07/05/2021 | 07:00
L’Audiència de Barcelona ha obert un procediment per determinar si el PDECat i JxCat són els partits successors de CDC, i per si s’han de fer càrrec de les comissions il·legals que Ferrovial va pagar a l’extinta Convergència (ara en concurs de creditors) en el cas Palau. Els béns embargats a aquesta formació estan valorats en 3,6 milions d’euros, és a dir, 3 milions menys que el valor total de l’espoli.
Quan s’analitza la reconversió de l’espai postconvergent, és interessant resseguir la línia que el lliga amb el cas Palau. Junts per Catalunya i PDECat s’han volgut desmarcar de l’antiga i esquitxada Convergència i dels costos reputacionals, i sobretot econòmics, que podria representar assumir aquesta herència. Però parlar dels dos partits com si fossin dues formacions noves que sorgeixen com un bolet vol dir oblidar, per exemple, que va ser Convergència qui va fundar el PDECat.
Oblidar que amb només un parell de dies de diferència se celebrava l’últim congrés convergent i el primer del Partit Demòcrata. No parlar de les herències vol dir passar per alt que Junts per Catalunya va ser una coalició de Convergència i del PDECat per a les eleccions del 2017, i que, si es va optar per aquesta fórmula, va ser justament per aprofitar-se d’uns drets que pertanyien formalment a CDC, com els espais de publicitat electoral o la participació en debats durant la campanya. O ignorar que diversos dels màxims dirigents dels dos espais havien format part de l’antiga Convergència, i no com a militants de base, precisament.
Sense avançar esdeveniments sobre la successió o les responsabilitats dels uns i dels altres, fer veure que aquest vincle polític no existeix i tapar les herències amb malabarismes discursius no les fa desaparèixer.
[Aquest text és el contingut d’una píndola d’anàlisi emesa a El matí de Catalunya Ràdio el dia 5 de maig de 2021.]
