Crític Cerca
Opinió
Laura Aznar

Laura Aznar

Periodista de Crític

El ‘cas Palau’ i l’herència del PDECat i de Junts

Parlar dels dos partits com si fossin dues formacions noves vol dir oblidar que va ser CDC qui va fundar el PDECat i que Junts va ser una coalició de CDC i del PDECat per a les eleccions del 2017

07/05/2021 | 07:00

David Bonvehí i Carles Puigdemont/ Foto: ACN

L’Audiència de Barcelona ha obert un procediment per determinar si el PDECat i JxCat són els partits successors de CDC, i per si s’han de fer càrrec de les comissions il·legals que Ferrovial va pagar a l’extinta Convergència (ara en concurs de creditors) en el cas Palau. Els béns embargats a aquesta formació estan valorats en 3,6 milions d’euros, és a dir, 3 milions menys que el valor total de l’espoli.

Quan s’analitza la reconversió de l’espai postconvergent, és interessant resseguir la línia que el lliga amb el cas Palau. Junts per Catalunya i PDECat s’han volgut desmarcar de l’antiga i esquitxada Convergència i dels costos reputacionals, i sobretot econòmics, que podria representar assumir aquesta herència. Però parlar dels dos partits com si fossin dues formacions noves que sorgeixen com un bolet vol dir oblidar, per exemple, que va ser Convergència qui va fundar el PDECat.

Oblidar que amb només un parell de dies de diferència se celebrava l’últim congrés convergent i el primer del Partit Demòcrata. No parlar de les herències vol dir passar per alt que Junts per Catalunya va ser una coalició de Convergència i del PDECat per a les eleccions del 2017, i que, si es va optar per aquesta fórmula, va ser justament per aprofitar-se d’uns drets que pertanyien formalment a CDC, com els espais de publicitat electoral o la participació en debats durant la campanya. O ignorar que diversos dels màxims dirigents dels dos espais havien format part de l’antiga Convergència, i no com a militants de base, precisament.

Sense avançar esdeveniments sobre la successió o les responsabilitats dels uns i dels altres, fer veure que aquest vincle polític no existeix i tapar les herències amb malabarismes discursius no les fa desaparèixer.

[Aquest text és el contingut d’una píndola d’anàlisi emesa a El matí de Catalunya Ràdio el dia 5 de maig de 2021.]

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena crisi, continuem fent un periodisme rigorós i que aposta per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la quota solidària, rebreu a casa el llibre 'Aliment', de Martí Sales, i la revista 'Crisi o vida' 

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies