Crític Cerca

Foto: BLANCA BLAY

Dades

Covid-19 i salut mental: més ansiolítics, més trucades al 061 i pocs psicòlegs

Entre l'abril i el maig del 2020, el Sistema d'Emergències Mèdiques va rebre un 130% més de consultes sobre depressió, malestar emocional i ansietat

25/01/2021 | 06:00

Els 11 mesos de pandèmia, el confinament i la incertesa d’un món en crisi han afectat la salut mental d’una part de la població d’una manera o d’una altra. A Catalunya, el 2020 ha augmentat encara més el consum d’ansiolítics i d’antidepressius, s’han disparat les trucades al Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) per motius psicològics i ha crescut el diagnòstic de quadres de depressió o de malestar emocional. Així consta en les respostes del Departament de Salut a una àmplia petició de dret d’accés a la informació pública realitzada per CRÍTIC, així com en les dades recopilades pel Sistema d’Emergències Mèdiques.

Les consultes relacionades amb trastorns d’ansietat van incrementar-se un 136% als mesos d’abril i de maig passats, segons la informació facilitada pel SEM. Però la dada més desesperançadora és que Catalunya i l’Estat espanyol se situen a la cua de la Unió Europea en la taxa de psicòlegs i de psiquiatres per habitant de la sanitat pública. Sis psicòlegs per cada 100.000 habitants en el sistema públic. A la resta d’Europa, la ràtio mitjana és de 18 per cada 100.000.

Les primeres dades sobre salut mental i pandèmia ja mostraven un increment dels nivells de malestar emocional i d’angoixa compatibles amb situacions de terrorisme o catàstrofes naturals. Ara, per primer cop, CRÍTIC publica dades oficials concretes i actualitzades sobre els problemes de salut mental de la població catalana com a conseqüència de la pandèmia de la Covid-19.

Es dupliquen els casos de depressió severa

L’any 2020, la situació de pandèmia i el col·lapse dels serveis sanitaris han fet caure de manera pronunciada les consultes ambulatòries tant per trastorns d’ansietat (-44%) com per trastorns depressius (-42%). Però, si comparem aquestes dades amb els resultats del Qüestionari de salut en temps de confinament pel coronavirus, realitzat per l’Agència de Salut Pública, constatem que aquesta caiguda no va venir acompanyada d’una millora en la salut mental de la població. De fet, tot al contrari.

El 061 va rebre a l’abril i al maig del 2020 un 130% més de trucades per problemes de salut mental

Durant el confinament, la simptomatologia per depressió severa referida per les persones enquestades va passar d’un 7,2% a un 22,8%. En el cas del malestar emocional, va incrementar-se des d’un 26,2% fins a un 74,8%. De la mateixa manera, al llarg de l’any el 061 va rebre un 70% més de trucades de persones que referien problemes de salut mental. L’increment va ser d’un 130% més als mesos d’abril i de maig. Les dades del SEM també mostren que les trucades relacionades amb trastorns d’ansietat van incrementar-se un 136%. La pujada més gran va ser la del mes d’abril, amb un 308% més de trucades que el mateix mes del 2019.

Entre les consultes que s’han incrementat més durant els mesos de confinament hi ha les que estan relacionades amb conductes suïcides o lesions autoinfligides (un 54% més entre el març i el setembre del 2020 en comparació amb el mateix període del 2019) i les relacionades amb l’alcohol i les drogues (un 35% i un 15% més al maig i al juny respectivament, amb una caiguda significativa la resta dels mesos).

Les consultes sobre psicosi, depressió, trastorns de personalitat, demències i trastorns cognitius també es van incrementar durant el període de l’abril al setembre. L’augment va ser especialment significatiu els primers mesos de la crisi i del confinament: entre els mesos d’abril i de juliol hi va haver increments d’entre un 40% i un 50%, mentre que a partir del setembre s’observa un increment més moderat, entorn d’un 15%.

Durant el mateix període, el SEM va activar un servei de suport emocional a la ciutadania que va rebre, des de l’abril fins al setembre del 2020, 8.952 consultes telefòniques per salut mental. Un 85% de les consultes es va fer durant els mesos de la primera onada i de confinament estricte.

Es triplica l’ús de tranquil·litzants i de somnífers

L’ús de medicaments (amb recepta i sense) per a la salut mental, com tranquil·litzants, sedants i somnífers, es va triplicar a Catalunya a causa del confinament, segons el Qüestionari de salut en temps de confinament pel coronavirus. Si ho comparem amb el 2017, el consum de medicaments amb recepta mèdica va passar d’un 5,9% a un 17,7%. Aquestes dades coincideixen amb les de l’informe estatal Las consecuencias psicológicas de la Covid-19 y el confinamiento, on un 18,3% de les persones participants en l’estudi va augmentar el consum de medicaments per problemes de salut psicològica.

Si ho comparem amb les dades del Departament de Salut, el 2020 es constata un augment en les receptes de medicaments per qüestions psiquiàtriques respecte a anys anteriors: la mitjana de benzodiazepines (un tipus d’ansiolític) receptades mensualment durant el 2020 va ser un 3% més que el 2019. Les receptes d’antidepressius van créixer entre un 3% i un 4% segons el tipus. En el cas de les receptes d’ansiolítics, veníem d’uns anys de baixades durant el període 2013-2017, amb un repunt constant en el seu ús a partir del 2018.

En canvi, amb els medicaments contra la depressió, el creixement de la mitjana mensual de receptes des del 2013 és força espectacular i constant: els inhibidors de la serotonina haurien crescut un 11%; els inhibidors no selectius de les monoamines, un 15%, i la resta, un 43%.

Aquest augment de l’ús de medicaments ansiolítics i antidepressius també es reflecteix en el nombre de consultes ambulatòries. Segons les dades del Departament de Salut, el 2019 les consultes ambulatòries per trastorns d’ansietat haurien pujat un 3% respecte al 2016; però, si es comparen amb el 2017 i el 2018, quan havien baixat respecte al 2016, la pujada és d’un 13%.

En el cas dels trastorns depressius, la situació és similar: les consultes ambulatòries el 2019 haurien caigut un 3% respecte al 2016, però haurien pujat un 14% respecte als dos anys anteriors. Les dades globals en aquest aspecte del 2020 encara no han estat sistematitzades, segons la resposta facilitada pel Departament de Salut a CRÍTIC.

Un nen observant des del balcó de casa els carrers del seu municipi durant el confinament / ANNA FERRÀS

La infància també pateix l’aïllament i el dol

Segons l’Associació Nacional de Psicòlegs Clínics i Residents, el confinament va causar símptomes de depressió o d’ansietat a un de cada quatre infants aïllats. Segons l’UNICEF, un 85,7% dels familiars d’infants de 3 a 18 anys d’Espanya i d’Itàlia van detectar canvis emocionals en els nens i les nenes arran de les mesures de contenció de la pandèmia. A més, al seu estudi sobre ús de xarxes socials i salut mental adolescent també van detectar un augment de les converses relacionades amb l’angoixa (d’un 11% a un 31%).

El confinament va causar símptomes de depressió o d’ansietat a un de cada quatre infants

L’estudi de Save the Children ofereix, a més, una visió de classe addicional: un 25% dels infants de les 2.000 famílies de rendes baixes entrevistades a l’Estat espanyol va mostrar nivells més alts d’angoixa, d’estrès i de por.

Els professionals sanitaris, al peu del canó

Els professionals de la salut són, d’entre tots els treballadors, un dels grups més afectats en l’àmbit de la salut mental. Segons la metaanàlisi de 117 estudis diferents d’Atenció Primària de Mallorca i de l’Institut d’Investigació Sanitària Illes Balears, aquest col·lectiu va presentar un 40% d’estrès agut, ansietat (30%), depressió (24%) i estrès posttraumàtic (13%).

Un dels casos més paradigmàtics va ser el del personal de l’Hospital d’Igualada, on es va patir un dels brots més greus de la Covid-19 durant la primera onada. En un estudi de seguiment es constata que un 71,6% dels treballadors de l’Hospital van informar de símptomes d’ansietat (un 31,4%, entre moderada i greu); un 60,3%, de depressió (un 12,2%, entre moderada i greu), i un 14,6% van reportar símptomes d’estrès agut, amb un augment del risc de patir estrès posttraumàtic.

Un 71% dels treballadors presenta alteracions de la son i un 61% mostra nerviosisme i irritabilitat

Segons l’enquesta realitzada per Affor, gestora de riscos psicosocials al treball, un 71% de les persones treballadores en general presentaria alteracions de la son i un 61% mostraria nerviosisme, irritabilitat i tensió. A més, un 29% mostraria símptomes de trastorn per ansietat. El mateix estudi també mostra que un 41% dels participants té alteracions en tres o més símptomes per possible ansietat i depressió.

Tres vegades menys psicòlegs que a la resta d’Europa

A tot l’Estat espanyol es pateix una manca de recursos crònica per atendre les persones amb problemes de salut mental: 6 psicòlegs per cada 100.000 habitants en el sistema públic. A la resta d’Europa, la ràtio és de 18 per cada 100.000 persones. En el cas de psiquiatres, segons les darreres dades de l’Eurostat (2016), hi ha 10 psiquiatres per cada 100.000 habitants, una xifra que col·loca Espanya només al davant de Turquia i de Bulgària.

Si tenim en compte que, segons l’Enquesta de salut de Catalunya del 2019 (ESCA 2019), un 7,2% de la població de més de 15 anys pateix depressió major o depressió major severa i que l’ansietat i la depressió són uns dels problemes principals de salut a Catalunya, la infradotació que s’arrossega deixa el país en una situació encara més feble.

La manca de professionals, tant de psicologia com de psiquiatria, seria una de les causes de l’augment constant de medicalització, atesa la manca d’opcions i de seguiment terapèutic.

L’únic reforç del qual es tenen dades en matèria de salut mental ha estat al SEM. Durant els mesos de confinament, l’organisme encarregat del 061 va contractar fins a 100 professionals de salut mental especialitats en situacions de crisi i d’emergències. Des del mes de juny, després del pic de la pandèmia, hi treballen entre sis i vuit professionals.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

Continuem fent un periodisme rigorós i que aposta per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la quota solidària, rebreu el Dossier CRÍTIC 'Emergència' i un pack de marxandatge de benvinguda

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies