Crític Cerca

Foto: RUBEN MORENO

Investigació

Els contractes del Govern català durant la crisi del coronavirus

Afers Socials ha comprat material de protecció per un valor de 8,2 milions d'euros a una empresa xinesa sense experiència en salut que comercialitza telèfons mòbils i 'segways'

18/05/2020 | 07:00

Des que es va iniciar la crisi del coronavirus, el Govern català, igual que l’espanyol, ha hagut de batallar en els mercats internacionals per proveir-se de material sanitari i de protecció per a hospitals i residències. Segons les dades que ha fet públiques fins ara la Direcció General de Contractació Pública, l’executiu de Quim Torra ha realitzat 660 contractes pel procediment d’emergència previst per l’estat d’alarma per un valor de 108,5 milions d’euros, dels quals 66,7 corresponen a l’àmbit dels departaments de Salut i d’Afers Socials. Es tracta d’una xifra 15 vegades menor que la realitzada pel Ministeri de Sanitat en la compra de mascaretes, d’equips de protecció i de tests i proves PCR.

Però la informació feta pública pel Govern dista de ser completa. En la Comissió d’Economia del 6 d’abril passat, el vicepresident del Govern i responsable de l’àrea d’Economia, Pere Aragonès, va detallar responent a preguntes del diputat dels Comuns David Cid que des del 19 de març fins al 3 d’abril l’executiu havia comprat material sanitari per fer front a la pandèmia per un total de 198,4 milions d’euros: gairebé tres vegades més que el que ha fet públic. El director del CatSalut, Adrià Comella, explicava aquest cap de setmana que només en equips de protecció individual (EPI) el Govern havia efectuat una despesa de 200 milions d’euros.

Els departaments d’Economia i Salut no han facilitat a CRÍTIC ni el volum total de contractes ni els seus conceptes

CRÍTIC ha requerit de manera reiterada als departaments d’Economia i de Salut del Govern quina és la xifra global dels contractes d’emergència i en quins conceptes s’ha distribuït, així com el volum de compra de material sanitari i de protecció. Tot i la insistència d’aquest mitjà, en el moment de publicar aquest article no havíem rebut resposta a aquestes dues qüestions. El Departament de Salut remet al Departament d’Economia, del qual penja la Direcció General de Contractació Pública. Però, al seu torn, Economia ha derivat aquest mitjà al Departament de Salut. “La Direcció General de Contractació Pública ha posat en marxa l’eina del visor per consultar els contractes d’emergència, però les dades que hi consten ens les facilita cadascun dels departaments i es van actualitzant, encara no són completes”, explica a CRÍTIC un portaveu d’Economia.

La gran majoria dels contractes del Govern de Quim Torra, doncs, segueixen sent una incògnita. El que sí que sabem és que ha estat una pugna brutal en un mercat capitalista salvatge. De fet, el diari El País va revelar fa algunes setmanes que la Generalitat havia aturat a darrera hora una compra de 35 milions a un proveïdor que assegurava sense garanties que podia adquirir equips de protecció en el mercat xinès. Amb la última informació feta pública disponible fins a divendres 15 de maig, hem analitzat la contractació pública per determinar quines són les empreses principals contractades pel Govern durant l’estat d’alarma.

El vicepresident Pere Aragonès i el conseller Chakir El Homrani durant la visita a la Creu Roja el 6 de maig del 2020. ACN

8,2 milions en equips de protecció a una companyia xinesa de mòbils i de patinets elèctrics

La crisi de les residències de gent gran ha estat un dels punts calents de la gestió del coronavirus a Catalunya. I per aquest motiu el Departament d’Afers Socials ha necessitat adquirir material de protecció de manera urgent. Els tres contractes més voluminosos amb aquest concepte adjudicats per la conselleria encapçalada per Chakir el Homrani han estat per a l’empresa Innjoo Technology: 8,2 milions d’euros en total. Amb una particularitat: Innjoo, segons la informació que facilita a la seva pàgina web, no és una empresa del sector de la salut, sinó que es dedica al camp de la tecnologia i, en concret, a la fabricació de telèfons mòbils, de tauletes, d’ordinadors i de patinets elèctrics. Això sí: és una empresa de capital xinès (amb seu a Dubai) i amb els contactes necessaris per aconseguir importar aquest tipus de material des del gegant asiàtic.

