Per què fem economia social i solidària i per què és clau per transformar el sistema?

Qui treballa per enfortir aquestes alternatives, però, sap del cert que sovint el context és difícil i desencoratjador. El dia a dia no sempre és fàcil. De fet, sovint és molt complicat. Llavors… per què ho fem? Què ens motiva cada dia a apujar la persiana? Sense voler parlar per tothom, llanço aquí alguns perquès.

Per què qüestionem les premisses del capitalisme

L’economia capitalista es basa en un bon grapat de premisses que han quedat establertes com una veritat que no es qüestiona. Heus aquí alguns exemples:

• El creixement és bo per se i és infinit (o qualsevol ésser viu és un recurs).
• Les dades econòmiques són neutres (o l’ètica i la forma d’entendre el món no influeixen en els indicadors que utilitzem).
• La riquesa material es genera amb treball i consum (o la financerització i el rendisme no tenen res a veure amb la generació de pobresa).
• Els mercats són lliures (o desregular i afavorir la competència incentiva el risc, la recerca, la innovació i el desenvolupament).
• La propietat privada és inamovible (o tot pertany a algú: la terra, les construccions i els espais naturals; les persones, els animals i la seva força de treball; els coneixements, les dades i la creació artística i intel·lectual).
• Els diners són imprescindibles (o tot té un preu i es pot comprar amb moneda regulada).
• La tecnologia ens permet viure millor (o ja trobarem les eines, tècniques i mecàniques per afrontar el col·lapse climàtic i els reptes de la humanitat).

Què proposem des de l’economia social i solidària

L’economia social i solidària, per contraposició al fal·laç capitalisme, és economia en tant que es fonamenta en l’accés a béns comuns, la gestió de temps i recursos compartits, i l’atenció a les necessitats humanes i no humanes (aigua i aliment, salut, educació i accés lliure al coneixement, habitatge, accés a la cultura, mobilitat…). Per a nosaltres, economia també és:

• Cobertura de necessitats bàsiques i decreixement.
• Propostes de consum crític i participació directa de les consumidores i usuàries.
• Organitzacions de treball participatives i democràtiques.
• Estratègies i tècniques productives ecològiques.
• Producció i ús d’energies renovables, recuperació i circularitat de materials.
• Mecanismes de comerç just, desintermediació i circuits comercials de proximitat.
• Entitats de finances ètiques.
• Cooperació i intercooperació entre organitzacions.

L’economia que imaginem sempre és social, en tant que prioritza la redistribució de la riquesa material, les organitzacions sense ànim de lucre i les entitats del tercer sector que treballen per a la inclusió i la cohesió social amb una atenció especial a les persones vulnerabilitzades.

L’ESS és solidària perquè defensa la desmercantilització de la vida i contribueix a la reducció de desigualtats

I és també solidària perquè defensa la desmercantilització de la vida. Vol contribuir a la reducció de desigualtats, a través de la gestió col·lectiva d’espais i béns comuns, l’ús d’eines i tecnologies lliures, les relacions no dineràries d’intercanvi i suport mutu, l’ús de monedes socials, els espais de cultura popular, els mitjans de comunicació comunitaris, l’educació en el lleure…

Els reptes, les contradiccions i el futur del moviment

Tal com es pregunta la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya: és possible que una banca sigui ètica? És possible que una empresa pugui ser dirigida democràticament per les persones que hi treballen? És possible ser feliç consumint de manera moderada i responsable? És possible viure en un edifici col·lectiu, compartint espais i serveis? És possible que el veïnat i les entitats gestionin amb èxit un equipament públic? La resposta és que sí, i així ho testimonien centenars de milers de persones i organitzacions avui, a casa nostra i arreu del món.

En l’economia social i solidària, la terra és per a qui (en té cura i) la treballa, la casa és per a qui hi viu, i la riquesa material, per a qui més la necessita. Assolir una realitat com aquesta per a tothom requereix una resistència i una autorevisió constants.

Més enllà de cercar una forma de treball digne, sovint les persones que defensen l’economia social i solidària com un marc de rebel·lió, acció i desig en construcció s’involucren en moviments socials (ecologisme, feminisme, pacifisme…), mobilitzacions ciutadanes (la defensa de drets, l’impediment de desnonaments, la reivindicació de millors condicions de vida…) i compromisos socials (veïnals, comunitaris, activistes…).

Ens trobem en un estira-i-arronsa constant amb les regles del sistema capitalista

Tanmateix, no ens conformem: la crítica i l’autocrítica han de formar part consubstancial de l’economia social i solidària. Ens trobem en un estira-i-arronsa constant amb les regles del sistema capitalista, cercant constantment relacions econòmiques i socials més justes i equitatives, un accés universal a aquestes formes de viure i de cobrir les nostres necessitats, i unes relacions internacionalistes i descolonials.

Ara que ve de nou el cap de setmana de la FESC, és un bon moment per trobar-nos, donar-nos un espai de reconeixement i de celebració, i compartir amb qui encara no ens coneix les nostres utopies en construcció.