015. També per la seva implicació en la crisi de les residències durant la pandèmia del coronavirus.

El Departament d’Afers Socials va adjudicar a l’abril del 2018 a Ferroser els “serveis de neteja, bugaderia i altres serveis” de la residència per a gent gran Llar Sant Josep,de Lleida. Però l’empresa va haver de ser apartada d’aquestes funcions el 19 de març passat, en plena crisi de la Covid-19. Segons fonts de la Generalitat, Ferroser estava oferint “una qualitat del servei deficient”. Una situació que hauria generat “un risc d’insalubritat alarmant” al centre, segons un informe del Departament al qual ha tingut accés CRÍTIC.

Les famílies dels residents han denunciat que a la Llar Sant Josep, ubicada al barri de la Mariola, un dels més empobrits de Lleida, haurien mort fins a 36 persones en un dels brots més virulents del coronavirus als geriàtrics catalans.

Adjudicació durant el 155

L’adjudicació a Ferroser es va fer a l’abril del 2018, durant la vigència de l’article 155, aplicat pel Govern del PP amb el suport del PSOE. El contracte tenia vigència fins al desembre del 2019. Al gener del 2019, ja amb Chakir el Homrani com a conseller, el Departament d’Afers Socials va iniciar els tràmits per prorrogar-lo de manera automàtica, però al mes de febrer d’aquell any Ferroser va comunicar que no tenia la intenció de continuar desenvolupant les seves funcions en el moment en què el contracte finalitzés la seva vigència.

Segons la filial de Ferrovial, el servei que prestava a la residència “tenia un resultat net d’explotació negatiu” per a la companyia. Així ho explica l’empresa en l’informe elaborat per la Direcció General de l’Autonomia Personal i la Discapacitat del Departament d’Afers Socials on es relata tot el procés d’adjudicació del contracte.

Fonts del Departament d’Afers Socials expliquen que “no és habitual que una empresa a la qual se li adjudica un contracte d’aquest tipus decideixi unilateralment no prorrogar-lo l’any següent”. Aquestes fonts, però, apunten que “algunes empreses licitadores de vegades fan ofertes a la baixa amb l’objectiu d’aconseguir l’adjudicació, i després s’adonen que no els surten els números”.

Més d’un any licitant un nou contracte

A partir d’aquell moment, i davant la negativa de Ferroser a prorrogar el contracte, la Generalitat va començar a tramitar una nova contractació, mentre la filial de Ferrovial, obligada per la llei, havia de seguir prestant el servei fins que n’hi hagués un nou adjudicatari. Però el procediment administratiu es va allargar més d’un any, segons l’informe de la Generalitat, per “problemes sobrevinguts”: “canvis de direcció dels llocs de comandament, canvis estructurals en el Departament i incidències diverses del nou expedient de gestió”.

Des d’Afers Socials afirmen que “no és habitual que es tardi un any a adjudicar un nou contracte, però sí que hi pugui haver una negociació amb l’empresa per si realment es pot arribar a un acord per seguir prestant el servei”. Un acord que, en aquest cas, no es va produir. Aquestes fonts afirmen que, tanmateix, “el Departament arrossega problemàtiques de contractació des de l’aplicació del 155, que hem anat resolent per diferents vies, caminant cap a un model de conservació social”.

“Risc d’insalubritat alarmant” i “notòria manca de neteja”

Sigui com vulgui, al març del 2020, més d’un any després de la comunicació de Ferrovial sobre la negativa a seguir prestant el servei, el nou contracte encara no s’havia adjudicat, i Ferroser seguia operant a la Llar Sant Josep, però cada cop més en precari. La situació de la residència, sempre segons l’informe d’Afers Socials, s’havia “deteriorat al llarg dels mesos”. L’equip tècnic del centre va comprovar que Ferroser no cobria les baixes de personal i que un nombre d’activitats importants no es duien a terme, “la qual cosa eleva el risc d’insalubritat a nivells alarmants”, segons el mateix Departament.

Al mateix temps, l’informe explica que “atesa la notòria manca de neteja, els familiars dels residents han formalitzat queixes. Els usuaris, per mitjà dels seus familiars, manifesten que viuen en unes condicions d’insalubritat que no es poden acceptar en un país desenvolupat com el nostre”. Fonts del Departament avalen el relat de les famílies: “L’empresa va adoptar la postura de posar-se d’esquena a fer bé les coses. Les queixes de les famílies tenien dades objectives; la qualitat del servei era deficient”.

Finalment, després de l’esclat de la crisi de la Covid-19, Afers Socials va decidir adjudicar per la via d’emergència el servei de neteja de la Llar Sant Josep a una nova empresa, Servinet SL, per un valor de 334.000 euros fins al desembre del 2020. L’adjudicació es va efectuar el 19 de març, una setmana després de l’aprovació de l’estat d’alarma. “Vam decidir adoptar la mesura cautelar de fer-los fora amb un encàrrec d’emergència provisional mentre segueix en licitació el contracte definitiu”, expliquen fonts del Departament. En paral·lel, la Llar va ser desinfectada en diverses ocasions per l’UME, la Unitat d’Emergències de l’Exèrcit espanyol, així com per un servei contractat pel mateix Departament.

Ferrovial: “La Generalitat no ens va autoritzar compres de material de neteja”

CRÍTIC s’ha posat en contacte amb Ferrovial per sol·licitar la seva versió sobre els fets. Un portaveu de la companyia explica que, des del gener del 2020, “vam entrar en una situació de pròrroga forçosa en què l’Administració t’obliga a seguir duent a terme l’activitat, però amb uns serveis mínims i amb unes condicions molt concretes: per exemple, no es pot fer nova contractació, encara que sigui menor. És un simple manteniment”.

Ferrovial també explica que entre els mesos de gener i de març del 2020 “vam sol·licitar autorització a la Generalitat per fer algunes compres de material de neteja de tèxtils i, atenint-se a la legalitat del contracte vigent en aquell moment, ens ho van denegar”. La companyia també afirma que “el contracte es va veure afectat per un elevadíssim índex d’absentisme laboral” per part del personal de la residència, que Ferrovial va subrogar de la concessió anterior.

Fons del Departament asseguren que “les entitats que liciten han de garantir la neteja i, per descomptat, tots els materials adequats per fer-la possible. És una obvietat que això forma part de qualsevol servei que encarrega una Administració pública. Una altra cosa és que l’empresa vulgui treure rèdit de segons quines situacions. Per això Ferrovial ja no hi és”.

La Llar Sant Josep, entre les residències més afectades

La Llar Sant Josep va ser una de les residències més afectades per la crisi de la Covid-19. En l’actualitat, sis famílies han presentat una querella criminal contra la Generalitat per possibles negligències. Segons aquestes famílies, a la llar haurien mort fins a 36 persones. Des de l’inici de la crisi del coronavirus, més de 4.000 persones han mort en residències de la gent gran com a conseqüència de la pandèmia, segons les dades del Departament de Salut actualitzades a data 9 de juny.

Al mateix temps, la Fiscalia manté 109 investigacions obertes sobre la gestió de la crisi a les residències catalanes, segons ha publicat ‘El Nacional‘. Des del Departament no confirmen que la de Lleida sigui una de les residències investigades: “Estem facilitant informació a la Fiscalia de residències de tot el país. En molts casos són demandes d’informació, però no s’han obert diligències processals”.

Ferrovial ha estat una de les empreses investigades en el ‘cas Palau’. La sentència, tot i certificar que Ferrovial havia pagat comissions a Convergència a través de donacions al Palau de la Música, va absoldre els dos directius implicats perquè va considerar que els delictes d’administració deslleial i de tràfic d’influències dels quals se’ls acusava havien prescrit.