Les claus d’una política del segle XXI

Quan tens un ganivet que ja no talla, saps que és l’hora de comprar-ne un de nou, perquè, si no ho fas, no menjaràs bé o, fins i tot, et pots acabar fent mal. Si el mòbil té la pantalla tan trencada que et costa fer les accions més bàsiques, tens un aparell que no és útil. En el nostre dia a dia sabem quan toca renovar les eines amb què treballem i vivim. I sabem que, no fer-ho, sempre té conseqüències. Aquesta reflexió ens hauria de servir també per a la política. Si no renovem quan toca “els instruments” de la política, veurem que cada dia són menys útils. I qui en pagarà les conseqüències seran, de ben segur, els de sempre., com va passar fa una dècada. Aleshores, la falta de respostes des de la política a la crisi social i econòmica va resultar també una crisi de legitimitat i confiança política. Des de llavors arrosseguem un allunyament de la ciutadania respecte a les institucions públiques. I avui, poc més de deu anys després, i sense haver-nos recuperat encara del sotrac, ens toca afrontar una nova crisi. Una nova crisi que exigirà una resposta diferent per part de la política. No només està en joc la confiança de la ciutadania. Ens hi juguem el futur.

I, malauradament, en els darrers mesos hem viscut les limitacions de les nostres institucions en la gestió de situacions complexes: els entrebancs per gestionar l’Ingrés Mínim Vital, la incapacitat perquè els ERTO arribin a les butxaques de qui més ho necessita, el malbaratament de dos de cada tres euros que rep el govern de l’Estat per executar fons europeus o les dificultats perquè totes les ajudes arribin als autònoms del nostre país, etc. Portem ja vint anys del segle XXI, però, en canvi, seguim amb una política del segle passat. Necessitem unes institucions adaptades als nous temps.

És més, vivim temps exigents que demanaran més que mai una política que estigui a l’altura, i per a canalitzar les conseqüències de la nova crisi, ara ja no podem comptar amb la il·lusió de la primera fase del procés independentista, ni tampoc amb l'”obertura constituent” que oferia el 15-M. Davant la decepció per les promeses incomplertes o la frustració per l’absència d’oportunitats no hi ha altre camí que el d’oferir respostes al canvi d’època pel que passem.

Hem d’oferir una política que passi a l’ofensiva, que arrisqui en polítiques al costat de la gent i que superi l’encorsetament institucional

Davant de la por, la incertesa i la frustració que ens envolta i que s’ha generalitzat en els darrers temps, hem d’oferir una política que sigui empàtica, que connecti amb l’estat d’ànim de la gent. Una política més flexible, capaç d’adaptar-se als canvis i que generi confiança. Hem d’oferir una política que passi a l’ofensiva, que arrisqui en polítiques al costat de la gent, que vagi més enllà dels límits coneguts fins ara i que superi l’encorsetament institucional per assegurar una vida i un futur millor per a tots i totes.

Amb tot, el primer pas per respondre a la complexitat del moment i recuperar la confiança dels ciutadans és oferir una política del segle XXI. L’únic camí és la modernització de les institucions i l’agenda de respostes. Reiniciar la política per actualitzar-la als nous temps, per adaptar-la a la complexitat, perquè torni a ser útil. I l’èxit de qualsevol nou govern – sigui el govern de la Generalitat o el de qualsevol ciutat del nostre país- que vulgui oferir una política del segle XXI implica entomar tres reptes que són clau: modernitzar les formes de governança, renovar l’agenda de polítiques públiques i oferir un nou relat de país (o ciutat).

Sabem que la societat ha canviat molt en les darreres dècades, però en canvi la política segueix més o menys igual. Ens toca renovar les formes de lideratge i de governança. Necessitem modernitzar el funcionament de l’administració pública per fer-la molt més àgil i adaptada als nous temps. I així projectar una política i unes institucions que ja siguin del segle XXI, amb formes de governança tan complexes i dinàmiques com ho és el món que vivim.

Hem de partir d’una manera de governar que entengui que allò públic no s’esgota en l’àmbit institucional

Hem de treballar per una institució capaç de liderar, de gestionar xarxes, de monitorar, d’avaluar, d’arriscar-se, de rectificar, de retre comptes, etc. I hem de partir d’una manera de governar que entengui que allò públic no s’esgota en l’àmbit institucional. Amb noves fórmules de participació adaptades al segle XXI i les potencialitats de la transformació digital. Per tant, oferir una política que miri sempre al voltant per veure amb qui i amb què podem comptar. Si les institucions soles no ho poden tot, ens haurem de preparar per formes híbrides basades en la cooperació amb actors diversos.

D’altra banda, en pocs anys han canviat les dinàmiques socials i econòmiques, la concepció del treball, les estructures socials i familiars o les pràctiques de consum i d’oci. I tenim unes institucions pensades des dels paràmetres socials, econòmics i culturals d’una altra època. Avui, governi qui governi, tenim institucions públiques rígides, dissenyades per oferir respostes homogènies. En canvi, estem en ple canvi d’època i la societat avui és més diversa i complexa, i demana respostes específiques.

La societat ha canviat molt en els darrers anys, però en canvi l’agenda de respostes polítiques segueix més o menys igual. Si fa anys que acumulem canvis, que s’acceleren a més amb cada crisi que patim, el “manual d’instruccions” s’haurà de renovar. Necessitarem oferir noves solucions per a respondre a les necessitats i els reptes dels nous temps. Els pròxims anys haurem d’afrontar el repte de la transformació digital i la gestió i l’accés a les dades; o el repte de repensar les polítiques socials i els equipaments comunitaris. Necessitarem noves estratègies per a un nou turisme o per a una reindustrialització intel·ligent.

Tenim una ciutadania exigent i massa sovint desorientada, allunyada i desencisada amb les institucions, que ens demana una política nova

Durant els anys que venen ens tocarà arromangar-nos per dissenyar noves polítiques d’habitatge o per a la millora de la qualitat de l’espai públic i afavorir la diversitat d’usos. Necessitarem noves respostes en matèria de mobilitat, per fer compatible la sostenibilitat amb la intensificació de la “Catalunya ciutat”, o per a incentivar la transició energètica. I és que si la gent i la societat ha canviat molt en els darrers anys, i ho seguirà fent, també haurem de canviar nosaltres les respostes de les nostres institucions. Els nous temps exigeixen una agenda de solucions renovada.

Finalment, qualsevol nou govern ha d’anar lligat a un relat que fixi un horitzó i ofereixi un sentit en el dia a dia de la gestió, sigui del nostre país sigui del nostre municipi. Una projecció estratègica sobre d'”on venim”, “on som” i “cap on anem”. Una interpretació del moment en el qual ens trobem i els valors compartits, la seva evolució i la nostra visió sobre cap on anem. Aquest és un element clau en termes de lideratge i també per al posicionament estratègic. Expliquem qui som i què volem. I ho fem projectant valors i atributs que ens fan reconeixible el nostre projecte. Tenir un relat clar és necessari avui en dia per a consolidar una identitat pròpia i uns valors a projectar, i connectar emocionalment amb la ciutadania.

En definitiva, tenim davant una ciutadania exigent i massa sovint desorientada, allunyada i desencisada amb les institucions, que ens demana una política nova, millor i més útil. El repte implica oferir una política que s’assembli a aquesta societat que ha canviat tant en els darrers anys. Una política que tingui la capacitat de liderar, de donar sentit en el nostre dia a dia i de connectar amb l’estat d’ànim i amb les inquietuds de la ciutadania. El repte demana modernitzar les institucions, renovar l’agenda de respostes i construir nous relats que ofereixin horitzons de futur. En temps exigents com els que vivim, el millor camí és oferir una política del segle XXI.

Elisenda Alamany és regidora de Barcelona i consellera metropolitana. Marc Grau és politòleg i doctor en psicologia social.