07/11/2024 | 06:00
* Aquest text és una adaptació de la carta que va ser llegida per l’autor al pòdcast de futbol i humor ‘La sotana’ del 28 d’octubre de 2024.
Hola, Marc. T’escric aquesta carta per diversos motius. El més important és fer-te aquesta pregunta: d’on has sortit, Marc Casadó? D’on has sortit, qui ets, què ha passat aquí?
De totes les coses que ens han passat als culers últimament, de tots els fenòmens inesperats; de totes les irrupcions, resurreccions i confirmacions que estem vivint. De totes aquestes mans al cap, de tota aquesta eufòria. De tota aquesta set de venjança, de tota aquesta addicció nostra a l’èpica i a l’adrenalina (que ja la teníem, però que des del 2009 és gairebé una forma d’esclavitud). De tot això que ens està passant darrerament i que fa que els culers no puguem deixar de parlar del Barça, ni de consumir obsessivament tota mena de contingut relacionat amb el Barça, de tot això que fa que els nostres amics i familiars menys futboleros comencin a estar farts de nosaltres… De tot això, tu ets, per mi, de llarg, el més incomprensible.
D’on polles has sortit, Marc Casadó. D’on has sortit, perquè ho fas tot bé i no té sentit. Jugues en curt, jugues en llarg, jugues ràpid, dones pausa quan toca, la dones i marxes, estàs sempre ben posicionat, recuperes, rasques, t’apropes, t’allunyes, fas bones faltes, forces faltes encara millors, tens passada de gol i clarividència prop de l’àrea… No ho entenc, Marc, i crec que no ho entén ningú. Potser només ho entén Hansi Flick.
No entenc això i hi ha altres coses de tu que tampoc no entenc. De fet, et conec tan poc que encara no sé si ets un pivot amb molta mobilitat o un interior molt posicional. Suposo que ets les dues coses. També crec que ets el típic jugador que juga com si li anés la vida i alhora ets el típic jugador que juga amb les pulsacions més baixes de l’equip. Les dues coses a la vegada. Crec que, en general, sovint ets dues coses a la vegada. En molts aspectes tens dues característiques que en principi podrien semblar antagòniques. És una virtut, això. I perdona per les confiances, perquè jo et conec poc i tu no em coneixes gens a mi. Però sí que tinc la sensació que començo a entendre algunes coses de tu, i que són aquesta dualitat i aquesta ambivalència, les que et defineixen millor.
Ser de l’àrea metropolitana i de ‘Cabralunya’ implica tenir coses tant de Catalunya com de “Catalunya” entre cometes
D’un poble de la regió metropolitana i també de ‘Cabralunya’
Per començar, ets d’un poble de la regió metropolitana de Barcelona, Sant Pere de Vilamajor. Però ets d’un poble de tercera o quarta corona de la regió metropolitana, o sigui que també ets de Cabralunya. Hi ha algunes zones de Catalunya que són així: tenen la influència de la metròpoli de Barcelona, tenen Rodalies, tenen accés a l’autopista, són a només mitja hora llarga de la capital… però també són un poble amb tots els ets i uts. Són les zones que millor representen Catalunya, perquè tenen coses tant de Catalunya com de “Catalunya”, entre cometes, ja ens entenem. La gent que creix allà pot ser de dues maneres: la mena de gent que té les coses dolentes de la urbanitat i les coses bones de la ruralitat, i la mena de gent que té les coses bones de tots dos mons. Clarament tu ets dels segons. Tens prou carrer per entendre’t perfectament amb Lamine i Balde, i també pots parlar perfectament de com de bona és “La gent que estimo”, d’Oques Grasses, amb en Pau Cubarsí. Et saps moure pel món sense que t’apreti massa la boina, però alhora estàs arrelat i t’estimes el tros de terra on vas néixer. No desentonaràs quan et toqui anar als reservats de discoteques del carrer Tuset de Barcelona, però alhora fa pinta que absolutament tots els teus amics tenen una habitació a casa amb 80 plantes de marihuana interior hidropònica.
També veig aquesta dualitat i aquesta ambivalència en el teu caràcter. Perquè ets intel·ligent sense ser fred i, per tant, no ets un bully en potencia. Tens el tipus d’intel·ligència que no fa sentir petits els altres. I ets carismàtic, però sense estar buit per dins. Tens el tipus de carisma i d’intel·ligència que tenen els bons líders. D’aquí a uns anys, quan siguis capità del primer equip del Barça, la meitat dels teus companys t’admiraran per llest i l’altra meitat et respectaran per bona persona.
Marc Casadó, llum de la meva vida. Has de saber que jo, Manel Vidal Boix, aquest passat mes d’agost, vaig escriure en un grup de WhatsApp, i cito textualment: “Jo crec que Marc Bernal té el nivell, però Casadó, no”. I ara, dos mesos i mig després, t’entregaria les claus de la meva vida. Et faria brou de carn i verdures cada dia i, si mai algú et fes mal, si mai algú et trenqués el cor, t’agafaria la cara entre les mans i et diria: “Marc, tu ets més fort que tot això”.
Odies el Madrid amb totes les forces, odies Thomas Müller amb tota la teva ànima i odies l’Espanyol amb condescendència
Marc Casadó, ni oblit ni perdó. Perquè, com va escriure l’Albert Martín Vidal després del 4 a 1 contra el Bayern, “hem tornat i no farem presoners”. I tu ets més del Barça que el puro de Nicolau Casaus, que ja se’t nota que ho ets. Ets del Barça com ho som nosaltres, en el sentit que saps perfectament qui és l’enemic. Odies el Madrid amb totes les teves forces, odies Thomas Müller amb tota la teva ànima i odies l’Espanyol fent servir l’odi que fa més mal de tots, que és la condescendència. En aquest sentit, no hi ha dualitat en la teva persona, perquè no cal que la dualitat ho impregni tot i hi ha aspectes en els quals és unidimensional, i això també està bé. Com en l’alopècia androgenètica i incipient que comences a patir, que no fa gens de pinta de ser ambivalent, i que ja tindràs temps d’afrontar, i que, si mai necessites consells o consol, aquí estarem per tu.
Marc Casadó, ets el misteri dual; t’ho pregunto de veritat: d’on has sortit?
* Aquest text és una adaptació de la carta que va ser llegida per l’autor al pòdcast de futbol i humor ‘La sotana’ del 28 d’octubre de 2024.
