Crític Cerca
Perfils

Els orígens de Jorge Buxadé, el català més poderós de Vox

L'eurodiputat 'ultra' prové d'una nissaga lligada a l'Opus i a l'Exèrcit, va ser soci d'una televisió sobiranista mentre militava al PP i ha combinat el sou d'advocat de l'Estat amb encàrrecs legals de la formació popular

26/07/2021 | 06:00

Jorge Buxadé Villalba (Barcelona, 1975) és l’últim croat de Vox. Provinent d’una família amb estretes vinculacions amb l’Exèrcit i l’Opus Dei i des del 2018 cavaller del Reial Estament Militar del Principat de Girona i Confraria de Sant Jordi, Buxadé té com a lema vital “Lo antiguo es lo nuevo”. Nascut poc abans de la mort de Franco, l’actual eurodiputat de Vox és des de fa una mica més d’un any el vicepresident primer i número 2 del partit, responsable de l’àrea política de la formació. Orgànicament està per davant del secretari general Javier Ortega Smith-Molina, tot i que no ha tingut el mateix predicament mediàtic. Buxadé és el català amb més ascendent a Vox i, avui dia, el relleu natural de Santiago Abascal.

Algunes cròniques l’han definit com un tipus gris i en fan un retrat de pel·lícula en blanc i negre de Berlanga. D’altres ironitzen amb la seva semblança amb un conegut personatge de còmic de Francisco Ibáñez. Però la realitat és una altra. Buxadé és un quadre polític carregat d’idees i ben preparat acadèmicament. I mai no ha estat en tan bona disposició per aconseguir alguns dels seus objectius. El seu currículum té una doble vessant: en l’àmbit polític, va anar a les llistes de la Falange durant els anys noranta i va militar al PP del 2004 al 2014, per després acabar fent el pas a Vox el 2015. En l’àmbit professional, és advocat de l’Estat des del 2003, però combina el sou públic amb la seva activitat privada a través d’un bufet radicat en un cèntric carrer barceloní.

Quins són els orígens familiars de Jorge Buxadé? Quines vinculacions polítiques i empresarials ha tingut prèvies a Vox? Quins són els seus negocis privats i com es vinculen amb la seva militància ultra? CRÍTIC revela en aquest reportatge que, tot i la seva filiació espanyolista, Buxadé no va fer fàstics a vincular-se l’any 2006 a una televisió catalanista que va pugnar per obtenir llicències de TDT del Govern tripartit, sent al mateix temps militant del PP i col·laborador de la líder popular Montserrat Nebrera. A més, el líder de Vox ha compatibilitzat la seva tasca com a advocat de l’Estat amb l’exercici de l’advocacia privada: de fet, ha defensat els interessos del PP davant dels tribunals mentre seguia cobrant una part del seu sou com a lletrat de l’Estat gràcies a la concessió d’un privilegi del qual només gaudeixen actualment 24 funcionaris del seu rang, tal i com consta en la documentació del Consejo de la Transparencia a la qual ha tingut accés CRÍTIC.

'Diario Oficial del Ministerio del Ejército' amb la primera destinació del pare de Jorge Buxadé. ARXIU CRÍTIC

Els orígens de la nissaga: Buxadé pare, metge i jutge militar

La família té sempre un component fonamental a l’hora de forjar ideologies. El pare de Jorge Buxadé, el doctor Jorge Buxadé Arribas, va estudiar medicina a les denominades Milicias Universitarias. Durant el franquisme i fins a la seva dissolució el 2001, les Milicias eren una modalitat opcional de prestar el servei militar per a estudiants o titulars universitaris, en la qual s’adquiria el grau de sotsoficial o oficial. Els aspirants realitzaven instrucció militar, generalment en un Centre d’Instrucció de Reclutes (CIR).

Buxadé pare seria assignat en primer lloc com a alferes de complement al regiment d’infanteria Jaén 25, ubicat a la caserna del Bruc de Barcelona. Així queda certificat en un diari oficial del llavors Ministerio del Ejército del novembre del 1976. A aquesta mateixa caserna va ser destinat en aquells anys el comandant José Luis Cortina, que va prendre part en el procés per l’intent colpista del 23 de febrer de 1981, però a qui el tribunal va acabar absolent. Al juliol del 1980, una nova publicació del diari oficial del rebatejat Ministeri de Defensa anunciava que el pare de l’eurodiputat de Vox havia estat nomenat tinent.

