Crític Cerca
Opinió
Mariona Sanz

Mariona Sanz

Periodista i directora de projectes per a l’Associació Mundial d’Editors de Notícies (WAN-IFRA)

Aixeca el cap del mòbil! Com ens estan afectant les noves tecnologies?

Estem apartats d’informacions no alineades amb els nostres punts de vista, aïllats així en bombolles ideològiques i culturals. L’efecte és que cada dia som menys tolerants a altres maneres de veure el món

28/11/2019 | 19:00

Internet ens dóna la possibilitat d’accedir a bilions de dades i a molt del coneixement que es genera al món des de casa nostra, a només un clic. Les xarxes socials amplien enormement la pluralitat de veus i opinions disponibles. Però ens hem tornat més savis, oberts, tolerants i empàtics?

Sembla que no. Tenim molta informació, però alhora estem saturats d’estímuls. La sobreinformació disponible, i el ritme amb el que rebem inputs de tota classe a través dels mòbils, tablets i ordinadors fa que cada cop llegim menys, i que ens quedem només amb els titulars, amb la superfície. Les causes són variades. Primer, les pantalles no conviden a llegir i en general no volem emprar temps de llegir articles llargs. “48 segons en el millor dia”, segons apunta l’exdirector d’El Mundo David Jiménez en una entrevista a CRÍTIC, és el que la gent empra per llegir un article, igual una investigació que ha implicat mesos de feina: “La gent s’està informant d’una manera fugaç i lleugera: fan clic. Hi ha molt poca gent que en digital es llegeixi una història llarga” sentencia. Quants de vosaltres ja estareu ara llegint en diagonal perquè aquest text us està resultant massa llarg?

Les alertes o interrupcions constants a les pantalles del mòbil o l’ordinador no ens permeten reflexionar

A quants de vosaltres us ha arribat un missatge per Whatsapp, un e-mail o alguna notificació de Twitter o Facebook mentre esteu llegint aquest article? Les alertes o interrupcions constants són una altra de les realitats que no ens permeten reflexionar gaire. Quan estem pensant en alguna cosa rebem una altra alerta que ens distreu. I després, fins i tot, tenim la por a perdre’ns alguna cosa -FOMO, “fear of missing out”-, i mirem el mòbil centenars de cops al dia inconscientment per si ha arribat algun missatge.

Com bé resumeix el politòleg Antoni Gutiérrez-Rubí en un article a El Periódico: “El negoci ja no és la informació, és l’atenció”, i això ens torna “més capritxosos, impacients, puerils i manipulables”. Gutiérrez-Rubí alerta també que això té implicacions socials i polítiques: “L’economia de l’atenció està transformant també la democràcia en una política de l’atenció. La tirania dels cinc segons és ja un seriós perill per a una política profunda, responsable i sostenible”.

La manca de temps, atenció, dades i context no afavoreix la reflexió. Si això ens afecta a les persones que ens hem format quan el món encara era analògic, com serà l’efecte d’aquesta sobresaturació en infants i adolescents que tenen el cervell en formació? Quan moltes escoles d’aquí es “venen” dient que treballen amb tauletes per preparar els infants millor per al futur, molts dels gurus i techies de Sillicon Valley limiten molt l’ús dels mòbils i tauletes a les seves pròpies criatures. Els que més saben dels efectes perniciosos de les noves tecnologies (dèficit d’atenció, irritabilitat, risc d’addició) volen que els seus fills i filles creixin allunyats  d’aquests perills. Els efectes de les noves tecnologies en la infància dóna per a un proper article dedicat en exclusiva. Afegim a la sobreinformació i al dèficit d’atenció altres fenòmens íntimament relacionats, i que ens estan fent més cretins i intolerants: les cambres d’eco i els filtres bombolla.

Tenim massa estímuls i poc temps disponible, i quan ens volem informar segurament afavorim mitjans i persones amb opinions similars a les nostres. Com deia Àngels Barceló en una entrevista a CRÍTIC: “La gent vol escoltar només allò que ratifica les seves idees”. Les cambres d’eco es produeixen tant als mitjans de comunicació com a les xarxes socials, quan es creen sistemes tancats en els quals les creences són amplificades i reforçades a través de l’adquisició d’informació de manera esbiaixada.

Atenció al “filtre bombolla”: els algoritmes analitzen el nostre comportament a la xarxa i ens donen els que ens agrada

Però el que no tenim prou en compte és que a les nostres eleccions conscients, encertades o no, s’afegeix la tasca invisible dels algoritmes, i per tant de les empreses que prenen decisions per nosaltres, com ara Google, Twitter o Facebook. Això és l’anomenat “filtre bombolla”. Els algoritmes analitzen el nostre comportament a la xarxa, saben els que ens interessa i agrada, i com les empreses que estan darrere el que volen és guanyar més diners, ens ofereixen allò que creuen que ens interessa, i que per tant ens farà passar més temps connectats perquè els donem les nostres dades, saber més de nosaltres, i així oferir-nos publicitat a mida, guanyant més diners. Els executius de mitjans expliquen en conferències internacionals que el que volen és poder “satisfer” més l’usuari perquè la seva experiència sigui més enriquidora, freqüent i duradora. De nou, estem davant “l’economia de l’atenció”.

Així, podem arribar a viure en la il·lusió que tothom pensa igual que nosaltres. Com a usuaris estem apartats d’informacions no alineades amb els nostres punts de vista, aïllats així en bombolles ideològiques i culturals. Fins i tot les cerques a Google ens donen resultats diferents per cadascú de nosaltres, segons allò que el cercador té emmagatzemat del nostre historial passat de cerques i clics. L’efecte és que cada dia som menys permeables i tolerants a altres maneres de veure el món, com denuncia el ciberactivista Eli Parisier entre molts d’altres.

Després de les darreres eleccions presidencials als Estats Units s’ha parlat molt de la desinformació o de les incorrectament anomenades “fake news” o “notícies falses”. Les notícies han de basar-se en fets reals per ser-ho i, per, tant, el terme és un oxímoron o contradicció en sí mateixa que alimenta la teoria que els mitjans en general són propagadors de falsedats i mentides, un relat molt utilitzat per enemics del periodisme crític con Trump o Erdogan, entre molts d’altres. Però encara no es parla suficientment del poder de les grans empreses tecnològiques i de les que mercadegen amb les nostres dades, i de les implicacions ètiques de les seves decisions opaques.

Com denuncia la matemàtica i experta en dades Cathy O’Neill, els algoritmes són opinions en codi, “armes de disrupció massiva” de poders privats que operen en la més absoluta opacitat. Segons ella, s’estan emprant ingents quantitats de diners per fer coses injustes i poc ètiques, i com a ciutadans, hem de començar a demanar als “grans lords de les dades” responsabilitat i que rendeixin comptes. La fe cega en el “big data” s’ha d’acabar. La periodista i experta en tecnologia Marta Peirano també alerta en el seu darrer assaig ‘El enemigo conoce el sistema’ que Internet i la digitalització de la societat, lluny de ser eines de democratització, són màquines de vigilància i manipulació.

En resum, com a ciutadans de l’era digital ens aniria bé emprar més temps en llegir pausadament i en intentar comprendre, anant més enllà dels titulars, consultant mitjans de línies editorials variades i, en definitiva, treure el cap de les pantalles, desactivar les alertes, i dedicar més temps a parlar amb els altres, a reaprendre a mirar al nostre voltant i a intentar entendre a persones que no pensen com nosaltres i amb les que no estem 100% d’acord. Probablement viuríem millor.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies