Crític Cerca

Foto: BLANCA BLAY

Reportatges

Sis consells per cuidar-se durant el temps de confinament

Guia pràctica per respondre dubtes habituals aquests dies: què fem amb la informació que rebem?; com podem gestionar emocionalment aquestes setmanes?; com expliquem què passa als nostres infants i gent gran?

23/03/2020 | 07:00

Fa més d’una setmana que una bona part de la població està confinada a casa per fer front a la insòlita situació d’emergència mèdica causada per la COVID-19. Aquesta circumstància pot allargar-se en el temps, i cada vegada es fa més necessari tenir pautes per gestionar de la millor manera aquesta situació. Què fem amb la informació que rebem? Com podem gestionar emocionalment aquestes setmanes? Com expliquem què està passant als nostres infants i gent gran? CRÍTIC ha recollit els consells de Rafael Penadès, psicòleg del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya; Neus Andreu, jurista i mediadora de la cooperativa Fil a l’Agulla; Iolanda Fresnillo, sociòloga i activista contra el deute, i Laia Servera, directora del programa infantil de TV3 ‘InfoK’.

1. Evitar la sobreexposició a la informació i seleccionar bé les fonts

Una de les primeres recomanacions que fa Rafael Penadès, vocal de la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Psicòlegs Clínics (COPC) i psicòleg a l’Hospital Clínic, és tallar el flux d’informació que ens arriba i no estar tot el dia pendents de l’última hora: “Ens hem de mantenir informats, però no sobreinformats, perquè, si ho fem, al final no distingirem entre les informacions trivials i les que són veritablement importants”. Penadès recomana fixar-se uns horaris per a la informació i no estar permanentment connectat: “Hem de planificar com consumim la informació i limitar-la. Si no ho fem, pot ser que aparegui ansietat. Davant de teleinformatius eterns, tertúlies i debats sobre el mateix tema, el cos genera un estat d’alerta que acaba sent contraproduent, perquè l’individu no el pot controlar”.

Una altra de les recomanacions que es fa des del COPC és seleccionar les fonts d’informació amb cura: “En situacions com aquestes, hem d’anar a les fonts d’informació fiables, és a dir, als comunicats de les autoritats sanitàries: els canals de salut de la Generalitat, la pàgina web de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la pàgina del Ministeri de Sanitat o les dels nostres ajuntaments. També ens podem informar a partir dels mitjans de comunicació, però hauríem de reduir el consum de les xarxes socials. Aquestes últimes acostumen a ser letals per a la preocupació i la gestió de l’ansietat”. Recomana l’expert, doncs, a les persones que estiguin molt nervioses per la situació no fer un ús excessiu de plataformes com Instagram, Facebook, Twitter i d’altres. “S’ha d’evitar la informació morbosa i el sensacionalisme, no donar informació redundant i donar espai a altres notícies si no hi ha novetats rellevants.” És a dir, més resums i menys minut a minut.

Cartell que anuncia el tancament d'un parc infantil, a la plaça Verdaguer de Tarragona / ELOI TOST

2. Donar eines als infants per expressar les emocions

Pel que fa a la informació, s’ha de tenir una atenció especial amb els infants, molt més ara que són a casa, exposats a la informació que consumeixen els adults. Laia Servera, directora de l”InfoK’, assumeix aquests dies com un repte i com una oportunitat per a l’aprenentatge: “Vam començar amb un programa sobre la higiene, i va anar molt bé. Si transmetem a les noves generacions uns hàbits que nosaltres no tenim, tot això que tenim de guanyat”. Assegura que, d’ençà que va esclatar la situació, el noticiari infantil s’ha hagut de reinventar. “Som un informatiu i hi tractem de temes d’actualitat, però des de fa una setmana tenim tres objectius: convertir-nos en una finestra d’expressió per a la canalla, ja que volem que preguntin, que ens expressin les seves pors, que ens donin idees, etc.; proposar-los coses, tenint en compte que els seus hàbits de vida han canviat, i donar-los la informació necessària respecte a tot el que està passant.”

Una altra mesura que s’ha adoptat des de l’informatiu infantil és donar més pes als reportatges que aborden la gestió de les emocions: “Si abans en fèiem un cada quinzena, ara abordem les emocions cada dos o tres dies”. Abordar les emocions i els sentiments és clau també a casa perquè els infants poden percebre l’ambient tens o preocupat de la casa. Veure patir la gent de casa o intuir que algun familiar es podria infectar, o fins i tot morir, pot provocar angoixa i activar la por. Servera recomana intentar abordar el tema d’una manera natural. “El tema de la mort l’hem tractat molt a l”InfoK’. Els infants, com els adults, necessiten expressar-se; de vegades ho saben fer millor que nosaltres. És important, si algú es posa malalt, parlar-ne, no excloure’ls i respectar les seves emocions, la por inclosa.”

Una senyora amb màscara passejant el gos per l'avinguda del Canal de Mollerussa / ORIOL BOSCH

3. Calibrar i dimensionar el perill

Fer exactament el que diuen les autoritats sanitàries i desconfiar de les idees conspiranoiques és un dels altres consells de Penadès. Assegura que és normal estar intranquil i que s’ha d’acceptar la incertesa de la situació, però que això no es pot resoldre amb comportaments compulsius. “Estar nerviós és normalíssim; ho hem d’acceptar”. Durant els dies vinents apareixeran, si no ho han fet ja, sentiments com la tristesa, la ràbia, l’angoixa o la por. Per això, davant d’una situació com aquesta, s’ha d’intentar adoptar una sèrie de mesures que ajudin a gestionar tots aquests sentiments. Si hi ha ràbia, és important agafar aquest sentiment com una oportunitat d’empoderament per al futur, per demanar responsabilitats i per tenir les eines, el dia de demà, per poder decidir per nosaltres mateixos.

“Davant l’excepcionalitat, és important compartir, calibrar i dimensionar”, assegura Neus Andreu, jurista i mediadora de la cooperativa Fil a l’Agulla. La situació és tràgica, però no es presenta de la mateixa manera per a tothom. Per això la jurista considera important contrastar amb l’entorn per saber si realment ens trobem en una situació de perill. “Quina salut tenim? Quina és la nostra situació laboral i econòmica? Hem de mapar la situació i, en cas que hi hagi perill real en algun àmbit, intentar pensar com es podria abordar.” Des d’accions familiars fins a col·lectives com els grups de suport mutu que han nascut arreu del territori. Neus Andreu assegura que, davant les situacions de crisi, s’ha de tenir una mirada ampla perquè, si no es té, no es podrà ajudar psicològicament ni un mateix ni els altres.

Un cartell que marca la distància de seguretat en una parada de l'exterior del mercat del Lleó, de Girona / MARINA LÓPEZ

4. Gestionar la por

Durant aquests dies també és habitual que aparegui la por: de la incertesa del futur, de perdre un ésser estimat, de contagiar-se, de quedar-se sense feina, etc. Hi ha, però, qui davant aquesta situació d’incertesa es mostra despreocupat: “La por es pot manifestar de moltes maneres i hi ha gent que l’amaga, que fa veure que no en té”, diu Rafael Penadès. Parla d’aquella gent que continua minimitzant la situació com a mecanisme de defensa. “La por, com tot, finalment acaba sortint”, assegura el psicòleg. Penadès insisteix que la por no és un sentiment nou: “La vam viure fa poc, amb la sentència del procés o durant la crisi del 2008. També la vam viure després dels atemptats de l’11 de setembre als Estats Units, o després de l’11 de març a Madrid”. No obstant això, la por, com els altres sentiments, no té una característica global o universal: n’hi ha tantes com persones, i la seva percepció no és objectiva, amb la qual cosa no pot ser estudiada com un fenomen.

Ara bé, hi ha un col·lectiu que, en aquesta situació, és altament vulnerable: la gent gran, provat que la COVID-19 és una malaltia causada per un virus que en ells té unes conseqüències letals. Neus Andreu considera que se’ls ha de cuidar més que mai. “La seva por és real, no és una por paranoica; per tant, estaria bé no minimitzar aquest sentiment. Hem de fer el possible per acompanyar la nostra gent gran. I sí, pot passar que agafin el virus i es morin; per tant, aproximem-nos a aquesta situació. Preguntem-los de què necessiten parlar. Vivim en una societat on la mort continua sent un tabú, però tenir aquestes converses és sa.” Considera que podem aprofitar aquesta situació per abordar el tema amb responsabilitat, naturalitat i de manera sana, a condició que no generi angoixa a cap de les dues parts.

Foto: XSM RAVAL

5. Preparar-se per al que ha de venir

Més enllà d’aprendre a gestionar el dia a dia en confinament, convé no perdre la mirada llarga cap al futur i veure quin escenari quedarà quan l’emergència mèdica desaparegui i s’hagi de fer front a la situació econòmica. La sociòloga i activista a la plataforma Auditoria Ciutadana del Deute, Iolanda Fresnillo, fa dies que assegura que el virus no és la causa, sinó el símptoma. “La crisi arriba en un moment en què tothom estava alertat d’una nova recessió global”. La sociòloga considera que, més enllà de les primeres reaccions econòmiques que hem vist, “hem de preveure un escenari on no solament hi haurà ERO o ERTO, sinó empreses que faran fallida i hauran de tancar”. “Els estats —diu Fresnillo— no podran fer front al rescat del sector privat com van fer ara fa 12 anys”.

La clau de tot plegat és que en les diferents crisis econòmiques hi ha una reducció de la demanda i del consum, però ara mateix s’està produint un trencament en la cadena de producció. Segons Fresnillo, aquesta situació “només s’ha viscut en temps de guerra”. En aquest escenari, cal no oblidar-hi el context de crisi i emergència climàtica que viu el planeta: “No podem ‘tirar’ dels recursos naturals que el planeta ens oferia perquè estan esgotats”. No obstant això, també hi ha espai per a l’esperança d’aconseguir canvis polítics i econòmics que fa temps que molts moviments socials reclamen. “És un bon moment per assajar la renda bàsica, recuperar uns nivells de consum adequats i fomentar la producció, la indústria i l’agricultura local per trencar amb la dependència i fer-nos més resilients”, diu la sociòloga.

Un pagès tarragoní amb parada de fruita i verdura ecològica al mercat de Valls / ACN

6. Treballar la consciència col·lectiva, reflexionar i aprendre

Davant l’embat personal i col·lectiu que suposa aquesta crisi, no s’ha de tancar la porta a l’oportunitat d’aprenentatge comunitari que representa aquesta situació. “És evident que hi ha empreses com Amazon que intentaran aprofitar-se de la situació; per això la ciutadania ens haurem de posar les piles i donar suport a un tipus d’economia que ens permeti sortir de la crisi”, reflexiona Fresnillo. La sociòloga assegura que després de l’emergència climàtica “haurem de continuar la feina: fent un consum responsable, per exemple; perquè hi ha molta diferència entre baixar a la botiga del barri o comprar en un gran establiment”. És més necessari que mai treballar la consciència social i posar la comunitat per sobre del jo individual, una cosa que les noves generacions sembla que tenen més assimilada. “La canalla té molt clar que s’ha de quedar a casa per una qüestió de solidaritat: normalment tenen el deure més treballat que els adults i solen ser menys egoistes que ells”, assegura Laia Servera.

Neus Andreu està convençuda que les situacions de crisi col·loquen l’individu i la societat en un extrem i que no es torna al mateix lloc. “És a través d’aquestes crisis que tenim l’oportunitat de fer canvis profunds en la manera com enfoquem les nostres vides”, explica. Iolanda Fresnillo també ho té clar: “Espero que tant de patiment serveixi per canviar les coses. Si no fem res, tot això no representarà cap oportunitat. Hem de reflexionar sobre la importància dels serveis públics, fomentar l’economia local i canviar la realitat. Si no és la COVID-19, serà el canvi climàtic, però hem d’entendre que aquestes crisis cada cop seran més freqüents; per tant, és fonamental repensar la manera com ens organitzem i com vivim”.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC (previst per al novembre de 2020).

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les cookies. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies