Les 10 obres de teatre amb crítica social que has de veure aquesta temporada

El periodista cultural Jordi Bordes (El Punt Avui i Recomana) suggereix una desena d’obres que tenen un fort component social i polític i que no s’escapen del joc d’imaginar, fent una repassada per les cartelleres dels teatres d’aquest primer trimestre de la temporada 2025-2026, principalment a Barcelona. Alguns muntatges passegen, abans o després, per festivals i programacions municipals. Els Baró d’Evel presentaran Qui som? al Teatre Lliure. Aquesta pregunta es podria compartir amb els altres muntatges, perquè, inspirats en fets reals o no, la comunitat ens ha fet defensors de determinats valors, alhora que ens ha posat en crisi quan no es respon als canons establerts. Desgranem-les d’una en una.

‘Qui som?’

• Companyia: Baró d’Evel.
• Dies i lloc: del 18 al 30 de desembre, al Teatre Lliure de Montjuïc (Barcelona).
• Itinerari: circ poètic de l’absurd.

Els Baró d’Evel van estrenar al Grec del 2023 Qui som?. En aquest muntatge, la companyia reincideix en les arts plàstiques, els efectes visuals i les preguntes al buit (sense respostes clares ni concises). Blai Mateu ha anat cultivant el seu univers de còmic absurd, que es construeix i desconstrueix com una peça de fang al torn. Camille Decourtye, per la seva banda, funciona com una antagònica seriosa, ferma, que es deixa persuadir pel cant. I, en aquest món en descomposició, una troupe d’artistes mig ballarins mig clowns es desmembren i patinen amb un joc poètic, divertit, sorprenent i amb preguntes que ressonen acabada la funció. Les respostes les pensa cada espectador en funció de si es planteja la qüestió com a comunitat familiar, local o universal. Atenció! Baró d’Evel (Falaise, Là, Bèsties) és una companyia catalanofrancesa molt celebrada, que cada cop es pot prodigar menys per Catalunya perquè la reclamen més enllà dels Pirineus.

‘Gegant’

• Intèrprets: Josep Maria Pou, Clàudia Benito, Victòria Pagès, Pep Planas, Aida Llop i Jep Barceló.
• Dies i lloc: del 2 d’octubre al 2 de novembre, al Teatre Goya (Barcelona).
• Itinerari: rèpliques afilades que conviden al debat.

Josep Maria Pou interpreta a Gegant el narrador Roald Dahl, en una obra de teatre que s’inspira en una de les polèmiques que va tenir amb els seus editors davant de la publicació de Witches. Resulta que havia denunciat la violència jueva en una incursió al Líban. Ara, la peripècia (estrenada encara no fa un any a Londres i de la qual la primera versió en llengua no anglesa ha estat en català) ressona pel genocidi de Gaza. Les maneres brusques de l’autor enerven els llibreters jueus, que amenacen de deixar de vendre cap llibre seu més, per considerar-lo antisemita. L’obra dona raons a cadascú i alhora qüestiona tots els posicionaments dels personatges, en un calibradíssim equilibri per evitar unes denúncies massa generalistes.

‘Llogatera’

• Intèrpret: Júlia Truyol.
• Dia i lloc: el 19 d’octubre, al Teatre de Salt (Gironès).
• Itinerari: comèdia per empatitzar-hi.

‘Hi! I’m Steven’

• Autoria: Les Pinyes.
• Dies i lloc: del 14 d’octubre al 6 de novembre, al Maldà (Barcelona).
• Itinerari: comèdia per empatitzar-hi.

És evident que l’habitatge és una de les preocupacions principals en la majoria de les enquestes als ciutadans. Sobretot, a Barcelona. Aquestes setmanes coincideixen, com a mínim, dues obres sobre la dificultat de trobar pis, o de conservar-lo de lloguer a un preu raonable. Aquests dies l’actriu de La Calòrica Júlia Truyol (Llogatera) ha debutat com a monologuista al Teatre Akadèmia, amb un conte entre dramàtic i delirant que convoca a revoltar-se i evitar que els governs admetin aquesta sagnia als més desafavorits. Per la seva banda, la jove companyia Les Pinyes estableix el punt de vista des dels expats que estan acaparant els pisos de Ciutat Vella, obligant a marxar-ne els veïns d’origen. Hi! I’m Steven és el resultat d’una investigació que van fer l’any passat al barri i ara torna en forma de temporada.

‘Bèsties’

• Intèrpret: Marta Marco.
• Dia i lloc: el 8 de novembre, a la Villarroel, Barcelona (Festival RBLS).
• Itinerari: comèdia per debatre.

‘Pots ser tu, puc ser jo’

• Direcció: Joan Lluís Bozzo.
• Dies i llocs: del 24 al 26 de novembre, al Poliorama (Barcelona); del 28 de novembre al 7 de desembre, a l’Eòlia (Barcelona).
• Itinerari: drama per empatitzar-hi

També preocupa la imatge. Dos muntatges (en molt pocs dies!) plantegen aquest paradigma. D’una banda, Bèsties (Grec 2023), amb Marta Marco, atén una consulta d’una mare preocupada perquè la seva filla de vuit anys es vol implantar pits. Una conferència, aparentment insostenible, que esquerda els fonaments més radicals. L’efecte contrari és el teatre document Pots ser tu, puc ser jo, en què una filla amb problemes amb trastorns alimentaris reviu l’ingrés a un centre davant d’una mare que procura ajudar-la. Aquestes funcions sempre acaben amb una postfunció amb la presència de psicòlogues que ajuden a traspassar el muntatge al dia a dia real. Una veritable catarsi compartida.

Trilogia de la imperfecció: ‘Càndid (o l’optimisme)’, ‘Les penes del jove Werther’ i ‘Els miserables’

• Autoria: Miquel Mas Fiol.
• Dies i lloc: del 5 al 16 de novembre, a l’Espai Lliure (Barcelona).
• Itinerari: comèdies per empatitzar-hi.

Miquel Mas Fiol es va proposar construir tres farses a partir de clàssics (Càndid, de Voltaire; Werther, de Goethe, i Els miserables, de Victor Hugo) per retratar la precarietat de la generació mil·lennista. Les obres, que es van anar presentant, en sales de petit format de Barcelona, ara s’ajunten en una temporada conjunta a l’Espai Lliure. Amb la possibilitat, per als més agosarats, de fer una marató de cap de setmana veient els tres títols junts. És una divertida i esbojarrada visió del desengany de la generació nascuda entre el 1981 i el 1996 que diverteix, alhora que ensenya les incoherències d’una generació que sap que viurà pitjor que els seus pares.

‘Lizzie, el musical’

• Companyia: Les Biaix.
• Dies i lloc: del 23 d’octubre al 16 de novembre, al Teatre Gaudí (Barcelona).
• Itinerari: espectacle trash musical.

Lizzie, el musical és un treball que parteix d’un fet real (un homicidi sagnant), que viatja del Massachusetts del segle XIX a una mena de concert de rock, amb una gran intensitat. L’obra ja es va poder veure en la temporada passada al Gaudí amb una banda formada per sis músics i les cinc actrius. El treball, més enllà de la destral de les fotos de promoció, advoca per una defensa de les germanes davant d’una madrastra que volia perjudicar les menors. Un espectacle que atrapa, sobretot, per la força i pel convenciment de la companyia a entrar dins del món professional, amb una fe que mou muntanyes i retrona a l’escenari.

‘Fugaces’

• Coreògrafa: Aina Alegre.
• Dies i lloc: del 17 al 19 d’octubre, al Mercat de les Flors (Barcelona).
• Itinerari: dansa tribal, enèrgica i vital.

La coreògrafa Aina Alegre avui és codirectora del Centre Coreogràfic de Grenoble. L’artista havia presentat peces al Mercat de les Flors (La nuit, nous autres; This is not. An act of love & resistance), a la Fira Mediterrània (Estudi 3) o a la desapareguda Hiroshima (Estudi 1). Ara signa Fugaces, a partir del personatge de Carmen Amaya, la bailaora del Somorrostro. Per a Alegre, Amaya li va descobrir la dansa com a força vital, “un espai de lluita”. Alegre es caracteritza per unes posades carregades d’energia, com una acció quasi ritual amb la música en directe i el cansament dels intèrprets com a límits d’uns cossos vibrants, que percuden amb els peus. Hi ha la força del grup que impulsa el moviment.

‘Boira’

• Autoria: Lluïsa Cunillé.
• Dies i lloc: del 9 d’octubre al 9 de novembre, a la Sala Petita del TNC (Barcelona).
• Itinerari: intriga, història d’Europa i trames d’individus anònims.

Lluïsa Cunillé (Compto cada passa meva sobre la terra), una de les autores de casa que més recorden l’escriptura carregada d’incògnites de Harold Pinter, planteja una trobada fortuïta entre una viatgera que no pot agafar el vol perquè la boira impedeix enlairar-se i aterrar amb seguretat i inicia una conversa amb una parella que l’acull. I que vol saber moltes dades d’ella; probablement més que les que serien adequades socialment. L’aeroport podria ser el de Berlín o el d’alguna altra ciutat de l’Europa de l’Est, on fa 25 anys va caure el Mur i es van incorporar a la democràcia capitalista.

‘El día del Watusi’

• Direcció: Ivan Morales.
• Dies i llocs: del 20 de novembre al 7 de desembre, al Lliure de Montjuïc (Barcelona); l’1 de novembre, al Canal de Salt (Gironès).
• Itinerari: reivindicació de la història canalla de la Barcelona de la Transició.

El director Ivan Morales va estar un parell d’anys per adaptar la novel·la El día del Watusi i trobar-hi còmplices per dur-la a l’escena. Finalment, es va poder veure al Lliure de Gràcia l’any passat i va aixecar l’entusiasme de la crítica (va rebre sis guardons, entre els quals, el de la direcció i el de l’espectacle). Ara, es repesca la peça que fa una versió transformada de la novel·la de Francisco Casavella. L’obra retrata la Barcelona de la Transició espanyola, a partir dels barris marginals i fent un retrat càustic de la supervivència política dels antics privilegiats franquistes, que proven d’adaptar-se a la democràcia dels partits polítics. En la temporada anterior, a Gràcia, les entrades es van esgotar abans d’estrenar-se.

‘El fil invisible’

• Idea original: a partir del llibre homònim de Míriam Tirado.
• Dies i lloc: del 22 al 28 de desembre, al Teatre Goya (Barcelona).
• Itinerari: ingenuïtat i fantasia.

En l’apartat familiar, enguany es recupera un dels fenòmens del curs passat: El fil invisible, inspirat en el conte de Míriam Tirado. Viu el Teatre, amb direcció d’Alícia Serrat, l’ha convertit en un espectacle carregat de sorpreses i que no desatén la sensible imaginació original: Hi ha un fil invisible que uneix totes les persones que s’estimen, que surt del melic.