El pare de Jorge Buxadé va ser jutge d’un tribunal militar eventual i va perseguir desertors durant els anys vuitanta

Segons ha pogut certificar CRÍTIC a partir d’una recerca hemerogràfica, el pare de Buxadé va arribar a exercir amb el grau de tinent de jutge instructor militar eventual. Entre els seus objectius va destacar el de perseguir els desertors, tant aquells joves que estaven realitzant el servei militar i no tornaven al seu quarter després d’un permís com aquells que eren convocats a files i manifestaven la seva condició antimilitarista com a insubmisos o objectors de consciència.

La Vanguardia i Abc, entre d’altres, van recollir diversos edictes i requisitòries de cerca de ciutadans declarats desertors ordenats pel tinent jutge militar Jorge Buxadé Arribas, als quals se’ls convocava de nou a comparèixer en un termini determinat, o bé directament se’n decretava la crida i cerca. El 20 d’abril de 1982, per exemple, La Vanguardia publicava la requisitòria al jove de 20 anys Alejandro de Olano, ordenada pel jutge instructor Buxadé Arribas. El 14 d’agost de 1982, el mateix rotatiu publica una nova requisitòria en què el jutge Buxadé declara en crida i cerca el jove Florindo Díaz.

Edictes i requisitòries que deixen constància de l'activitat del pare de Jorge Buxadé com a jutge militar / ARXIU CRÍTIC

A l’abril del 1985, Buxadé Arribas va ser admès com a aspirant al cos de sanitaris de l’Exèrcit de l’Aire, com consta també al butlletí oficial del Ministeri de Defensa. Però anys després no seguiria la seva carrera a l’Exèrcit. Un cop llicenciat en medicina i cirurgia, el doctor Arribas va treballar com a metge, i encara ara figura en el quadre mèdic de mútues com Adeslas o Fiatc.

Buxadé Arribas sempre ha tingut vincle amb les universitats de l’Opus Dei com la Universitat de Navarra, fundada pel mateix José María Escrivá de Balaguer el 1952, on participa en congressos i cursos sobre l’ètica mèdica sota els criteris del catolicisme més conservador. Entre els paràmetres ètics de l’Opus Dei hi ha “usar productes pal·liatius del dolor en la seva justa mesura, però sense que perdi la consciència, i per descomptat no facilitar la mort al malalt terminal, encara que així ho sol·liciti, sinó que ha de ser conscient que morirà”.

Jorge Buxadé va jurar bandera al quarter Alférez Rojas Navarrete, del barri de Rabassa d'Alacant / ARXIU CRÍTIC

Buxadé fill: croat, soldat i falangista

Jorge Buxadé fill també ha seguit el rastre militar del pare. Segons explica ell mateix en alguns dels seus currículums públics, va ser militar de l’Exèrcit espanyol, passant per les Milicias Universitarias com el seu pare (això sí: reconvertides en el període democràtic en el Servei de Formació de Quadres de Comandament). Afirma que va jurar bandera a l’aquarterament Alférez Rojas Navarrete, del barri de Rabassa d’Alacant el 1999. Tot i això, a la seva fitxa del Parlament Europeu Buxadé té dues versions del seu currículum militar. En una afirma que és tinent segon d’infanteria i en un altre que és alferes de complement.

Bé com a tinent o alferes, Jorge Buxadé, sent estudiant de dret a la Universitat Abat Oliba-CEU, ja militava a Falange Espanyola de les JONS. I va formar part de la candidatura d’aquest partit com a número 7, en les eleccions al Parlament de Catalunya el 1995 per Tarragona, per a un any després fer el mateix a les llistes de Falange Espanyola Autèntica, anant de número 8 per Barcelona al Congrés dels Diputats, en una candidatura en què també figuraven dos oncles seus.

