20/03/2021 | 06:00
Barcelona va tenir un alcalde que feia coses que avui dia serien difícils d’explicar, com ara dormir en cases de diferents famílies de la ciutat per conèixer com es vivia als barris, quines eren les seves necessitats… Pasqual Maragall, batlle de la capital catalana entre el 1982 i el 1997, serà recordat —amb tots els seus clarobscurs— com el líder que va transformar Barcelona.
Joan Clos, regidor de Salut Pública i del Districte de Ciutat Vella, es va convertir en la seva mà dreta el 1991 i, finalment, li va succeir. Amb un estil molt diferent del de Maragall, el seu perfil de gestor li va permetre mantenir l’alcaldia per al PSC durant nou anys més. Així es va convertir en un home fort al PSOE, malgrat la seva presència discreta, tant que potser molts no recorden que va acabar sent ministre d’Indústria durant una mica més d’un any i mig amb José Luis Rodríguez Zapatero de president.
Durant aquells anys també és possible que ningú no imaginés que acabaria sent l’home al capdavant del lobby immobiliari que tracta de fer descarrilar la regulació dels preus del lloguer que el mateix PSOE va signar a finals del 2019 amb el seu soci de Govern, Unides Podem (UP). I sembla que va camí d’aconseguir-ho: l’avantprojecte de llei del dret a l’habitatge que planteja el Ministeri de Transports i Agenda urbana, que encapçala el socialista José Luis Ábalos, no preveuria la regulació del preu del lloguer, sinó incentius fiscals per als propietaris que rebaixin els lloguers a les zones especialment tensionades: una mesura que, segons Podem, incompliria l’acord de Govern.
Si la proposta d’Ábalos acaba tirant endavant, aniria en la línia que assenyalen des de fa mesos l’Associació de Propietaris d’Habitatge de Lloguer (ASVAL) i la Federació Internacional de Professions Immobiliàries (FIABCI). Alguns mesos després de l’acord entre els partits de la coalició governamental, ja el 2020, Joan Clos va ser fitxat com a president d’aquestes entitats. D’aquesta manera es convertia en la cara visible de les dues patronals immobiliàries més importants del país, a les quals pertanyen les companyies més grans dedicades al món del lloguer i de la venda d’habitatges, com ara Testa Homes i Albinara, controlades per Blackstone.
Clos creu que regular els lloguers “reduirà l’oferta d’habitatge en arrendament”
La bel·ligerància de l’ASVAL contra la mesura ha estat frontal des del principi. L’associació va titllar de “mala notícia per al mercat” l’acord entre el PSOE i UP. Com s’explica en la seva pàgina web, l’organització busca “ser un interlocutor clau davant l’Administració, agents polítics, socials i mitjans de comunicació per defensar els drets i interessos dels propietaris”. Entre els seus objectius, es troba aconseguir “un mercat del lloguer que protegeixi més els drets i interessos dels propietaris i que es posi en valor el seu paper”. Ni l’ASVAL ni la FIABCI no han volgut expressar la seva opinió en aquest article.
L’exalcalde de Barcelona, una ciutat on els preus del lloguer han crescut un 40% entre el 2014 i el 2019, s’ha mostrat contrari a la regulació dels lloguers i defensa que aquest tipus de normes “reduirà l’oferta d’habitatge en arrendament”: “Hem de ser atractius per a la inversió i, alhora, donar seguretat a l’oferta actual, que en aquests moments està dominada pels propietaris particulars”. Davant d’això, proposa crear més habitatge de lloguer i major col·laboració publicoprivada.
La postura del PSOE
Aquesta regulació dels preus del lloguer és una de les normes que divideixen el Govern de coalició del PSOE i d’Unides Podem, malgrat estar recollida a l’article 2.9.3 de l’acord de Govern signat per tots dos partits. Les paraules del ministre socialista José Luis Ábalos (qui té les competències en aquest àmbit) deixen clara la seva postura: “L’habitatge és un dret, però també un bé de mercat que genera activitat econòmica”, ha explicat.
La posició de les patronals immobiliàries és la que sostenen des de la part de l’executiu actual que correspon al PSOE. La ministra d’Economia, Nadia Calviño, defensava fa alguns dies que “regular els preus dels lloguers no és una mesura que solucioni tots els problemes” i advocava per l’augment del parc públic d’habitatge.
Des de l’inici de la pandèmia, Calviño ha estat una de les ministres més reticents a les mesures socials proposades per Unides Podem, tal com expliquen els periodistes María Llapart i José Enrique Monrosi en el seu llibre La coalición frente a la pandemia (Península, 2021). Entre aquestes, per exemple, la condonació de quotes a determinades persones que visquessin de lloguer i el propietari de les quals fos un gran tenidor. Finalment, la batalla la va guanyar Calviño i simplement es va optar per un ajornament dels deutes.
Des d’Unides Podem defensen que el PSOE és “molt pròxim en els seus plantejaments a l’ASVAL i al sector immobiliari”. Assenyalen que els seus socis de Govern no van portar cap proposta alternativa a la regulació dels preus del lloguer en la reunió que van mantenir el 4 de març passat. Consideren que es tracta d’una norma “primordial” que ha d’incloure’s en la futura llei, tal com es va pactar en l’acord de Govern. El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, de la seva banda, tampoc no ha volgut participar en aquest article.
Jaime Palomera, portaveu del Sindicat de Llogateres i Llogaters, sosté que Clos “està permanentment damunt del ministre Ábalos. No és cap secret: són pressions habituals”. No obstant això, creu que “el problema no és que hi hagi pressions, sinó que a través d’aquestes pressions s’intenti tombar allò que s’ha acordat dins del Govern, amb la societat civil i amb els aliats de la investidura. I que el ministre Ábalos, com a resultat d’aquestes pressions, pretengui tombar l’acord. És un frau democràtic”.
Pablo Iglesias veu relació entre els ‘papers de Bárcenas’ i els arguments del PP sobre l’habitatge de lloguer
Des del partit lila no solament creuen que els socialistes siguin pròxims als plantejaments de les empreses del sector. El fins ara vicepresident segon del Govern, Pablo Iglesias, es va referir a les patronals immobiliàries durant una de les seves intervencions al Congrés dels Diputats el 10 de març passat, assegurant que el Partit Popular repetia els arguments d’aquests lobbies empresarials. “Hi ha un document que ajuda a entendre per què: els papers de Bárcenas”, va assegurar Iglesias, tot referint-se a la bancada popular. A partir d’aquí va començar a llegir una llista de suposats finançadors del partit segons aquest document, entre els quals es troben els mandataris de les constructores principals del país: Sacyr Vallehermoso, OHL, FCC, entre d’altres. “Veient aquesta llista, s’entén perfectament que vostès s’oposin a regular el preu de l’habitatge i defensin que la solució és construir més habitatges al país que més habitatges té d’Europa”, va assegurar el vicepresident.
L’antecedent de la llei catalana del lloguer
L’ASVAL ja es va mostrar bel·ligerant davant el que va denominar “atemptat contra el dret a la propietat privada” que, segons la seva opinió, representava la llei catalana de regulació dels preus del lloguer. Segons defensaven, “vulnera la Constitució espanyola” i “fomentarà l’economia submergida en el mercat del lloguer a Catalunya”. Davant això, van sol·licitar la retirada de la llei i, de nou, “col·laboració publicoprivada per tal de desenvolupar el parc d’habitatge assequible”.
Abans del desembarcament de Clos a l’ASVAL, al febrer del 2020, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va denunciar “pressions de sectors immobiliaris” per evitar regular els lloguers. El llavors president de la FIABCI Espanya i Europa, Ramón Riera, va mostrar el seu desig que la “llei acabi als tribunals perquè pot resultar molt perjudicial per a tots, ja que el propietari d’un habitatge quedarà completament desprotegit”.
[Aquest reportatge va ser publicat originalment en castellà a ‘La Marea’ el 12 de març de 2021.]
