Per alguna cosa s’ha de començar a dir prou

I aquesta cosa, avui, és l’ampliació de l’aeroport del Prat, aeroport de Barcelona, aeroport Josep Tarradellas. Té algun altre nom? Sí, també es diu Barajas i Palma i Girona i Reus. I tots els noms d’una geografia que no es vol doblegar al dictat dels beneficis a curt termini per a uns quants.

Diem prou. Perquè no venim de la normalitat ni volem tornar-hi. La travessia d’una pandèmia i de l’esforç col·lectiu que ha suposat no es mereix tornar al món que l’ha provocat.

*

“Més carbassons i menys avions”, diu un dels eslògans que circulen aquests dies. No és una ingenuïtat; és una veritat que no costa gens d’entendre: una societat amb futur és aquella que pot cultivar el seu present, la seva terra i la seva gent.

Diuen les veus del poder que diem NO perquè no sabem imaginar el futur. Que som uns pagesos, uns bonistes o uns frustrats i perdedors que només saben dir NO en nom de quatre ànecs. La Ricarda: s’hi fan fotos però se’n riuen. Què és un aiguamoll, una platja, un delta o un camí vora el mar al costat dels seus plans de futur?

*

El que no volen entendre, el que els fa massa por entendre, és que el nostre NO el que diu és PROU. Que en català també vol dir MOLT i vol dir BASTANT. Tenim prou vida, prou idees, prou ganes, prou coneixement i prou mala llet… per dir PROU de prendre’ns el pèl en nom de l’interès comú.

Dir PROU és tenir capacitat de lluita i de convicció, com mostren avui les columnes, les persones, els col·lectius, etc., que avui sou aquí.

Dir PROU és entendre en quin món vivim i tenir arguments per defensar-lo, com han escrit moltes mans aquests dies i com explicaran les persones que parlaran a continuació.

Dir PROU és no caure a la trampa del capitalisme que es vesteix de verd.

Dir PROU és no deixar-se confondre pel tacticisme dels partits polítics i dels mitjans de comunicació. Ens feu molta vergonya: gràcies, polítics, per no haver vingut a la manifestació. Feu la vostra feina i deixeu que les lluites siguin de qui se les creu. 

*

I per acabar una pregunta:

QUI vol l’aeroport? La resposta la sabem: la patronal i els qui treballen per a ells a sou públic. “Follow the money”, diu la consigna. Segueix la pista dels diners i entendràs el món. No són només uns metres de pista. Són molts negocis, inversions i pactes el que hi ha aquí darrere. El que ens hem de preguntar és: per què els interessa tant? Per què hi juguen tots? Diuen que és un conflicte entre models. No, és més senzill: és una guerra entre classes socials i els seus interessos.

Quan els obrers trencaven i sabotejaven les màquines, no estaven contra les màquines. Estaven contra aquells que els explotaven amb elles. Nosaltres no estem contra els avions: volem avions per anar lluny a conèixer, estudiar o acompanyar persones estimades. Volem avions per fugir. Avions per cooperar. Avions plens d’idees d’altres mons. Avions perquè hi puguin arribar aquells que necessiten refugi o necessiten migrar.

És aquest el futur de riquesa que ens prometen els qui volen ampliar l’aeroport? És clar que no: més business,  més competitivitat, més trens per a pobres, més fronteres, més turisme massiu, més control, més feines precàries, més pandèmies.

*

Els seus negocis de futur no són els nostres camins de present ni les seves ampliacions la base per volar cap a una vida més digna. En lluita pel clima, la salut i la vida, avui des de tota la geografia diem NO a l’ampliació de l’aeroport perquè diem PROU a la destrucció de la vida.

N. E.: Les majúscules són de l’original de l’autora.