19/06/2024 | 06:00
Tres eleccions han transcorregut des que, el juny de 2023, Jaume Collboni assumís l’alcaldia de Barcelona; tres eleccions en dotze mesos: generals, el juliol de 2023; autonòmiques, el maig de 2024, i europees, el juny de 2024. Eleccions, amb les seves precampanyes i campanyes, que han canviat de manera substancial el panorama polític i que han obert clarament un nou cicle. D’una banda, la continuïtat del Govern espanyol de les forces d’esquerra, amb una tendència al bipartidisme clàssic; de l’altra, la pèrdua de la majoria de les forces independentistes al Parlament de Catalunya i un increment substancial de les forces d’ultradreta al Parlament Europeu.
Es podria dir que el passat defineix el present i pot condicionar el futur més proper. La Barcelona d’avui s’explica per totes les Barcelones passades. No podem entendre ni la societat ni la ciutat actuals sense comprendre l’evolució que ens ha portat fins al dia d’avui i que acaba en aquest procés electoral, que va començar el maig de 2023 amb les eleccions locals.
Fa dotze mesos, la ciutadania de Barcelona va expressar a les urnes la necessitat d’un canvi, d’obrir una nova etapa. Veníem d’una Barcelona que havia estat agitada per dos fenòmens socioeconòmics, l’epicentre dels quals no era la ciutat, però la seva ona expansiva sí que va sacsejar la societat i la política barcelonines. El primer és el procés, que va consumir importants dosis d’energia i que, tot i que actualment es troba en un punt d’inflexió, encara és aviat per fer-ne un balanç ampli i profund sobre les conseqüències. El segon està relacionat amb la gran crisi financera i del deute d’inicis de la dècada passada, que va provocar el desenvolupament de moviments polítics que canalitzaven el malestar de la població. Aquests moviments han sofert una evolució i un desgast al llarg d’aquests darrers vuit anys, fins a estar actualment en una situació de feblesa política, com s’ha demostrat en aquest triple període electoral espanyol, català i europeu.
L’actual govern municipal s’ha caracteritzat per més diàleg, major col·laboració, respecte institucional i el desig de recuperar la millor Barcelona
Les urnes del 28 de maig de 2023 van indicar la voluntat de la ciutadania de Barcelona d’obrir un nou període, però mantenint l’esperit progressista que ha caracteritzat la ciutat des de la restauració de la democràcia. Una nova etapa caracteritzada per la fragmentació, que és ja una realitat en tots els àmbits polítics i que les eleccions posteriors han anat confirmant. Amb tot, aquest darrer any el govern municipal s’ha caracteritzat per més diàleg, major col·laboració, respecte institucional i el desig de recuperar la millor Barcelona. Malgrat la fragmentació política i una moció de confiança per aprovar els pressupostos, la ciutat viu avui amb més distensió, més voluntat de compartir com a mínim la diagnosi dels seus mals i dels seus reptes i, com sempre, amb dificultats per obtenir les majories per acordar les solucions.
Barcelona s’enfronta a grans reptes com l’accés a l’habitatge, l’excessiva dependència del turisme, la descarbonització de la ciutat i la seva adaptació al canvi climàtic, o les desigualtats creixents. Reptes que no són nous, ja existien en mandats anteriors, i vull reconèixer que en els governs de Barcelona en Comú, en coalició amb el PSC, es va fer una bona diagnosi dels problemes i reptes de la ciutat. No obstant això, la manca de diàleg unes vegades, o la defensa numantina de posicions ideològiques en d’altres, van impedir que el disseny i la implementació d’algunes de les polítiques es fessin de la manera més encertada.
El sector públic, en aquest cas l’Ajuntament de Barcelona, té una elevada capacitat transformadora, alhora que insuficient. El pressupost municipal representa aproximadament el 4% del PIB de la ciutat, 3.800 milions d’euros; però, només amb aquesta quantitat, no es pot fer front a una transformació de la ciutat. No podem incrementar el pressupost de manera infinita, hem d’aconseguir la complicitat dels diferents sectors de la societat per tal que les polítiques públiques impulsades des de l’Ajuntament tinguin una major influència en els actors de la ciutat, en la seva estructura social i comunitària, el seu sector empresarial, cercant la corresponsabilitat publicoprivada i mantenint la col·laboració públic-públic.
Si l’objectiu és que tota la ciutat progressi i avanci, ha de fer-se des de la complicitat, el diàleg i transcendint l’espai polític de la formació o formacions de govern, pensant en la totalitat de la ciutadania i els agents socials i econòmics. Aquest, sincerament, ha estat el gran actiu de l’alcalde Collboni i dels seus regidors i regidores, així com recuperar una estructura gerencial hereva de les èpoques de governs socialistes que li permet millorar la gestió pública com un element fonamental de la política municipal.
Hem fet un esforç ingent per millorar l’espai públic, que és allò que ens democratitza a tots i totes
Una de les paradoxes de la fragmentació política és que aquest govern és criticat per l’esquerra pel fet de trencar presumptament amb el llegat del govern d’Ada Colau i dels Comuns, i també és criticat aferrissadament per la dreta de Junts, del PP i de Vox pel fet de no trencar amb aquest mateix llegat. Cada formació política explica les coses des del seu mirall, sense reflexionar suficientment sobre les debilitats dels seus projectes polítics respectius i també dels seus propis lideratges.
Aquest govern s’ha centrat en la millora de l’espai públic i la seguretat, que és allò que ens iguala a tots i totes. Hem desenvolupat tota la potencialitat de les contractes de manteniment, neteja i seguretat. Barcelona reclamava més neteja als carrers, més seguretat, més manteniment de l’espai públic; per això una de les primeres mesures que vam fer va ser la posada en marxa del pla Endreça, que inclou 2.800 mesures per aconseguir un millor espai públic i de major qualitat, i la incorporació de 132 nous agents a la Guàrdia Urbana, reforçats amb la instal·lació de càmeres de videovigilància al centre de la ciutat per lluitar contra la criminalitat. No és una qüestió menor: hem fet un esforç ingent per millorar l’espai públic, que és allò que ens democratitza a tots i totes.
Un altre dels reptes de la ciutat que preocupa els seus habitants és la gestió del turisme. La temporada turística serà un èxit, però el que tradicionalment anomenem èxit s’ha de reinterpretar. L’èxit sempre s’ha mesurat amb paràmetres econòmics, i en aquests moments cal tenir en compte altres qüestions que afecten la qualitat de vida de la ciutadania i la capacitat de generar capital, no tan sols econòmic, sinó també social, humà i natural. Estem impulsant aquest enfocament, intentant que el sector accepti que el turisme s’ha de gestionar, sense renunciar a la capacitat reguladora (per tal de reduir substancialment els apartaments turístics o controlar l’arribada de creuers, per exemple) i a la capacitat fiscal per poder afrontar aquest fenomen. Avui, la fiscalitat turística s’ha convertit en la tercera font d’ingressos més important del pressupost municipal, amb 95 milions d’euros previstos el 2024, amb els quals l’Ajuntament climatitzarà 170 escoles a través del programa Clima Escola fins al 2030.
Durant aquests dotze mesos de govern, estem impulsant un model que diversifiqui l’activitat econòmica de la ciutat, que no depengui del sector turístic. La Barcelona d’avui està millor que fa un any. L’economia de la ciutat, per primera vegada, ha superat els 100.000 milions d’euros de PIB i representa més del 35% de l’economia catalana, i amb una taxa d’atur del 5,7%. Som la novena ciutat d’Europa en termes d’innovació, amb grans actius en ciència i en recerca, essent la capital de la ciència a Espanya i una de les més importants d’Europa, amb exemples com el BSC, que ha inaugurat el MareNostrum 5, l’Institut de Ciències Fotòniques o el Sincrotró Alba.
Apostem per la reindustrialització de la ciutat i de Catalunya amb una col·laboració oberta i franca amb el Departament d’Empresa de la Generalitat, amb operacions del sector de la salut com la instal·lació a Barcelona del hub d’innovació digital de la farmacèutica Astra Zeneca o la reindustrialització de la zona de Nissan a través de la companyia d’automoció Chery.
Avui a Barcelona som 1.702.814 barcelonins i barcelonines, amb una de cada quatre persones d’origen estranger, i els barcelonins amb nacionalitat espanyola creixen un 0,1%, tot revertint una tendència a la baixa que dominava des del 2015.
La regulació dels apartaments turístics i el debat del 30% reservat a les promocions socials seran temes crucials en aquest mandat
L’Ajuntament ha desenvolupat projectes urbanístics de primer nivell, com la reforma de la Rambla o el nou Port Olímpic, i una política d’habitatge públic ambiciosa, amb més de 5.000 pisos socials en marxa. Novament es posa en qüestió la capacitat del “pulmó públic”, absolutament necessari per donar resposta al repte prioritari de l’habitatge, que requerirà grans acords, perquè el sector privat tingui incentius suficients per fer promocions d’habitatge social. La regulació dels apartaments turístics, la seva reducció, així com el debat del 30% reservat a les promocions socials, seran temes crucials en aquest mandat i requeriran grans dosis d’obertura de mires, cercant la col·laboració i renunciant a dogmatismes que sovint ens han deixat com a herència grans titulars i proclames, però resultats molt pobres.
La ciutat avança, ho fa de manera decisiva. Queden reptes, i molt complexos, al davant. Volem una ciutat més descarbonitzada i saludable; una ciutat amb uns preus d’habitatge assequibles, on els joves es puguin independitzar; una ciutat amb menors nivells de desigualtat i que sigui motor d’oportunitats per a totes i tots; una ciutat amb un millor transport públic. En els propers tres anys, caldrà trobar solucions innovadores per a aquests reptes, però és necessari fer-ho des de la complicitat i el diàleg.
En un entorn polític farcit de polarització, amb una fragmentació política a tots els nivells administratius (Europa, Estat, Catalunya i municipal), hem desestressat Barcelona, hem defensat l’interès públic, hem desbloquejat projectes urbanístics, hem definit les bases del nou model econòmic sobre base industrial i científica i hem mantingut la política social que ha caracteritzat aquest Ajuntament històricament des de l’època de la Lali Vintró.
El futur sempre és ple d’incògnites, però requerirà responsabilitat per part de totes les forces polítiques, i prioritzar Barcelona com a subjecte polític, com a institució, perquè Barcelona no perdonarà a qui hi renunciï.
