Crític Cerca

Destrosses causades per la crescuda del riu Francolí a Montblanc / ACN

Reportatges

La Catalunya inundable

Almenys un 15% del territori urbanitzat català està en risc d’inundació. Consulta en aquest mapa interactiu si casa teva també ho està

21/03/2022 | 06:00

Tarragona, 1994. Val d’Aran, 2013. Alcanar, setembre del 2021. A Catalunya, les inundacions són el fenomen natural que més danys produeix. Amb el canvi climàtic, els esdeveniments meteorològics extrems són més freqüents, i, per tant, la inestabilitat de les tempestes està augmentant progressivament. Les conseqüències de la força de l’aigua són majors com més s’hagi construït a les vores de rius i de rieres. I, segons dades de la Generalitat, almenys un 15% del territori urbanitzat català està en risc d’inundació. El perill, però, no és igual a tot arreu: ciutats com Santa Coloma de Gramenet, Girona, Vilanova i la Geltrú o Lleida podrien veure afectada una gran part del seu nucli urbà. En aquesta sèrie de mapes interactius, elaborats per l’analista de dades Roger Sanjaume a partir dels visors de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i del Sistema Nacional de Cartografia de Zones Inundables, pots consultar si casa teva es troba en una de les zones amb més risc d’inundació.

L’aigua del Besòs podria cobrir parts del nus de la Trinitat, de la Verneda i de la Mina

Segons l’informe RiskCat, que avalua els riscos dels fenòmens naturals a Catalunya, el  risc d’inundació és “el que més danys produeix”. L’estudi xifra en un 15% les zones urbanitzades del país que tenen aquest risc. Malgrat ser del 2008, és el càlcul més actualitzat sobre la matèria. “Ara la xifra seria superior”, explica Glòria Furdada, membre del grup de recerca en riscos naturals de la Universitat de Barcelona (RiskNat): “Ens trobem amb un territori on ja hi ha molt de construït”. El nou Pla de Gestió del risc d’inundació, del Govern espanyol, detecta que les zones inundables inclouen 45 hospitals, 985 centres educatius, 358 residències d’ancians i 9 aeroports a tot Espanya.

Les cinc ciutats del tram final del Besòs

El riu Besòs passa, en el seu últim tram, per Mollet del Vallès, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Barcelona. Els mapes d’inundabilitat d’aquests cinc municipis preveuen fortes afectacions en una hipotètica inundació amb un període de retorn de 100 anys. A Santa Coloma, l’aigua cobriria el parc de Can Zam i una part del nus de la Trinitat. Més prop de la desembocadura, la inundació cobriria zones del barri de la Verneda, la ciutat esportiva de l’RCD Espanyol i parts de la Mina. Alguns polígons industrials quedarien plenament coberts, com el de Martorelles, el del Pla d’en Coll o el de la Farrera.

Glòria Furdada lamenta que “estem poc preparats i confiem massa en les alertes meteorològiques i de protecció civil”. La investigadora assenyala que se segueix construint en zones de risc i s’ocupa massa el territori. Diego Moxó, director de l’Àrea de Gestió del Medi de l’Agència Catalana de l’Aigua, no coincideix amb l’anàlisi: “Crec que a nivell ciutadà es pot estar tranquil perquè estem treballant amb uns períodes de retorn elevadíssims”.

Girona: el risc d’un desbordament de l’Onyar

A Girona, s’hi observa com una inundació d’un període de retorn de 100 anys podria cobrir les zones de la Devesa, de l’Eixample i de Santa Eugènia. Anna Ribas, catedràtica de Geografia de la Universitat de Girona (UdG), explica que unes pluges simultànies a les capçaleres dels rius que conflueixen a Girona poden traduir-se fàcilment “en cabals màxims instantanis d’una magnitud elevada”.

Blanes i Malgrat estan molt exposats per la desembocadura del riu Tordera

Tanmateix, això per si sol no justifica el perill. Ribas explica que “l’ocupació humana dels espais propers als rius és, sense dubte, el factor amb més incidència en el problema que històricament ha tingut la ciutat amb aquest risc”. Les directives europees fixen que, per gestionar i minimitzar el risc d’inundacions, convé deixar-li al riu el major espai possible. “Es necessita espai perquè passi aigua. L’aigua sempre passarà avall i no t’has de posar al seu camí”, resumeix Glòria Furdada.

Les rieres que s’ajunten a Vilanova

rn

A Vilanova i la Geltrú, la capital del Garraf, es pot observar com una gran taca al centre del nucli urbà es considera zona inundable. Aquesta situació s’explica perquè a Vilanova conflueixen almenys quatre rieres. Per a Glòria Furdada, les canalitzacions que s’hi observen amb imatges de satèl·lit “són insuficients i estan infradimensionades”. L’experta alerta que molts municipis de la costa tenen proteccions artificials contra inundacions que deixen poc espai al curs del riu, i això fa que l’aigua vagi més ràpidament i sigui més probable un desbordament.

De fet, la inundació als carrers d’Alcanar del 2021 va començar perquè un dels ponts de la carretera nacional no era prou ample ni prou alt. El pont no va resistir l’envestida de l’aigua i a partir d’aquí es va començar a desbordar pels carrers. En aquesta línia, Furdada recorda que en un riu tot està interconnectat: “El que facis afectarà els veïns de dalt o els veïns de baix, i tenim moltes infraestructures que poden produir obturacions”. L’acadèmica conclou que “no s’hauria d’haver deixat construir en segons quins llocs”.

L’immens cabal del Segre pot inundar Lleida

El pas del riu Segre per Lleida provoca que una gran superfície del seu nucli urbà sigui inundable. El parc municipal dels Camps Elisis, la zona de Cap Pont o els entorns de la rambla de Ferran serien zones especialment exposades. Carles Balasch, membre del grup de recerca de Sòls i Aigües de la Universitat de Lleida (UdL), matisa aquest risc: “Les inundacions de conques grans, com a Lleida, són més previsibles i menys perilloses”. Balasch explica que aquestes crescudes es viurien després de dos o tres dies de pluges al Pirineu, de manera que hi hauria més temps de reacció: “L’important en aquest cas és l’altura d’aigua, i això no ho podem veure en el mapa”. Fora dels nuclis urbans, l’existència de meandres pot fer que un riu es desbordi abans i més lentament, de manera que hi ha menys risc per a la població. Per contra, un riu que estigui canalitzat farà que l’aigua s’acceleri i generi més danys quan arribi al següent poble o ciutat.

El problema de les previsions d’inundació en 10, 100 o 500 anys és que no tenen en compte el canvi climàtic

Balasch destaca que a les comarques lleidatanes hi ha zones poc exposades a primera vista en el mapa, però que poden patir inundacions de tipus llampec. El professor explica que aquestes “són les més perilloses i requereixen una resposta en dues hores, encara que passin en rius de conca petita com el Sió o el Llobregós. Hi ha molta energia concentrada en una taca molt petita”. Balasch, que està especialitzat en l’anàlisi històrica de les inundacions, posa l’exemple de Tàrrega el 1874, en què el poble va anar-se’n a dormir sense preveure la possibilitat d’una inundació en les hores següents, i això va provocar moltes víctimes mortals.

Blanes i Malgrat: la Tordera reclama el seu espai

A la línia de costa, les localitats de Blanes i Malgrat destaquen pel fet de tenir molta superfície inundable. És entre aquests dos municipis que se situa el delta del riu Tordera. De fet, els deltes són molt sovint zones inundables, ja que la seva pròpia existència es justifica per l’arribada dels sediments dels rius.

El temporal Glòria, de l’any 2020, va acabar en fortes inundacions a la conca de la Tordera i va provocar un doble esfondrament dels ponts que connectaven els dos municipis. Els danys a Malgrat per aquell temporal van arribar als 20 milions d’euros, segons va publicar el diari Blanes al Dia. Des de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Diego Moxó explica que la periodicitat que mostren els mapes no és l’únic factor a tenir en compte per calcular el risc en un municipi: “Pot haver-hi zones amb una inundabilitat de velocitat gairebé nul·la i unes quotes de 30 centímetres. En aquest cas, la normativa pot permetre que es construeixin certes coses”.

La crisi climàtica deixa obsoletes les previsions

No totes les zones inundables són igual de perilloses. Per tal de calibrar el risc, els plans de protecció diferencien entre tres nivells d’inundabilitat. Els terrenys que es consideren de més risc són els que, de mitjana, pateixen una inundació cada 10 anys: “Són habitualment el que considerem lleres del riu. Són públiques i no s’hi permet cap tipus de construcció”, explica Furdada. En segon lloc, es calcula en quins terrenys hi haurà una inundació en 100 anys: “Aquestes zones extraordinàries no haurien d’estar ocupades. Es podrien utilitzar per a segons quins usos, com parcs o zones esportives, però no hi hauria d’haver edificis normals ni carreteres, ni res que obstaculitzi que l’aigua pugui seguir el seu curs”, insisteix la investigadora de la Universitat de Barcelona. A l’últim, les zones amb un període de retorn de 500 anys marquen la inundació més gran que es pot preveure, i es delimiten per evitar construir-hi infraestructures estratègiques com centrals nuclears, preses o complexos químics.

Un problema de les previsions d’inundació en 10, 100 o 500 anys és que parteixen d’un càlcul que no té en compte el canvi climàtic. Glòria Furdada explica que “una zona que s’inunda un cop en 100 anys potser passarà a ser inundable cada 70 o 50 anys. Encara no sabem fins a quin punt canviarà, perquè hi ha un grau d’incertesa”. De totes maneres, l’experta en riscos naturals defensa que els mapes segueixen sent útils per a la prevenció, ja que delimiten els tres nivells diferenciats de risc.

[Pots consultar el risc d’inundació en qualsevol indret de Catalunya al mapa següent. L’ampliació d’una zona concreta pot tenir un temps de càrrega superior a l’habitual.]

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

La nova revista anual monogràfica, 'Temps', ja disponible!

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu les revistes 'Temps' i 'Emergència' i un pack de marxandatge.

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies