05/07/2021 | 06:00
Deu empreses privades acumulen un total de 25.142 pisos de lloguer a Catalunya, xifra que representa més que tot el parc de lloguer públic propietat de l’Agència de l’Habitatge de la Generalitat, de l’Institut Municipal d’Habitatge de Barcelona (IMHAB) i de l’Institut Català del Sòl (Incasòl). De fet, existeix una gran empresa privada que concentra més pisos en règim de lloguer (4.857) que el mateix IMHAB (4.470) i el mateix Incasòl (3.570). D’aquesta manera, concentra el segon major volum de pisos de tots els grans tenidors de Catalunya, només per darrere de l’Agència de l’Habitatge, que en té 8.312. Així consta en les dades a les quals ha tingut accés CRÍTIC mitjançant una petició de dret d’accés a la informació pública sobre els grans tenidors d’habitatge que tenen fiances dipositades a l’Incasòl.
La llei estableix que, quan se subscriu un contracte de lloguer, la fiança és obligatòria i el propietari l’ha de dipositar a l’Institut Català del Sòl. A partir d’aquest moment, la informació sobre qui ha dipositat cada quantitat (i, per tant, de quants pisos disposa cada propietari) passa a estar sota control de l’Administració i esdevé informació pública subjecta a la Llei de transparència. L’Incasòl, però, s’ha negat a facilitar a CRÍTIC els noms dels grans tenidors d’habitatge, amb l’argument que publicar-los podria comportar “un dany per als seus interessos econòmics o comercials legítims“. Aquest organisme de la Generalitat penja actualment de la conselleria de la Vicepresidència, que encapçala el juntaire Jordi Puigneró.
Hi ha 5.408 grans propietaris: 27 òrgans de l’Administració pública; 2.194 particulars i 3.187 empreses privades
L’Incasòl sí que ha facilitat a CRÍTIC una llista de les dades anonimitzades pel que fa als propietaris privats. Segons el registre obtingut, a Catalunya existeixen 5.408 grans tenidors, que són aquells que disposen de més de 10 habitatges o tenen una superfície construïda de més de 1.500 metres quadrats. Les dades obtingudes per CRÍTIC indiquen que, d’aquests grans tenidors, 3.187 són empreses privades, 2.194 són persones particulars i 27 són organismes de l’Administració pública. La gran majoria de les persones físiques i jurídiques que consten a la documentació disposen d’entre 10 immobles i una trentena, tot i que n’hi ha 132 que en posseeixen més de 100. En total hi ha 11 grans tenidors privats, que concentren més de 1.000 pisos en diferents municipis.
Més de 170.000 pisos de lloguer en mans de grans propietaris
Actualment, a Catalunya hi ha 173.315 habitatges en règim de lloguer que són propietat de grans tenidors i que consten en aquest registre de l’Incasòl. L’Administració pública disposa de 18.185 pisos –un 10% del total–, les persones físiques en tenen 35.365 –el 20%–, i, a l’últim, les persones jurídiques privades, és a dir, les empreses, són el grup de tenidors que tenen l’àmplia majoria dels immobles: 119.765, xifra que suposa aproximadament el 70% del total.
El 70% dels pisos de lloguer de grans tenidors a Catalunya són d’empreses privades
Així doncs, els organismes públics de la Generalitat, els consorcis, els ens locals o els organismes supramunicipals són els grans tenidors que, percentualment, concentren un menor volum de pisos de lloguer amb les fiances dels arrendataris dipositades a l’Incasòl. Hi ha 27 organismes de l’Administració pública que tenen més de 10 habitatges en règim de lloguer: a més de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona, també hi ha diversos ajuntaments com el de l’Hospitalet de Llobregat o Santa Coloma de Gramenet, la Diputació de Barcelona, ADIF, l’Institut Metropolità de Promoció de Sòl de l’AMB, el Consorci del Barri de la Mina o el Consorci Sociosanitari d’Igualada. Però també és un “gran tenidor públic”, per exemple, la Direcció General de la Guàrdia Civil, que té 45 pisos en propietat, la Creu Roja, que en té 20, o l’Hospital Clínic de Barcelona, que disposa de 14 habitatges.
La llista de l’Incasòl també qualifica de grans tenidors públics tres entitats de l’Església catòlica: les Carmelites Descalces de Tarragona (24 pisos), el Bisbat de Girona (13) i els Hermanos Misioneros de los Enfermos Pobres (12).
El 33% dels pisos de lloguer a Barcelona són propietat de grans tenidors
En les dades obtingudes per CRÍTIC també hi consta que, a Barcelona, una fracció important del parc de lloguer està en mans de grans tenidors: concretament, el 33%. Segons l’Observatori Metropolità de l’Habitatge, hi ha 212.291 pisos que tenen les fiances dels arrendataris dipositades a l’Institut Català del Sòl, i d’aquests, 69.108 són de tenidors que tenen, com a mínim, 10 pisos en propietat.
Darrere dels immobles hi ha 2.577 grans propietaris, ja siguin l’Administració pública, els individus particulars o les societats privades. I, també en el cas de la capital catalana, la balança es decanta a favor de les empreses. Al sector públic li corresponen 6.413 pisos, nombre que no arriba al 10% del total. Per la seva banda, els grans tenidors particulars en tenen aproximadament el 25% (17.021 immobles), i la major part del pastís la tenen les persones jurídiques privades, que disposen de 45.674 pisos, al voltant del 67% del total.
CRÍTIC va posar-se en contacte amb l’Incasòl per conèixer el nombre total d’immobles en règim de lloguer a tot Catalunya per poder calcular la proporció dels que són propietat de grans tenidors. Segons la informació obtinguda, hi ha un total de 653.272 pisos que tenen les fiances dels llogaters dipositades a l’Institut Català del Sòl. Si els particulars i les empreses públiques i privades considerades grans propietàries disposen de 173.315 habitatges, això implicaria que aproximadament el 27% dels immobles a Catalunya estarien en mans de grans tenidors. Tanmateix, aquest càlcul no és ajustat, ja que la xifra relativa al total de pisos de lloguer es correspon al gener de 2020, mentre que la suma de tots els pisos de grans propietaris que ha elaborat aquest mitjà sorgeix d’una base de dades actualitzada a data 1 d’abril de 2021.
Fer públics els noms de les empreses podria “danyar els seus interessos econòmics”, a criteri de l’Incasòl
CRÍTIC va sol·licitar rebre una relació de tots els grans tenidors que tinguessin immobles en règim de lloguer amb fiances dipositades a l’Institut Català del Sòl (Incasòl). També reclamava conèixer en cada cas si els propietaris eren persones físiques o empreses públiques o privades, el nom de tots els propietaris dels pisos o de les societats que els posseeixen, de quants pisos disposen i les localitats on s’ubiquen.
La Coordinació de Fiances de l’Institut Català del Sòl va resoldre estimar parcialment la sol·licitud, argumentant que la informació relativa a les persones jurídiques privades grans tenidores “podria perjudicar els seus drets privats legítims”. La divulgació d’aquestes dades comportaria, a criteri de l’Incasòl, “un dany per als interessos econòmics o comercials legítims” de les societats, de tal manera que afectaria “la llibertat d’empresa o la competència lleial entre les empreses amb motiu del valor estratègic especial de la informació”, i valorava aquest punt “de forma prevalent a l’accés a la informació pública”.
CRÍTIC ha recorregut contra la decisió de l’Incasòl perquè publicar els noms dels grans tenidors “és d’interès públic”
Tanmateix, la resolució també especificava que caldria donar trasllat de la petició a les persones jurídiques privades afectades perquè aquestes valoressin si estan d’acord que la informació es publiciti. Aquest és un dels punts previstos per la Llei de transparència quan l’Administració considera que hi pot haver conflicte d’interessos. Tot i això, l’Incasòl va decidir que era “impossible dur a terme aquest tràmit”, a causa del volum d’empreses objecte de la sol·licitud (3.187). “L’Incasòl no disposa dels recursos humans ni materials per dur-ho a terme a fi de permetre que les persones esmentades puguin formular les al·legacions, així com la gestió de les que eventualment les podrien fer”, concloïa la resolució. “Aquest escenari implicaria una tasca inassolible”.
CRÍTIC ha recorregut contra la decisió de l’Incasòl a la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP), justificant que el mitjà en cap cas no reclamava dades que poguessin generar un dany a interessos econòmics o comercials, ni tampoc cap perjudici a la llibertat d’empresa de les societats objecte de la reclamació. En canvi, el recurs considera que publicar els noms dels grans tenidors té rellevància i interès públic, especialment en el marc del debat actual sobre el dret a l’habitatge. D’altra banda, CRÍTIC també reclamava que, si fer el trasllat de la resolució a totes les empreses privades suposa una “tasca inassolible”, es limités aquest procediment a les 25 que concentressin un major nombre de propietats. El dia de la publicació d’aquest reportatge, restem en l’espera de rebre la resolució de la GAIP.
