El peatge urbà a l’àrea metropolitana: una assignatura pendent

A falta de saber si la pandèmia de la Covid-19 ens ha fet millors persones, el que sí que ha aconseguit és que reflexionem sobre com ens alimentem, com ens abastim d’electricitat, com ens comuniquem, en quines condicions treballem o teletreballem i també com ens desplacem. Al repte d’explorar la configuració de les ciutats dels 15 minuts i replantejar el tipus de transport amb el qual ens movem i els serveis dels quals disposem en un radi màxim d’un quart d’hora, a la vegada s’hi suma el de reformular la relació de Barcelona i la resta de municipis de l’àrea metropolitana, així com la connexió entre aquests i la resta del país. No podem concebre la capital d’esquena al territori. És per això que la mobilitat regional està a l’ordre del dia i un dels elements que sobresurt més en aquest debat és, sense dubte, el del peatge urbà.

Gairebé un any després de l’aprovació de l’ordenança, i amb una pandèmia pel mig, el passat setembre va entrar en vigor el règim sancionador de la Zona de Baixes Emissions (ZBE). A falta d’integrar la fi de la moratòria als vehicles de professionals, diversos estudis coincideixen que la ZBE serà insuficient en la lluita contra la contaminació. La mesura, com es preveia, no ha estat ni de bon tros el canvi de paradigma anunciat fa un any per l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

A mitjans de 2021 acabaran gran part de les concessions d’autopistes amb peatge explícit d’accés a Barcelona i a la seva àrea metropolitana. Amb una reducció substancial del cost del trajecte a la vista, molts conductors potencials podrien optar ara per utilitzar l’automòbil per accedir a la ciutat.

És en aquesta conjuntura on es planteja la necessitat d’un peatge urbà. Què entenem per peatge urbà? El pagament que dóna dret a accedir o a sortir en automòbil d’una àrea urbana. Aquest pot variar en funció de moltes variables: L’àrea que abasta, el fet taxable o la forma de pagament. Perquè ens fem una idea, a casa nostra, un peatge urbà podria coincidir o no amb els límits de l’actual ZBE, podria taxar en funció de la contaminació del vehicle o de l’hora d’entrada i sortida de la ciutat i podria permetre el pagament mitjançant un sistema similar al Teletac o mitjançant un sistema de lectura de matrícules (sempre descartant la presència de barreres físiques).Cal tenir en compte que el peatge urbà és totalment compatible amb la ZBE. Així passa a Londres, on la London congestion charge conviu perfectament amb la Low Emission Zone.

Cal fomentar els modes de transport alternatius mentre es posen les coses més difícils per al cotxe

En definitiva, un peatge urbà pot variar substancialment en funció de diferents elements. Tanmateix, un element sobre el qual sempre hi ha consens és sobre el caràcter públic i finalista de la recaptació. En altres paraules, els diners recaptats haurien d’anar destinats a millorar l’oferta de transport públic, d’infraestructura pedalable o d’infraestructura de recàrrega de vehicles elèctrics. L’equació és clara: cal fomentar els modes de transport alternatius a mesura que es posen les coses més difícils per al cotxe. I el més important, el cost del peatge urbà podria arribar a ser inferior en relació al cost dels peatges actuals.

A les darreres eleccions, ERC Barcelona va defensar sense embuts la creació d’un peatge de toxicitat. Ara és el moment d’assentar les bases perquè aquest peatge s’apliqui als vehicles que entrin a la metròpolis en funció de l’emissió de NO₂ i PM₁₀, ambdues partícules contaminants. Malauradament, si bé Barcelona en Comú defensava també en el seu programa la idea del peatge, va optar finalment per formar govern amb un partit que no pensava el mateix. Conclusió: el pacte de govern de BeC i PSC no inclou el peatge urbà.

Per tant, ERC Barcelona ha d’adoptar novament un rol d’impuls i lideratge. És per això que a la passada Comissió municipal d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat vam presentar una proposició per demanar que es comenci a treballar l’aplicació del peatge urbà abans d’acabar 2021. Si bé JxCat i BeC van avenir-se a votar a favor, els socialistes van optar per l’abstenció, tot i que el text inicial ja es va transaccionar a la baixa per tal d’arribar a un consens amb la majoria de partits del consistori.

Una vegada més veiem que el Govern Municipal no té un projecte clar de ciutat. Mentre ens distreuen debatent sobre titulars de reformes urbanístiques tàctiques poc ambicioses, que avui dia no afecten ni al 5% de l’espai públic de la ciutat, o sobre projectes de carrils bici que amb prou feines sumen 21 kilòmetres en total, el més calent és a l’aigüera. No és qüestió de començar la casa pels fonaments o la teulada, és que la casa està en flames i calen mesures atrevides però ben treballades per portar Barcelona al model de ciutat que mereix.