11/05/2020 | 08:00
Una de les iniciatives més rellevants impulsades pel Departament de Salut durant la crisi del coronavirus ha estat l’habilitació d‘hotels medicalitzats per ubicar-hi pacients de la Covid-19 davant la saturació dels hospitals, i també la contractació d’allotjaments per als sanitaris que havien de restar aïllats dels seus familiars per la seva tasca a la primera línia de la lluita contra el virus. Però aquesta iniciativa no ha estat una aportació solidària de les companyies hoteleres: també ha tingut un cost per a les arques públiques.
El Govern va fer pública la setmana passada una part dels contractes d’emergència que ha adjudicat des de l’inici de l’estat d’alarma per fer front a la pandèmia. I de l’anàlisi de les dades se’n desprèn que el Servei Català de la Salut ha invertit un mínim d’1,5 milions d’euros en el lloguer d’hotels arreu de Catalunya des que va començar la pandèmia. Grans companyies del sector com SB Hotels, Nortia, Hesperia o B&B figuren entre els adjudicataris de l’executiu català per aquesta matèria.
En total, segons les dades fetes públiques fins ara per la Generalitat, el Govern català hauria adjudicat un mínim de 402 contractes d’emergència durant l’estat d’alarma per un total de 75 milions d’euros. Una xifra ostensiblement menor que els 1.000 milions invertits pel Ministeri de Sanitat. A més, cal tenir en compte que aquests 75 milions no solament inclouen l’àrea de Salut, sinó tots els organismes i conselleries del Govern. Tot i això, fonts de Salut han explicat a CRÍTIC que la contractació total “és molt major” i que les dades fetes públiques pel departament d’Economia “encara són incompletes”.
Un apartament privat per al director del CatSalut
Tot i la despesa en hotels efectuada per allotjar personal sanitari, el Servei Català de la Salut també ha llogat un apartament privat per al seu director, Adrià Comella, a la ciutat de Barcelona. Comella, natural de Lleida i que no resideix a la província de Barcelona, ha disposat d’un allotjament personal pel qual la Generalitat ha abonat 6.500 euros en total des que es va iniciar l’estat d’alarma. Les dades fetes públiques pel Govern no permeten saber quin dia es va formalitzar el primer contracte, però sí que fins ara n’hi ha hagut tres: un primer per valor de 1.300 euros i dues pròrrogues de 2.600 euros, formalitzades amb l’empresa d’apartaments vacacionals i de curta estada Alcam Barcelona SL.
Fonts del Departament de Salut expliquen a CRÍTIC que “un cop va començar el confinament, es va oferir allotjament en hotels a professionals sanitaris, tècnics i directius que haguessin d’estar operatius les 24 hores”. Segons Salut, aquest servei l’han utilitzat “aproximadament 1.000 professionals”. “El director del Servei Català de la Salut va preferir allotjar-se en un apartament que generava la mateixa despesa que una habitació d’hotel mensual”, expliquen aquestes fonts.
Es dóna el cas que la consellera de Salut, Alba Vergés, tampoc no ha residit al seu domicili habitual a Igualada durant aquests mesos, després del tancament total del municipi arran del brot de la conca d’Òdena. Però, a diferència del director del CatSalut, no ha pernoctat en un apartament privat. “La consellera va començar dormint a casa d’una amiga uns quants dies i després va anar a dormir a un dels hotels que teníem per a professionals sanitaris”, expliquen fonts del Departament.
Entre 60 i 80 euros diaris pel servei de pernoctació
Un recompte dut a terme per EFE el 8 d’abril passat xifrava en 83 els hotels destinats a acollir pacients o sanitaris durant els moments més durs de la crisi del coronavirus. En el començament de la crisi del covid-19, la patronal hotelera catalana va fer públic que “posava a disposició” del departament de Salut els seus establiments per allotjar pacients lleus de coronavirus. Tot i això, segons fonts del departament de Salut consultades per CRÍTIC, si bé hi ha alguns hotels que ho fan de forma gratuïta, “la gran majoria dels establiments ofereixen els seus serveis a canvi d’una compensació econòmica”.
Salut no ha volgut especificar quins són els hotels que cobren i quins no. De moment, el Servei Català de la Salut només ha fet públics 36 dels contractes subscrits amb establiments hotelers. Les dades fetes públiques pel Govern i analitzades per CRÍTIC no permeten saber quin nombre d’habitacions s’han llogat i per quants dies, per bé que, segons expliquen fonts de Salut, “en la majoria de casos el que hem fet és contractar habitacions i nits, a un preu estàndard que oscil·la entre els 60 i els 80 euros per nit“. Hi ha excepcions: “en alguns pocs casos, perquè ens interessava per la proximitat amb el centre hospitalari, hem contractat l’hotel sencer”.
Segons explica el departament, en la gran majoria de casos el servei de neteja i el servei de menjador no estan inclosos en l’import del contracte, sinó que els assumeix directament l’hospital de referència de l’establiment hoteler. El preu inclou només el servei de pernoctació o altres aspectes com les tasques de recepció.
Els grups beneficiats: SB Hotels, Nortia, Hesperia o B&B
El contracte més elevat dels fets públics fins ara és el de l’Hotel Plaza Europa, de l’Hospitalet de Llobregat, per a l’allotjament de professionals sanitaris: 325.091 euros. El Plaza Europa pertany a la cadena SB Hotels Spain SA, que ha rebut tres contractes més: un de 76.091 euros per l’allotjament de pacients de l’Hospital Sant Joan XXIII de Tarragona a l’hotel SB Express d’aquesta ciutat, un altre per l’allotjament de professionals sanitaris a l’Hotel SB Ciutat de Tarragona per un valor de 36.818 euros, i un altre de 2.455 euros per l’allotjament de professionals sanitaris a les instal·lacions de l’Hotel SB Corona de Tortosa. En total, SB Hotels ha ingressat 440.455 euros del Govern, i així s’ha convertit, sempre segons les dades disponibles, en el primer proveïdor del Servei Català de la Salut en aquest àmbit.
Alguns establiments hotelers han fet bandera de la seva col·laboració amb el Departament, però sense aclarir que estaven cobrant per posar les seves instal·lacions a la disposició de la Generalitat. És el cas de Nortia Hotels, propietat de l’empresari Manuel Lao, fins al 2018 propietari de l’imperi català del joc i de les apostes, Cirsa. El grup Nortia ha cobrat 119.399 euros per allotjar pacients de la Mútua de Terrassa a l’Hotel Terrassa Park i per allotjar sanitaris a l’Hotel Don Cándido de la capital del Vallès. En una nota de premsa, Nortia explicava que havia “posat a la disposició del sistema sanitari” els seus dos hotels, sense esmentar que estava cobrant per fer-ho.
Igual que SB Hotels, són diversos els establiments hotelers que han cobrat per allotjar no solament personal sanitari, sinó també pacients. L’Hotel Hesperia de Sant Joan Despí ha cobrat 77.777 euros del Servei Català de la Salut per allotjar pacients de l’Hospital Moisès Broggi, un centre hospitalari molt pròxim al recinte hoteler. L’Hotel Ciutat de Martorell ha cobrat 50.040 euros per allotjar pacients provinents de l’Hospital Sant Joan de Déu. El Reus Park ha cobrat 90.909 € per allotjar pacients de l’Hospital Sant Joan, i els hotels Villa Dorada i Sant Salvador de Salou, del grup Belvedere, han cobrat 22.700 euros per allotjar pacients provinents dels hospitals de Tarragona. L’Hotel de Món Sant Benet, propietat de la Fundació Catalunya Caixa, ha rebut 57.041 euros per allotjar pacients provinents del Centre Residencial la Salut de Sant Andreu. I els hotels de B&B a Rubí i a Granollers han cobrat 91.636 euros cadascun per allotjar professionals sanitaris.
Els hotelers: “cap establiment s’ha lucrat”
José Trenor, vicepresident del gremi d’Hotels de Barcelona i propietari del Cotton, explica a CRÍTIC que “cap hoteler s’ha lucrat” posant els seus espais a disposició del departament durant la crisi del coronavirus. “No hi ha hotels que hagin sortit beneficiats i altres que no”. “Els contractes del departament bàsicament han servit per pagar les nòmines dels treballadors. Però tot el que són lloguers i hipoteques d’espais, per exemple, ho hem seguit assumint nosaltres”.
Trenor afirma que la posada en marxa dels hotels salut ha estat “un procés complex”. El Cotton va ser el primer hotel que es va posar a disposició de Salut. “En un primer moment, a Barcelona, l’esquema que proposava Salut era que els hotels assumissim tota la gestió. Teníem les plantilles en ERTO i va ser un procés complicat a nivell de gestió de recursos humans. Pel que va als proveïdors, vam haver de buscar una empresa de càtering hospitalari propi, Arcasa, que proveeix també el Grup Quirón. I tots els proveïdors han estat molt curosos amb els seus marges”. Tot i això, la valoració que en fa és molt positiva: “en un moment de crisi hem treballat bé amb l’administració. Ha estat un exemple exitós de col·laboració del sector privat i el sector públic”.
