16/06/2016 | 11:59
Des de l’òptica organitzativa, en el marc d’una societat cada vegada més enxarxada, les entitats del Tercer Sector tenen reptes semblants als del sector públic o als de l’empresa privada. Òbviament, en cada un dels tres sectors les peculiaritats són pròpies però una observació de conjunt determina elements comuns, transversals i entrellaçats.
Per una banda, aquesta caracterització comuna es concreta en tots els àmbits: en l’econòmic, per una reducció o una fluctuació en el model d’ingressos; en el social, per un augment de la complexitat per a connectar i comunicar-se amb el cercle relacional de l’organització; i en el governamental, per una vigilància més intensa i una exigència d’un nivell de transparència més elevat. D’altra banda, els moviments socials, les organitzacions no institucionalitzades o l’activisme, que en etapes pretèrites havien exercit una influència més epidèrmica, tenen —avui en dia— una capacitat d’incidència més determinant.
En definitiva, les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) afavoreixen, en tant que facilitadores, un trànsit cap a un nou marc relacional, on els rols de poder dominants i la influència hegemònica donen pas a un espai on la intercooperació esdevé un aspecte clau i no només entre els tres sectors tradicionals sinó també entre aquells agents socials que, a voltes, resulten de difícil classificació i tenen un recorregut de base. Per tant, resulta evident que la capacitat de crear ponts entre sectors i agents és indefugible.
Figura 1. Evolució del marc relacional de les organitzacions a partir de l’impacte de la transformació digital.
En tot cas, per la seva naturalesa, les entitats del Tercer Sector, com a part de les organitzacions que promouen l’economia social, haurien de ser les més capaces d’adaptar-se al nou paradigma d’una societat més enxarxada. Precisament, és el retrobament dels valors fonamentals de la seva essència el que fa que les entitats del Tercer Sector puguin adaptar-se a aquest entorn on, aparentment, l’atenció està situada en la transformació digital.
En qualsevol cas, i malgrat que aquesta lògica sembla prou evident, el Tercer Sector està tenint dificultats per a aproximar-se a l’ús de les TIC. Fins i tot, en moltes ocasions, el risc d’exclusió ja no és només el marcat per la desigualtat econòmica o social, sinó també tecnològica.
Transformació digital i bones pràctiques
La capacitat d’incidir en una part important de la ciutadania i la possibilitat de fomentar canvis estructurals són dues oportunitats que la transformació digital ofereix en el camp de les organitzacions sense afany de lucre.
Poletika, projecte promogut per Oxfam Intermón, se centra en la voluntat de mostrar el compromís social i polític de l’entitat, més enllà de les campanyes de conscienciació de recorregut més clàssic del Tercer Sector. L’anàlisi dels programes electorals per significar polítiques que accentuen la desigualtat, la mobilització de voluntaris i activistes, la interacció amb altres organitzacions afins i la incidència mediàtica són aspectes rellevants de la seva acció i que es focalitzen en la sensibilització a través de l’activisme i el posicionament social i polític.
Pam a pam, el mapa de SETEM i la Xarxa d’Economia Social, afavoreix el reconeixement de les iniciatives de l’economia social i solidària. Per tant, amb una voluntat de transformació estructural. La profunditat de l’anàlisi, la transversalitat que recorre de les escoles als governs municipals, la interacció amb les persones voluntàries i la perspectiva per construir un mercat social més ampli són mostra de la seva voluntat transformadora.
Ambdós projectes adopten la tecnologia digital com un instrument. En aquest cas, d’organització de la comunitat d’activistes i de comunicació dels valors i/o dels continguts analitzats o creats.
Creació de tecnologia per al compromís social i polític
El desenvolupament tecnològic també ha patit aquesta dicotomia entre l’expansió corporativa i la promoció d’un model més afí als valors socials que fonamenten les entitats del Tercer Sector. En els dos àmbits podem identificar exemples d’èxit i fracàs. Tot i així, la balança no està equilibrada i, a nivell d’ús, sembla obvi que cal centrar l’atenció en què les TIC no siguin una segona anella de desigualtat social.
