24/05/2023 | 00:01
Com et vas començar a interessar en la ultradreta fins al punt d’especialitzar-t’hi en la teva feina de periodista?
L’any 2007 vaig publicar El libro de la inmigración en España (Almuzara), que em va publicar l’editorial de l’exministre del PP Manuel Pimentel. Pimentel, que tenia una visió d’empresari, va acabar molest amb la línia restrictiva del PP. Creia que la política migratòria del PP negava la realitat. Que l’economia reclamava mà d’obra, i per això calia que vinguessin immigrants. El llibre va aparèixer en el moment en què la Plataforma per Catalunya entra als ajuntaments amb un discurs antiimmigració. Jo havia tocat el tema una mica de forma tangencial amb articles a l’Avui o El País, però llavors m’hi començo a interessar més, perquè veig que hi ha camp per córrer.
Una solució contra l’extrema dreta pot ser silenciar-la mediàticament? No entrevistar-los ni parlar d’ells?
Vox existeix. I a partir del 28 de maig pot tenir la clau de la governabilitat en molts ajuntaments. S’haurà de parlar de què fan i a quins partits donen suport. El que no s’ha de fer és reproduir les seves mentides ni el seu discurs d’odi.
Tu has entrevistat gent de Vox i de la ultradreta, tot estar-hi als antípodes ideològics. I reculls les seves veus al llibre. Per quin motiu ho fas?
Ells volen ser escoltats. Volen explicar-te coses, dir què pensen i què fan. Jo no recullo les seves mentides ni reprodueixo el seu discurs, però hi parlo perquè és una forma d’accedir a informació i dades rellevants.
“Confrontar el discurs ‘ultra’ no és posar-se davant d’un tenderol de Vox a fer una estrebada; això és un error”
I la solució no seria silenciar-los i no entrevistar-los als mitjans de comunicació? Fent-ho, no estem legitimant el seu discurs?
Se n’ha de parlar per confrontar-ne el discurs. Però confrontar no és posar-se davant del tenderol de Vox a fer una estrebada. Així, només aconseguirem que un acte irrellevant acabi sortint a les notícies. És un error, però hi ha gent que pensa que com que “els carrers són nostres”, els hem de fotre fora. Al final els beneficiats són ells. Generes una notícia allà on no n’hi ha. Més enllà del fet que hi pot haver conseqüències penals per als qui impulsen aquesta mena d’actes. A més, a partir del maig molts membres de Vox seran regidors, i no és el mateix una denúncia d’agressió a un càrrec públic que a un militant.
Per què defineixes Vox com “els ultres que mai van marxar”?
El sistema polític espanyol s’ha diferenciat durant molts anys del de la resta d’Europa perquè aquí no hi havia ni partits d’ultradreta ni partits verds. Els verds, immersos en lluites caïnites, per si sols mai han tingut diputats: sempre ha estat a partir de coalicions. I els ultres, des del temps de Blas Piñar, tampoc. La raó era que molts han estat al PP o al seu entorn ideològic d’entitats i de fundacions, i altres, com Jorge Buxadé, durant les últimes dècades han tingut un peu a la ultradreta clàssica i un altre al PP. Molts dels votants sociològics de l’extrema dreta, de fet, han fet costat a un PP més moderat. Però, quan apareix algú com Vox, que deixa que s’esbravin…
“El procés no ha despertat el feixisme, però Vox ha sabut pujar al carro del procés”
Una gran part dels fundadors de Vox tenen una connexió especial amb el PP i amb les seves plataformes. El PP i la Fundació FAES (Fundació per a l’Anàlisi i els Estudis Socials, de José María Aznar) van crear un monstre que els pot devorar?
Per al PP més moderat, el monstre és Isabel Díaz Ayuso. Vox és un monstre que es va crear sol. A diferència d’altres formacions d’extrema dreta a Europa, el punt nuclear del seu èxit no és la crítica a la immigració. El racisme ha arrelat menys en la societat espanyola que en altres països com Alemanya. Aquí, l’extrema dreta s’ha consolidat en l’àmbit parlamentari a partir del discurs d'”España una y no 51″, i del combat contra la immersió i la normalització lingüístiques del català. Això ho va començar a explotar amb èxit Ciutadans. El factor principal de mobilització és la unitat d’Espanya, i això és un tret diferencial, perquè no hi ha cap partit ultra europeu el seu nucli fonamental del qual sigui combatre un moviment independentista. ETA i l’independentisme, la unitat d’Espanya i el català. No vull dir, com va dir Pablo Iglesias, que el procés ha despertat el feixisme. El monstre ja hi era, però Vox va saber pujar al carro del procés.
Reculls al llibre una reflexió d’un històric ultra, Ernesto Milá, que diu que la ultradreta clàssica dels anys vuitana i noranta no va saber llegir bé els canvis de la Transició i per això va fracassar. Vox sí que ha analitzat bé el context polític actual?
Vox surt de la irrellevància a partir del seu paper en processos judicials. En el judici per la consulta del 9-N, l’acusació particular la dirigien Manos Limpias, alguns sindicats policials i Vox. Però, en el moment en què Manos Limpias queda desarticulat, és Ortega Smith qui, en la seva faceta d’advocat, s’arremanga i aconsegueix recursos econòmics per seguir pledejant, i ho fa picant pedra a la porta dels jutjats. Santiago Abascal podia fer vídeos a cavall, però qui picava pedra era Ortega Smith.
Fins a quin punt els membres de Vox estan vinculats amb la ultradreta violenta?
Tothom té el seu passat i tothom té dret a canviar. És com quan des de la dreta s’acusa algú d’ERC d’haver estat de l’MDT (Moviment de Defensa de la Terra) i haver tirat un còctel Molotov…
Creus, doncs, que no s’ha de posar el focus sobre el passat violent d’alguns membres de Vox?
Per mi, la qüestió més rellevant no és aquesta, sinó l’ideari falangista i antidemocràtic que defensen encara ara. Això sí, de casos n’hi ha. El Comitè d’Acció Política de Vox, que són els qui manen de veritat al partit, un és Kiko Méndez Monasterio, que va agredir Pablo Iglesias durant la seva etapa d’estudiant i va ser número 3 en les europees del 99 per Alianza por la Unidad Nacional, el partit de Sáenz de Ynestrillas. A Catalunya hi ha casos molt clars. Tenim Jordi de la Fuente, vicesecretari d’Organització del partit a Barcelona i avui candidat a Sant Adrià de Besòs, acusat de fer una pintada en una sinagoga el 2009, i ara pendent de judici per l’assalt fa tres anys a un centre de menors del Maresme… Juan Carlos Segura Just, diputat per Barcelona, va ser detingut fa 40 anys per un atac a una seu de la UCD i per cremar la figura del rei d’Espanya del Museu de Cera…
“Vox pot tenir la clau de la governabilitat en molts ajuntaments”
Vox està ben connectat a escala internacional?
Una de les ments pensants de Vox, Rafael Bardají, fa córrer que és el contacte de Steve Bannon a Europa, però… fins a quin punt és cert això? Al final, el que tenim és una fotografia de tots dos junts. Però és a partir del moment en què apareix aquesta imatge que Abascal comença a treballar una estratègia d’aliances internacionals. El que passa és que l’extrema dreta a Europa està profundament dividida. No té res a veure el Front Nacional, on tens que el número 2 de Marine Le Pen és homosexual, amb els ultres catòlics de Polònia i d’Hongria. Per això al Parlament Europeu estan organitzats en dos grups diferents. Vox comparteix grup amb els partits de l’Europa de l’Est, els més ultracatòlics. Es dona la paradoxa que del grup de Vox, els conservadors i reformistes europeus, també en forma part la Nova Aliança Flamenca, els independentistes flamencs que han donat suport a Puigdemont.
Vox pot tenir bons resultats a Catalunya en les pròximes municipals?
Ara hi ha presentat moltes més llistes que el 2019: a Barcelona, ha passat de 28 a 81 llistes. I les coses han canviat respecte a fa quatre anys. En aquell moment, Vox va absorbir molta gent de la Plataforma per Catalunya en municipis rellevants com l’Hospitalet de Llobregat o Mataró, persones que no havien tingut un paper en la creació del partit. Pràcticament, no van fer campanya i el resultat va ser molt pobre, només tres regidors a Salt. Ara hi ha grups més arrelats, que fa temps que posen taules i paradetes. No seria estrany que a Catalunya acabessin tenint 80 o 100 regidors. I a tot l’Estat no seria estrany que n’assolissin 1.500.
Com estan enfocant la campanya de les municipals?
Cal tenir en compte que en la seva estructura Vox no reconeix les autonomies, només les províncies. No hi ha un president de Vox a Catalunya o a Andalusia, només executives provincials. L’estructura està molt centralitzada i els recursos bàsicament es gestionen des del Comitè d’Acció Política. Igual que totes les negociacions. Com que no hi ha grups regionals, per a aquestes municipals cada ciutat havia de preparar un programa de 10 punts. Però, com que Madrid triga tant a aprovar els programes, estem veient que el partit manté el mateix programa electoral per a tots els municipis, amb incoherències com protegir les platges de Madrid o ampliar el metro a Almeria.
“A Vic, hi havia gent que votava Anglada en les municipals i Artur Mas en les autonòmiques”
A Catalunya, molts dels militants de Vox formaven part de la Plataforma per Catalunya. Què era aquest partit i quina importància té en la configuració de Vox?
Abans de l’aparició de Vox, la Plataforma va ser l’únic partit ultra d’Espanya que va saber analitzar el moment polític durant els anys 2000. Neix a Vic, on hi ha immigració marroquina. El millor alcalde que ha tingut Vic, que va ser Jacint Codina d’Unió Democràtica, va implementar el model Vic Escola: durant molts anys, els fills dels marroquins havien anat a dues escoles que eren gueto. I en Codina, cristià d’Unió, parla amb la Generalitat per tal que totes les escoles públiques i catòliques –perquè tots som fills de Déu!– absorbeixin també aquests nens i nenes. Això va generar reaccions en contra que Josep Anglada, un ultra històric que havia estat a Fuerza Nueva, va saber aprofitar. La Plataforma primer entra a Vic, i després obté regidor a Cervera, a Manlleu, al Vendrell… Són els únics que van aconseguir capitalitzar la qüestió de la immigració des de l’extrema dreta. A Vic, hi havia gent de votava Anglada en les municipals i Artur Mas en les autonòmiques. El procés, però, va acabar capgirant tot això, i la Plataforma per Catalunya va enfonsar-se. Molts dels seus integrants passen a formar part de Vox, i ara el partit està inactiu.
És veritat que Vox és més votat als barris obrers?
Vox té dos tipus de votants. Gonzalo de Oro Pulido, el candidat de Barcelona, representa el votant de la zona alta, el vot de la zona de la plaça d’Artòs. Durant els anys setanta, Jordi Estadella feia un personatge a Ràdio Joventut, Tito B. Diagonal, que representa bé aquest espai sociològic. També han obtingut molts vots, però, en zones com Torre Baró: gent de barris perifèrics —de Barcelona o de Manlleu o de Salt—, sovint provinents de la famílies que van arribar els anys seixanta d’arreu de l’Estat. Són barris que han viscut un procés de canvi per l’arribada de la nova immigració.
Al llibre reveles textos inèdits d’Ortega Smith a la revista de Falange… Hi deia que “una cosa es ser falangista y otra solo parecerlo”. Ortega Smith és falangista o només ho sembla?
Ell i Jorge Buxadé són l’ànima falangista de Vox. I moltes de les 100 mesures que va proposar Vox en el seu naixement semblen inspirades en els 27 punts de la fundació de la Falange: per exemple, combatre a mort el separatisme. Però hi ha més: en un acte a Barcelona just abans de la moció de censura de Pedro Sánchez, Jorge Buxadé va fer una intervenció, que recullo al llibre, on afirma que el sistema de partits ha arrabassat a l'”home espanyol” les seves institucions pròpies: el sindicat, el municipi, la família i la corporació. Són els principis de la democràcia orgànica franquista. A les 100 mesures fins i tot hi ha una llei antiusura! Ja no sembla un discurs falangista, sinó del Movimiento Social Republicano (MSR). Això xoca amb els plantejaments de persones com Iván Espinosa de los Monteros, que és l’ànima més thatcheriana de Vox. Però amb aquesta amalgama ideològica és com aconsegueixen fer el salt.
Quin paper té Jorge Buxadé en l’articulació de l’espai ideològic de Vox?
Ell n’és el cervell. Una persona que té objectius a mitjà i llarg termini. Ha estat a la Falange i no se’n penedeix ni se n’amaga. Durant el procés, com a advocat de l’Estat que coneixia els ressorts de l’Administració, va ajudar Ortega Smith a afinar les seves accions legals contra l’independentisme. També ha format part de la Fundació Joan Boscà, amb Ramon Bosch, de Societat Civil Catalana, on les empreses de l’Ibex van fer donacions. I va ser el secretari de la fundació que Xavier García Albiol va crear a Badalona, que va estar implicada en un cas de suposada corrupció que la fiscal Ana María Magaldi va fer arxivar.
