04/02/2021 | 06:02
Vox ha negat de manera reiterada ser un partit d’extrema dreta. Però les vinculacions d’alguns dels seus candidats al Parlament amb organitzacions ultres històriques posen en qüestió aquesta afirmació. És el cas d’Ignasi Mulleras Vinzia, número 2 de la candidatura per Girona. Mulleras va figurar a les llistes electorals de tres dels grups ultres espanyolistes més actius dels anys vuitanta, noranta i 2000: el 1988 va formar part d’una candidatura de Juntas Españolas; el 1994, d’una d’Alternativa Demócrata Nacional (coalició que fou el germen del partit Democracia Nacional), i l’any 2000, de la Plataforma España 2000.
Mulleras, que treballa de gerent d’una empresa de seguretat, ja va ser el 2019 cap de llista de Vox per Girona en les eleccions espanyoles i amb anterioritat havia sigut regidor de la Plataforma per Catalunya (PxC) a Olot. De fet, molts dels candidats de Vox al Parlament havien militat prèviament a la PxC, el partit contrari a la immigració impulsat per Josep Anglada.
Ignasi no és l’únic membre de família de Mulleras, de llarga tradició a les comarques gironines, amb vinculacions amb la dreta catalana. El seu germà Xavier Mulleras va ser regidor del PP a Barcelona durant el mandat del 2015 al 2019. Però la vinculació d’Ignasi amb organitzacions dretanes va molt més enllà del PP.
Candidat de Juntas Españolas al Parlament
L’any 1988, Mulleras va ser el número 24 de la llista que Juntas Españolas (JJEE) va presentar per la demarcació de Barcelona en les eleccions al Parlament de Catalunya. Aquest projecte polític pretenia articular l’espai de la Fuerza Nueva després del fracàs de la formació de Blas Piñar a l’inici dels anys vuitanta. No és l’únic membre de Vox que s’hi va aproximar: tal com va revelar CRÍTIC, també hi va prendre part Juan José Aizcorbe, diputat actual de la formació ultra a Madrid.
JJEE es va caracteritzar pel fet d’intentar allunyar-se del discurs nostàlgic del franquisme i adoptar l’estètica i la comunicació de la nova extrema dreta europea que representava el Front Nacional a França. Mulleras va seguir estretament vinculat amb aquest espai ideològic, fins al punt que també va formar part de la llista d’Alternativa Demócrata Nacional al Parlament Europeu l’any 1994, una coalició que pretenia unir l’extrema dreta que gravitava entorn de JJEE.
En aquelles eleccions europees, la formació en la qual es va integrar Mulleras va comptar amb el suport explícit de Jean-Marie Le Pen, líder del Front Nacional francès. L’ara candidat de Vox va ser el número 25 d’una llista que va encapçalar l’històric exmilitar ultra Juan Peligro. La coalició seria l’embrió, amb posterioritat, d’un nou partit: Democracia Nacional. Aquesta formació, molt activa durant els anys noranta i 2000, ha estat sovint vinculada amb accions violentes contra militants i activistes d’esquerres. Un dels seus líders històrics, Manuel Canduela, era cantant d’un grup de rock ultradretà i havia militat al grupuscle Acción Radical, en el qual també va prendre part l’assassí de Guillem Agulló, Pedro Cuevas.
A les llistes d’España 2000 amb Ernesto Milà i dirigents de l’MSR
Posteriorment, Ignasi Mulleras també va passar per la Plataforma España 2000, una candidatura electoral impulsada per Democracia Nacional. Ho va fer en un paper menys destacat, com a suplent a la llista que la coalició va presentar per Alacant.
Igual que Democracia Nacional, España 2000 també ha estat acusada pels seus crítics de tenir vincles amb expressions violentes de l’extrema dreta. De fet, en aquelles eleccions, la candidatura per la qual es va presentar Mulleras va tenir com a candidat per Badajoz l’històric ultradretà Ernesto Milà, implicat en el Partido Español Nacional Socialista al principi dels anys vuitanta i que, segons diverses investigacions policials, tenia connexions amb el moviment ultra violent d’arreu d’Europa.
A més de Milà, Mulleras va tenir a España 2000 altres companys de viatge amb estreta vinculació amb el neonazisme. La coalició integrava en el seu si el Movimiento Social Republicano (MSR), una organització creada a imatge i semblança de l’MSI italià i que va tenir certa implantació a Catalunya. El cap de llista d’España 2000 per Barcelona en aquelles eleccions era el líder de l’MSR, Juan Antonio Llopart Senent, que posteriorment va ser condemnat a dos anys i mig de presó pel fet de difondre idees genocides. El número 3 era Diego José Frías, que el 2015 va ser detingut pels Mossos per col·laborar amb una cèl·lula gihadista a Barcelona: una connexió que pot semblar contra natura però que s’entén si tenim en compte el factor antisemita.
Regidor de la Plataforma per Catalunya
Les connexions amb la dreta més dura d’Ignasi Mulleras no s’acaben aquí. Ben entrats els anys 2000 es va integrar a la Plataforma per Catalunya, el partit contrari a la immigració impulsat per Josep Anglada. Mulleras va ocupar el càrrec de regidor al municipi d’Olot i de cap de llista en les eleccions del 2012 al Parlament.
Tot i això, la seva relació amb Anglada es va truncar fins al punt que el gironí hauria estat imputat en un suposat intent de conspiració per atemptar contra el que havia estat el líder del partit. Temps després, però, l’Audiència de Barcelona el va absoldre perquè va considerar que el pla per provocar un accident de trànsit a Anglada no tenia “gens de seriositat”. Finalment, va fer el salt a Vox, on és membre del Comitè Executiu Provincial de la formació a la demarcació de Girona.
