04/10/2024 | 06:00
Estem vivint una situació d’emergència residencial que afecta cada vegada més persones. En aquest context, hi ha moltes veus que defensen que cal construir més habitatges i tenir prou oferta per respondre a una demanda creixent. Aquesta proposta com a única solució de la problemàtica no és nova. De fet, és un dels missatges que es van repetir més durant els anys de bombolla immobiliària, amb unes conseqüències nefastes des del punt de vista econòmic, ecològic i social.
Ara, en una situació d’emergència climàtica, no ens podem permetre posar una catifa vermella per a un nou boom de la construcció que enriqueixi el sector a costa de seguir aprofundint en la crisi climàtica. És evident que ens calen molts més habitatges per garantir vides dignes a tothom, però de quin tipus? Per a quins usos? És obvi que construir habitatges de luxe o apartaments turístics en cap cas no resoldrà l’emergència residencial.
“Hem de complementar la prohibició d’altres usos (turístic, temporal, buit) amb la bonificació dels habitatges on viu gent”
Així, doncs, el que necessitem és ampliar l’oferta d’habitatge habitual i assequible (uns cognoms imprescindibles!) i, a la vegada, implementar tots els mecanismes a l’abast perquè la creació d’aquest habitatge tingui el menor impacte ambiental possible. Hem de complementar la prohibició d’altres usos (turístic, temporal, buit) amb la bonificació dels habitatges on viu gent, perquè a la propietat no li surti a compte buscar escletxes a la normativa i l’Administració no hagi de destinar recursos ingents a inspeccionar i sancionar. Alhora, l’aposta per espais compartits i flexibles ha de permetre fer un ús més eficient dels edificis d’habitatge i respondre millor als nous models de convivència i a l’augment de les llars unipersonals, tot prevenint que això s’utilitzi per reduir la qualitat dels habitatges i augmentar-ne la rendibilitat.
D’altra banda, la rehabilitació és imprescindible per reduir les emissions de diòxid de carboni (CO2), millorar la qualitat de l’habitatge i erradicar l’infrahabitatge, sempre que s’evitin processos de gentrificació. També és essencial aprofitar al màxim el sòl urbanitzat per reduir la necessitat d’ocupar nou sòl, promoure’n un ús més eficient i reduir la mobilitat. Es poden subdividir habitatges, transformar edificacions infrautilitzades o incrementar el sostre, sempre que es garanteixi que hi ha prou equipaments i zones verdes. A l’últim, cal avaluar en quins sòls es pot construir aplicant un urbanisme regeneratiu, amb un impacte zero en l’entorn i la protecció del sòl agrícola, a través d’una planificació que no prioritzi la rendibilitat econòmica.
“La rehabilitació és imprescindible per reduir les emissions de CO2, millorar la qualitat de l’habitatge i erradicar l’infrahabitatge”
En definitiva, cal generar més habitatge assequible per a residència habitual mitjançant tots els mecanismes a l’abast. Per aconseguir-ho, és necessari un augment exponencial de la inversió pública en actuacions que tinguin un impacte positiu des del punt de vista ecosocial i en què no calgui justificar el retorn econòmic, així com la implicació de tots els actors disposats a prioritzar la funció social de l’habitatge per sobre de la rendibilitat econòmica.
* Aquest article apareix publicat originàriament a la revista ‘Habitar’, editada per CRÍTIC i Pol·len Edicions i disponible a la nostra Botiga. Si sou subscriptors/ores de CRÍTIC, us l’enviem gratuïtament a casa.
Sostre Crític és un espai d’actualitat i reflexió al voltant d’iniciatives no especulatives d’accés i tinença d’habitatge. En aquest bloc hi trobareu articles sobre els reptes i avantatges que ofereix l’habitatge cooperatiu i sobre projectes col·lectius que, des de la seva diversitat, plantegen nous models de relació entre la ciutadania i el seu entorn.
Aquest projecte ha estat impulsat en el context de Projectes Singulars dels Ateneus Cooperatius de l’any 2022-2023 promogut pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i la Direcció General d’Economia Social, el tercer sector, les Cooperatives i l’Autoempresa amb el finançament del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social.
Sostre Cívic és una cooperativa amb més de 1300 socis i sòcies que promou i gestiona projectes d'habitatge cooperatiu en cessió d'ús a Catalunya d’acord amb els valors de l’economia social: igualtat, solidaritat, equitat, democràcia i autoorganització. És l’entitat pionera i de referència en aquest model de tinença alternatiu a la compra i el lloguer. Actualment, gestiona un total de 13 projectes en convivència que representen 170 habitatges, i 14 projectes amb 500 habitatges més que seran realitat en pocs anys. Recentment, ha estat reconeguda amb un premi plata als Premis World Habitat de l’ONU, els premis líders en habitatge a escala internacional.