Crític Cerca
Opinió
Marina Garcés

Marina Garcés

Filòsofa i activista social

Per alguna cosa s’ha de començar a dir prou

Discurs de Marina Garcés a la manifestació "Ampliacions, no. Pel clima, la salut i la vida" de diumenge, 19 de setembre, convocada per Zeroport i la Xarxa per la Justícia Climàtica

19/09/2021 | 22:22

Mural contra l'ampliació de l'aeroport del Prat, del grafiter Roc Blackblock a la Gran Via, davant de Can Batlló / ROC BLACKBLOCK

I aquesta cosa, avui, és l’ampliació de l’aeroport del Prat, aeroport de Barcelona, aeroport Josep Tarradellas. Té algun altre nom? Sí, també es diu Barajas i Palma i Girona i Reus. I tots els noms d’una geografia que no es vol doblegar al dictat dels beneficis a curt termini per a uns quants.

Diem prou. Perquè no venim de la normalitat ni volem tornar-hi. La travessia d’una pandèmia i de l’esforç col·lectiu que ha suposat no es mereix tornar al món que l’ha provocat.

*

“Més carbassons i menys avions”, diu un dels eslògans que circulen aquests dies. No és una ingenuïtat; és una veritat que no costa gens d’entendre: una societat amb futur és aquella que pot cultivar el seu present, la seva terra i la seva gent.

Diuen les veus del poder que diem NO perquè no sabem imaginar el futur. Que som uns pagesos, uns bonistes o uns frustrats i perdedors que només saben dir NO en nom de quatre ànecs. La Ricarda: s’hi fan fotos però se’n riuen. Què és un aiguamoll, una platja, un delta o un camí vora el mar al costat dels seus plans de futur?

*

El que no volen entendre, el que els fa massa por entendre, és que el nostre NO el que diu és PROU. Que en català també vol dir MOLT i vol dir BASTANT. Tenim prou vida, prou idees, prou ganes, prou coneixement i prou mala llet… per dir PROU de prendre’ns el pèl en nom de l’interès comú.

Dir PROU és tenir capacitat de lluita i de convicció, com mostren avui les columnes, les persones, els col·lectius, etc., que avui sou aquí.

Dir PROU és entendre en quin món vivim i tenir arguments per defensar-lo, com han escrit moltes mans aquests dies i com explicaran les persones que parlaran a continuació.

Dir PROU és no caure a la trampa del capitalisme que es vesteix de verd.

Dir PROU és no deixar-se confondre pel tacticisme dels partits polítics i dels mitjans de comunicació. Ens feu molta vergonya: gràcies, polítics, per no haver vingut a la manifestació. Feu la vostra feina i deixeu que les lluites siguin de qui se les creu. 

*

Concentració final de la manifestació "Ampliacions, no" a Barcelona / ODG

I per acabar una pregunta:

QUI vol l’aeroport? La resposta la sabem: la patronal i els qui treballen per a ells a sou públic. “Follow the money”, diu la consigna. Segueix la pista dels diners i entendràs el món. No són només uns metres de pista. Són molts negocis, inversions i pactes el que hi ha aquí darrere. El que ens hem de preguntar és: per què els interessa tant? Per què hi juguen tots? Diuen que és un conflicte entre models. No, és més senzill: és una guerra entre classes socials i els seus interessos.

Quan els obrers trencaven i sabotejaven les màquines, no estaven contra les màquines. Estaven contra aquells que els explotaven amb elles. Nosaltres no estem contra els avions: volem avions per anar lluny a conèixer, estudiar o acompanyar persones estimades. Volem avions per fugir. Avions per cooperar. Avions plens d’idees d’altres mons. Avions perquè hi puguin arribar aquells que necessiten refugi o necessiten migrar.

És aquest el futur de riquesa que ens prometen els qui volen ampliar l’aeroport? És clar que no: més business,  més competitivitat, més trens per a pobres, més fronteres, més turisme massiu, més control, més feines precàries, més pandèmies.

*

Els seus negocis de futur no són els nostres camins de present ni les seves ampliacions la base per volar cap a una vida més digna. En lluita pel clima, la salut i la vida, avui des de tota la geografia diem NO a l’ampliació de l’aeroport perquè diem PROU a la destrucció de la vida.

N. E.: Les majúscules són de l’original de l’autora.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena crisi, continuem fent un periodisme rigorós i que aposta per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la quota solidària, rebreu el llibre Carta a un republicano español, de Jordi Serrano, i el pròxim Dossier CRÍTIC

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies