Crític Cerca
Opinió

Lectures i experiències: com transmetre el plaer de llegir?

24/01/2016 | 00:10

lectura nedant
Fotomuntatge elaborat per FM

La simbolització de l’experiència individual i col·lectiva és la diferència més taxativa que tenim com a humans respecte a altres éssers vius, i un dels vehicles amb que comptem per a aquesta simbolització consisteix precisament en la nostra possibilitat de llegir. No obstant això, ni tot procés simbòlic es construeix a partir de la lectura, ni llegir ens fa millors respecte als que no llegeixen, com ens recorda Alberto Manguel, ni cada experiència de llegir és la mateixa.

Sobre la lectura, sobre què entenem per lectura, destaquem la diferenciació que sosté Ricardo Piglia entre experiència i informació, així com la necessitat de no confondre-les. Si bé estem molt familiaritzats amb el debat sobre la influència de la nova realitat tecnològica pel que fa a informació, excés d’informació, selecció de la informació, informació que desinforma o canvis en la manera de recepció dels textos, Piglia introdueix un tema potser menys explotat: en quina mesura substituïm la inexperiència per informació? I les derivades que es desprenen d’aquesta qüestió: grans esforços per estar al corrent, plena dedicació per estar al dia, però en quina mesura sentim aquesta informació? Som capaços de donar-li un sentit al que llegim o som simplement vehiculitzadors de dades, que recopilem i endrecem, però sense més implicacions? Precisament aquesta és una de les claus de l’experiència de llegir, perquè l’experiència és la forma en la qual un subjecte li dóna sentit al que li succeeix; en canvi, la informació no implica l’experiència, més aviat és el seu oposat, ja que la informació dóna aquest sentit per fet.

Pensant literàriament, però potser també aplicable a aquesta estranya figura que podríem denominar com el ciutadà crític, hi ha un clar empobriment en la substitució de l’experiència lectora per l’acumulació d’informació i cites d’autoritat. El que en el primer cas condueix a un lector que al seu ritme busca un sentit narratiu personal i col·lectiu, en el segon ens porta a aspersors d’idees, perfils que amb magnífica contundència digital promouen retalls de raó com si fossin models filosòfics complets.

Ara bé, com transmetre aquesta experiència de la lectura?, com apropar-se a aquest procés que expandeix els límits de la incorporació de simple informació?, com crear nous lectors i/o com transmetre el plaer de la lectura?

Des de diferents i múltiples espais i interlocutors sol plantejar-se què fer perquè es llegeixi. Des dels mitjans de comunicació, les editorials, i administracions públiques (principalment d’educació i de cultura) es plantegen maneres de fomentar la lectura. I també, segons contextos, aquesta preocupació s’estén al fet que es llegeixi més o millor (considerant això últim com una ampliació de la lectura: que es llegeixi més enllà de les novetats o llibres comercials).

L’ambició de fomentar la lectura generalment es transfereix i construeix com una demanda a l’escola i als professors, com a intermediaris i agents privilegiats en la tasca d’aproximar als infants i joves a la lectura. I des d’aquests àmbits professionals sol buscar-se també la complicitat dels adults responsables (familiars i uns altres) com a part de la mediació a la lectura, als qui se’ls ofereix des de consells per arrelar l’hàbit lector en els petits, conferències d’experts, diàlegs amb autors, fins a llistes de llibres recomanats.

En aquests àmbits institucionalitzats sol inscriure’s el foment a la lectura sobre la base de dos supòsits relacionals: a) lectura i erudició i b) lectura i èxit professional. Des d’aquestes perspectives, es plantegen llistes de lectures adequades i/o obligatòries (i fins a suports materials privilegiats per llegir). Des de l’ambició d’erudició o èxit professional hi ha cànons, deures, obligacions… els quals no necessàriament coincideixen amb “el plaer lector”.

Tots aquests esforços darrere de la lectura poden contribuir al fet que alguns llegeixin, coneguin corrents i gèneres literaris, contextualitzin històricament obres literàries, a certa erudició i a l’accés a eines intel·lectuals que contribueixin a l’acompliment de professions de manera reeixida, però no tenen una relació ineludible amb l’experiència lectora. I aquí ens referim a l’experiència lectora tal com la conceptualitza Piglia, vinculada amb el sentir, des d’on se li atorga sentit(s) a la lectura, distingint-la de la informació, com a presentació de dades.

En aquests esforços darrera de la lectura, passa inadvertit, amb freqüència, el sentit no només individual sinó també col·lectiu de construcció de l’experiència de la lectura. I és aquest punt el que voldríem ressaltar: si l’experiència es vincula amb el sentir, tal com assenyala Piglia i han subratllat diversos estudiosos del camp de la lectura (entre ells Chartier, Petit), la lectura és una experiència íntima alhora que social, com traspassar els límits de la individualitat i aproximar a altres en aquesta experiència?.

0CAROL1
Fotomuntatge elaborat per FM

Encara que es facin lectures col·lectives i/o públiques, habitualment llegim sols i per tant, experimentem i sentim sols (encara que també aquesta experiència personal està travessada pels social i històric, ja que no existeixen individus ahistòrics ni asocials). En conseqüència, si entenem la lectura com una experiència personal que ha de ser viscuda i sentida íntimament, potser la forma de transmetre aquesta experimentació no passa tant per les lectures obligatòries, llistes, ni recomanacions, sinó pel plaer de fer-ho. Com fomentar la lectura com una experiència plaent quan el prescriptiu està renyit amb el plaer? Com transmetre el plaer de fer una activitat que requereix una concentració personal?

Aquests són alguns dels interrogants que ens formulem enfront dels discursos que generalment circulen en relació a l’estímul de la lectura. Des de les nostres experiències lectores, hem rescatat l’oposició que Piglia estableix entre experiència i informació, la qual l’hem vinculat a la nostra manera de posicionar-nos davant de la lectura, encara que això no implica que no pugui interpretar-se des d’altres òptiques. Cadascú pot portar-se la idea cap als seus propis interessos, cap a les seves pròpies batalles i convertir-la en un arma dialèctica més a favor dels seus arguments. Però també podem pensar-la sense més, com un simple cant a favor d’experimentar la lectura, les notícies, els coneixements, els fets… en cerca d’aquest sentit de la realitat que ningú hauria de decidir pel nostre compte.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebràs el llibre 'Homenatge a Catalunya'

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació