08/05/2023 | 06:00
De cara a les eleccions municipals, Vox presentarà 133 llistes a Catalunya, 80 de les quals a la demarcació de Barcelona. Diversos dels candidats que les integren provenen d’altres formacions, majoritàriament el Partit Popular i Ciutadans, però també n’hi ha alguns que tenen un passat lligat a col·lectius d’ultradreta. Aquest és el cas, per exemple, del número 2 per Barcelona, que ha estat tresorer de la societat ultracatòlica El Yunque a l’Estat espanyol i que va integrar les llistes de la formació neofeixista Fuerza Nueva als anys vuitanta.
A l’àrea metropolitana de Barcelona, destaca la trajectòria política del líder de Vox a Sant Adrià de Besòs, que va ser un dels màxims dirigents del partit neonazi Movimiento Social Republicano (MSR) i que va fer el salt, anys després, a la Plataforma per Catalunya (PxC). Un camí similar va seguir el cap de llista a Barberà del Vallès: també lligat a l’MSR, va ser un dels impulsors del Casal Tramuntana i, l’any 2004, va participar en un homenatge a un ministre d’Adolf Hitler.
Qui són i d’on venen els membres del partit que han estat vinculats amb altres espais de l’extrema dreta? CRÍTIC ressegueix el passat ultra dels candidats de Vox per la demarcació de Barcelona el 28-M.
Gonzalo de Oro-Pulido, home de negocis i encoratjador d’escamots espanyolistes
Gonzalo de Oro-Pulido és el candidat de Vox a l’alcaldia de Barcelona, una decisió que va arribar quan Ignacio Garriga va assolir la secretaria general de Vox en substitució de Javier Ortega Smith, que va ser destituït. Oro-Pulido ha fet carrera en el sector bancari, i, segons consta al seu perfil de LinkedIn, actualment és director d’operacions a l’assessoria de serveis financers Rhombus Global Consulting, on desenvolupa tasques com a consultor, assessor en inversions i gestió patrimonial, agent de la propietat i pèrit judicial immobiliari. També va ser copropietari d’una empresa de restauració i va presentar el programa Entre tú y yo, de Cataluña Suma por España. Aquesta entitat es defineix com una “integració d’associacions” que pretenen sumar esforços “per combatre amb major eficiència el separatisme”.
L’any 2018 va afiliar-se a Vox i des del 2021 és coordinador del partit a Barcelona. La seva militància en l’extrema dreta se circumscriu a aquest partit; però, a través de xarxes socials, Oro-Pulido ha aplaudit escamots ultres com els Segadors del Maresme. Aquest col·lectiu es va fer conegut pel fet de retirar, a vegades usant ganivets, simbologia independentista de l’espai públic.
De la mateixa manera, ha donat el seu suport públic “als pares que lluiten per l’abolició” de la llei contra la violència de gènere, “que vulnera la presumpció d’innocència, el dret a la igualtat i que empresona innocents”, i ha difós fake news sobre la presumpta correlació entre immigració i “agressions sexuals en manada”, drogues i okupació.
Oro-Pulido també s’ha deixat veure en alguna de les mobilitzacions del moviment Mi Barrio Seguro, creat per Vox, que ha incrementat les seves accions amb vista a les municipals. Aquesta organització intenta captar veïns en contra de les ocupacions, dels narcopisos o de l’incivisme. De fet, el candidat ja ha manifestat que, si obté representació, algunes de les mesures principals que impulsarà seran “l’enduriment de penes per robatoris, ocupacions i violacions”, dotar de més mitjans els cossos policials i “l’expulsió dels immigrants il·legals”.
Liberto Senderos, l’enllaç entre la secta ultracatòlica El Yunque i Vox
El número 2 de la llista de Vox per Barcelona és Liberto Senderos, vicecoordinador del partit a la ciutat i funcionari de l’Agència Tributària. Tal com publicava el digital Ctxt, aquest candidat és també secretari i tresorer d’El Yunque a l’Estat espanyol. Es tracta d’una societat secreta ultracatòlica que opera des de múltiples associacions i que, segons va destapar Público a través d’una filtració de WikiLeaks, grans fortunes i alts executius que hi estan vinculats han finançat l’ascens polític de Vox.
Senderos ha presidit l’Organización del Bien Común, un col·lectiu pantalla d’El Yunque a Espanya
De fet, Senderos també ha presidit l’Organización del Bien Común, un dels col·lectius pantalla d’El Yunque a Espanya, i és membre dels Cruzados de Cristo Rey, una congregació catòlica que també estaria relacionada amb aquesta societat secreta. Així mateix, segons el llibre De los neocón a los neonazis. La derecha radical en el Estado español, Liberto Senderos i els Cruzados de Cristo Rey estan vinculats amb la Fundación Nuevo Entorno, “una mena de sucursal creada amb la idea de reclutar militants de les diferents organitzacions amb les quals El Yunque compta a Espanya” i que hauria rebut suport econòmic de la família Ruiz-Mateos en els seus inicis.
En l’àmbit de la política institucional, Senderos ja va formar part de les llistes electorals del partit d’Abascal l’any 2021, quan va concórrer a les eleccions autonòmiques ocupant el número 53 en la candidatura de Vox per Barcelona. Tanmateix, la seva vinculació amb l’extrema dreta es remunta fins als anys vuitanta, quan va participar de número 15 a la llista de la formació neofranquista Fuerza Nueva al Parlament de Catalunya.
Jordi de la Fuente, exdirigent del partit neonazi Movimiento Social Republicano
Jordi de la Fuente ocuparà el número 2 a la llista de Vox a Sant Adrià de Besòs. Actualment és vicesecretari d’Organització del partit a Barcelona, però la seva militància ultradretana ve de lluny, tal com recull el periodista especialitzat en extrema dreta Xavier Rius Sant.
De la Fuente té un llarg historial ultra. Destaca el fet que el 2010 es va presentar a les eleccions al Parlament de Catalunya encapçalant la llista del Movimiento Social Republicano (MSR), un partit polític d’ideologia neonazi i neofeixista. Ara bé, la seva trajectòria política també inclou el pas per la Plataforma per Catalunya (PxC), el 2016, on va exercir de secretari d’Organització i Acció Política, o el seu ingrés a Respeto, la federació de la PxC, Partido x la Libertad (PxL) i España 2000, també d’ideologia ultradretana. A banda, va ser el representant espanyol de l’Aliança de Moviments Nacionals Europeus, integrat per formacions nacionalistes i d’extrema dreta d’arreu d’Europa.
De la Fuente està imputat per un intent d’assalt a un centre de menors del Masnou
Actualment, l’exdirigent de l’MSR està imputat per l’intent d’assalt a un centre de menors del Masnou, acusat dels delictes d’incitació a l’odi, la violència i la discriminació. Però aquest no és l’únic cas amb què se’l relaciona: el 2009 va ser detingut i acusat de fer una pintada negacionista de l’Holocaust a la sinagoga del barri de les Corts de Barcelona. Cinc anys després, va ser investigat durant la instrucció del cas Stroika, tot i que en aquesta ocasió no va resultar imputat. L’agressió neonazi a la sala Stroika de Manresa es va produir l’any 2014, quan una vintena de simpatitzants d’ultradreta es van dirigir al recinte, on se celebrava un concert antifeixista, i van agredir amb barres de ferro alguns dels assistents.
Alejandro Fernández, el candidat que va participar en un homenatge a un ministre d’Adolf Hitler
El cap de la candidatura de Vox a Barberà del Vallès, Alejandro Fernández, també té un passat vinculat a formacions neonazis. Concretament, va ser coordinador del Movimiento Social Republicano a Catalunya, València, Múrcia i Balears i va presentar-se a les llistes d’aquest partit a les eleccions europees del 2009. Anys més tard, faria el salt a la Plataforma per Catalunya.
Fernández va ser un dels fundadors del Casal Tramuntana de Barcelona
També va ser un dels impulsors del Casal Tramuntana, inspirat en la CasaPound italiana, que va estar obert del 2012 al 2014 al barri del Clot de Barcelona. A més, tal com publicava la Directa, Fernández va estar vinculat amb els Hooligans Vallès, l’afició ultra del Centre d’Esports Sabadell, així com amb les Brigadas Blanquiazules, l’agrupació de seguidors feixistes de l’Espanyol.
L’any 2004, el candidat de Vox en les pròximes municipals va participar en un homenatge a Rudolf Hess, ministre d’Adolf Hitler, que se celebrava a la localitat alemanya de Wunsiedel. Cinc anys després, Alejandro Fernández seria denunciat per un delicte de lesions i una falta de danys arran d’una baralla mentre enganxava cartells en contra de la immigració a Sabadell. No seria l’únic cas judicial que afrontaria. El 2014, va acudir a les festes del barri de la Concòrdia, en aquesta mateixa ciutat, i, juntament amb altres caps rapats, va agredir diversos dels assistents a un dels concerts amb ampolles de vidre i cadires. Per aquests fets va ser jutjat l’any 2020.
Juan Carlos Segura Just, condemnat als anys vuitanta per participar en l’atac a la seu d’UCD
El candidat de Vox a l’alcaldia de Santa Coloma de Gramenet ja va encapçalar la llista que la formació ultradretana va presentar per Barcelona al Senat el 2019. Però la seva relació amb l’extrema dreta es remunta a dècades enrere. Concretament, els anys vuitanta, va formar part del Frente Nacional de la Juventud, una escissió de Fuerza Nueva.
Tal com publicava La Marea, el 1984 va ser condemnat a un any de presó per desordres públics després que la seva formació atemptés contra la seu d’Unión de Centro Democrático (UCD) en el marc d’una manifestació no autoritzada sota el lema “Dia de la pàtria espanyola”. Els manifestants també protestaven contra la retenció de vaixells espanyols en aigües marroquines i van llançar pedres, còctels Molotov i, fins i tot, una llauna de benzina contra l’edifici. El jutjat de guàrdia va acordar l’ingrés a la presó de Juan Carlos Segura Just per tinença il·lícita d’armes i va aplicar-li la legislació antiterrorista. Dies després seria posat en llibertat sota fiança, acusat de pertinença a grups d’acció violenta.
Dos anys abans, el candidat de Vox per Santa Coloma també havia estat detingut juntament amb altres membres del Frente Nacional de Juventud. En aquella ocasió, el motiu va ser la crema de la figura del rei emèrit, Joan Carles I, en el Museu de Cera de Barcelona. Tanmateix, Segura Just no va ser encausat per aquests fets.
Mónica Lora, el salt de la Plataforma per Catalunya a Vox
L’actual diputada al Parlament de Catalunya Mónica Lora és la cap de llista de Vox per Mataró. Cara coneguda de l’extrema dreta, també ha estat tresorera i secretària de Vox a Barcelona, però prèviament, entre el 2016 i el 2019, va ser secretària general de la Plataforma per Catalunya i secretària de les Joventuts Identitàries per Catalunya (JIxC) quan es van constituir, el 2011. També va ser regidora a l’Ajuntament de Mataró pel partit xenòfob des del 2011 fins al 2019. Durant quatre anys, a més, va compaginar la seva feina al consistori amb la de consellera al Consell Comarcal del Maresme.
Quan la PxC es va dissoldre i es va reconvertir en una fundació, alguns dels seus membres van integrar-se a Vox, i Lora, a més, va encapçalar la llista de la formació d’ultradreta per Mataró en els comicis municipals del 2019, però no hi va obtenir representació. En les eleccions passades al Congrés dels Diputats, va ocupar el quart lloc per Barcelona a la llista del partit d’Abascal.
Lora era membre de la PxC l’any 2011, quan el partit defensava el català com a “prova essencial” de la identitat catalana
Tanmateix, alguns dels postulats que Lora defensava quan integrava la Plataforma per Catalunya pel que fa a la llengua, per exemple, contradiuen els posicionaments que defineixen la línia argumental de Vox. L’any 2011, arran de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que instava la Generalitat a adoptar un sistema educatiu en el qual el castellà fos la llengua vehicular a les escoles, la CUP va presentar a Mataró una proposta de resolució en defensa del model d’immersió lingüística. En la votació de la moció, la Plataforma per Catalunya s’hi va abstenir, argumentant que el català “ha de ser vehicular en l’educació”, la “llengua pròpia del poble català i una prova essencial de la nostra identitat”. També va recriminar les postures de Ciutadans i del PP, “sempre disposats a actuar contra Catalunya i el català” i seguint els dictats de “la seva ideologia centralista”.
Candidats de Mi Barrio Seguro, Meridiana sin Cortes i Foment Català
Els perfils que ocupen el tercer, sisè i novè lloc a la candidatura de la ultradreta a Barcelona els ocupen, respectivament, David Cosculluela, Manuel Martínez i Laura Aliaga; tres persones vinculades, també, a les expressions de l’extrema dreta al carrer. El primer és el delegat de l’associació Mi Barrio Seguro, que professa les mateixes consignes que Vox a través de les mobilitzacions que impulsa en diferents barris de la ciutat.
Martínez, per la seva banda, és portaveu del col·lectiu Meridiana sin Cortes, que es va constituir arran de les protestes veïnals en contra de l’empresonament dels líders polítics del procés i la repressió al moviment independentista.
Laura Aliaga va integrar la candidatura de Vox com a número 5 per Barcelona en les eleccions al Congrés dels Diputats del 28 d’abril passat. Tanmateix, també va ser pública la seva participació en la missa de celebració dels vuitanta anys de la victòria franquista a la parròquia de la Mare de Déu dels Àngels, el 2019. Aquell mateix any, va ser una de les assistents a la manifestació en defensa de la unitat d’Espanya que va tenir lloc a Barcelona el 12 d’octubre. En aquell moment, es presentava com una de les impulsores de Foment Català, una entitat que volia “defensar els fòrums empresarials des del constitucionalisme”. L’any 2020, Foment Català va impulsar la Plataforma de Policies Locals Represaliats per l’Odi Nacionalista, que integrava agents locals i guàrdies municipals.
Més enllà de la demarcació de Barcelona: els ‘ultres’ de Salt i de Tortosa
A banda dels que es presenten a les llistes de Vox per la demarcació de Barcelona, al territori també hi trobem altres candidats amb un passat vinculat a la ultradreta. Aquest és el cas del regidor de Vox a l’Ajuntament de Salt, Sergio Concepción, que ocuparà el segon lloc a la candidatura del partit aquest 28-M. Aquest municipi és l’únic on la formació d’extrema dreta va obtenir representació les anteriors eleccions municipals.
Concepción havia concurregut en diversos comicis prèviament, a les llistes de Plataforma per Catalunya, i l’any 2013, va viatjar a Grècia amb altres joves del partit per reunir-se amb membres d’Alba Daurada. La trajectòria del candidat també inclou la seva participació en concentracions de les Brigadas Blanquiazules (l’afició ‘ultra’ del Real Club Deportivo Español) o l’assistència a la inauguració del segon Casal Tramuntana, l’any 2014. El 2017, a més, va prendre part en la manifestació convococada per Falange Española sota el lema “Espanya cristiana i mai musulmana”, un dia després dels atemptats del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils.
També és rellevant el passat ‘ultra’ de la cap de llista de Vox per Tarragona, Montserrat Montanuy, que va ser membre del partit neonazi Democracia Nacional (DN). A les municipals de l’any 2015, Montanuy va ser candidata a l’alcaldia de Barcelona per La Coalición Nacional, una llista conjunta entre DN i l’extinta La España en Marcha (que agrupava Alianza Nacional, La Falange, Nudo Patriota Español i Movimiento Católico Español). El 2014 també havia concorregut com a suplent per Democracia Nacional en les eleccions europees i als comicis al Parlament de l’any 2021, va anar de número 7 a la candidatura de Vox a Tarragona.
