Crític Cerca
Opinió
Quima Oliver i Ricart

Quima Oliver i Ricart

Coordinadora d'UNICEF Comitè Catalunya

En nom de la salut mental infantil

L’estigma continua sent una força poderosa que fa que els malestars no surtin de la intimitat i que no es desenvolupin les habilitats i condicions per demanar ajuda

19/11/2021 | 06:00

Nens amb mascareta a l'escola en temps de la Covid / ACN

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix salut com un estat de complet benestar físic, mental i social, i no només l’absència d’afeccions o de malalties; concepció similar a la que es deriva de la Convenció sobre els Drets de l’Infant. La salut és un dret bàsic i indiscutible per a tots els nens i nenes, dissociable en els seus vessants físic i mental. Transcendeix la patologia i el trastorn, i implica estar ben alimentat, protegit i cuidat, però també tenir vincles sans i a cobert del patiment emocional. El benestar en tota la seva àmplia accepció, vaja.

És important entendre la salut mental com un contínuum que pot incloure períodes de benestar i períodes de malestar, la majoria dels quals mai no evolucionaran cap a un problema de salut mental o un trastorn mental diagnosticat. Igual que amb la salut física, és necessari considerar-la una qüestió positiva i, encara que no es comprengui adequadament, és, de fet, un estat de benestar i la base que permet als nens i a les nenes viure plenament la infància i construir el seu futur.

Tot i la conscienciació creixent sobre la salut mental, l’estigma continua essent una força poderosa

Tot i la conscienciació creixent sobre les repercussions que genera l’estat de la salut mental, l’estigma continua essent una força poderosa. Intencionat o no, impedeix que els infants i els adolescents busquin suport. És una cartel·la de contenció massa potent que priva que els malestars de salut mental surtin de l’espai de la intimitat, que es desenvolupin les habilitats i les condicions per demanar ajuda quan calgui. Per això, s’imposa un debat obert –encara incipient– que ajudi a eliminar estereotípies i barreres de la vergonya i del temor per expressar les emocions. Així que hem de poder parlar i normalitzar situacions que fins ara han estat ocultes o menysvalorades.

Abordar la salut mental i el benestar de forma holística requereix posar el focus en la promoció i la prevenció, i defugir l’ús d’un llenguatge alarmista o transitori que pot ser perjudicial per a aquest suport holístic i continu. Aquest llenguatge problematitza els individus i les seves experiències en el món que els envolta, sense reconèixer la relació entre les persones i els entorns en què viuen, aprenen i creuen.

Som a tocar del 20 de novembre, el Dia Mundial de la Infància, la data legitimada per tornar a posar en primera línia, recordar i reivindicar els drets de les persones més joves de la nostra comunitat. Any rere any, parlem de drets i parlem de benestar com una fita mai acabada d’assolir. Imbuïts en tantes sotragades i emergències recents de tota mena i en totes les latituds, no vol dir que no hi hagi avenços –que n’hi ha; cal recordar només la taxa de reducció de la mortalitat infantil en les darreres dècades–, però tampoc no es pot perdre pistonada sobre nous símptomes emergents. I un dels que s’han pronunciat arran de la pandèmia de la Covid-19 és el de la salut mental en general i, específicament, entre els nois i les noies.

La Covid-19 ha suscitat una gran preocupació per la salut mental i ha posat de manifest la fragilitat dels sistemes de suport a la salut en molts països. Sortim d’un túnel i al davant tenim el compromís inequívoc que suposa haver signat una Convenció sobre els Drets de l’Infant, com han fet gairebé tots els països del món, i una Agenda per als Objectius de Desenvolupament Sostenible que marca el futur amb una sèrie de fites en termes de salut mental a aconseguir abans del 2030.

Un de cada set adolescents de 10 a 19 anys al món té un problema de salut mental diagnosticat

Un parell de dades colpidores, com les que s’anunciaven en l’Estudi Mundial de la Infància de l’UNICEF d’enguany, ens han de fer plantejar a què estem donant prioritat per assegurar les millors condicions de vida als nois i a les noies d’avui: un de cada set adolescents de 10 a 19 anys al món té un problema de salut mental diagnosticat i 46.000 adolescents se suïciden cada any, essent una de les cinc causes principals de mort en aquesta franja d’edat. I no tot és culpa de la Covid-19 perquè, abans de la pandèmia, la infància i la joventut ja patien aquest tipus de problemes sense que es fessin les inversions necessàries per solucionar-los, fenomen que afecta tant els països d’ingressos alts com baixos. De fet, els governs del món només hi destinen al voltant del 2% dels pressupostos en salut en general.

La pobresa és una mala acompanyant en aquestes circumstàncies i està clarament vinculada als resultats sobre salut mental, motiu pel qual cal preocupar-se especialment pels 356 milions de nens i nenes –el 17,5% de la població mundial– que es calcula que viuen en la pobresa extrema (menys d’1,90 dòlars el dia). Un infant d’una família pobra s’enfronta a pitjors obstacles en la vida que una criatura d’una família més rica: una mala salut física i mental, menys èxit en l’educació i en el treball, i una prevalença de comportaments de risc i delinqüència.

A més, la pobresa augmenta la probabilitat que els infants i els joves estiguin exposats a riscos com ara la violència, els traumes, l’exclusió social, les malalties i la inseguretat alimentària i de l’aigua. Totes aquestes condicions són determinants per al benestar de la persona, i la interdependència de la salut mental amb els factors ambientals requereix reconeixement i acció individual i social. Els factors de risc i protecció a la llar, l’escola i la comunitat determinen l’estat de salut mental de nens i d’adolescents.

Que el tema sigui sobre la taula ara mateix hauria d’ajudar a avançar cap a una política de salut mental de la infància i l’adolescència, d’acord amb la recomanació del Comitè dels Drets de l’Infant a l’Estat espanyol, a través d’una estratègia amb una perspectiva clarament d’infància, en l’àmbit estatal i autonòmic. Promoure la creació de noves especialitats de psiquiatria i psicologia clínica de la infància i l’adolescència, dotar de més recursos especialitzats –molt lluny del llindar europeu– i potenciar alhora el rol de l’atenció primària.

Cal canviar de paradigma: un gir de l’atenció a la prevenció a través de la formació per combatre prejudicis

Cal canviar de paradigma: un gir de l’atenció a la prevenció i reforçar l’enfocament multidisciplinari amb major protagonisme de tots els sectors relacionats amb la infància, a través de la formació i la sensibilització per combatre prejudicis. Assegurar una xarxa competent i entorns protectors, amb un èmfasi especial en el rol dels centres educatius en termes de detecció, promoció i prevenció. Donar suport a les famílies a través de programes de parentalitat positiva, amb eines de suport a la criança i que es garanteixi l’atenció a la salut mental i al benestar de les persones cuidadores.

I, com a deute sempre pendent en l’esfera dels drets de la infància i l’adolescència, incidir en la percepció pública sobre la salut mental i els trastorns a través de polítiques i estratègies específiques que comptin amb els infants i joves i els escoltin, en la seva diversitat i sensibilitat. Facilitar oportunitats i condicions per compartir experiències sense embuts, sense la pressió de l’estigma propi i aliè, i trencar amb els tabús sobre l’expressió d’opinions i de sentiments.

A tot el món, la salut mental i el benestar emocional són essencials per al compliment dels drets de nens, nenes i adolescents. Les conseqüències d’una mala salut mental són costoses per a ells, per a les persones cuidadores i per a les societats en general. No obstant això, continua sent una qüestió política desatesa. La magnitud de la necessitat de salut mental i suport psicosocial simplement no s’està veient corresposta amb la resposta que exigeix. I, massa sovint, els sistemes de salut mental continuen centrats en el tractament dels símptomes en lloc de desenvolupar entorns que promoguin el benestar i previnguin l’angoixa en primer lloc.

L’UNICEF crida l’atenció sobre aquest problema crític i exigeix ​​una inversió urgent en la salut dels infants i dels adolescents en tots els sectors, amb un èmfasi especial en la promoció i en la prevenció. A mesura que augmenta la conscienciació mundial sobre els problemes de salut mental i la demanda d’acció, és una oportunitat única per promoure la salut mental i el benestar de totes i tots, protegir aquells en situació vulnerable i atendre els que s’enfronten als desafiaments més grans.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies