10/03/2022 | 06:00
El pes del sector assegurador a Espanya no és poc: suposa el 5% del PIB i mou al voltant de 320.000 milions d’euros anuals, segons la Unió Espanyola d’Entitats Asseguradores i Reasseguradores. De fet, es calcula que un 4% del pressupost domèstic de les famílies espanyoles està dedicat a la contractació d’assegurances, mentre que Catalunya és la comunitat autònoma que hi dedica més pressupost (un 4,8%).
Malgrat que aquest sector tingui una importància tan rellevant en les finances, la informació tècnica i útil que arriba als ciutadans pot ser opaca i difícil d’interpretar. Per això, és complicat diferenciar quines entitats treballen de manera ètica i quines no. Es calcula que, de tot el negoci, només un 2,7% del total de primes a Espanya són gestionades per asseguradores ètiques, segons afirma el Baròmetre de les Finances Ètiques i Solidàries del 2020, que ha realitzat l’Observatori de les Finances Ètiques, coordinat per FETS. Però quines característiques tenen exactament les asseguradores ètiques? Els criteris els defineix el segell EthSI, un distintiu que certifica que aquestes entitats treballen de manera honesta i en favor de la transformació social. Aquests són alguns dels indicatius EthSI que demostren que la teva asseguradora és transparent.
1. Té el distintiu del segell EthSI
Per separar el gra de la palla i distingir quines asseguradores treballen d’acord amb uns valors de responsabilitat ètica i solidària i quines no, l’Observatori de les Finances Ètiques va crear el segell EthSI, que reconeix i certifica les companyies d’assegurances, les corredories i els gestors que segueixen aquests valors. El segell EthSI compta amb dos certificats d’acord amb el grau d’aplicació dels criteris en el cas dels mediadors d’assegurances, i amb tres nivells en el cas de les companyies asseguradores i les assegurances.
Alguns dels paràmetres que mesura aquest distintiu són l’equitat, la transparència, el funcionament democràtic o la responsabilitat ambiental i econòmica, entre d’altres. Per comprovar si una corredoria o companyia compta amb el certificat, pots consultar-ho a la seva web o al mateix directori d’entitats certificades del segell EthSI. Sergi Salavert, coordinador del segell EthSI, afirma que amb el distintiu s’intenta “arrossegar el món assegurador cap a les finances ètiques”. Per obtenir-lo, explica, han de passar una auditoria social, que és “una aposta per la transformació, ja que les asseguradores accepten que els diguem què no fan bé per canviar-ho”.
Arç Cooperativa és una corredoria d’assegurances que assessora particulars i organitzacions sobre quins productes asseguradors poden cobrir millor les seves necessitats. Es diferencia d’una companyia d’assegurances en el fet que una corredoria no assumeix els riscos de les persones assegurades, sinó que fa de mediadora entre el client i l’asseguradora que prestarà un servei en cas d’accident. Aquesta cooperativa compta amb el màxim grau de distintiu EthSI dins de la categoria de mediadores. Per a l’organització, segons explica la cooperativista Isabel R. Peralbó, el segell és important perquè “estableix un cercle virtuós que afavoreix el respecte de totes les parts del sector assegurador”. Per a Arç, el certificat ètic va d’acord amb “la necessitat transformadora del món assegurador”.
Fins a 25 asseguradores i 19 fons de pensions financen el sector armamentístic, segons un informe del Centre Delàs
2. No inverteix en armes
L’element clau per distingir una asseguradora amb el segell EhtSI, diu Salavert, són les inversions: “Valorem la transparència i que les inversions tinguin relació amb la comunitat”. Per a Arç, el factor de les inversions també és el més important a revertir respecte a les asseguradores convencionals. El comitè avaluador d’EthSI avala que les inversions de les entitats amb distintiu siguin èticament responsables, un objectiu que no compleixen la majoria d’entitats financeres. Segons l’informe Asseguradores i fons de pensions que financen armes, realitzat per Jordi Calvo i Eduardo Aragón, del Centre Delàs, fins a 25 asseguradores i 19 fons de pensions financen el sector armamentístic. Entre el BBVA i el Santander suposen el 62% del finançament de la banca armada espanyola. Asseguradores com VidaCaixa SA, SegurCaixa Adeslas o Mapfre són algunes de les que apareixen en les primeres posicions de l’informe del Centre Delàs.
Però com passen els diners que pagues per una assegurança de la teva butxaca a una inversió? Tal com explica Jordi Calvo, del Centre Delàs, una entitat asseguradora recapta diners que gastarà donant serveis als seus clients. Una quantitat del recaptat, però, la guardarà i la invertirà per aconseguir un rendiment superior al que aconseguiria si tingués els diners aturats. Actualment, a Espanya és prohibit finançar empreses que fabriquin mines antipersones i bombes de dispersió perquè, segons afirma Calvo, “es considera que van en contra del dret humanitari”, però sí que es permet invertir en la resta de la indústria armamentística. Les entitats asseguradores ètiques, però, cuiden més aquest aspecte i són més estrictes amb les seves inversions.
Si bé és cert que algunes corredories ètiques encara ofereixen productes que no estan avalats pel segell perquè provenen d’asseguradores convencionals, Calvo considera que l’important és perseguir “l’objectiu de la coherència”: “Hem de valorar que les entitats tinguin la intenció de caminar en aquesta direcció, de tenir el segell com a referència i ser conscients del que comporta invertir segons on”. Segons explica Peralbó, d’Arç, la corredoria té acords d’intercooperació amb col·lectius de l’economia social i solidària i l’associacionisme que promouen el retorn d’excedents i compta també amb una política d’inversió financera èticament orientada.
El balanç social és un mètode d’autoavaluació que mostra qui ets, què fas i què vols fer
3. Publica el balanç social o la memòria de sostenibilitat
El balanç social i la memòria de sostenibilitat són documents i mètodes d’autoavaluació que poden fer les entitats per detectar fortaleses i aspectes a millorar. En paraules de Salavert, és una manera de saber “qui ets, què fas i què vols fer”, o sigui, “què ets més enllà d’una asseguradora o corredoria”. Aquests documents mostren la informació financera i no financera i l’impacte que té l’activitat d’una empresa en la societat. En el cas d’Arç Cooperativa, el balanç social mostra elements de l’organització interna com, per exemple, que un 76% de les treballadores són sòcies de la cooperativa i que un 83% dels càrrecs de responsabilitat sobre el total dels membres de l’organització són dones. També hi apareixen altres dades al voltant de la diversitat dels membres de l’equip, si tenen un pla d’igualtat, el consum d’energia o d’aigua i la conciliació i l’estabilitat laboral de l’empresa.
Realitzar aquestes avaluacions no significa directament treballar de manera ètica. De fet, algunes dades que apareixen en aquests documents són les que determinen si una empresa pot obtenir el segell i, en cas afirmatiu, quin grau del segell EthSI li pertocaria: per exemple, per comptar amb el màxim grau del distintiu, cal tenir una estructura societària, un funcionament democràtic i un comitè ètic, cal ser usuari de banca ètica i invertir de forma responsable. La membre d’Arç afirma que es tracta d’“un exercici de transparència per tal que clients i proveïdors puguin conèixer amb més profunditat la nostra cooperativa”. A més, hi afegeix, també els serveix per veure què estan fent bé i què han de treballar. Segons el coordinador del segell EthSI, la realització i la publicació d’aquests documents “són el mínim” pel que fa a la transparència d’una entitat. Tot i això, Salavert matisa que des de l’Observatori de les Finances Ètiques tenen en compte la capacitat que té una empresa per dedicar-se a fer aquesta anàlisi: “Les més petites, si no el fan, sovint és perquè no poden. Les grans sí que tenen la capacitat per assumir-ho”.
4. Té responsabilitat envers la comunitat i el territori
Aquest punt és un dels que figuren com a criteri al segell EthSI i és també una manera de veure els valors d’una companyia o corredoria d’assegurances. Aquest vincle es veu a través dels contractes que estableix l’entitat: si els serveis que ofereix són de proximitat, si allò que compra o consumeix per a ús intern és local, si la web està adaptada a totes les llengües del territori on treballa… És a dir, de quina manera consumeix l’empresa i quins productes proposa als seus clients mostra si té preocupació pel consum conscient.
Per exemple, segons explica Peralbó, Arç té acords amb entitats com Opcions, Som Mobilitat i Som Energia i forma part del Grup Cooperatiu ECOS. És membre de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) i de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i participa en projectes cooperatius com La Borda, Ona Solar, Sostre Cívic, FoodCoop BCN o COS i de finances ètiques com Coop57 i Fiare Banca Ètica.
Una assegurança amb criteri mutualista no pot discriminar ningú dels seus serveis
5. És accessible per a tothom
Un dels motors de les finances ètiques i, per tant, del sector assegurador, és la transformació social. Una assegurança, segons Salavert, disminueix les desigualtats socials perquè col·lectivitza el risc. “És una bossa comuna perquè, si em passa a mi un incident, no ho hagi d’assumir jo tot, sinó que s’assumeix a partir del que moltes persones han anat posant”, diu. Això és possible gràcies al principi de la mutualitat, hi afegeix Peralbó, un valor present en el món assegurador des dels seus orígens. D’aquesta manera, i tenint en compte que les assegurances ètiques busquen reduir la fractura social, una assegurança amb criteri mutualista no pot discriminar ningú dels seus serveis, ni per edat, discapacitat o altres qüestions.
Això no només implica, en el cas d’una corredoria com Arç, assessorar totes les persones que demanin els seus serveis, sinó també adaptar-se a les seves necessitats i fer el possible perquè el client tingui a mà tota la informació sobre el seu contracte. El coordinador del segell posa alguns exemples d’accessibilitat: tenir productes vinculats a una diversitat de persones i necessitats des del punt de vista social, que la web tingui informació clara, que el tracte amb el client sigui fluid i entenedor… Al cap i a la fi, tracta de “posar les persones al centre de la nostra activitat econòmica”.
