Crític Cerca
Opinió
Luca Gervasoni

Luca Gervasoni

President de LaFede.cat

Justícia global, no apartheid global

Catalunya dedica tot just el 0,14% del seu pressupost a l’ajuda oficial al desenvolupament, i això vol dir menys diners per construir pau i defensar els drets humans

13/08/2020 | 06:00

Avancem cap a un Apartheid Global. Potser aquesta afirmació sembla desproporcionada. Però ho ha dit Thomas Crombie Schelling, premi Nobel d’economia. “Quin model d’autoritat estatal s’assemblaria més al model actual de governabilitat global?”, es pregunta. El model d’autoritat que més s’assembla a l’organització actual del món és, segons ell, el de l’apartheid sud-africà. Schelling assegura que existeix una equivalència entre els privilegis que l’apartheid donava als blancs i els privilegis actuals dels estats més rics.

Ens alerta, igual que fan teòrics com Richard Falk o Mike Davis, que correm el perill de veure com la major part de la població es vegi aïllada en guetos precaris mentre la població privilegiada es reclou en ciutadelles privilegiades; que vegem els fluxos migratoris com una amenaça al nostre statu quo; que es creï una matrix extractivista que malmeti el medi ambient per saciar l’avarícia d’uns quants; que es doni un conflicte distributiu creixent entre els treballadors nadius i migrats; que cada cop sigui necessària més violència política contra els moviments socials que intenten subvertir el sistema. Mentre els mitjans de comunicació del Nord global ens ofereixen una certa tranquil·litat d’esperit a casa nostra, els nostres governants, amb el nostre silenci còmplice, estan construint un sistema d’apartheid global.

Però està a les nostres mans aturar-ho. Des de la posició humil i fràgil que oferim les organitzacions federades a Lafede.cat, tenim la responsabilitat històrica de fer front al sistema que se’ns imposa i construir una alternativa que posi les persones en el centre: la justícia global. Recuperem, doncs, una pregunta clàssica: què podem fer?

Educar en la ciutadania global

Cal educar en la ciutadania global. Cal que totes (mitjans, educadores, famílies) ens corresponsabilitzem a educar en la idea que som ciutadans d’un sol planeta, que no existeix un nosaltres i un ells. Cal reivindicar la via de l’amor i dels principis. Cal reivindicar el feminisme. Construir-nos antiracistes. Sabem que Salvini (i altres) ens descriuen com a “bonistes” incapaces d’entendre que per defensar-nos a “nosaltres” calen sacrificis. Rebel·lem-nos contra aquesta idea reivindicant que l’amor als desconeguts és civilització. Que la fidelitat als principis és dret. A Catalunya avui hi ha centenars d’organitzacions i de moviments que treballen per l’educació en la ciutadania global. Impliquem-nos.

Cal invertir en justícia global, no en guerra. Segons el darrer informe de l’Institut Internacional d’Estudis per a la Pau d’Estocolm (SIPRI), el 2018 la despesa militar global va créixer per tercer any consecutiu, i va arribar ja als 1,8 bilions de dòlars. Qui pren les decisions de continuar augmentant la despesa militar són les mateixes persones que diuen que no hi ha recursos per augmentar la cooperació internacional o aplicar mesures que protegeixin el medi ambient, i que retallen en salut, en educació i en cultura. Avui, Catalunya dedica tot just el 0,14% del seu pressupost a l’ajuda oficial al desenvolupament, i això vol dir menys diners per construir pau i defensar els drets humans. Som a la cua dels esforços que fan altres comunitats com Euskadi, Extremadura o Navarra o estats com Dinamarca o Alemanya, en els quals Catalunya tant s’emmiralla. Cal més valentia.

Som el que fem per canviar el que som. Des de la nostra acció individual podem fer molt. Podem estalviar, comprar i treballar de manera diferent, apostant per la banca ètica, per l’ètica de la cura i pel consum cooperatiu i respectuós amb el medi ambient. Avui podem frenar la nostra contribució personal a l’establiment d’un apartheid global. Podem decidir no votar partits que mantinguin l’statu quo. Podem desobeir.

Cal no defallir. Ho deien a la selva Lacandona, a Chiapas, Mèxic: “Uno es del tamaño del enemigo que escoge”.

*Aquest article va aparèixer originalment publicat a la revista en paper ‘Justícia Global’, editada per CRÍTIC i Lafede.cat – organitzacions per a la justícia global.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena pandèmia, volem continuar fent un periodisme rigorós i que aposti per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC 'Crisi o vida' (novembre 2020)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les cookies. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies