El delta del Llobregat no té preu

Pocs dies després de la constitució del nou Govern català s’ha desfermat una autèntica tempesta política i mediàtica al voltant de la proposta d’AENA d’ampliar l’aeroport de Barcelona – el Prat, allargant la tercera pista uns 500 metres en direcció nord-est i ocupant una bona part de la llacuna de la Ricarda.

De les moltes anàlisis que es podrien fer sobre el tema, econòmiques, polítiques, socials o ambientals, val la pena destacar un aspecte dels valors ambientals del Delta al qual no s’ha prestat prou atenció. Es tracta de la importància ecosistèmica que aquest territori aporta per a l’àrea metropolitana de Barcelona i, fins i tot, el seu valor intrínsec, també denominat “valor incommensurable”, que no es pot mesurar amb paràmetres humans.

És evident que hi ha una dimensió ètica que la societat occidental no sol considerar, com és la importància per se d’un element de la natura. Els altres éssers vius, fins i tot el medi físic on vivim, tenen importància i valor per si mateixos, independentment de l’aprofitament que en fem els humans. Tenen dret a existir, perquè també són habitants d’aquest planeta i, a més, hi eren molt abans que nosaltres. La societat occidental, en general, segueix regint-se per alguns dels paràmetres judeocristians com ara el “creixeu i reproduïu-vos” de la Bíblia, que posa tota la “creació” al servei dels homes (les dones, ja ho sabem, eren secundàries). És un enfocament utilitarista i profundament antropocèntric.

Altres cultures del món tenen una relació molt diferent amb la natura, arribant a establir vincles espirituals o religiosos, o a donar un caràcter de divinitat als elements del seu entorn natural: muntanyes, rius, mars, boscos. Des d’un punt de vista biològic, aquests pobles tenen una concepció molt més realista de l’entorn que els rodeja: els humans depenem de la natura i de les altres formes de vida per existir, i per tant, d’alguna manera, són un Déu superior. Som éssers biodependents. Aquest seria un enfocament biocèntric, i és l’enfocament al qual s’adscriuen diversos corrents d’ideologies ecologistes, naturistes, animalistes o ecofeministes.

Per a les poblacions amb un mínim vincle amb el seu entorn, un element natural no és “compensable” per un altre

Sense anar fins al punt de deïficar els elements de la natura, és clar que, per a les poblacions humanes que tenen un mínim vincle amb el seu entorn, un element natural no és “compensable” per un altre, en els termes que es planteja el debat polític de si destruir la llacuna de la Ricarda i substituir-la per una altra d’“equivalent” en un altre lloc. Tothom sap que la llacuna artificial que es crearia si s’amplia l’aeroport mai no serà equivalent a la que es destruiria, perquè en la seva dimensió física i etnogràfica mai no serà igual: diferent lloc, forma, mida, història… i, fins i tot des d’un punt de vista estrictament ecològic, un hàbitat artificial no pot recrear a la perfecció un altre hàbitat destruït.

Però és interessant entrar a fons també en els serveis ecosistèmics d’un territori com el delta del Llobregat, de gairebé 100 quilòmetres quadrats. El Delta és un espai guanyat pel riu al mar al llarg dels segles gràcies a l’aportació de sediments del riu. A escala geològica, és un espai molt jove, que s’acaba de formar i que, amb tota probabilitat, desapareixerà en un temps relativament breu, sobretot arran de dos fets d’origen antròpic: l’escalfament global, que provocarà que en poques dècades tots els deltes i totes les zones litorals quedin sota el nivell del mar, i la pèrdua de sediments a causa dels embassaments que s’han fet al Llobregat.

Val la pena recordar que prop del 60% d’aquest territori tan fràgil ja està avui sota el ciment de les zones urbanes, les infraestructures i les vies de comunicació. Per tant, ens queda únicament un 40% sense pavimentar, entre espais naturals i agraris. Què ens aporta aquest espai lliure? Se solen agrupar els serveis ecosistèmics en quatre categories: d’abastiment, de regulació, culturals i de suport.

Serveis ecosistèmics d’abastiment

Alimentació: sembla obvi, però l’agricultura del Baix Llobregat és una extraordinària excepció a escala europea i mundial. Molt poques metròpolis tenen un espai de producció agrària de primer nivell a escassos quilòmetres del seu centre. Defensar la sobirania alimentària no hauria de ser necessari a hores d’ara: sense aquesta sobirania, la dependència de les importacions d’aliments ens fa vulnerables i dèbils, genera relacions de desigualtat i abús de poder cap a poblacions del Sud global i és una font de desequilibris territorials i d’excessiu impacte ambiental per les llargues cadenes de transport.

Recursos hídrics: el Delta té dos aqüífers, un de superficial i un de profund. El superficial està en contacte amb els conreus i es recarrega amb una rapidesa relativa a partir de les pluges que s’infiltren al subsòl. El profund, molt més gran (fins a 50 hectòmetres cúbics), té dinàmiques molt més lentes i la seva recàrrega es produeix més a poc a poc. En tots dos casos, impermeabilitzar la superfície del Delta és una manera de minvar la regeneració d’aquest recurs, que, no ho oblidem, pot ser estratègic en èpoques de grans sequeres com ja va patir Barcelona el 2005-2006.

Patrimoni genètic: totes les zones agrícoles tenen varietats i races autòctones. El pollastre pota blava en seria un exemple, però de ben segur que n’existeixen d’altres, vegetals i animals.

Provisió de materials: fusta, llenya o teixits són alguns dels materials que el territori del Delta pot produir. I, al llarg dels segles, també s’ha usat el Delta com a font d’àrids i d’altres materials minerals.

Serveis ecosistèmics de regulació

Mitigació del canvi climàtic: els espais humits són reservoris i embornals de carboni, totalment necessaris en emergència climàtica.

Regulació climàtica: el Delta, com a espai humit, té un microclima diferenciat del seu entorn. Està comprovat que en aquest territori hi cau de mitjana un 3% més de pluja que al seu voltant (serres del Garraf i de Collserola).

Depuració d’aigua dolça: és ben conegut que els espais humits actuen com a depuradores biològiques, eliminant les substàncies tòxiques a través de processos tant fisicoquímics com biològics.

Protecció: un funcionament correcte del Delta és una garantia de protecció de la costa enfront dels temporals de llevant, contra l’erosió provocada per les mateixes crescudes del riu i les rieres, i contra inundacions. Paradoxalment, el fet que les zones agràries s’inundin de tant en tant és un sistema de prevenció de les inundacions sobre zones habitades.

Fertilitat del sòl i pol·linització: és poc coneguda la crisi de fertilitat dels sòls, que és part del canvi global al qual ens enfrontem. Mantenir ecosistemes sans i funcionals permet que la terra segueixi sent fèrtil i que els organismes pol·linitzadors, singularment els insectes, segueixin aportant a la producció vegetal, tant cultivada com salvatge, sobre la qual es fonamenta la vida a la terra.

Serveis ecosistèmics culturals

Paisatge: el Delta és un entorn únic a l’entorn de Barcelona, extremament diferent de la resta del país. El seu paisatge, format per la interacció humans-natura al llarg de segles, és una combinació d’espais naturals i agraris que cal conservar. La urbanització creixent banalitza el territori, en eliminar les seves característiques pròpies i convertir la terra en més ciutat, equivalent a qualsevol altre espai urbà.

Lleure: amb la pandèmia encara s’ha posat més de manifest la gran necessitat que tenim les persones de gaudir d’un entorn natural saludable i ben conservat. Perdre espais agronaturals com aquests comporta empitjorar directament la qualitat de vida de la població.

Educació i ciència: tant als espais naturals com als agraris s’hi desenvolupen activitats de recerca i d’experimentació, per part tant d’infants com d’universitats i centres de recerca. És una font de coneixement i de formació.

Identitat cultural i sentit de pertinença: tot grup humà té un vincle amb el territori on viu. A l’entorn metropolità, a causa del creixement ràpid de la població des de la dècada del 1960, i del caràcter més urbà de la població, aquest sentiment s’ha afeblit en certa mesura. Tanmateix, existeix encara un sentiment de pertinença tant al Baix Llobregat com a comarca obrera i reivindicativa com al mateix Delta com a espai geogràfic. Sobretot al Prat, encara es parla de la “gent del fang”, pel fet de viure sobre els llots del Delta, però també entre la població amb més contacte amb la terra segueix ben viva la identificació amb aquest espai natural. Amb l’estabilització de la població, i l’increment de la sensibilitat pel medi ambient de les darreres dècades, està creixent el vincle de la població amb el territori. Una mostra d’això són els múltiples grups ecologistes i plataformes en defensa de l’entorn, agrupades ara a Sos Baix Llobregat i l’Hospitalet.

Patrimoni històric i cultural: el Delta és fruit d’una història, i aquesta inclou fins als temps presents. Sens dubte, també les agressions al Delta dels darrers 70 anys formen part de la història, però amenacen de destruir-lo progressivament i cal reorientar aquestes tendències si el volem conservar. També acull un ric patrimoni cultural en forma de masies, de construccions agrícoles, de camins, etc.

Serveis ecosistèmics de suport

Biodiversitat i geodiversitat: el Delta acull més de 300 espècies d’ocells, i centenars de plantes superiors o invertebrats, i un nombre significatiu de mamífers. També és la llar d’alguns hàbitats greument amenaçats de Catalunya i del món, com ara els mateixos espais humits o les dunes litorals, o les pinedes litorals. Els espais litorals adjacents estan, així mateix, protegits per la normativa pels seus valors incalculables, tot i que no es coneguin gaire. Uns espais marins modelats per l’existència del mateix Delta i fertilitzats pel riu i per les surgències subterrànies d’aigua dolça. Som al bell mig del punt calent o hotspot de biodiversitat del Mediterrani, un dels més rics del planeta.

Connector ecològic: es coneix prou bé el paper d’estació d’aturada dels aiguamolls del Delta en les rutes migratòries entre Àfrica i Europa, per a centenars d’espècies d’ocells, tots els quals protegits per la normativa europea. Però el Delta també és un territori clau en el manteniment de les espècies i dels ecosistemes gràcies a la connexió amb els espais adjacents: les serres del Garraf i de Collserola, i la conca del riu Llobregat.

Formació de sòls fèrtils: ni l’agricultura ni la vegetació natural no poden mantenir-se sense un sòl fèrtil. L’erosió natural provocada pels elements climàtics és compensada per la feina que fan tant la fauna com la flora com les mateixes dinàmiques geològiques de formació de nou sòl.

Tots aquests serveis ecosistèmics, en diferents mesures, es troben amenaçats per la urbanització creixent del Delta. L’expansió de l’aeroport, però també els projectes urbanístics a Gavà, a Viladecans, a Sant Boi, a l’Hospitalet i a Barcelona, erosionen tots aquests valors que el territori ens ofereix de manera totalment gratuïta i dels quals, en diferents mesures, depèn profundament la qualitat de vida de les persones. Farien bé els polítics, a més de les consideracions econòmiques o socials, de considerar tots aquests aspectes abans de prendre decisions que no tenen marxa enrere.