Per què fem periodisme

Per què fem periodisme? La veritat és que aquesta pregunta ens la fem sovint a CRÍTIC quan les coses no rutllen gaire bé, quan algun tema s’encalla o quan veiem que costa fer quadrar els números. Segur que també se la fan diàriament molts altres companys en altres mitjans. Per què vam decidir fer-nos periodistes i no vam triar un altre ofici una mica més tranquil? Aquesta feina no és fàcil: de vegades, comporta patir pressions i exposar-se a atacs i demandes. Hi ha poders als quals no agrada que fem la nostra feina. I són poders que tenen molts recursos i molta influència.

Avui us hem explicat un exemple d’aquestes pressions: la Cambra de la Propietat ha interposat un contenciós administratiu al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per evitar que CRÍTIC publiqui qui són els grans tenidors d’habitatge de Catalunya. Per sufragar les despeses judicials, hem engegat una campanya a Verkami que ha tingut una bona arrencada, i us volem donar les gràcies molt fortament. Però fa falta encara més impuls per assolir l’objectiu marcat: 15.000 euros que ens permetran personar-nos davant del TSJC per defensar el dret a la informació i publicar un dossier especial on explicarem qui són els grans propietaris.

Sabem que tenim dret a publicar aquesta informació. I, quan diem que ho sabem, no ho diem per dir: la Comissió de Garantia d’Accés a la Informació Pública (GAIP) i l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, que són els organismes que regulen la Llei de transparència a Catalunya, ens han donat la raó. Diuen que la Generalitat ens ha de facilitar les dades. Però la Cambra s’hi oposa. Què hi pinta la Cambra, en tot això? Molt senzill: nosaltres vam fer una pregunta de transparència a l’Incasòl, que és l’organisme públic de la Generalitat on es dipositen les fiances dels llogaters. L’Incasòl té constància de quines són les grans empreses propietàries de pisos; però, al seu torn, diposita les fiances a la Cambra (que, recordem-ho, és una entitat privada). A partir d’aquí, aquesta entitat ha pogut presentar un plet per intentar evitar que se’ns faciliti la informació.

Els arguments de la Cambra: “un abús de dret”

Impugnar davant dels tribunals una investigació periodística no hauria de ser la norma. El dret a la informació no hauria de ser qüestionat en una democràcia sana. I menys encara amb arguments com els que esgrimeix la Cambra al contenciós administratiu que ha presentat per aturar la nostra investigació. Segons el seu escrit, l’entitat considera que, si es fa pública la relació de grans tenidors, “es promourà una situació d’abús de dret” perquè, si la ciutadania pogués accedir a la informació, “tot arrendatari que tingui un contracte amb un gran tenidor tindrà un incentiu per no pagar la renda”. Literalment: si CRÍTIC publica el seu reportatge, generarà “un incentiu generalitzat a no pagar la renda quan l’arrendador és un gran tenidor d’habitatge”.

El que preveu la Llei 24/2015, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, però, és que només els llogaters que es trobin en situació de vulnerabilitat acreditada poden reclamar un lloguer social si el seu pis està en mans d’un gran propietari. Així i tot, la Cambra assegura que “per ser considerada una persona en risc d’exclusió social, només cal disposar d’un informe favorable de Serveis Socials”. Sí, ho heu llegit bé: “només”. A més, segons la Cambra, a Catalunya “existeix una greu problemàtica d’ocupació d’habitatges” i “identificar els grans tenidors i els seus immobles serveix al foment de l’ocupació”. Per donar força al seu argument, en el contenciós administratiu la Cambra ha presentat com a prova “el Manual de l’ocupació publicat a la web d’Arran”.

El periodisme és una eina de transformació

No cal dir que la Cambra està en el seu dret de pensar el que vulgui sobre l’accés a l’habitatge i a estar molt preocupada pels manuals d’Arran. Però aquest no és el tema que ens ocupa a nosaltres. El paper de CRÍTIC és fer periodisme, i això vol dir fer-se preguntes. Podríem preguntar-nos, per exemple, per què la Cambra considera que CRÍTIC podria incentivar l’ocupació, si en cap moment nosaltres no demanem les adreces dels pisos i si, a més, estem parlant d’immobles ja llogats. Una altra pregunta: per què la Cambra considera un problema que la ciutadania tingui accés a informació pública que permeti que les lleis que regulen el dret a l’habitatge es puguin aplicar? Per què, fins a nova ordre, entenem que està a favor que les lleis que regulen el dret a l’habitatge es compleixin. Més encara: per què una entitat que, en teoria, representa tots els propietaris ha decidit gastar temps i recursos a defensar només els interessos d’uns quants; concretament, dels que són grans tenidors?

Tornem a la pregunta inicial: per què fem periodisme? Nosaltres no enganyem ningú. Creiem que el periodisme és una eina de transformació social. Creiem que la nostra feina és contribuir a generar un debat social i polític més ric i sa, donant veu al màxim de punts de vista (també, si s’escau, als grans propietaris, que ja sabem que disposen de grans altaveus per facilitar les seves opinions). A nosaltres no ens fa por la veritat. Creiem que és bo que dades com les dels grans tenidors de pisos siguin públiques, perquè tothom pugui conèixer-les i, si ho creu convenient, exercir els seus drets. Perquè una societat més ben informada és una societat més lliure, i tots els actors socials i polítics haurien de treballar perquè fos així. A fi de garantir això, és essencial la defensa del dret a la informació. Exercir el dret a la informació, parafrasejant Joan Fuster, és un hàbit que només s’adquireix amb la pràctica.

Nosaltres creiem totes aquestes coses i per això hem triat aquest ofici. Encara que de vegades costi, no quadrin els números o hàgim d’invertir temps i diners en processos judicials i advocats. Encara que, de tant en tant, hàgim de fer verkamis. Avui ha estat la Cambra; demà potser serà algú altre. Hauríem pogut triar un ofici més tranquil, però vam decidir que seríem periodistes.