Crític Cerca
Opinió
Júlia Serramitjana Casanovas

Júlia Serramitjana Casanovas

Periodista d'Intermón Oxfam

El cas judicial del segle

Oxfam Intermón, Ecologistes en Acció i Greenpeace inicien un litigi contra el Govern espanyol per inacció davant del canvi climàtic que podria ser històric

17/01/2022 | 06:00

Els preus dels aliments estan augmentant. El nombre de desastres relacionats amb el clima s’ha triplicat en 30 anys i la meitat més pobra de la població mundial només és responsable del 10% de les emissions causants del canvi climàtic, mentre que en pateix les conseqüències més greus: la gana, la pèrdua de mitjans de vida i la misèria. Els impactes del canvi climàtic són reals i cada cop més visibles. Espanya no n’és una excepció i s’enfronta cada cop més a temporals extrems de neu i baixes temperatures, com Filomena, o Glòria, que l’any passat va causar inundacions greus. I, com sempre, les persones més vulnerables són les més exposades i les que en pateixen més les conseqüències, tot i ser les que menys contribueixen al canvi climàtic.

És suficient això per portar un govern als tribunals per inacció climàtica i que això es converteixi en el cas del segle? Rotundament, sí.

La justícia ha condemnat l’Estat francès pel fet d’incomplir els seus compromisos de reducció d’emissions

Al mes de febrer passat arribava una gran notícia: dos anys després que quatre ONG (Greenpeace, Oxfam, la Fundació Nicolas Hulot i Notre Affaire à Tous) reunissin més de dos milions de firmes —un suport digital sense precedents a França—, va començar un dels primers grans judicis climàtics al país veí. En la sentència, la justícia francesa reconeixia la responsabilitat de l’Estat en la crisi climàtica i considerava il·legal que incompleixi els seus compromisos de reducció d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle: un avís clar per a la resta de governs europeus que afronten demandes per aquesta causa.

Des d’Oxfam Intermón, al setembre passat ens vam unir a l’onada internacional de demandes judicials i vam iniciar, juntament amb Ecologistes en Acció i Greenpeace, un litigi contra el Govern espanyol per inacció davant del canvi climàtic. Espanya ha faltat als seus compromisos i ha mostrat falta d’ambició davant d’una emergència climàtica que posa en perill el país i exposa les persones i el medi ambient a patir conseqüències catastròfiques.

La pressió popular i la justícia seran la palanca que mou els polítics. Les tres organitzacions estem convençudes que, si comptem amb suport ciutadà, el resultat de la demanda serà exitós. Ja ha passat en altres països, com els Països Baixos o França, amb governs condemnats pel fet d’incomplir els seus compromisos de mitigació climàtica.

Per què un litigi amb el Govern espanyol?

Hem interposat la denúncia perquè considerem que l’acció del Govern espanyol pel que fa a la crisi climàtica és insuficient. De manera concreta, vam denunciar en el seu moment que el Govern espanyol no hagués complert la seva obligació d’enviar el Pla nacional integrat d’energia i clima (PNIEC) i l’Estratègia de llarg termini (ELP) per a la descarbonització dins dels terminis marcats per la Comissió Europea (desembre del 2019). A més, l’escrit que sustenta la demanda explicita la falta d’ambició en la reducció de les emissions de carboni, ja que parla d’un 23% el 2030, molt lluny del 40% que li correspondria per complir les obligacions de l’Acord de París.

Després que el Tribunal Suprem acceptés el tràmit, les organitzacions demandants hem elaborat informes de peritatge que estan servint per sustentar i argumentar la demanda legal interposada. Aquests informes s’han lliurat al Tribunal Suprem, i aquest mes de desembre ja hi han comparegut els perits. Posteriorment, ha de servir perquè el Tribunal emeti les seves conclusions o marqui una data per a una vista pública, que acabarà amb una sentència o veredicte.

I és que la crisi actual ens obliga a posar la prioritat a evitar que més persones caiguin en la pobresa i evitar que augmentin la vulnerabilitat i la desigualtat. I justament des d’aquesta prioritat és que entenem indispensable abordar de manera coordinada i amb visió de futur la crisi climàtica.

Suport ciutadà

La crisi climàtica ja era present i ja requeria compromisos urgents des d’abans que esclatés la crisi de la Covid-19, i no són compromisos que es puguin aparcar, perquè posen en risc el futur digne i sostenible de totes les persones. Les solucions de curt i llarg termini han d’estar alineades, i passen per repensar el model de societat que tenim, invertir més en les persones i en el medi ambient, en lloc d’afavorir l’enriquiment i el consumisme insostenible d’uns quants. Els governs poden crear més i millors societats, tant ara com en el futur, si inverteixen en una recuperació basada en economies amb emissions de carboni baixes, en comptes de reconstruir models obsolets centrats en l’ús de combustibles fòssils. Els governs han de prioritzar les inversions en sectors amb baixes emissions de carboni, com ara el transport públic o l’eficiència energètica, per millorar la situació de les comunitats en situació de pobresa i d’exclusió.

El treball en aliança, i més en aquest tipus d’accions judicials, és clau perquè augmenta la legitimitat, fa més eficient i sinèrgica la tasca de les organitzacions i augmenta les possibilitats d’impacte.

Milers de persones ja s’han adherit firmant la petició i altres organitzacions com Fridays for Future i la Coordinadora d’ONG per al Desenvolupament d’Espanya (CONGDE) també s’han sumat a la iniciativa i han sortit al carrer per demanar justícia climàtica. El suport ciutadà, el fet que les persones que se sumin a la demanda no tenen validesa legal, però sí que tenen un alt valor simbòlic en el sentit que mostren i fan visible que aquesta és una preocupació de la societat en el seu conjunt. Tot i que no poden lliurar-se com a prova en el judici, sí que valorem fer una entrega simbòlica perquè es vegi la magnitud de persones que no estem disposades que es jugui amb el nostre futur, i que exigim al Govern que augmenti la seva ambició i contribució per frenar la crisi climàtica.

En els darrers anys, els anomenats “litigis climàtics” contra diferents actors (governs, empreses privades, etc.) s’han multiplicat, ja que precisament el problema rau en el fet no es respecten els marcs i acords legals aprovats en àmbits molt diferents (global, regional, nacional). Hi ha més de 40 litigis climàtics a governs actualment segons recull la Universitat de Columbia. A l’octubre del 2018, el Tribunal d’Apel·lació de l’Haia va resoldre a favor d’un grup ecologista que exigia al Govern dels Països Baixos reduir les emissions en un 25-40% (respecte als nivells del 1990). El Tribunal es va emparar en el Conveni europeu de drets humans, i va declarar que el Govern estava “actuant il·legalment” en no prendre mesures més contundents per reduir les emissions, i que “una obligació de reducció d’almenys el 25% per a finals de 2020 està en línia amb el deure de cura de l’Estat”. Malgrat que finalment es va aprovar el 2020, el Tribunal Suprem del Regne Unit va bloquejar un any abans els plans de construcció d’una tercera pista d’aterratge a l’aeroport Heathrow, dient que aquesta expansió violava les obligacions del país per complir els Acords de París.

Els grans canvis, responsabilitat dels governs

Any rere any som testimonis de com els desastres empobreixen les persones, i com famílies i comunitats senceres es veuen obligades a prendre dures decisions sobre els aliments que cultiven o compren. Un temps impredictible i unes estacions erràtiques estan canviant el que les famílies agricultores poden cultivar, la qual cosa provoca que hi hagi persones que passen gana.

Els preus dels aliments estan augmentant, mentre que la qualitat s’està deteriorant. El nombre de desastres relacionats amb el clima s’ha triplicat en 30 anys, i la meitat més pobra de la població mundial només és responsable del 10% de les emissions causants del canvi climàtic. No obstant això, aquestes persones són les que més en pateixen les conseqüències: desplaçaments, gana, desastres naturals i pèrdua de mitjans de vida. Tampoc no tenen els recursos per adaptar-se a l’impacte del canvi climàtic, per exemple, accés a la terra, aigua, llavors o serveis necessaris com informació meteorològica, barreres contra inundacions, etc.

Tot i que a escala global les poblacions més vulnerables i les que estan sent més afectades solen ser en països d’Àfrica, d’Amèrica i d’Àsia, la crisi climàtica es va fent més present a Europa i a Espanya mateix, i segueix la mateixa lògica d’afectar més les persones més vulnerables, les que menys contribueixen al canvi climàtic.

I és que els grans canvis que resulten necessaris per reduir les emissions només es poden dur a terme des dels governs. Els governs han d’aplicar impostos i restriccions per reduir les emissions de carboni derivades del consum d’articles de luxe com ara els vehicles de tipus SUV (sport utility vehicle) i els vols freqüents. Els governs han d’invertir en el transport públic amb baixes emissions de carboni, en el transport elèctric i en una infraestructura digital perquè la població pugui reduir les emissions d’una manera més senzilla i assequible.

Tot això ha d’anar acompanyat d’una transició ràpida cap a energies renovables abandonant els combustibles fòssils, revertint la desforestació i reduint emissions d’altres gasos d’efecte d’hivernacle, com el metà i l’òxid nitrós, vinculats a l’agricultura intensiva. Necessitem, doncs, una estratègia que inclogui tots aquests punts, però que també integri mesures per reduir el consum massiu per una minoria rica.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En un moment d'emergència ecològica... cal un periodisme d'emergència! Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu el Dossier CRÍTIC 'Emergència' i un pack de marxandatge de benvinguda

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies