Crític Cerca
Opinió

La necessitat d’un periodisme crític

T'agrada la informació que reps? Si la resposta és «no», impulsem les transformacions necessàries perquè el sistema mediàtic estigui al servei de la ciutadania i no al servei d'interessos espuris

05/11/2019 | 19:00

CRÍTIC acaba de rebre el Premi Nacional de Comunicació d’aquest 2019. Ja vaig adreçar als responsables de la publicació la meva enhorabona com a subscriptor i com a periodista per aquest guardó, que considero totalment merescut. Què ha fet a CRÍTIC mereixedor d’aquesta distinció? El seu periodisme crític, sense altres lligams que no siguin els interessos de la seva audiència, sense atendre altres raons que no siguin les d’oferir una informació independent. Un projecte periodístic fet per periodistes amb el suport principal d’un bon nombre de persones per potenciar una publicació lliure.

Per què és tan important un periodisme crític? Per què és aquell que pot oferir més dades, més eines perquè la ciutadania disposi de més i millors arguments per prendre les decisions sobre els afers públics que l’afecten. No vull convertir aquest article en un panegíric de CRÍTIC. Qui el segueix sap que és innecessari. No sempre l’encerten però l’honestedat sempre hi és i això és l’important. És CRÍTIC l’únic exemple d’aquesta manera de voler fer periodisme? No. Hi ha diverses iniciatives també periodísticament molt atractives, però seguim tenint un sistema mediàtic dominat pels interessos polítics, econòmics i empresarials dels grans mitjans de comunicació. I també per d’altres més petits però molt ben untats financerament per instàncies del poder basades en la desinformació, la mentida i la manipulació constant.

Sempre he pensat que l’eix de la feina dels periodistes és garantir el dret a la informació de la ciutadania. Actualment, però, no estem en les millors condicions per fer-ho. Només cal fer zàping a la televisió, al dial de la ràdio, als quioscos de premsa –els que encara queden– o a l’oferta digital a Internet i veurem un panorama més aviat decebedor. Amb alguns brots verds –com CRÍTIC i altres iniciatives– encara escassos i lluny de la capacitat dels grans mitjans. Però són aquests brots verds els que permeten confiar en el futur i contradir les veus que clamen que «el periodisme ha mort».

Més enllà de dogmes i imposicions

A principis d’any, la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia em demanava una aportació per al seu anuari sobre laïcitat en el qual reflexionés sobre com des de la informació es podia contribuir a un pensament crític. Hi deia que «disposar de mitjans de comunicació independents dels poders és imprescindible per desenvolupar un pensament crític que vagi més enllà de dogmes i imposicions de tota mena, i que fomenti una societat veritablement democràtica que respecti els drets col·lectius i individuals de les persones».

Però aquest periodisme crític, lliure, independent, només es podrà fer amb professionals de la informació compromesos i amb una ciutadania exigent i conscienciada que vol que el seu dret a la informació sigui respectat i satisfet. Tothom té molt clar quins són els seus drets en matèria de sanitat, educació, habitatge… Es tracta de més o menys mestres, de més o menys escoles, de més o menys beques, hospitals, llits, metges… En el fons es tracta de pressupostos i tot això és tangible. I quan s’han retallat els recursos, la gent ha sortit al carrer a protestar.

Els recursos públics han de satisfer els drets essencials de les persones. I el dret a la informació és un d’ells

Però quan parlem d’informació tot és molt més intangible, són inversions que no es veuen, no s’inaugura res ni es talla cap cinta. El que calen són polítiques. I enfrontar-se als poders fàctics de sempre que volen mantenir com sigui l’status quo imperant, cosa que als gestors públics els acostuma a fer una mica de mandra. Òbviament que algun euro també és necessari. I també és de justícia. En democràcia, els recursos públics han de servir per satisfer els drets essencials de les persones. I el dret a la informació n’és un d’ells. És el que permet lluitar i defensar tots els altres.

Aquest escenari somiat on hi hagi un sistema mediàtic on el periodisme estigui realment al servei de la ciutadania només serà possible a partir d’una aliança entre les dues potes d’aquest binomi: professionals de la informació i societat. Però aquest escenari somiat no és una utopia. A països d’arreu del món hi ha experiències fascinants, que van creixent. També a Espanya i Catalunya. Però no és fàcil i cal treballar-hi molt. Des de dins de la professió i des de fora. Però conjuntament ho farem millor i més ràpid.

T’agrada la informació que reps?

Al Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC) acabem de complir 26 anys. I des del primer dia, el compromís amb el dret a la informació de la ciutadania ha estat un dels eixos principals de la nostra actuació. A la nostra pàgina web hi podeu trobar tota mena de propostes i pronunciaments que ho confirmen. Som un sindicat professional. Això vol dir que tenim dues potes. Una és la laboral, la sindical, la de defensa dels drets laborals dels i les periodistes i la lluita contra la precarietat que castiga amb escreix el sector. L’altra és la professional, la que ens compromet amb l’ètica i la independència de la informació, la que ens fa caminar al costat de la ciutadania.

I tenim molts projectes per avançar amb les dues potes a la vegada. Recentment, n’hem impulsat un que considerem totalment estratègic en la nostra lluita pels drets dels i les professionals del periodisme i perquè la ciutadania rebi una informació de qualitat, veraç i plural. Es tracta d’una operació de micromecenatge a través de la plataforma Goteo. Els recursos que obtinguem els volem destinar a finançar els diversos projectes que tenen aquestes qüestions de les quals estic parlant com a objectius. Hi ha molts companys i companyes de la professió que valoren la nostra feina i ara els demanem que ens donin un cop de mà per seguir fent-ho amb molta més força encara.

Fem les transformacions necessàries perquè el sistema mediàtic estigui al servei de la ciutadania i no al servei d’interessos espuris

En el món associatiu del país hi ha molta gent que coneix la nostra tasca. A aquestes persones i també a les que encara no ens coneixen, els vull fer una pregunta: T’agrada la informació que reps? Si la teva resposta és «no» et convido a treballar plegats per intentar capgirar aquesta situació. Impulsem conjuntament les transformacions necessàries perquè el sistema mediàtic del país estigui al servei de la ciutadania i no al d’interessos espuris. Com fer-ho? (segueix llegint)

#sumatalalluitaSPC

La campanya de micromecenatge que hem plantejat vol convidar tothom –conjunt de la professió, afiliada a l’SPC o no, i ciutadania i moviments socials– a ajudar-nos a dotar-nos de més i millors eines per poder fer aquesta feina. Només cal clicar l’enllaç a la web de Goteo i fer l’aportació que més us convingui. Com és norma en aquest tipus d’operacions, hi ha recompenses per a tots els gustos –fins i tot subscripcions gratuïtes a CRÍTIC, tot un luxe! o samarretes amb dibuixos del ninotaire Kap– i per a totes les possibilitats.

En aquesta pàgina web trobareu tota la informació sobre la campanya, els projectes que volem impulsar, el seu cost, el perquè d’aquesta iniciativa i, entre altres coses, la trajectòria de l’SPC en la defensa dels drets laborals i professionals dels treballadors i treballadores de la comunicació i també del dret a la informació de la ciutadania.

* Francesc Ràfols és President de l’SPC

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC 'Justícia Global'

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació