Cerca
Opinió
Joan Vila i Triadú

Joan Vila i Triadú

Periodista de CRÍTIC

Tragèdia mortal al País Valencià: era inevitable?

El canvi climàtic fa miques la previsió d'inundacions al Mediterrani: si no canviem els paràmetres actuals d'ocupació del territori, els desastres provocats per pluges intenses seran cada cop més habituals

30/10/2024 | 18:51

Cotxes amuntegats en un carrer de l'Alcúdia (Ribera Alta) / MATHIAS RODRÍGUEZ – ACN

Aquest agost, durant un viatge familiar, vaig passar un matí a Letur (Albacete), un poblet de la serra del Segura que m’havien recomanat com un dels més bonics de l’Estat espanyol. Em va semblar preciós; em va sobtar perquè estava construït tot al llarg d’un barranc, per on baixava un riuet d’aigua transparent i fresca. Al bell mig del poble, en un gorg natural ple de verdor, la gent es banyava relaxadament, per mirar de refrescar-se en les hores de més calor. Idíl·lic. Ahir, dimarts, 29 d’octubre, el nucli històric de Letur va quedar arrasat per una riuada gegant d’aigua i de fang, que s’ho va endur tot al seu pas, va causar diversos morts i va malmetre nombroses cases. A la capçalera d’aquell barranc, hi havien caigut 200 litres per metre quadrat en poca estona, el llit del riu no va ser capaç d’engolir tanta aigua i es va desbordar per tots els carrers adjacents. Una inundació de fúria desbocada.

Una situació similar van viure algunes comarques interiors de la província de València, especialment la Foia de Bunyol, la Ribera Alta i l’Horta Sud, a partir del desbordament del riu Magre, afluent del Xúquer, i d’altres cursos fluvials que van a parar al Túria. Xiva, la capital de la Foia de Bunyol, va registrar 445 litres per metre quadrat en 24 hores, la xifra més alta des del 1996. El balanç de persones mortes en aquest episodi d’aiguats és esfereïdor: ja se’n comptabilitzen més de 90, però encara hi ha molts desapareguts. Cotxes amuntegats els uns damunt dels altres, habitatges colgats fins a l’altura del primer pis, milers de persones atrapades en carreteres i en polígons industrials, els equips d’emergència totalment desbordats…; podem resumir-ho com la pitjor tragèdia natural que ha viscut el País Valencià en dècades (i, malauradament, n’ha viscut unes quantes des de mitjan segle passat). Va ser culpa només d’una depressió aïllada en nivells alts (DANA) molt violenta i de recorregut impredictible? Era una situació inevitable?

Hi ha veus que parlen de negligència de les autoritats responsables de Protecció Civil pel fet de no avisar la població del que li venia al damunt, tot i tenir indicis que l’episodi era potencialment molt perillós, ni tenir prou determinació per suspendre l’activitat econòmica o la docència a les escoles. La mateixa nit de dimarts 29 a dimecres 30, les xarxes socials ja anaven plenes de comentaris crítics amb el Govern de Carlos Mazón (PP) per haver desmantellat el projecte d’Unitat Valenciana d’Emergències, com una de les seves primeres accions en arribar a la Generalitat el maig de 2023. No em va semblar adequat: en ple caos a les zones afectades, amb centenars de persones pendents de ser rescatades, no era llançar-se els plats pel cap el que calia fer; hi havia coses més urgents, com intentar ajudar els damnificats o redifondre avisos d’auxili.

Efectius de l'Exèrcit treballant a Letur (Albacete), després de la devastació causada per la torrentada / ACN (cedida Exèrcit de Terra)

Canviar els paràmetres d’ocupació del territori

Els pròxims dies, un cop es recuperi la normalitat, els experts (meteoròlegs, tècnics de protecció civil, bombers, geògrafs…) hauran de trobar les explicacions pertinents sobre què va passar, què es va fer malament, què va ser impredictible i què no, com s’hauria actuat si fóssim un país més ben preparat per als desastres naturals, com s’haurà d’actuar en un futur si hi ha una amenaça semblant… Ara mateix, l’únic que se m’acudeix, i crec que és una opinió cada cop més majoritària entre la ciutadania, és que no podem continuar vivint com hem fet fins ara, ignorant els missatges que la natura ens envia. No em refereixo ni al sistema econòmic ni a l’estructura política que el sosté. Em refereixo sobretot a com ocupem el territori: com construïm els habitatges i on, com fem les infraestructures que ens permeten moure’ns d’una banda a una altra, com anem constrenyent els passos naturals de l’aigua perquè els models teòrics ens parlen de riuades que tenen probabilitat d’un cop cada 200 anys. Tot això ja no és vàlid: l’alteració del clima que hem causat els humans ho invalida.

Si continuem urbanitzant les zones potencialment inundables, tragèdies com la d’aquests dies es poden repetir sovint

La simpàtica gent de Letur ja em perdonarà, però no és lògic que el barranc passi pel mig del poble. Ja sé que fa segles que és així, que el poble és d’origen medieval, que el barranc sempre hi ha estat i que ja l’han canalitzat en alguns trams perquè, si plou més del compte, la qual cosa no sol ser gaire freqüent, les revingudes no passin d’anècdotes. Em sap greu, però el que va passar aquest dimarts al bonic poble manxec, tal com pinten les coses al Mediterrani occidental, tornarà a passar abans de 20 o 30 anys, segur. La ciutadania valenciana que viu a la Ribera Alta i a la Ribera Baixa, les dues comarques que ressegueix el riu Xúquer un cop surt del pantà de Tous —el que va causar la “pantanada” de 1982 i que es va haver de construir de nou—, farà bé de preguntar-se quins obstacles s’han anat posant del començament del segle ençà entre la plana al·luvial pròpia del tram final del riu i el mar: autovies noves, línies ferroviàries d’alta velocitat, polígons on abans hi havia camps de conreu, variants i rotondes a dojo… Tot això dificulta que, en cas de desbordar-se, els rius trobin la manera de desguassar de forma natural cap als espais adjacents i no provoquin estralls als nuclis urbans.

Potser podrem millorar els sistemes d’alerta a la població, potser podrem incrementar la dotació dels equips d’emergència per actuar amb més eficàcia quan es produeix una situació inusual; però, si no canviem els paràmetres actuals d’ocupació del territori, si continuem urbanitzant les zones potencialment inundables com fins ara, una tragèdia d’origen climàtic com la que ha viscut al País Valencià fa unes hores, dissortadament, es pot repetir, i no pas d’aquí a un segle. A Catalunya tenim el mateix problema: mireu aquest reportatge sobre quines zones són potencialment inundables prop de les ciutats principals: un 15% del territori urbanitzat del Principat té risc d’inundació, segons l’informe RiskCat, que avalua els riscos dels fenòmens naturals. I això que aquesta previsió d’inundació parteix d’uns càlculs que no tenen en compte el canvi climàtic. Per tant, el percentatge podria ser encara més alt.

Era inevitable el que ha passat al País Valencià —i no amb la mateixa extensió ni magnitud, però també en zones de Castella-la Manxa i d’Andalusia— aquesta setmana? Probablement, no del tot. Les DANA, el que abans coneixíem popularment per “gota freda”, i que no són res més que depressions aïllades en nivells alts de l’atmosfera, no es mouen pel territori d’una manera previsible ni lògica. És molt difícil de predir per part dels meteoròlegs on esclatarà exactament una DANA, en quines comarques o municipis, i a quina hora ho farà. Sigui com sigui, els experts no tenen dubtes a dir que, si els aiguats d’aquest episodi han estat tan explosius i violents, és per culpa del canvi climàtic, que ho modifica tot. Un tornado com el que es va viure dimarts al vespre a l’autovia A-7 a l’altura d’Alginet —aquest vídeo, retransmès en directe per un camioner valencià posa els pèls de punta— és més propi de l’interior del continent nord-americà que d’una comarca mediterrània. Fenòmens com aquest seran cada cop més freqüents. Continuarem fent com si no passés res?

Una mica d'impossible o m'ofego

Agafa aire. Suma't a CRÍTIC ara que fem deu anys!

Subscriu-t'hi!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Habitar' (2024) i un pack de productes de marxandatge

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies