Les 10 obres de teatre amb crítica social que pots regalar aquest Nadal

El periodista cultural Jordi Bordes (El Punt Avui i Recomana) suggereix una desena d’obres amb un fort component social i polític i que no s’escapen del joc d’imaginar, fent una repassada per les cartelleres dels teatres del primer trimestre del 2026, principalment a Barcelona. Alguns muntatges passegen, abans o després, per festivals i programacions municipals. Us els presentem amb temps perquè una bona manera de combatre el consumisme i no faltar als compromisos familiars és “regalar cultura”. Us fem una llista d’obres que agrairan els regalats i, a més, els obriran a un estadi de reflexió i consciència social, amb l’art com a forma catàrtica d’empatitzar en camps sovint oblidats, o tractats des de les fredes estadístiques. Desgranem-les d’una en una.

‘Mongrel’

Companyia: Danish Dance Theatre.

Dies i lloc: el 21 i el 22 de març al Mercat de les Flors.

Itinerari: fantasia i revolució.

La coreògrafa valenciana Marina Mascarell torna a presentar Mongrel a Barcelona. Si al Grec del 2016, aquesta composició la interpretaven els ballarins de la Göteborgs Operans Danskompani, ara ho fan els de la Danish Dance Theatre, de la qual ella és la nova directora artística. De fet, la primera coreografia que Mascarell estrena amb aquesta formació es podrà veure el 18 i el 19 de març al Mercat de les Flors, també sota el paraigua de Dansa Metropolitana. Mascarell va col·laborar en el moviment d’El poema de Guilgamesh, rei d’Uruk, amb què La Perla29 va inaugurar el festival Grec del 2018. És una dansa que convida a deixar-se portar, abstracta i sovint amb uns elements escenogràfics (com a Mongrel) que modifiquen l’espai. És una dansa que demana una certa predisposició a connectar-hi, però que acaba sent catàrtica, embriagadora, sorprenent.

‘Dones valentes’

• Autoria: Txell Feixas Torras.
• Dies i lloc: del 25 de febrer al 22 de març a l’Espai Lliure de Montjuïc.
• Itinerari: testimoni, empoderament.

La periodista Txell Feixas permet que els reportatges sobre dones que s’han atrevit a confrontar el poder es transformin en personatges en escena. Arran de la publicació d’aquests reportatges, Feixas va guanyar el Premi Nacional de Comunicació 2023. La corresponsal va debutar com a actriu fa uns mesos interpretant la periodista Delphine Minoui, que estira un fil per descobrir la proesa d’Els contrabandistes de llibres de Daraya. Ara, ella no hi intervé. La dramatúrgia l’han escrita Aina Tur i Glòria Balañà, que també ho dirigeix. La producció aconsegueix un repartiment que atén les diverses procedències dels testimonis, un fet encara poc freqüent en bona part dels muntatges professionals a Catalunya.

‘Autoodi’

• Companyia: L’Esbord.
• Dies i lloc: del 31 de gener a l’1 de febrer a l’Espai Texas.
• Itinerari: riure’s d’un mateix i revolució.

Autoodi és una reflexió, en clau de comèdia, sobre els valors del patrimoni i la cultura tradicional. La impulsen Sònia Arias i Pere Seda, dos artistes que la coneixen des de petits i que ara treballen per aproximar-la a la contemporaneïtat. L’acció itinerant que vam poder veure al Museu de Manresa amb la drag queen Jèssica Pulla com a guia de l’itinerari dins de Fira Mediterrània, ara haurà d‘adaptar-se al Texas, però no vol renunciar a la seva caricatura de tot allò que han estimat i que miren de comprendre des d’altres punts de vista. Un joc intel·ligent, provocador i que es tanca amb una sardana que trenca amb tots els prejudicis de formalitat, gènere i ritme. Les barretines que deixen als espectadors, si us plau, retorneu-les en acabar la funció!

‘Una brillant imperfecció (o mort d’un pianista)’

• Companyia: Cia Vero Cendoya.
• Dies i lloc: del 15 de gener a l’1 de febrer a la Sala Tallers del TNC.
• Itinerari: diferència en escena; testimoni, empoderament.

A partir de l’assaig homònim, la companyia de Vero Cendoya celebra la diferència de les diverses capacitats d’intèrprets. Eli Clare, activista discapacitat i queer, reivindica el dret a triar la vida que es vulgui més enllà de les limitacions socials per malalties o discapacitats. Cendoya fa temps que aborda peces de dansa integrada amb les quals aconsegueix una gamma més àmplia d’emocions i de reivindicacions. Ho fa sempre des de l’estima, però sense abandonar un cert humor negre, que permeti fugir de la compassió i de la condescendència. Aquesta brillant imperfecció completa una trilogia en què també ha passat per la mirada oriental amb Kebo (mapa de la pell d’un cos) i Cicatrius (O contrapàs de mamuts i altres feres), que sorgia des d’una dansa ritual popular i rural. La sensibilitat de Cendoya és immensa, com ho va demostrar amb el treball Hunting for the unicorn, compartida amb una noia diagnosticada com a autista. Cendoya es mou amb molts paràmetres, sovint coreografiant peces d’altres companyies, com és el cas de La Calòrica. Potser per això el seu director, Israel Solà, ha participat en la dramatúrgia d’aquesta dansa teatre. Més informació, aquí.

‘Loop’

• Autoria: Ramon Madaula
• Dies i lloc: del 4 de febrer al 29 de març a l’Espai Texas
• Itinerari: de pare a filla.

Amb la gent de casa, sempre queden les converses a mitges. És una forma, potser, d’entendre que hi haurà més temps per anar explicant-se. Però, què passa quan la filla decideix emancipar-se amb un xicot conegut de fa poc temps i anar-se’n a l’altra punta del món? L’emergència es dispara i s’han de tancar en ferm les discussions. I, si pot ser, amb prou espai per escoltar l’altre i sortir reconciliats. Però la pugna generacional fa quasi impossible aconseguir-ho. Aquest és el punt de partida de Loop, una tendra, quotidiana i alhora insòlita conversa entre el pare escultor (Ramon Madaula) i la filla (Júlia Genís), que es vol guanyar la vida fent tatuatges a Tasmània. Molts pares somiem l’emancipació dels fills i, alhora, sabem que ens costarà veure l’habitació buida i trobarem a faltar els petits tics assumits durant dècades.

‘La distance’

• Autoria: Tiago Rodrigues.
• Dies i lloc: del 21 al 25 de gener al Teatre Lliure de Gràcia.
• Itinerari: de filla a pare.

Tiago Rodrigues, actual director del Festival d’Avinyó, torna amb una altra peça de proximitat al Lliure de Gràcia. Com Ramon Madaula, planteja una conversa entre un pare i una filla, però aquest cop des de la distància. Ella viu a Mart i ell s’ha quedat a la Terra. Som el 2077. L’any passat, aquest dramaturg i director va meravellar amb Cor dels amants, una complicada partitura en què els dos autors parlaven alhora i que, màgicament, no es perdia cap significat. Ara els dos personatges connecten, sempre d’esquena l’un de l’altre, en un escenari giratori compartint dos espais que van alternant-se. Saben que no es podran abraçar mai més.

‘Extinction rave’

• Autoria: Fundación Mis Bragas.
• Dies i lloc: del 9 al 25 de gener al Teatre Tantarantana.
• Itinerari: riure’s d’un mateix i revolució.

Gaia Bautista treballa, des del 2023, amb el fet de controlar la seva ansietat climàtica. Des que va fer un primer treball amb Fundación Mis Bragas al Museu Blau dins de Creació i Museus, del Festival Grec, ha anat transformant la seva desesperació en una denúncia a l’apatia del poder envers aquest fenomen. Diuen que les espècies animals entren en crisi cada cinc milions d’anys, però els homínids ja donen senyals de col·lapse al cap de 200.000. El muntatge, que al mes d’octubre es va veure molt puntualment a l’Antic Teatre, necessita donar una sortida a una certa esperança. L’acció és molt performativa i juga a fusionar la informació que ha anat amuntegant (sense col·lapsar) amb accions físiques a l’escena que, en certa manera, les escenifiquen.

‘Ànima’

• Autoria: Blanca Bardagil, Oriol Burés, Víctor G. Casademunt, Marc Gómez, Adrià Barbosa i Abel Garriga.
• Dies i lloc: del 27 de febrer al 5 d’abril al Tívoli.
• Itinerari: ingenuïtat, empoderament i fantasia.

El musical Ànima és un treball de superació d’obstacles. Ho és per a la protagonista del muntatge, que vol entrar a treballar en un departament creatiu limitat als homes, i també per a la companyia que, des de la il·lusió, ha aixecat un projecte de creació en català, que finalment, desembarcarà al Tívoli. És un musical que viatja del blanc i negre al color i en què, amb un grapat de situacions còmiques, escriuen el camí del “tot és possible”. Multipremiat als premis Butaca, també ha rebut reconeixements dels Premis de la Crítica i dels Premis de Teatre Musical. Amb un argument senzill i una escenografia molt vistosa i dinàmica, van convèncer tot el públic que va assistir a la Sala Gran del TNC. Ara, s’atreveixen a fer el salt a una sala comercial i a obrir l’obra més enllà de Barcelona, a mitjà termini, amb nous coproductors.

‘Hamlet’

• Intèrprets: Albert Pla i Peyu.
• Dies i lloc: del 26 de desembre a l’1 de febrer al Coliseum.
• Itinerari: riure’s d’un mateix i revolució

És una proposta políticament incorrecta. Però es fa impossible renunciar-hi, perquè Albert Pla i Peyu són dels artistes amb projecció mediàtica més irreverents i que presten la seva intel·ligència als jocs dels disbarats. No sabem pas com pretenen estirar el Hamlet, qui és el protagonista o com aborden un dels drames més sonats del teatre de tots els temps. Hi entren amb un coneixement notable de l’escena teatral, que han trepitjat sortint de la clau dels monòlegs pirotècnics i dels concerts apocalíptics. Sabíeu que Pla va fer un espectacle amb Tortell Poltrona quan van veure que ajuntant les inicials dels seus cognoms (Pla-Poltrona) podien fer escarni d’un partit de dretes?

Tot i el títol, l’acció se situa en un llit d’hospital, per la qual cosa és imprevisible com connectaran amb Shakespeare. Sens dubte, tothom esperarà que aparegui, d’una manera o d’una altra Quimi Portet, el tercer vèrtex del triangle televisiu de Natura sàvia. Sí, aquesta recomanació és especulativa. Però la capacitat de capgirar les trames d’aquesta parella és tota una garantia per apostar-hi.

‘Com els pingüins’

• Autoria: La Bleda.
• Dies i lloc: del 28 de febrer al 8 de març al SAT!.
• Itinerari: testimoni, empoderament.

La Bleda és una pallassa que juga amb un codi molt directe, senzill, sense gaires metàfores. Ara, parteix d’un fet personal que li va marcar la infància, fins a ser considerada singular pels companys de l’escola, que ara desdramatitza des de la comèdia amb una tendresa sorprenent. Repassa el seu viatge per quiròfans i hospitals per evitar un caminar deficient per una causa física. La seva particularitat fa que empatitzi amb els pingüins.