Fins i tot, quan es crea tecnologia, els col·lectius sobre els quals va destinada en queden sovint exclosos. 
Figura 2. Esquema de deconstrucció tecnològica proposat per apps4citizens.
El diàleg amb la comunitat a qui va dirigida (1), la identificació dels reptes reals (2), investigar solucions ja creades (3), avaluar-les amb les persones interessades en el seu ús (4), recollir demandes (5) i, si s’escau, construir solucions (6) per tornar a ser valorades comporta un procés més lent, menys mediàtic però, al nostre entendre, més efectiu.
Un cop més, des d’aquesta aproximació amb voluntat més transformadora, és el Tercer Sector un espai idoni per promoure l’adopció i el desenvolupament tecnològic amb una revisió clara dels motius i el format sobre el qual s’impulsa. A més a més, aquest enfocament permet una redefinició dels rols i el models de les entitats que més enllà de prestadores de serveis, esdevenen agents claus en l’empoderament ciutadà.
La intercooperació per a la construcció d’alternatives socials
L’autogestió, vinculada a l’activisme, és sovint el punt de partida de moltes iniciatives amb voluntat de transformació estructural social. Aquestes propostes tenen en la tecnologia un instrument no només de sensibilització i amplificació, sinó també de finançament. La referència de Goteo per al suport, bàsicament econòmic, de projectes que promouen el bé comú, a través de la seva plataforma de codi lliure, és un exemple de les possibilitats que permet la tecnologia quan és capaç d’intercooperar en base a uns valors socials, econòmics i mediambientals i que afavoreixen models relacionals horitzontals i distribuïts.
La creació d’aquestes eines o organitzacions que actuïn de nodes estructurals ha d’anar acompanyada de la capacitat d’intercooperar amb organitzacions del primer i segon sector però mantenint l’essència sobre la qual es fonamenten els valors del Tercer Sector. Precisament, perquè sovint és aquest el més legitimat per a construir ponts amb les organitzacions desinstitucionalitzades, els moviments socials o l’activisme.
Al mateix temps que s’observa una oportunitat per al Tercer Sector de liderar un canvi relacional de les organitzacions tradicionals amb la resta d’agents socials, també hi ha un perill d’adopció, inclús en la captura del propi llenguatge, per a designar processos, també de transformació digital, que només se centren en el què i s’obliden del com i del per què, al menys des de l’òptica social. La rèplica de models capitalistes en el món digital, com indica Mayo Fuster, afavoreix la producció social però no l’economia social. Així, Trebor Sholz, en l’assaig ‘Cooperativisme de plataforma‘, reivindica un retorn als valors cooperativistes per a construir una alternativa a una transformació digital segrestada per les grans corporacions i que no afavoreix un desenvolupament social i econòmic amb menys desigualtats, ans el contrari.
En tot cas, aquesta aproximació també és una oportunitat per a la transformació de les pròpies corporacions que, actualment, amb una conceptualització més àmplia (en la seva dimensió social, ciutadana, fins i tot activista) del seu públic potencial i del seu rol (no només client-consumidor), troben limitacions en el paper tradicional de la Responsabilitat Social Empresarial i estan obligades a nous models de relació amb el conjunt de la societat.
Així com l’alineació entre el sector governamental i el de les entitats no lucratives esdevé clau per a construir una alternativa en la transformació social i política, bàsicament amb el focus en els reptes locals, la transformació digital, al nostre entendre, ha de seguir un recorregut semblant, cap a la intercooperació cooperativa. Intercooperació cooperativa que, situant l’atenció en reptes locals concrets, creant un marc de debat i acció que impliqui els agents socials, polítics i empresarials, tot promovent una adopció i, si s’escau, creació tecnològica basada en el retorn social que aquesta genera, ha de ser la clau de volta que col·loqui els valors socials i econòmics del Tercer Sector en el centre.
Aquest article recull el fil argumental de la ponència “Intercooperació cooperativa per a la transformació digital del tercer sector” presentada en el debat “Transformació digital al tercer sector: frens, reptes, oportunitats”, programat en el marc del V Congrés del Tercer Sector que organitza La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), del 14 al 17 de juny de 2016.
