20/11/2024 | 06:00
La victòria de Sílvia Orriols a Ripoll i la irrupció d’Aliança Catalana al Parlament ha anat en paral·lel a la consolidació d’un ecosistema digital i mediàtic que actua com a cambra de ressonància dels postulats de l’extrema dreta catalana. És el que, a França, la ciència política ha batejat com la fachosphère, un terme que el president espanyol, Pedro Sánchez, va fer servir també per referir-se als mitjans i als pseudomitjans que l’han posat en el punt de mira durant els darrers temps: la fachosfera. Existeix, però, quelcom d’equiparable a una fatxosfera catalana? Quin impacte té? Qui la controla i com es finança?
Un dels mitjans que han tingut més pes en la projecció de la figura de Sílvia Orriols ha estat 8TV, una televisió que fins al 2021 va ser propietat del Grup Godó, i que del 2021 al 2023 va estar controlada pels empresaris Nicola Pedrazzoli i Borja García-Nieto. 8TV va tancar a l’octubre del 2023 després d’anys d’acumular pèrdues, però els vídeos de les seves entrevistes i tertúlies amb Sílvia Orriols i Pilar Rahola acumulen milers i milers de reproduccions.
8TV va sumar 5,2 milions d’euros en publicitat de la Generalitat entre el 2015 i el 2023
Avui, després del tancament de la cadena, les xarxes de 8TV continuen actives i fent-se ressò de continguts obertament xenòfobs. Ningú no sap qui hi ha al darrere, ni tan sols el Consell de la Informació de Catalunya (CIC), que al mes de juliol passat va emetre un informe que qüestionava les seves pràctiques. El que sí que se sap és el volum de publicitat institucional que 8TV va rebre entre el 2015 i el 2023 de part dels governs d’Artur Mas, Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès: 5,2 milions d’euros, segons que ha pogut recopilar CRÍTIC a partir de les dades fetes públiques pel mateix Govern català.
Un ecosistema digital que amplifica el discurs d’extrema dreta
Més enllà de 8TV, l’ecosistema digital que ha amplificat el discurs de l’extrema dreta catalana posa el focus en la inseguretat, la immigració o els atacs a l’esquerra que titlla de forma despectiva de woke. Capçaleres que no compleixen els estàndards del codi deontològic periodístic acumulen clics a partir de viralitzar continguts sobre inseguretat, immigració, intervencions de la mateixa Orriols… o vídeos de gatets i supermercats. L’estratègia va més enllà de la ideologia. Es tracta de monetitzar, a través de la publicitat, Google: com més visualitzacions, més ingressos. En això, però, aquests mitjans no fan sinó seguir les petjades d’altres grups de comunicació més convencionals, que han fonamentat el seu èxit sobre aquesta pràctica.
El còctel es completa amb un cor de periodistes i d’analistes polítics que amplifiquen el discurs, agitadors digitals de la xarxa X (anònims o no) i també grups de Telegram que difonen informació afí a l’extrema dreta centrada en la suposada inseguretat, com Legends Uncensored, amb més de 13.000 seguidors, i que publica de manera regular vídeos sobre inseguretat tot relacionant-la directament amb la immigració.
Aquest reportatge posa el focus en tres fenòmens d’aquest ecosistema digital: l’ascens i la caiguda de 8TV, l’auge dels digitals clickbait, encapçalada pel renovat E-Notícies, i el paper de periodistes, d’analistes i d’influenciadors a les xarxes socials.
8TV: el somni de la televisió privada en català produeix monstres
Una de les claus de la projecció mediàtica assolida per Sílvia Orriols ha estat la seva presència a l’avui desapareguda 8TV. Aquesta televisió privada era propietat del Grup Godó i va intentar durant dècades competir de forma infructuosa amb TV3. Finalment, al març del 2021, Godó va vendre el canal a una societat controlada pels empresaris Nicola Pedrazzoli i Borja García-Nieto. Pedrazzoli és des de fa anys una figura polèmica del sector de l’audiovisual local, vinculat primer a l’entorn socialista i després al sobiranisme. El financer i inversor García-Nieto, en canvi, és expresident del Círculo Ecuestre i representa una de les famílies referencials de la burgesia de l’Upper Diagonal.
Entre el 2021 i el 2023, la 8TV de Pedrazzoli i García-Nieto va fer una aposta per recuperar algunes veus referencials afins al món independentista: va fitxar Pilar Rahola com a analista i va incorporar Eduard Pujol, senador actual de Junts, com a presentador d’un programa que va batejar com El fax de 8TV. Vicent Sanchis, exdirector de TV3 i director general actual del Grup Món, també hi va tenir el seu propi programa, El pentàgon. I durant uns mesos el cap de files d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, hi va emetre el seu programa La fábrica, que fins llavors s’emetia pel seu canal per YouTube. 8TV també va impulsar entre l’octubre del 2022 i el novembre del 2023 el digital El Principal, també clausurat, que va dirigir l’exdirector de Catalunya Ràdio Saül Gordillo, avui acusat d’abusos sexuals a dues treballadores del mitjà.
Creix la presència d’Orriols… i continua la publicitat institucional
El traspàs de la marca a Pedrazzoli i a García-Nieto va coincidir amb l’auge de la presència d’Orriols i dels discursos xenòfobs a la cadena. El 2021, la líder d’Aliança, que ja era regidora a Ripoll, va esdevenir col·laboradora regular del programa Catalunya opina, on va aparèixer 10 cops. El seu paper va anar en augment: la intervenció en el programa La gran contradicció, prèvia a les municipals del 2023, va tenir un paper important en l’estratègia d’Aliança, no tant per l’audiència del programa com per la difusió de talls i d’intervencions per xarxes socials. El discurs d’extrema dreta en català apareixia per primer cop normalitzat en un espai i un plató 100% professionals, al costat de Rahola i de Pujol.
Aquesta aposta editorial no va anar en detriment que 8TV seguís acumulant publicitat i subvencions de part de la Generalitat catalana. Només l’any 2022, i ja sota el control de Pedrazzoli i de García-Nieto, el canal va rebre un total de 633.255 euros en publicitat institucional, xifra que el 2023 va reduir-se a 332.490 euros, segons la memòria de la Generalitat. Cal tenir en compte, però, que al juny d’aquell any ja va anunciar el tancament. Tot i això, 8TV va ser l’any 2023 el tercer mitjà audiovisual en volum de publicitat institucional del Govern: té al davant només TV3 i TDI (Televisions Digitals Independents), marca que agrupa emissores locals com ara Esplugues TV, TV del Ripollès, Canal Taronja o Empordà TV.
El gruix de publicitat institucional, però, es va concentrar en l’era en què Godó va controlar la cadena: en total, 4,7 milions d’euros entre el 2015 i el 2020. Més enllà de la publicitat, en l’àmbit de les subvencions, el 2022 l’empresa editora de 8TV en va rebre dues de la convocatòria de projectes de suport a mitjans en llengua catalana, per un valor de 373.000 i 128.000 euros, respectivament.
Les xarxes xenòfobes de 8TV… en mans de qui?
El projecte Pedrazzoli – García-Nieto va acabar fent aigües, ja que al juny del 2023 l’empresa propietària es va declarar en concurs de creditors i el canal va deixar d’emetre per la TDT a l’octubre d’aquell any. El tancament, però, no ha suposat el final de 8TV: des d’aleshores, les xarxes del mitjà s’han mantingut actives, publicant contingut explícitament xenòfob, en especial vídeos de suposats delictes comesos per persones que identifica com a estrangeres, sense esmentar fonts ni context.
Josep Carles Rius, president del CIC: “Amb la marca de 8TV hi està havent deixadesa per part dels tribunals”
Les publicacions de les xarxes de 8TV van ser objecte d’un expedient del Consell de la Informació de Catalunya. L’ens va considerar que els perfils propagaven continguts “xenòfobs i racistes”, i que el fet que estiguessin associats a una marca d’una televisió com 8TV, que durant anys va emetre a través d’una llicència validada pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), generava confusió i desinformació, cosa que “degrada la qualitat democràtica”. Les xarxes de 8TV no tenen un impacte menor. A X (abans Twitter) acumulen 34.500 seguidors; a TikTok, en dos comptes diferents, 522.000 i 73.000 seguidors, respectivament, i a Instagram, 195.000. El seu compte a X, per exemple, basa la seva activitat a difondre discursos de Sílvia Orriols i informacions i vídeos sense contrast sobre immigració i inseguretat.
Ningú no sap, ara per ara, qui gestiona els perfils de 8TV. En la tramitació de la queixa, el CIC va contactar-hi per demanar al·legacions, però els canals de contacte no estaven operatius. L’únic correu electrònic trobat, del diari digital Principal.cat, tampoc no va respondre. Josep Carles Rius, president del CIC, explica a CRÍTIC que “la marca de 8TV està implicada en una suspensió de pagaments. En aquest moment, aquesta marca s’està degradant i perdent valor. Si hi ha un embargament, en un mitjà de comunicació el primer que s’embarga és la marca. Aquí hi està havent deixadesa per part dels tribunals”, afirma.
El rellançament d’’E-Notícies’: loteria, famosos, inseguretat i Sílvia Orriols
En l’ecosistema digital que es fa ressò dels marcs de l’extrema dreta han proliferat en els últims temps diverses capçaleres i mitjans de comunicació. Hi destaca una marca degana: E-Notícies. Propietat de l’empresa Edició, Disseny i Realització Interactiva SL i amb més de 20 anys de trajectòria, la línia editorial d’aquest mitjà ha anat modulant-se a dreta i esquerra al llarg de 24 anys, per bé que en els últims temps havia rebut crítiques pel fet d’alinear-se amb l’espanyolisme o amb fenòmens com la Plataforma per Catalunya.
A l’octubre del 2023, el mitjà va fer un gir i va iniciar una estratègia de rellançament, a partir de l’entrada d’un nou accionariat, encapçalat pel reusenc Carles Borja Pellicer. Els nous accionistes d’E-Notícies van apartar de la direcció Xavier Rius Tejedor (no s’ha de confondre amb el periodista especialitzat en extrema dreta Xavier Rius Sant) i van nomenar nou director Arnau Borràs, un periodista també reusenc que havia treballat a Catalunya Diari i a DelCamp.cat. La línia editorial va quedar definida: inseguretat, immigració i focus en els discursos d’Aliança Catalana i també del PP.
Pel pòdcast ‘La Catalunya Woke’ han passat polítics com Alejandro Fernández (PP) o Jordi Aragonès (AC)
La joia de la corona és el pòdcast La Catalunya Woke. Hi han participat polítics com Alejandro Fernández (PP), Marc Arza (PDeCAT), Jordi Aragonès (Aliança Catalana) o Roger Montañola (exdiputat de CiU). I, a més a més, una bona dosi de contingut pescaclic: loteria, famosos, Barça, escapades i pobles bonics i supermercats.
Tot i la seva línia, E-Notícies ha rebut històricament publicitat institucional de la Generalitat: 350.000 euros entre el 2015 i el 2022. El volum més important va donar-se durant els governs d’Artur Mas i de Carles Puigdemont: 193.000 euros entre el 2015 i el 2017. A partir del 2018, amb l’entrada d’ERC a la Secretaria General de Mitjans de Comunicació, la xifra comença a decaure. El 2022 només va rebre 980 euros. El 2023 no va comptar amb cap inserció. Els anys 2017, 2018 i 2019 també va rebre subvencions estructurals per a mitjans digitals en llengua catalana: 95.000 euros en total.
Qui és qui al nou ‘clan de l’avellana’
El rellançament d’E-Notícies és obra d’un nou clan de l’avellana, molt diferent, això sí, de l’històric sector tarragoní d’ERC batejat amb aquest nom. Tant Carles Borja com Arnau Borràs van estar vinculats en la seva joventut amb l’entorn de l’esquerra independentista de Reus, segons expliquen fonts dels moviments socials del Camp de Tarragona. Tots dos han estat membres del Casal Despertaferro, la referència local de l’esquerra indepe. De mica en mica, segons expliquen aquestes fonts, es van allunyar de l’espai a causa de múltiples desavinences i topades. Borja Pellicer, de fet, va passar també pel PDeCAT de Reus durant l’etapa de Carles Pellicer com a alcalde.
Entre els col·laboradors d’E-Notícies també hi ha Guillem Bargalló, fill de l’exconseller d’ERC Josep Bargalló, també del Camp de Tarragona. Antic director de CatalunyaDiari.cat, mitjà que va caracteritzar-se pel fet d’acumular audiència a base de generar contingut clickbait, Bargalló és un dels responsables de la consultoria TQCorp Media. Aquesta empresa ha implementat l’estratègia SEO no només d’E-Notícies, sinó del mateix CatalunyaDiari.cat o d’EDATV.news. El CEO de TQCorp Media és Àlvar Thomàs, també de Reus, propietari en el seu dia de DelCamp.cat. L’estratègia digital d’aquesta companyia ha estat clau per posicionar els continguts d’E-Notícies i d’altres mitjans similars. Thomàs és autor del llibre La temptació independentista (Pagès, 2010), on qüestiona la “radicalització” del nacionalisme català i el gir cap al sobiranisme.
‘E-Notícies’ i ‘XCatalunya’, al capdamunt dels rànquings de l’OJD
Amb una estratègia SEO enfocada a la viralització de contingut, E-Notícies s’ha situat com a cinquè mitjà més llegit segons el rànquing d’OJD Interactiva. A l’octubre passat, va tenir 800.000 usuaris únics. Una altra capçalera que ha guanyat pes els últims temps és XCatalunya. L’empresa editora d’aquest mitjà és Digital Toginama SL, l’administrador de la qual és l’advocat gironí Pol Nadal Fulla. Amb una estructura i un model de negoci semblants a les d’E-Notícies, XCatalunya té com a col·laborador Rubèn Novoa. Aquest exmilitant de Convergència ha destacat els últims anys per la seva defensa a ultrança de l’Estat d’Israel i pel seu discurs independentista contundent.
‘XCatalunya’, que fa seguiment d’Aliança al Parlament, és el vuitè mitjà més llegit en català segons OJD Interactiva
En l’actualitat, Novoa està acreditat per aquest mitjà com a “corresponsal” al Parlament de Catalunya. Amb una línia de contingut pescaclic, XCatalunya se situava a l’octubre passat com a vuitè mitja més llegit segons l’Oficina de Justificació de la Difusió (OJD), amb 635.636 usuaris únics mensuals.
La certificació de l’OJD és rellevant perquè és un pas necessari per accedir a subvencions estructurals en suport a la llengua catalana. En l’actualitat, aquesta subvenció valora sobretot l’estructura professionalitzada del mitjà, i no tant l’audiència acumulada, precisament per evitar estratègies pesclaclics. Un canvi que va arribar quan ERC es va fer càrrec d’aquesta àrea.
L’informe de Mèdia.cat titulat Immersió en la fatxosfera, del periodista Nicolas Tomás, relaciona altres projectes de comunicació digital en aquest àmbit, com ara La Santa Espina, digital nascut al juliol del 2020 com a “diari liberal-conservador en català”. Al darrere, segons l’informe de Mèdia.cat, hi havia la mà dreta de Sílvia Orriols, Jordi Aragonès, ideòleg i cap d’estudis i programes d’Aliança Catalana. Avui el domini resta inactiu, però encara es poden recuperar fragments de la sèrie de pòdcasts que hi va fer Sílvia Orriols. És un ecosistema en ebullició i van apareixent nous actors, com Estat.cat o L’Alternatiu, amb el lema “la veritat per davant de la pau”. Un nou actor mediàtic és Girona Notícies, que combina el ressò dels discursos d’Orriols amb notícies sobre inseguretat o immigració.
Periodistes, influenciadors i agitadors
Existeix o pot existir un Alvise català? De moment, sembla que a Sílvia Orriols no li ha de sortir competència. Des del mateix partit, destaquen noms com Anthony Sànchez (15.000 seguidors a X), Oriol Gès (11.200) o Magí Hildebrandt (8.600). Fora dels límits estrictes del partit, hi ha periodistes que s’han especialitzat a difondre continguts on els discursos d’Aliança Catalana tenen un pes destacat. Un nom destacat és Sergi Maranya, amb 48.000 seguidors. Forjat a 8TV i a El Nacional, en l’actualitat es presenta com a periodista independent. Maranya basa la seva activitat a X a piular sobre temes d’actualitat, des de la riuada de València fins a la victòria de Trump… i també discursos de Sílvia Orriols.
Ramon Cotarelo: “Orriols fa el semblant d’una Joana d’Arc”
També hi ha analistes polítics amb trajectòria en els grans mitjans de comunicació que en els últims temps han escrit en positiu sobre Sílvia Orriols. Un d’ells és el politòleg i escriptor madrileny Ramon Cotarelo, que va decantar-se cap a l’independentisme durant el procés. Ha escrit sobre la líder d’Aliança Catalana a El Punt Avui: “L’alcaldessa de Ripoll, bressol de Catalunya, fa el semblant d’una Joana d’Arc, lluitadora per la independència i la restitució de França amb el mateix esperit que Orriols per la de Catalunya”. Ell, però, afirma que no és d’Aliança Catalana: “Soc de l’esquerra del llop estepari”. Cotarelo, igual que l’alcaldessa de Ripoll, ha pres partit de forma contundent per l’Estat d’Israel en la guerra de Gaza actual.
Un altre analista que ha lloat Orriols en els últims temps és l’escriptor i periodista Enric Vila. Ubicat històricament en l’independentisme liberal, avui considera que “més enllà de Sílvia Orriols […] el nacionalisme català només ha donat equilibristes i bons nois”.