CRÍTIC ha parlat amb Oriol Amorós, secretari d’Igualtat i Migracions de la Generalitat i la persona que ha pilotat els contactes del departament d’Afers Socials per a realitzar compres al mercat xinès. “El cas d’Innjoo és una compra de la que estem especialment orgullosos“, explica Amorós. Per la seva tasca i trajectòria, aquest polític d’ERC coneix des de fa anys la comunitat xinesa a Catalunya. “Innjoo ens va fer arribar un catàleg de material de protecció, per tant, considerem que sí que és una empresa especialitzada que, a més, venia avalada per una font de confiança dins de la comunitat xinesa a Catalunya. Vam decantar-nos per treballar-hi perquè les condicions logístiques que oferia eren bones, ja que oferia vols directes amb la Xina. Els preus eren ajustats a mercat i a més és una empresa amb presència al país”. Innjoo fa anys que mira d’obrir-se camí en el mercat europeu. A Barcelona, va obrir el 2019 un magatzem logístic i és patrocinadora de l’RCD Espanyol.

Amorós explica que tot i que fins ara el Govern només ha fet públics dos contractes d’Afers Socials amb Innjoo, en realitat se n’han fet tres. “Vam fer un primer contracte per valorar que la mercaderia que arribava fos de qualitat”, explica. La primera compra, per valor d’1,3 milions d’euros, es va formalitzar el 24 de març. El primer carregament va arribar el dissabte 28 de març. “Vaig anar a l’aeroport a comprovar personalment que tot era correcte”, explica. L’endemà es va signar el segon encàrrec i pocs dies després el tercer.

En total, segons revela Amorós, Afers Socials ha comprat a través d’Innjoo 2,1 milions de mascaretes quirúrgiques, 840.000 mascaretes FFP2, 97.000 bates impermeables, 5 milions de guants i 56.000 ulleres. Els carregaments han arribat en onze vols diferents entre els mesos de març i maig. El secretari de Migracions i CIutadania lamenta que la política que “compra centralitzada” del govern espanyol durant l’Estat d’Alarma no ha estat operativa. “Des del primer moment vam veure que ens havíem de moure nosaltres per abastir les residències. A hores d’ara no hem rebut cap tipus de material de protecció de mans del govern espanyol”.

A més dels contractes adjudicats per la Generalitat, Innjoo també ha rebut una injecció de 2 milions d’euros per part del Ministeri de l’Interior, per la compra de mascaretes. I segons revela Amorós, també ha treballat per altres governs autonòmics com Galícia i Andalusia i per l’institu Català de la Salut.

Infermer i infermera aplicant unes cures a un pacient positiu de la COVID-19 a l'UCI de l'Hospital Clínic de Barcelona, el 29 d'abrill del 2020 / XAVI HERRERO

1,8 milions en EPI a l’empresa de roba d’un excandidat de C’s

La Comissió Central de Subministraments, l’organisme de la Generalitat que centralitza les compres que afecten tots els departaments, també ha adjudicat quatre contractes rellevants durant la crisi de la Covid-19. Un d’aquests contractes, per un valor d’1,8 milions d’euros, a una societat radicada a Ripollet que, segons informa la seva web, es dedica a la venda majorista de roba, de calçat i de complements: Original Stock Barcelona SL. Tot i que en la seva web no es presenta com una empresa del sector de la salut, va rebre un encàrrec de la Generalitat el 5 de maig passat per subministrar equips de protecció i mascaretes FFP2.

Segons els comptes del 2018 dipositats al Registre Mercantil, als quals ha tingut accés CRÍTIC, la societat té com a administrador únic Raúl Montanet Alonso, que va figurar com a número 10 a les llistes de Ciutadans a Sant Andreu de Llavaneres l’any 2019. Original Stock va tenir el 2018 uns ingressos d’un milió d’euros i un benefici de 8.000 euros. La societat, en aquell exercici, va declarar al Registre Mercantil que no tenia treballadors fixos: només va ocupar tres persones temporalment. Tot i això, ha rebut un encàrrec del Govern durant la crisi del coronavirus que tot sol supera la seva facturació del 2018.

Com una companyia majorista de roba pot acabar subministrant mascaretes i equips de protecció al Govern? A preguntes de CRÍTIC, Montanet explica que “som una empresa especialitzada en importació i exportació, sobretot del mercat asiàtic. Podem treballar amb qualsevol tipus de producte, tenim equip a la Xina i fem tots els controls de qualitat i de supervisió”. Segons Montanet, a més de la línia de comercialització de roba i de complements, “en els últims anys hem obert una àrea dedicada a productes de parafarmàcia, de cosmètica i de drogueria, però la pàgina web no està actualitzada i aquesta informació no hi surt; hi estem treballant”. Montanet afirma que no pot revelar quina és la quantitat de mascaretes contractada pel Govern, i explica que el primer carregament “ja ha arribat a Catalunya, però encara no s’ha lliurat”.

L’administrador d’Original Stock Barcelona explica que actualment tenen cinc treballadors a Catalunya, la majoria d’origen xinès, i que, quan la crisi de la Covid19 va esclatar a la Xina al gener passat, ja van treballar exportant material de protecció d’Espanya cap al país asiàtic. Sobre la seva vinculació amb Ciutadans, afirma que va ser “puntual i local” i que en l’actualitat ja no té cap vinculació amb el partit d’Inés Arirmadas.

El d’Original Stock no és l’únic contracte relacionat amb el coronavirus que ha formalitzat la Comissió Central de Subministraments. Bimedica, empresa de Molins de Rei propietat de la família Parés i amb anys d’experiència en aquest àmbit, s’ha endut un contracte de 2,6 milions per subministrar EPI, mascaretes FFP2 i FFP3 i guants de nitril, així com mascaretes quirúrgiques per al personal de la Generalitat per fer front a la tornada a la feina. Així mateix, la consultoria Puente China España Comercio, amb una llarga tradició a assessorar relacions comercials entre la Xina i Espanya, ha rebut 500.000 euros per importar mascaretes quirúrgiques. La cooperativa Taller Auria, amb una divisió de fabricació i envasament de productes alcohòlics, ha percebut 231.000 euros per facilitar solució hidroalcohòlica als departaments de la Generalitat.

Els contractes del SEM amb Iturri, vinculada amb la família Franco

L’empresa sevillana de material de protecció Iturri també es compta entre les més premiades pel Govern. En total, s’ha endut 13 contractes, principalment del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), per un valor total de 2,3 milions d’euros. L’encàrrec principal és d’aquest organisme, que ha adjudicat la compra de granotes de protecció per un valor d’1,3 milions d’euros. També en són clients el Departament d’Interior, l’Institut Català de la Salut i el CatSalut, per la compra de bates i de mascaretes.

Iturri és una empresa de subministraments de vestuari especialitzat que treballa no solament amb el sector sanitari, sinó també de la defensa. És proveïdora habitual de l’Exèrcit espanyol i també de les Forces Armades del Regne Unit. L’any 2017, segons va publicar Infolibre, Iturri va ser investigada per la Fiscalia Anticorrupció arran dels contractes rebuts per part de l’Armada espanyola. Segons aquest mitjà, la propietària d’Iturri, María Luisa Franco Revilla, era tieta del general Jesús Franco Suanzes, responsable de la direcció d’Abastiments de l’Armada. Ambdós, segons Infolibre, són descendents d’un cosí del dictador Francisco Franco. Tot i dedicar-se al sector del vestuari de protecció, que ha vist incrementar la seva demanda amb la crisi del coronavirus, l’empresa, segons va publicar El Confidencial, està treballant amb la possibilitat d’un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO).

Junta d'accionista de Grífols l'any 2018. Foto: ACN

Grífols: 4,5 milions per subministrar PCR

Una de les claus de la crisi actual ha estat la manca de capacitat dels governs català i espanyol per fer proves PCR i tests per determinar contagis de la Covid-19. De fet, encara ara són diverses les veus que denuncien l’escassedat d’aquestes mesures. Segons les dades fetes públiques, el Govern català ha efectuat una despesa en PCR de 5,1 milions d’euros. I el contracte principal se l’ha endut la multinacional catalana Grífols: 4,59 milions per subministrar kits de detecció de la Covid-19 al Banc de Sang i Teixits.

El de Grífols ha estat el tercer contracte en volum en material sanitari. Molt per darrere de la companyia catalana, Abbott Laboratories ha rebut un contracte de l’Institut Català de la Salut (ICS) per un valor de 252.000 euros per subministrar PCR a l’Hospital de Bellvitge. El laboratori Roche també s’ha endut 128.000 euros en contractes per subministrar PCR a l’Institut Català de la Salut i a la fundació Centre de Regulació Genòmica.

Pel que fa a farmacèutiques, un altre contracte rellevant ha estat amb Sanofi-Aventis: 3,7 milions per la compra de 658.000 dosis de vacuna antigripal per a la campanya 2020/2021. Es tracta d’un contracte que també s’ha adjudicat per la via d’emergència tot i no estar relacionat directament amb la crisi del coronavirus.

L’empresa txeca Linet, subministrador principal de llits hospitalaris

En l’àmbit estrictament sanitari, el cinquè contracte més voluminós fet públic fins ara per part del CatSalut ha estat amb Linet, una empresa txeca amb seu social als Països Baixos, per subministrar llits d’hospitalització al Servei Català de la Salut per un valor de 3,4 milions d’euros. Linet, amb anys d’experiència en el sector de la salut, es presenta com el fabricant més gran de llits d’hospital d’Europa.

Un altre dels contractes potents ha estat amb la multinacional espanyola Medical Ibérica: 2,5 milions per al subministrament d’equips de monitoratge. Grans multinacionals amb divisions en el sector de la salut han rebut contractes rellevants: Philips ha rebut 3,31 milions en quatre contractes per facilitar equips de monitoratge, i Fujifilm, 2,3 milions en quatre contractes més pels mateixos conceptes.

Es dóna el cas, però, que el contracte principal fet públic ara com ara per Salut no és per la compra de material sanitari o de protecció, sinó per “prestar suport als serveis veterinaris oficials del Departament de Salut en els escorxadors i establiments de manipulació de caça de Catalunya”. Per desenvolupar aquesta tasca, el Departament ha realitzat un contracte d’emergència amb Appeal Agrifood Group SL, per un valor de 6,1 milions d’euros. Segons la documentació feta pública per la plataforma de contractació pública, l’empresa que prestava el servei originalment va fer fallida al mes de febrer, i s’ha hagut d’adjudicar d’urgència la gestió d’aquesta tasca durant l’estat d’alarma.

Seu del CTTI a l'Hospitalet de Llobregat. Foto: ACN

Els contractes del CTTI: 24,3 milions a empreses com Seidor, Telefónica i Indra

Una dada remarcable és que el segon organisme del Govern que més volum de contractació ha realitzat és el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), adscrit al Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública, que encapçala Jordi Puigneró. Tot i no tenir una vinculació directa amb l’àmbit sanitari, l’empresa pública que coordina els serveis tecnològics i d’informació de la Generalitat ha adjudicat contractes per la via d’emergència per un valor de 24,3 milions d’euros. Després del CatSalut, és l’organisme del Govern que més despesa ha efectuat.

El contracte principal adjudicat pel CTTI per la via d’emergència ha estat amb Seidor, en concepte de “subscripció i suport tècnic per les llicències i el programari del fabricant Microsoft instal·lades a la Generalitat de Catalunya”, per un valor de 9,1 milions d’euros. De fet, a data d’avui, és el contracte més voluminós adjudicat pel Govern per la via d’emergència. Seidor ha estat a l’ull de la polèmica en diverses ocasions amb relació a la contractació pública de la Generalitat, perquè fins al 2018 hi va treballar com a service manager Joan Antoni Rakosnik germà d‘Helena Rakosnik, dona de l’expresident de la Generalitat Artur Mas. Per què s’adjudica per emergència un contracte per la gestió de llicències? Des d’Economia afirmen que “s’ha hagut d’habilitar la possibilitat del teletreball per a tots els treballadors públics de la Generalitat, i calia fer-ho amb urgència”. Des del CTTI expliquen a CRÍTIC que “aquest procediment normalment es realitza amb un concurs obert però no ho hem pogut fer per la suspensió”.

De fet, arran de la necessitat del teletreball, el CTTI també ha estat l’organisme responsable de proveir d’ordinadors i de material informàtic tots els departaments de la Generalitat. I, per gestionar aquesta necessitat, ha decidit contractar d’urgència una empresa del grup Telefónica. En total, el CTTI ha adjudicat quatre contractes a la multinacional que presideix José María Álvarez-Pallete, per un valor de 5,8 milions d’euros. Un d’aquests contractes, per un valor d’1,25 milions, és per facilitar la connexió a Internet als estudiants en situació de risc. Pel que fa al Departament d’Educació, el CTTI ha gastat 950.000 euros per la compra de 2.000 ordinadors per a aquest Departament.

Una altra multinacional de la tecnologia que ha rebut un contracte important del CTTI en temps d’emergència ha estat Indra, que s’ha endut 4,1 milions per gestionar el “servei d’atenció a l’usuari de sistemes de salut per atendre l’emergència de la Covid-19”.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena pandèmia, volem continuar fent un periodisme rigorós i que aposti per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC (aparició a finals de 2020).

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les cookies. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies