28/04/2023 | 06:00
Estem en crisi sistèmica. La crisi fa evidents i amplifica els desequilibris econòmics i els seus efectes socials i ecològics. No es tracta d’una crisi cíclica del mercat. La crisi es manifesta de forma simultània en els àmbits financer, energètic, ecològic, social, alimentari i dels valors. Una crisi, aquesta, que ens aboca a un alt risc de col·lapse del sistema.
En aquest context es fa imprescindible seguir experimentant noves formes d’entendre l’empresa i l’economia. En aquest sentit, l’economia social i solidària (ESS), hi aporta una visió dinàmica, transformadora i alternativa, a més d’un vessant educatiu i sociopolític. Un vessant tan influent culturalment com articulador de xarxes proactives de construcció alternativa i de resistències.
L’ESS es pot fer i es fa de manera autònoma i autoorganitzada, però són imprescindibles polítiques públiques socioeconòmiques que es posin al servei d’aquestes pràctiques. Calen polítiques públiques que s’entenguin com una acció sociopolítica que integri les polítiques socials i les polítiques econòmiques, tot construint polítiques socioeconòmiques. S’ha de deixar de considerar la producció i el consum com una qüestió només relativa a l’economia, i les carències, només com una qüestió social.
Per impulsar aquestes polítiques socioeconòmiques, cal entendre el desenvolupament econòmic com un procés que posa el focus més enllà dels aspectes materials i econòmics, i més enllà de l’activitat mercantil només generadora d’ocupació i d’ingressos. En aquest sentit, esdevenen referents fonamentals el desenvolupament local endogen, l’avenç del territori i la comunitat com a àmbit socialment responsable i la transició ecosocial.
L’objectiu del desenvolupament local endogen passa per bastir el capital social del territori, connectar i relacionar els diferents actors locals. Es tracta de mobilitzar els recursos locals per satisfer les necessitats i aspiracions concretes de les persones del territori.
Parlem de territori i comunitat socialment responsable en la mesura en què el desenvolupament local endogen que es planteja és de caràcter socioeconòmic; això vol dir que busca l’equilibri entre els aspectes econòmics, socials, ambientals i culturals locals, amb l’objectiu d’aconseguir una millor qualitat de vida per als seus habitants.
Quan parlem de transició ecosocial, ens referim al conjunt de canvis econòmics, polítics i culturals que calen perquè totes les persones puguin satisfer les seves necessitats fonamentals dins dels límits biofísics del planeta. És imperatiu, doncs, assumir que l’economia ha de ser un subsistema supeditat als sistemes social i ambiental, i que avançar en la sostenibilitat que impulsa la transició ecosocial és avançar en la sostenibilitat de la vida.
És bàsic incorporar l’ESS com a proveïdor financer de l’Administració i avançar cap a la compra pública ètica i responsable
Caldrà impulsar iniciatives de microdesenvolupament local, tot articulant propostes i accions a partir d’una estratègia desplegada des de baix, on serà fonamental el suport de les administracions públiques i la participació, la implicació i l’empoderament de tots els agents socioeconòmics en la seva diversitat. El desplegament d’aquestes polítiques no s’entendria sense considerar la importància estratègica del suport públic al sistema de finances (bancari, parabancari i assegurador).
El sistema de finances ètiques (SFE) està configurat per un conjunt d’instruments que contribueixen a la transformació de la societat i es concreten sobre la base de l’aplicació dels valors de l’ESS: estan al servei de les necessitats de les persones, distribueixen equitativament la riquesa generada i es gestionen de manera democràtica i participativa, tot incorporant a la seva activitat criteris de sostenibilitat social i ambiental.
És coherent i necessari, si es vol donar suport a processos de transició ecosocial, que s’avanci en la facilitació de recursos per a la difusió de l’SFE, en la constitució de fons de garanties com els derivats dels convenis signats entre Coop57, Fiare Banca Ètica i l’Ajuntament de Barcelona, en propostes de creació de fons d’inversió i finançament mixt (públic i de l’ESS), en la incorporació de l’ESS com a proveïdor financer i en mesures per avançar cap a la compra pública ètica i responsable.
Aquest conjunt d’iniciatives, com a acció política, han de ser coherents amb una voluntat estructuralment transformadora que implica considerar l’ESS i l’SFE en relació amb les seves potencialitats afavoridores d’una transició ecosocial, molt més enllà de les funcions només pal·liatives a les quals es volen reduir des d’òptiques neoliberals o social-liberals.