BOE del 1996 amb la llista de Falange Autèntica. Jorge Buxadé hi era el número 8 / ARXIU CRÍTIC

Tal com consta al seu currículum, el 2003 Buxadé va obtenir plaça al cos d’advocats de l’Estat, segons diu, sent el número 1 de la seva promoció. En aquell moment, l’actual vicepresident de Vox es va allunyar de l’extrema dreta clàssica per apropar-se al PP de José María Aznar l’any 2004. Va formar part de l’equip de partidaris i col·laboradors de Montserrat Nebrera, en aquells moments líder del PP de Catalunya i diputada al Parlament. Nebrera, avui distant dels postulats del PP, va tenir un final abrupte amb el partit i va presentar la seva dimissió al juliol del 2009, després d’haver perdut les primàries per liderar la formació davant d’Alicia Sánchez-Camacho. Anys més tard, Buxadé declararia en una entrevista: “No me’n penedeixo d’haver estat a la Falange, però sí d’haver estat militant del PP”.

Soci d’una televisió en català i “transfronterera”

Però, tot i les seves activitats polítiques al costat del PP, durant aquell període Buxadé no va fer fàstics a participar en negocis en l’àmbit dels mitjans de comunicació en llengua catalana. Així, entre el 2006 i el 2009, segons les dades a les quals ha accedit CRÍTIC a través del Registre Mercantil, Buxadé va ser conseller de Televisió Comtal SL, una televisió que l’any 2006 va obtenir tres llicències de TDT local atorgades pel Govern tripartit i que tenia acords amb Òmnium Cultural i la Plataforma per la Llengua per difondre les seves activitats.

Els acords amb aquestes entitats sobiranistes, però, no van ser impediment perquè l’actual número 2 de Vox ocupés càrrecs en la societat. En va ser nomenat conseller al setembre del 2006 i va cessar del càrrec al febrer del 2009. Les coses no van anar bé a Televisió Comtal a partir de llavors: al març del 2012, un jutjat social de Barcelona va declarar-ne la insolvència, quan l’actual eurodiputat de Vox ja se n’havia desvinculat.

Jorge Buxadé amb Ignacio Garriga, actual líder de Vox a Catalunya / ACN

Televisió Comtal SL va ser una societat impulsada pel Grup Estradé-Nadal, encapçalat pels empresaris de la comunicació Josep Maria Estradé i Lídia Nadal i que durant els anys 2000 va intentar fer-se un lloc en l’incipient mercat de la televisió digital. Va començar a emetre el 2003 per UHF i, amb l’arribada de la TDT, va intentar sense èxit aconseguir llicència per a un canal a Barcelona. Sí que va obtenir tres llicències per emetre a la Seu d’Urgell, a l’Aran i a Figueres, en projectes que al cap dels anys tampoc no van reeixir.

Durant els temps en què va estar operativa, Televisió Comtal es va moure en l’òrbita de l’incipient sobiranisme català: el 2005, va signar un acord amb Òmnium Cultural “per promoure els principis bàsics” de l’entitat cultural. Al febrer del 2006, poc abans que Buxadé hi entrés com a soci, el canal va signar un conveni amb la Plataforma per la Llengua per difondre les seves activitats. També tenia un acord amb un canal de Perpinyà per fer “televisió transfronterera”.

Advocat de l’Estat, però amb negocis privats

Durant aquells anys, Buxadé va compatibilitzar la seva activitat política al PP amb la seva tasca professional. És sabut que l’avui líder de Vox va ser designat durant el Govern de Mariano Rajoy lletrat públic per recórrer en nom de l’Estat contra el referèndum sobre la independència organitzat per l’Ajuntament d’Arenys de Munt al setembre del 2009, un fet que va tenir una gran notorietat per la seva afiliació ultradretana i pel seu posicionament extremista en matèria religiosa. Buxadé presidia llavors el Fòrum Català de la Família, entitat que feia manifestacions públiques contràries a l’assignatura de l’Educació per a la Ciutadania, contra el model d’immersió lingüística a Catalunya o el dret a l’avortament.

El 2009, Buxadé va ser habilitat per l’Advocacia General de l’Estat per exercir “per compte propi”

El que no resulta tan conegut és que al maig del 2009, a més a més, Buxadé va ser habilitat per l’Advocacia General de l’Estat, dependent del Ministeri de Justícia, per compatibilitzar la seva tasca com a servidor públic amb l’exercici privat de l’advocacia “per compte propi”. Només 33 advocats de l’Estat han aconseguit aquesta compatibilització, segons consta en les dades que va aconseguir El Confidencial l’any 2016 mitjançant una petició de dret d’accés a la informació pública davant l’Oficina de Conflicte d’Interessos del Ministeri de Política Territorial i Funció Pública.

Les dades, publicades originalment per aquest mitjà, no són avui disponibles a la xarxa. No obstant això, CRÍTIC ha tingut accés a la resolució de Transparència i al llistat complet dels advocats de l’estat que l’any 2016 podien combinar la seva tasca com a funcionaris públics amb activitat privada. Aquest grup va ser batejat periodísticament amb el nom d'”Equipo A”: “Si usted tiene algún problema, quizás pueda contratarlos”.

Documentació del Consejo de Transparencia y Buen Gobierno on consta que Jorge Buxadé podia compatibilitzar negocis privats i exercici públic / ARXIU CRÍTIC

Entre els advocats de l’Estat, la compatibilitat es dona amb la condició que no facin plets contra altres advocats de l’Estat en actiu, però res no els impedeix anar contra altres administracions. En el cas de Buxadé, per exemple, va exercir d’advocat del PP en un procés judicial en la pugna contra el recompte de vots de les eleccions municipals a Barcelona amb l’antiga CiU. HI havia un regidor que ballava entre els dos partits i finalment una sentència del Tribunal Constitucional va acabar donant la raó al PP. CRÍTIC ha accedit a la sentència del cas, on consta que l’operatiu jurídic popular va estar dirigit per Buxadé, que en aquells anys ja podia compatibilitzar la seva tasca pública i privada. L’ara eurodiputat va tenir autoritzada la compatibilització com a mínim fins al 2016. En la llista del 2020 ja no hi consta.

L'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol / ALBERT SEGURA LORRIO – ACN

Relació sota sospita amb Xavier García Albiol

L’eurodiputat de Vox també participa en un bufet d’advocats, Albacar, Clusa & Buxadé Abogados. Segons les dades recopilades per CRÍTIC a través del Registre Mercantil, Buxadé és administrador solidari de la societat des del 2016 i soci professional des d’abril de 2010. El bufet va facturar 633.000 euros segons els comptes del 2019.

Les activitats de Buxadé amb el seu despatx professional també han estat sota la lupa judicial. El 2012, amb l’arribada del Partit Popular a l’alcaldia de Badalona, ​el líder de Vox va ser fitxat per l’alcalde Xavier García Albiol, amb la finalitat de posar en marxa iniciatives econòmiques i inversions cap a la Fundació Badalona Capital Europea del Bàsquet, una entitat impulsada per l’Ajuntament i el Club Joventut de Badalona que ja existia des del 2003. Així doncs, l’actual eurodiputat de Vox va compatibilitzar durant aquell període els seus ingressos privats procedents de la Fundació controlada pel PP, partit en el qual militava, amb la seva activitat com a advocat de l’Estat.

En total, tal com va publicar elDiario.es, el bufet Buxadé va facturar pels seus serveis gairebé 110.000 euros en “concepte d’assessoria tècnica i minutes” d’aquesta Fundació esportiva. El despatx de Buxadé va començar a facturar pels seus treballs el 2012, al cap de poc d’arribar Albiol a l’alcaldia, fins que el 2014 la Fundació, presidida pel mateix Albiol, va nomenar Buxadé secretari de l’entitat malgrat que no era membre del patronat. La maniobra va ser possible gràcies a una modificació de la Llei de fundacions aprovada per CiU i pel PP al Parlament de Catalunya.

Fonts coneixedores del cas de Badalona fan notar a CRÍTIC que l’habilitació de l’Oficina de Conflictes d’Interessos que permetia que Buxadé pogués compatibilitzar la seva condició de lletrat públic amb el sector privat limitava la seva activitat a “l’exercici lliure de l’advocacia per compte propi”. Però en aquest cas Buxadé, durant el primer any i mig de relació amb la Fundació, “prestava els serveis a través del seu bufet, una empresa de la qual és soci. En cap cas cobrava de la Fundació minutes en qualitat d’advocat en exercici particular per compte propi”.

El 2017, l’activitat de la Fundació va cridar l’atenció de la Fiscalia de Barcelona a partir d’una denúncia de l’Ajuntament de Badalona, governat en aquell moment per una aliança d’esquerres liderada per la cap de files de la CUP Dolors Sabaté. Però la llavors fiscal en cap de Catalunya Ana María Magaldi es va negar a traslladar els expedients a Anticorrupció i va ordenar arxivar el cas. L’acció de l’exfiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va ser interpretada en alguns àmbits polítics com un acte de protecció al cap de llista del PP García Albiol en les eleccions catalanes del 21-D. El fet és que la fiscal Magaldi va admetre que les ajudes van poder ser il·legals, però va descartar “la seva transcendència penal” i, després d’arxivar-ho, es va jubilar.

Perfil de Jorge Buxadé a la web del seu bufet d'advocats / ARXIU CRÍTIC

El bufet de Buxadé, nínxol d’empreses i de grups espanyolistes

El domicili del bufet de Jorge Buxadé a Barcelona és un niu d’empreses i domicili de mercantils i en el qual apareixen societats econòmiques vinculades a grups d’inversió, com succeeix en molts despatxos d’advocats. Però Buxadé també ha fet negoci per la seva intermediació professional en gestions polítiques amb diverses fundacions i altres entitats de la constel·lació de l’espanyolisme a Catalunya.

Una entitat amb què té relació Buxadé és la Fundació Joan Boscà. Segons va publicar la Directa, l’avui líder de Vox va ser un dels cinc patrons signants de l’acta fundacional d’aquesta entitat, constituïda pocs mesos després del naixement de Societat Civil Catalana, al juliol del 2014. De fet, el domicili legal a efecte de notificacions de la Fundació és el mateix domicili del bufet d’advocats de Buxadé, segons ha pogut constatar CRÍTIC a través d’un conveni entre la Fundació i la Universitat Internacional Menéndez y Pelayo publicat al BOE.

Buxadé també va cobrar de la Fundació Joan Boscà, pròxima a Societat Civil Catalana

L’entramat econòmic que es mou a través de la Fundació Joan Boscà posa de manifest forts vincles directes de l’entitat amb altres associacions i grups espanyolistes. La Fundació, segons va reportar la Directa, va rebre donacions privades per un valor de 800.000 euros que després van ser vehiculades a organitzacions afins com l’Associació de Periodistes Pi i Margall, Societat Civil de Navarra o la Fundación Cultura Libre. El gran gruix del pastís d’aquest repartiment se’l va endur Societat Civil Catalana (SCC), amb 700.000 euros. Entre els destinataris de diners recollits mitjançant donacions per la Fundació Joan Boscà també hi ha el mateix Buxadé, que va ser retribuït amb 4.670 euros pels seus serveis com a lletrat.

L’Opus Dei i l’ultracatolicisme de Buxadé

Els vincles històrics de Buxadé amb l’entorn dels grups ultracatòlics més poderosos, com l’Opus Dei o l’Associació Catòlica de Propagandistes de la Fe, haurien tingut un paper central a l’hora d’ubicar-lo en una posició referencial dins de Vox. Aquestes organitzacions catòliques tenen un gran pes polític, econòmic i judicial, i la seva capacitat d’influència transversal no solament es manifesta a l’Estat espanyol.

Jorge Buxadé podria ser l’enllaç perfecte entre el seu partit i aquest entorn ultracatòlic de seguidors de José María Escrivá de Balaguer, al qual el lletrat i eurodiputat està vinculat per nissaga familiar. L’advocat Buxadé ha mantingut un contacte estret amb aquest entorn a través del Foro Catalán de la Família, entitat que va presidir. Aquesta institució catòlica ultraconservadora agrupa 25 associacions del mateix perfil com Hazte Oír Cataluña, el Foro Arbil, la Fundación Persona, l’Instituto de Política Familiar de Cataluña, Acción Familiar de Cataluña o Profesionales por la Ética de Cataluña. Els cosins Garriga, Ignacio i Juan, actuals dirigents de Vox a Catalunya, també exerceixen la seva influència en aquest entorn.

Santiago Abascal i Buxadé al Parlament Europeu l'any 2020 / VOX

Els vincles amb els ‘ultres’ europeus

Els vincles catòlics ultraconservadors han servit a Buxadé per facilitar l’entesa amb l’extrema dreta europea. Els europarlamentaris de Vox estan integrats en el Grup de Conservadors i Reformistes Europeus (ECR). A aquest grup hi pertanyen dues organitzacions claus de l’ultracatolicisme: els polonesos Llei i Justícia (PiS ), partit que governa Polònia i que és la formació que més diputats aporta al grup, i els nacionalistes de la Nova Aliança Flamenca (NV-A), amb implantació a la part flamenca de Bèlgica. Es dona el cas que Vox va trencar relacions amb aquests darrers pel seu suport al PNB en les eleccions basques del 12 de juliol de 2020.

Jorge Buxadé es va llicenciar en dret a la Universitat Abat Oliva-CEU de Barcelona el 1999, una universitat fundada per l’Associació Catòlica de Propagandistes de la Fe, que té els seus orígens en un sacerdot jesuïta. Sorprèn, per tant, la reacció del mateix Buxadé contra els nacionalistes bascos: potser el diputat de Vox no sabia que entre els històrics “propagandistes” catòlics es trobaven, entre d’altres, el nacionalista basc José Antonio Aguirre (que seria el primer lehendakari del Govern basc el 1936) i el tradicionalista Marcelino Oreja Elosegui, de la minoria basconavarresa a les Corts Constituents de la Segona República el 1931.

Activitat parlamentària a Europa generant tensions

Totes les intervencions al Parlament Europeu amb segell de Buxadé o del també eurodiputat ultra Hermann Tertsch han tingut com a missió central traslladar les tensions generades per Vox i pels seus socis ideològics a Espanya a la cambra europea. L’objectiu no és altre que cercar la complicitat de partits afins, sigui dins o fora del seu grup parlamentari al Parlament. Així, Vox s’ha posicionat al costat de Fidesz, el partit ultradretà del president hongarès Orbán, en la seva guerra contra els drets civils. El partit d’Orbán va estar integrat en el Grup Popular Europeu, com el PP, fins al mes de març passat.

Buxadé és membre de les comissions, dels comitès i de les delegacions parlamentàries més sensibles d’Europa, allà on el paper de Vox pot generar més polèmica. És membre de la Comissió de Llibertats Civils, Justícia i Assumptes d’Interior, de la Delegació per a les Relacions amb els països del Magrib, incloent-hi les comissions parlamentàries mixtes UE-Marroc, UE-Tunísia i UE-Algèria, de la delegació a l’Assemblea Parlamentària de la Unió per la Mediterrània i del Comitè Especial sobre Interferència Estrangera en tots els Processos Democràtics de la Unió Europea, incloent-hi la Desinformació.

I aquests són els temes i el nivell que Buxadé planteja en les seves intervencions parlamentàries a Europa: llibertat religiosa i dobles mesures, la detenció dels guardaespatlles de Pablo Iglesias per “agredir la policia” en un míting polític a Vallecas, la representació d’una dona “sota el jou de peces islàmiques” en una publicació d’Eurostat sobre estudiants en escoles i llars d’infants d’Europa; dades sobre immigració irregular, ONG acusades de “complicitat amb traficants de persones” a la Mediterrània, “segregació de gènere” en la seguretat del personal de les institucions europees segons les recomanacions del sindicat SID i la “discriminació del Govern separatista de la Generalitat als agents de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil a Catalunya”. Tot això, emmarcat en una competició d’excessos amb els seus col·legues polonesos i hongaresos, principalment, que fan el mateix contra les reivindicacions socials i contra els seus líders opositors que, després, són difoses per les seves xarxes socials de bots internacionals.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena crisi, continuem fent un periodisme rigorós i que aposta per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la quota solidària, rebreu a casa el llibre 'Aliment', de Martí Sales, i la revista 'Crisi o vida' 

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies