15/04/2019 | 19:03
Són les ‘fake news’ alguna cosa totalment nova? Què estan suposant dins el nou paradigma i consum de la informació? Són el centre o només una part d’un nou fenomen de màquines d’influència digital? És més adequat parlar d’una era de les ‘fake news’ o de guerra híbrida de la informació? Què ha passat en les últimes grans campanyes electorals que han donat la victòria a la dreta o l’extrema dreta?
Per comprendre el context actual, on les ‘fake news’ s’han convertit en un fenomen d’actualitat, cal entendre el que ha passat principalment en els últims cinc anys. En el món de les grans campanyes electorals i les noves màquines digitals o noves màquines tecnopolítiques de l’1%, s’han posat en marxa agències de comunicació per a estats-empreses i grans partits. Aquest fenomen, cal entendre’l juntament amb l’auge i l’extensió accelerada de la influència de l’extrema dreta al món.
La història de Cambridge Analytica i el ‘Brexit’
El 2013 va néixer l’empresa de consultoria de ‘big data’ Cambrigde Analytica (CA). Amb un capital de 15 milions de dòlars, CA va ser fundada pel multimilionari conservador Robert Mercer i l’estrateg de la comunicació ultradretana Steve Bannon. L’empresa estava dedicada a la mineria i anàlisi de dades i se centrava a subministrar eines i estratègies de comunicació per a campanyes polítiques. CA es presentava a si mateixa com una especialista a produir el canvi de conducta a través de l’ús massiu de dades i la comunicació personalitzada i microsegmentada. Això inclou una sèrie de tècniques que van des de la psicometria (l’anàlisi de personalitat a gran escala) fins a l’encreuament de dades públiques i privades d’interaccions en xarxes socials juntament amb dades sociodemogràfiques, a partir de sofisticats sistemes d’intel·ligència artificial que s’utilitzen com a màrqueting digital dinàmic.
Cambridge Analytica va desenvolupar aquestes màquines digitals entre els anys 2013 i 2015 gairebé sense intervenir públicament, excepte alguna incursió en la campanya de Mauricio Macri a l’Argentina el 2015. La primera vegada que la tecnologia desenvolupada per CA es va emprar a escala massiva va ser durant la campanya del ‘Brexit’ al Regne Unit el 2016.
El resultat i l’impacte del treball de CA va ser determinant perquè milions de persones desitgessin deixar la Unió Europea. La màquina digital que es va posar en marxa per a la campanya del “Leave” va utilitzar ‘big data’ i comunicació basada en intel·ligència artificial amb l’objectiu tant de mobilitzar tant els convençuts com de decantar els que dubtaven, lliurant-los informació en les freqüències adequades (segons la personalitat i els interessos de cada persona) per propiciar el canvi de conducta que tenia com a objectiu el “Leave”. La barreja entre perfilació de personalitat, ‘matching’ de dades i publicitat digital dinàmica va aconseguir afectar de manera determinant la ment de milions de persones com mai s’havia fet abans.
El triomf de Donald Trump i l’auge de les ‘fake news’
Uns quants mesos més tard, també el 2016 i després de la seva campanya reeixida del ‘Brexit’, Cambridge Analytica estava a ple rendiment, treballant en la campanya de Trump en les eleccions nord-americanes. Una part d’aquest treball va consistir en el disseny d’una estratègia de recollida de dades massiva a partir d’una enquesta esquer. Van recollir més de 50 milions de dades de persones dels Estats Units amb les quals van poder fer un treball molt sistemàtic amb l’objectiu d’impactar a través d’anàlisis de personalitat de publicitat moguda per intel·ligència artificial. S’havia arribat a dir que CA tenia un perfil de cadascun dels nord-americans amb dret a vot.
En aquesta campanya les ‘fake news’ van tenir una gran importància. Les empreses i activistes pro Trump van llançar campanyes molt dures de desprestigi contra Hillary Clinton. Una d’aquestes campanyes assegurava que Clinton i altres persones del partit demòcrata dirigien una xarxa de pederàstia des d’una pizzeria. Seguidors de Trump van aparèixer armats en aquella ubicació, però no hi havia res. També es va fer molt famosa l’empresa d’uns joves de Macedònia que van guanyar molts diners fabricant ‘fake news’ contra Hillary Clinton. El mateix Trump va començar una guerra contra els mitjans de comunicació, acusant tota la premsa crítica de difusió de ‘fake news’ (popularitzant el terme), al mateix temps que va configurar la campanya en atacs basats en mentides flagrants en diferents temes. Com més forta era la mentida, més captava l’atenció i més feia que els mitjans se centressin en ell, capitalitzant paradoxalment l’atenció mediàtica.
Tot i que Trump va perdre en nombre de vots davant Clinton, va guanyar en els districtes clau i així va aconseguir la presidència. El seu cap de campanya va ser Steve Bannon, fundador de CA, ideòleg i estrateg digital de les idees d’extrema dreta.
Es destapa l’escàndol de Cambrigde Analytica
El 2018, ‘The New York Times’, ‘The Guardian’ i ‘The Observer’ van destapar un gran escàndol en revelar com s’havien robat dades de 50 milions d’usuaris, violant les normes de seguretat de Facebook. Aquestes revelacions van succeir gràcies a Christopher Wylie, un enginyer informàtic que va treballar a CA des del 2014. Les revelacions de Wylie van suposar una caiguda de les accions de Facebook a gairebé set punts, es va qüestionar el paper de la xarxa social vinculat a la protecció de la privacitat dels usuaris i la seva suposada neutralitat enfront de les eleccions. Mark Zuckerberg, propietari de Facebook, va haver de comparèixer als parlaments nord-americà i anglès.
L’escàndol no va acabar aquí: també el 2018, Channel 4 va fer un treball amb càmera oculta que revelava com CA no solament havia actuat en aproximadament 200 processos electorals a tot el món, sinó també que l’empresa utilitzava tota mena de pràctiques per destruir la imatge dels seus contrincants polítics, com ara oferiments de suborn per filmar-los i posteriorment poder acusar-los de corrupció, l’ús de treballadores sexuals per involucrar-los en escàndols sexuals, l’espionatge de telèfons mòbils… És a dir, pràctiques de guerra híbrida. No solament tècniques de producció massiva de ‘fake news’, sinó tècniques per a la destrucció de la reputació dels adversaris polítics i també operacions per crear mentides i escàndols. És una ciberguerra de la informació que passava per la creació massiva de perfils automatitzats i falsos, l’espionatge en tota regla o la producció en massa de ‘fake news’.
El 2018 va finalitzar amb els escàndols del robatori de dades associat a Facebook. Alhora sorgia Emerdata, una empresa fundada per la majoria dels membres de CA. Naixia sota el mateix grup empresarial, SCL Group, que ja va ser empresa matriu de Cambridge Analytica. Segueix tenint seu a Londres, en el mateix edifici on era CA.
De Trump a Bolsonaro: WhatsApp, eina clau
Cap a finals del 2018 es van celebrar les eleccions brasileres. En un context polític marcat per la detenció i l’empresonament de Lula da Silva, l’ultradretà i exmilitar Jair Bolsonaro es va imposar contra tot pronòstic. Va guanyar la primera volta, amb un 46% dels vots, gairebé sense aparèixer a la televisió nacional. Sis mesos abans de les eleccions, Steve Bannon, fundador de CA i director de l’estratègia de Trump, va anar a visitar Flávio Bolsonaro, fill, mà dreta i estrateg digital del candidat a la presidència brasilera.
Al Brasil, el 60% de la població usa WhatsApp, i el 90% dels votants de Bolsonaro es creien les ‘fake news’ que propagava la seva xarxa
La campanya es va convertir, vist el vist fins ara, en les eleccions on més brutalment es van dur a terme les pràctiques de guerra híbrida i les tècniques de desinformació massiva. Si en les eleccions anteriors Facebook, Twitter i YouTube van ser plataformes clau per orientar els missatges, en aquestes eleccions WhatsApp es va convertir en l’estratègia d’expansió de ‘fake news’ a escala massiva. I no és que una mentida arribés a milions de persones, sinó que diàriament es distribuïen centenars de ‘fake news’ noves que arribaven a milions de persones. La dificultat de contrarestar les mentides en una xarxa de tipus privat i personal com WhatsApp i la magnitud de les mentides van fer que aquestes es propaguessin de manera incontestable, creant circuits on hi havia més informació falsa o enganyosa que informació veritable. Al Brasil, el 60% de la població fa servir WhatsApp, i el 90% dels votants de Bolsonaro es creien les ‘fake news’ que propagava la xarxa de Bolsonaro.
Algunes de les ‘fake news’ més difoses i una de les més escandaloses va ser el “kit gai”, inventada i difosa pel mateix Bolsonaro en directe a la televisió, acusant Adage (candidat del PT) d’haver escrit un manual per ensenyar els nens menors de 6 anys al col·legi a ser homosexuals. Ensenyant un llibre que mai no va existir, Bolsonaro va aconseguir generar que ell era el salvador de la família i va fomentar al mateix temps un sentiment d’odi a l’homosexualitat. Els mitjans van desmentir l’existència del “kit gai”, però fins avui Bolsonaro insisteix en l’existència d’aquest.
Una altra tècnica emprada en la campanya va ser l’anomenada de ‘gran tret’. Aquesta tècnica proporcionava un tret en massa a milions de números de telèfon a través de comptes a l’estranger que disparaven als usuaris adequats. Es calcula que aquestes empreses van enviar més de 100 milions de missatges. A la segona volta, una denúncia que va aparèixer a la ‘Folla de São Paulo’ relacionava diverses empreses que van contractar aquests serveis de contingut automatitzat en massa. Activistes van denunciar aquests successos a WhatsApp, que va banejar 150.000 perfils que estaven disparant contingut automatitzat. Però el mal ja estava fet. A la segona volta, Bolsonaro va mantenir el seu avantatge i va guanyar les eleccions.
De Bolsonaro a Vox: Bannon i el col·lapse de la UE
Si hi ha una persona que connecta les estratègies i les màquines digitals que s’han posat en marxa amb el ‘Brexit’, Trump, Bolsonaro i Vox, és Steve Bannon. L’estrateg i ultradretà ara està exercint d’assessor de líders d’ultradreta de diferents països europeus com Matteo Salvini, Viktor Orbán i també Vox. Té com a objectiu bloquejar la Unió Europea aconseguint el 30% dels vots de partits nacionalistes i populistes de dreta en les pròximes eleccions europees del 26 de maig.
Més enllà de les eleccions europees, a l’Estat espanyol les eleccions generals i les eleccions municipals estan marcades per l’aparició fulgurant de Vox en el panorama polític. Un partit nou, amb fonts de finançament de procedència dubtosa i sense base social, ha aconseguit uns resultats impressionants a Andalusia i ha estat clau per al nou Govern conservador andalús. Vox ha fet un desplegament enorme a les xarxes, utilitzant estratègies i tècniques que han fet servir els seus predecessors. Polarització i provocació per captar l’atenció dels mitjans, que de manera ingènua i servil fan titulars de cada barbaritat que diuen. També Vox, a part de llenguatge simple, d’odi, ha actuat amb estratègies de compra de seguidors i visualitzacions i fent proliferar ‘fake news’ i guerra bruta a les xarxes en general.
Som en un moment d’hegemonia de noves màquines d’influència digital que són una arma de desinformació a escala massiva
A tall de conclusió provisional, podríem dir que som en un moment d’hegemonia de noves màquines d’influència digital que han esdevingut una arma clau de desinformació a escala massiva. Si bé podem dir que sempre hi ha hagut desinformació o ‘fake news’, el que és nou és l’immens volum, la velocitat i precisió amb la qual es propaguen gràcies a les noves formes de comunicació en les campanyes electorals, recolzades en l’encreuament de dades, la perfilació, l’anàlisi de personalitat a gran escala, i la publicitat basada en la intel·ligència artificial per ‘targets’ microsegmentats.
Les tecnologies disponibles, si tens molts diners i pocs escrúpols, són molt poderoses. I l’extrema dreta ha estat la més ràpida a desenvolupar i implementar aquestes tecnologies. De fet, podríem dir que l’empresa matriu, Cambrigde Analytica, ha estat el germen de moltes altres empreses que es dediquen a això. Compren, trafiquen amb les nostres dades i aprofiten les plataformes per hackejar-les i tenir la capacitat no solament de desprestigiar l’enemic, sinó també convèncer els que dubten perquè s’allistin al seu bàndol. Practiquen un hackeig de la democràcia en tota regla. Per quan l’esquerra global, amb uns altres paràmetres ètics, es prendrà seriosament una inversió estratègica en aquest camp? Serà massa tard?
