27/01/2025 | 18:02
Aquest cap de setmana ha fet 30 anys de la puntada de peu del futbolista Éric Cantona a un espectador que feia la salutació feixista. Si bé les meves xarxes socials s’han omplert de la imatge icònica, en el seu moment el jugador va ser sancionat i jutjat, i estic segura que hi va haver sectors de la societat i de la premsa que el van criticar i criminalitzar. Coincidint amb aquesta efemèride, un dels homes més poderosos del món, Elon Musk, dona suport obertament a l’extrema dreta alemanya i fa la salutació feixista en públic, mentre debatem si fugim de la seva xarxa –ara ja oficialment màquina de propaganda– i alguns llepabotes busquen maneres de justificar-lo.
L’acció política antifeixista, com la feminista, l’antiracista, l’anticapitalista o l’independentista, sempre està sota un escrutini de pulcritud, sempre té una lupa afegida: les formes. S’exigeix a aquells moviments polítics que no remen a favor dels interessos dels poderosos que siguin cauts en les maneres, que no facin gaire soroll. Però, malauradament i per a sorpresa de ningú, mai compleixen aquestes normes exigides, sempre són massa violents, sorollosos, maleducats, inoportuns. Mentrestant, el feixisme creix i avança, en diverses formes, plataformes i espais, i escampa sense fre discursos violents i criminalitzadors envers una gran part de la societat.
Tot sovint, quan s’articulen crítiques a aquests moviments contrahegemònics, es fa en nom de la llibertat, de la discussió democràtica, de la pluralitat política, del decòrum. Així ha estat a casa nostra després que un grup de militants antifeixistes desmuntessin una parada de l’extrema dreta parlamentària de Catalunya. Després d’uns quants tuits que feien crides a l’ordre, i criminalitzaven, de nou, les militants mobilitzades, cal tornar a agafar la tribuna que se’ns cedeix per recordar que el feixisme, que l’extrema dreta, que odiar el diferent, no és una opinió política més.
Per aquells que per covardia o per algun miserable càlcul electoral ho han oblidat, caldrà fer memòria: els discursos que sistemàticament deshumanitzen grups concrets, i en especial els més vulnerables, són un perill i han de ser combatuts, perquè legitimen l’exclusió i la violència, traçant una línia entre qui mereix viure dignament i qui no té dret ni a viure. Així que se me’n foten les formes i els criteris de correcció que alguns volen establir, perquè això no és un debat parlamentari, això que ens ocupa no és un tema de diferències ideològiques, sinó de drets fonamentals. No hi ha tolerància, ni pot haver-hi espais públics o mediàtics per a qui justifica la mort de menors migrants o per a qui vomita odi vers els seus veïns i veïnes.
És vergonyós que qui acabi criminalitzat, pels mitjans o per algunes figures públiques, siguin les militants antifeixistes, sota una pretesa correcció política i de formes que, en canvi, no s’exigeix a qui, sense por ni vergonya, es dedica a desitjar violacions a feministes o la mort de persones migrants. Fer política antifeixista vol dir comprometre’s amb els drets de tothom. Vol dir donar suport a qui posa el cos. Vol dir també construir un projecte alternatiu i emancipador.
Què hauria de fer l’independentisme?
I en això l’independentisme té un paper fonamental i un deure indefugible. Si l’independentisme vol algun dia tornar a ser hegemònic, massiu i clau de canvi, cal que deixi enrere els càlculs electoralistes i que esculli bàndol. Entre els qui volen mal i dolor a una gran part de la nostra societat o qui fa dècades que lluita per la llibertat del nostre poble i el benestar de la nostra gent.
Si l’independentisme vol tornar a ser hegemònic, cal que deixi enrere càlculs electoralistes i que esculli bàndol
Si l’independentisme aspira a guanyar, en tots els sentits del terme, ha d’estar al costat, sense fissures, de qui s’organitza per foragitar els discursos d’odi, ha de treballar, amb tota l’amplitud de la discrepància ideològica, per un marc de debat que parteixi del reconeixement de drets i d’una societat cohesionada. La resta són maniobres tàctiques i egoistes. La resta és perdre. El nord i el país.
Només serem lliures si som netament antifeixistes.