03/12/2020 | 06:00
El confinament perimètric de cap de setmana també ha estat un vector de desigualtats socials, de salut i culturals durant la pandèmia. La majoria de les persones que treballen entre setmana només poden gaudir de l’oci, de la natura, de la cultura o del descans el cap de setmana; però, depèn d’on visquis, el confinament municipal pot ser més dur o no tant. Si vius en un municipi petit, és difícil trobar-hi de tot dins dels límits municipals del poble. Si vius en un municipi molt densament poblat, no serà fàcil posar en pràctica la distància física per evitar contagis. Si vius en un municipi sense zones verdes ni parcs ni jardins, la teva salut física i mental empitjorarà. Si vius en un municipi sense cinema, teatres o restaurants, el teu dret a l’oci i a la cultura cau en picat. El confinament municipal, tal com demostren els gràfics i mapes elaborats per Storydata en aquest article, no és tan innocu com s’havia anunciat.
Sant Cugat del Vallès i Girona, totes dues governades majoritàriament per CiU en els últims 20 anys, són les ciutats amb més metres quadrats de zones verdes en sòl urbà per habitant de Catalunya i, de fet, són dues de les ciutats amb major renda per capita entre les ciutats de més de 50.000 habitants. No és el mateix, doncs, per a la salut física i mental d’una persona estar confinat el cap de setmana a Sant Cugat que haver de passar-lo a l’Hospitalet de Llobregat o a Santa Coloma de Gramenet. Els dos municipis de la perifèria de Barcelona tenen alhora una altíssima densitat d’habitants per quilòmetre quadrat i els pitjors percentatges de zones verdes per habitant. Els caps de setmana tancats a l’Hospi o a Santa Coloma, governats durant dècades pel PSC, impliquen moure’s entre carrers estrets de blocs d’edificis i asfalt pertot arreu.
Si vius en un municipi molt dens…
La densitat de població és un factor rellevant a tenir en compte quan analitzem els contagis per coronavirus. Un estudi d’investigadors de l’Hospital Clínic va certificar que “la incidència de la Covid-19 és superior com més baixa és la radiació solar i més gran és la densitat de població”, després d’estudiar centenars de regions de tot el món durant la primera onada del virus. Tot i no ser l’única causa, ja que també hi ha factors sanitaris, d’edat o econòmics, les dades demostren que el coronavirus s’ha encruelit en els barris més densos i pobres de tot Catalunya.
Espanya i Catalunya tenen una densitat demogràfica mitjana en relació amb altres països d’Europa, però la cosa canvia si només ens centrem en les ciutats. Un estudi del professor de la Universitat de Sheffield Alasdair Rae va demostrar que Espanya –i Catalunya també– és un dels països més densos d’Europa si es deixen de banda els territoris poc poblats, com ara Escandinàvia, serralades com els Alps o les regions buidades de l’interior de la península Ibèrica.
L’Hospitalet de Llobregat, Barcelona i Santa Coloma de Gramenet són les tres ciutats grans més denses de tot Catalunya, seguides de prop per Badia del Vallès, Cornellà, Esplugues, Ripollet, Badalona o Castelldefels, entre d’altres. Fora de l’àrea metropolitana de Barcelona, també destaquen Premià de Mar, Mataró, Salt o alguns barris d’Igualada o de Figueres, tots els quals són llocs on el virus ha fet estralls.
El quilòmetre quadrat més dens de tot Europa és a Catalunya, en concret, al barri de la Florida, de l’Hospitalet de Llobregat, precisament un dels barris amb menor renda per capita del país. La Florida, amb una superfície de 0,38 quilòmetres quadrats i 28.083 habitants, té una densitat de població de 77.745 habitants/km², i el de Collblanc, amb una extensió de 0,51 km² i 26.096 habitants, ofereix una densitat de 51.169 habitants/km². Segons l’anuari municipal, de les 9.487 llars que hi ha a la Torrassa, en 1.542 viuen 5 o més persones; a la Florida, dels 9.979 habitatges registrats, en 1.736 conviuen 5 o més persones, mentre que a Collblanc, de les 9.299 llars, en 1.345 viuen 5 o més persones.
El mapa de la densitat de Barcelona per seccions censals mostra com, clarament, els barris més empobrits de la ciutat són alhora els barris més densament poblats. I, de fet, ja sabem que als barris amb pitjor renda per capita de la ciutat és on la incidència de contagis per coronavirus ha estat més alta tant a la primera com a la segona onada. Només hi ha algunes excepcions, com les zones més altes del districte de Nou Barris, properes a Collserola, on la densitat baixa. La densitat és altíssima en barris com la Barceloneta, el Raval, la Prosperitat, el Bon Pastor, la Sagrera o la Verneda, i, en canvi, és molt baixa a Sarrià, a Pedralbes, a Vallvidrera, a Sant Gervasi, al Putxet o a Vallcarca.
Si vius en un municipi sense zones verdes…
L’Organització Mundial de la Salut recomana que les ciutats han de disposar, com a mínim, de 10 a 15 metres quadrats d’àrea verda urbanes per habitant. No obstant això, s’aconsella que aquesta relació pugui arribar a valors de 15 a 20 metres. En canvi, són molts els municipis de Catalunya que no arriben al mínim estipulat. En el 61% dels municipis, sí que se supera el valor de 20 m² de zona verda per habitant, però en el 17% (la majoria, però, municipis molt poblats) trobem dèficit de zones verdes. Aquest paràmetre té en compte les zones verdes dins del nucli habitat, i per tant, no hi compta les parcs naturals, camps de conreu o les platges de l’entorn dels municipis.
Diversos estudis científics, elaborats per centres de recerca universitaris i publicats en revistes com The Lancet, han confirmat en els últims anys que l’existència de zones verdes, de parcs i de boscos en l’entorn urbà afavoreix la reducció del risc d’obesitat, millora l’atenció infantil, alenteix el declivi físic durant l’envelliment, retarda la menopausa i, fins i tot, salva més dones de patir un càncer de mama. De fet, segons un estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), amb una mostra de vuit milions de persones en set països, per cada augment del 2% de la vegetació a 500 metres de l’habitatge de cada persona, es redueix un 4% el seu risc de morir prematurament.
Ciutats com Singapur, Breda o Oslo tenen un 25% d’arbres plantats dins la ciutat, i això els aporta més reducció de CO2, abaixar temperatures a l’estiu, protegir-se de la radiació solar i d’inundacions per pluges torrencials o reduir la contaminació acústica, entre altres beneficis. A més, òbviament, la presència de parcs i de zones verdes millora la qualitat de l’aire, fomenta la pràctica d’exercici físic i afavoreix la creació de vincles socials més forts entre els veïns. Això redueix l’estrès crònic i millora la salut en general.
El dèficit verd en grans ciutats fa, però, que centenars de milers de persones pateixin aquest dèficit, ja que la falta de zones verdes sol afectar més els municipis més grans que els petits. Un estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona i del Servei Forestal dels Estats Units també va mostrar que les àrees amb un nivell socioeconòmic més baix serien les més beneficiades per un augment dels espais verds: “Moltes de les morts evitades serien als barris més pobres, fins i tot amb un increment moderat d’arbres
Si vius en un municipi dens i alhora sense zones verdes…
Dels 23 municipis de tot Catalunya que tenen més de 50.000 habitants, 10 tenen una superfície de zones verdes en sòl urbà per habitant inferiors a 10 m²/hab. A més de l’Hospitalet i de Santa Coloma, destaquen en negatiu els casos de Reus, de Mataró i de Sabadell. La ciutat de Barcelona, malgrat l’existència de nombrosos i coneguts parcs urbans, no en té prou per al volum d’habitants que té, malgrat que compta almenys dins del terme municipal amb cinc quilòmetres de platja i el Parc Natural de Collserola.
La resta compleix el valor mínim recomanable segons l’OMS: cinc municipis entre 10 i 15 m² SV/hab; quatre entre 15 i 20 m² SV/hab i tres superen els 20. Els mencionats Sant Cugat i Girona, i, a més, Cerdanyola del Vallès, que inclou tot Bellaterra.
Si filtrem per municipis de més de 10.000 habitants, trobem que Premià de Mar o Vilassar de Mar disposen d’una densitat elevada i d’una taxa de superfície verda dins la ciutat que amb prou feines arriba als 5 m² per habitant. Serien ara els tres pitjors municipis per estar confinats quant a la barreja d’alta densitat i poques zones verdes. Dins l’àrea metropolitana de Barcelona, només trenquen la norma Sant Adrià de Besòs, que, tot i tenir una densitat de 9.800 habitants per km², disposa de 16 m² d’espais verds per persona, i Ripollet, amb 8.700 habitants, i també 16 m² d’espais verds.
El millor lloc del rànquing dels municipis de més de 10.000 habitants amb més zona verda urbana per persona és Castellbisbal, 195 m², al Vallès Occidental. Igualada, Mollet o Granollers mantenen una certa bona relació entre densitat i verd.
Els municipis amb més pulmons estan repartits al llarg de tot el territori, però compleixen una condició: no superen els 25.000 habitants. Per densitat, destaquen Deltebre, Ripoll o Valls, que, tot i no superar els 500 hab/km², queden molt lluny de disposar dels parcs d’altres municipis amb la mateixa densitat com Tortosa o Mont-roig del Camp.
Cal tenir en compte que aquest valor és només rellevant als municipis on la població és més elevada i urbana, ja que l’indicador mostra les zones verdes en sòl urbà. Un municipi de 2.000 habitants al Pallars potser no té cap metre quadrat de zona verda urbana per habitant, perquè es troba immers dins d’un paratge natural on les zones verdes urbanes no són necessàries. O el mateix succeeix amb els municipis envoltats per parcs naturals, camps de conreu o platges, per exemple.
