Crític Cerca
Reportatges

Qui s’està enriquint amb la crisi del coronavirus?

Enmig de la incertesa mundial, hi ha sectors que, per la seva naturalesa, no solament no patiran pèrdues, sinó que en trauran beneficis. Expliquem set àmbits econòmics que poden multiplicar els seus guanys

24/03/2020 | 07:00

Dues membres de la Guàrdia Nacional de Nova York amb equipament protector fent controls d'accés a un parc públic / THG

Bombardejats per imatges de supermercats amb prestatges buits i gent pertot arreu amb mascareta, l’allau informativa sobre la crisi del coronavirus es concentra minuciosament en l’emergència sanitària i en les seves conseqüències. Mentre la societat gestiona l’estat de xoc i individualment s’intenta mantenir la calma, el teló de fons és, un cop més, una crisi del sistema. Diuen veus expertes que el coronavirus de la Covid-19 és també un virus per a un sistema que ja estava malalt: el capitalisme del creixement salvatge en un món interconnectat de recursos finits. El risc d’una nova crisi financera amb milers d’acomiadaments existeix des del 2017; el coronavirus se’n presenta com el detonant.

Des del confinament obligatori, imposat des de fa més d’una setmana a tot l’Estat espanyol, la paralització de l’activitat gairebé a tot arreu ha implicat també la paralització de l’economia. Empreses de tota mena han anunciat que fan expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO), i la vida social, amb totes les activitats de consum que comporta, ha quedat en suspens. Enmig de la incertesa global, hi ha sectors que, per la seva naturalesa, no solament no patiran pèrdues econòmiques, sinó que n’estan traient molts beneficis. A CRÍTIC retratem set sectors que poden obtenir grans guanys econòmics d’aquest moment.

1. Les farmacèutiques es disparen a la borsa

Enmig de l’enfonsament de l’economia i de la caiguda de les borses, les farmacèutiques es troben en plena cursa per trobar la vacuna que pot posar fi a la propagació del virus. Cada vegada que una d’aquestes farmacèutiques anuncia investigacions o proves sobre la Covid-19, les seves cotitzacions a la borsa pugen. A escala estatal, el laboratori que s’ha disparat pels seus avenços sobre el coronavirus és PharmaMar. La farmacèutica gallega va anunciar fa dues setmanes que l’estudi del seu medicament Aplidin, un antitumoral, avançava com a possible vacuna contra el coronavirus, i els primers resultats in vitro van ser positius.

Façana de l'edifici corporatiu de PharmaMar a Colmenar Viejo (Madrid) / PHARMAMAR

PharmaMar es va disparar a la borsa quan va anunciar que un dels seus medicaments podria servir de vacuna

Pel que fa a Catalunya, el Departament de Salut i l’Institut Català de la Salut han llançat des de dilluns passat un assaig clínic amb medicaments ja existents per tractar altres malalties i destinat a tallar les cadenes de transmissió del virus. Aquest assaig compta amb el suport de la fundació Lluita Contra la Sida, però també de dos laboratoris que han proporcionat els medicaments necessaris, i de la Fundació Bill i Melinda Gates. A la resta del món, Novacyt i Aytu BioScience han viscut un gran impuls als mercats. La primera va anunciar un test molecular per diagnosticar la Covid-19. La segona va assolir un acord per ser distribuïdora als Estats Units de la prova ràpida del virus. També han vist pujar les seves accions Inovio Pharmaceuticals, Moderna i Gilead.

2. Els fabricants de mascaretes, desbordats

El primer sector impactat per l’aparició del coronavirus va ser el dels fabricants de mascaretes, que no donen l’abast. És pràcticament impossible trobar-les en qualsevol farmàcia o botiga, i ara només es troben per Internet, on el seu preu no ha deixat de pujar. A Catalunya, han crescut les iniciatives particulars que fabriquen mascaretes a mà, moltes de les quals, però, no compleixen la normativa per poder-se usar amb finalitats mèdiques. Paral·lelament, la setmana passada va aterrar a Saragossa un avió procedent de la Xina, amb mig milió de mascaretes donades pel país asiàtic. L’empresa Climax, ubicada a Parets del Vallès, ha augmentat la fabricació de mascaretes des de les 300.000 el mes fins a fer-ne entre 5 i 6 milions mensuals. Cada mascareta costa entre 0,60 i 2 euros. A la resta de l’Estat, hi ha Diseños NT, a Jaén, que fabrica unes 90.000 mascaretes el dia. També hi ha Sibol, l’única que fabrica mascaretes FFP3, que ha contractat una quinzena de persones i que ara mateix té una llista d’espera de quatre mesos per lliurar les noves demandes.

Pel que fa als guants mèdics, el major fabricant mundial és Top Glove, de Malàisia. El seu patrimoni net ha crescut per sobre dels 1.000 milions de dòlars a mesura que el virus s’ha anat expandint.

Imatge extreta de la web de Top Glove, amb la seu a Malàisia

El laboratori català Echevarne venia el test en línia del coronavirus per 165 euros, però l’ha hagut de retirar

3. El test del coronavirus, a preu d’or

A l’inici de l’epidèmia a Espanya, alguns hospitals privats i laboratoris oferien fer la prova del coronavirus per una quantitat que oscil·lava entre els 200 i els 400 euros. També es podia trobar el test en línia: un dels més venuts va ser el del laboratori català Echevarne, que el venia per 165 euros. Era un kit que contenia un bastonet per recollir mostres del nas i de la boca, i un recipient on guardar-lo que s’enviava de tornada a l’empresa. El laboratori assegurava que donava el resultat en tres dies laborables.

La setmana passada, Echevarne va haver de retirar el producte de la seva web perquè no tenia la marca de conformitat Europea (CE); això vol dir que no complia els mínims requisits legals i tècnics en matèria de seguretat dels estats membres de la Unió Europea i que no es pot comercialitzar. El cost d’aquest test per a la sanitat pública és de 46 euros; així que el laboratori Echevarne es va lucrar durant més d’una setmana venent per 165 euros un test que no complia els requisits legals.

4. Creix la demanda d’ansiolítics

El Govern central va decretar l’estat d’alarma fa 10 dies, però una part de la ciutadania feia ja el confinament voluntari des de dies abans. La por s’ha convertit en un fenomen global, i la situació de confinament pot produir sensacions “que van de la soledat a la incertesa, passant per la ira, la tristor, l’avorriment, l’angoixa o l’estrès”, com explica el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. Aquesta situació excepcional pot generar un augment de la demanda de medicaments ansiolítics o tranquil·litzants.

Si bé encara és aviat per valorar l’augment de la venda d’aquests medicaments, sí que ha crescut el nombre de farmàcies que comuniquen la manca d’alguns medicaments que tenen com a producte actiu l’alprazolam. És el cas del Trankimazin Retard, del laboratori Pfizer. Segons el nou informe del Centre d’Informació sobre el Subministrament de Medicaments, 2.657 farmàcies de tot l’Estat han comunicat la manca d’aquest producte al llarg de la setmana passada. Si bé la comunicació de la manca de medicaments és habitual, en el cas del Trankimazin Retard sí que hi ha hagut un augment significatiu del nombre de farmàcies que el reclamen: ara en són 2.657; fa quatre setmanes n’eren 1.804, i al novembre, abans de l’arribada del coronavirus a la Xina, només 1.177. En l’informe de l’última setmana, també s’hi percep una major demanda de diazepam: 346 farmàcies de tot l’Estat han comunicat que els falta aquest ansiolític. En els informes d’un parell de setmanes enrere, no s’hi comunicava la manca d’aquest medicament.

Palets plens de productes a la plataforma logística de GM Food a Vilamalla / Marina López – ACN

El 10 de març, el consum en supermercats a tot l’Estat va augmentar un 154%, i l’endemà, un 180%

5. La febre dels supermercats

Els primers dies de confinament voluntari van circular per les xarxes les imatges de supermercats arrasats i, sobretot, de prestatgeries buides d’alguns productes bàsics. La demanda va ser tan gran en tan poc temps que una de les grans distribuïdores d’aliments, DIA, va disparar la seva cotització a la borsa els dies previs al confinament, amb una pujada d’un 30,92% l’11 de març. Només aquells dies, aquesta cadena de supermercats ja havia augmentat un 150% el volum de gestió al seu magatzem de Madrid i havia hagut d’afegir un torn més als treballadors.

Segons dades de la consultoria Kantar, les compres per Internet també es van disparar un 138% ja en la setmana del 24 de febrer a l’1 de març respecte a la mitjana dels mesos anteriors. Davant l’allau de comandes en línia, que en alguns casos es van triplicar, alguns supermercats, com ara Mercadona, van haver de suspendre la compra en línia i el servei a domicili, i Carrefour va limitar el servei a les persones més vulnerables. El 10 de març, el consum en supermercats (ja no solament en línia) a tot l’Estat va augmentar un 154%, i l’endemà, un 180%. Són dades on destaca el consum en drogueries (especialment per la compra de paper higiènic), en supermercats i venda en línia.

6. Serveis a domicili que no s’aturen

Amb el confinament de la població també han augmentat les comandes de serveis a domicili. Aquest fet pot resultar contradictori, ja que els repartiments els fan persones, que sí que es veuen obligades a sortir al carrer a treballar i exposar-se al risc sanitari. És el cas d’Amazon, que, segons expliquen els seus treballadors, ha vist augmentar les demandes i que continua enviant comandes a les cases. La companyia de Jeff Bezos va anunciar dilluns la contractació de 100.000 persones per reforçar les seves operacions als Estats Units. L’empresa va anunciar un increment de sou de 2 euros l’hora, també a la Unió Europea, un augment salarial fins a finals d’abril. El centre logístic que Amazon té al Prat ha contractat 100 persones més per treballar-hi, segons fonts sindicals, i els que ja hi eren han de treballar una hora més el dia. Mentrestant, l’empresa nord-americana ha anunciat que restringirà els enviaments a França i a Itàlia a només aquells productes essencials.

Repartidors a l'exterior d'un 'fast food', en espera de comandes, en ple confinament / RIDERS X DRETS

La plataforma Riders x Drets denuncia que no se’ls proporciona cap tipus de mesura de seguretat per fer els repartiments

En altres casos, com els riders, al risc sanitari s’hi suma la precarietat laboral per la condició de ser falsos autònoms. Algunes plataformes grans, com Glovo, Deliveroo o Uber Eats, han llançat aquests dies promocions amb grans descomptes per estimular més la demanda. La plataforma de treballadors Riders x Drets no veu amb bons ulls l’auge de la demanda i, a més, denuncia que no se’ls proporciona cap tipus de mesura de seguretat per fer els transports: ni guants, ni gel hidroalcohòlic ni mascaretes.

7. Plataformes digitals per a una vida virtual

En un món de persones confinades, les plataformes digitals amb oferta audiovisual han vist disparades les seves accions. És el cas de Netflix, de l’HBO i, de nou, d’Amazon Prime Video. A mesura que han anat intensificant-se les restriccions de moviment de persones, el consum de productes audiovisuals en línia ha crescut exponencialment. Netflix, Amazon i l’HBO estan creixent a la borsa, i encara tenen perspectiva d’un creixement més gran en les setmanes pròximes.

Altres empreses que en surten indirectament ben parades són les que proveeixen aplicacions educatives, d’entreteniment i serveis de teleconferència (com Hangouts, Skype o Facetime). Destaca la firma Zoom Video Communications, que ha registrat prop d’un 50% més de descàrregues aquest 2020 amb relació al 2019. Això ha fet que el seu fundador, Eric Yuan, hagi augmentat la seva fortuna uns 180 milions d’euros la primera setmana de març, i hagi situat el seu patrimoni en prop de 5.000 milions d’euros.

Les institucions públiques també han fet ús d’aplicacions digitals per obtenir dades sobre el nombre d’infeccions per coronavirus. N’ha llançat una el Govern català, StopCovid19Cat, per supervisar la simptomatologia de la ciutadania, i el Govern espanyol en prepara una altra, que sortirà de manera imminent. La Comunitat de Madrid, però, s’ha volgut desmarcar del Govern estatal i n’ha creat una d’específica i polèmica perquè en el seu desenvolupament hi han participat empreses com Google, Telefónica i Ferrovial. Com denunciava elDiario.es, aquesta col·laboració els podria permetre accedir a les dades personals d’usuàries i usuaris sobre el seu estat de salut, el nom i els cognoms, el número de telèfon mòbil, el DNI o el NIE, la data de naixement, l’adreça electrònica, l’adreça postal completa i el codi postal, el gènere i la geolocalització.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena pandèmia, volem continuar fent un periodisme rigorós i que aposti per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el llibre 'Principi de realitat', de Jordi Muñoz (L'Avenç), i la revista 'Crisi o vida' 

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les cookies. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies