Crític Cerca
Dades

Mapa de la Covid-19 a Catalunya, barri a barri

La Covid-19 ha afectat més durament els barris més pobres i densament poblats a Catalunya, sobretot a Barcelona, a Lleida i a l'eix Vic-Manlleu

26/10/2020 | 06:00

La Covid-19 potser no entén de territoris ni fronteres… però sí que entén de classes socials. El coronavirus, tal com demostra per primer cop un mapa elaborat per CRÍTIC i Storydata amb dades acumulades des del juny, ha afectat més durament els barris amb menor renda per capita i, alhora, més densament poblats a Catalunya, sobretot a l’àrea metropolitana de Barcelona, a l’eix de la indústria agroalimentària entre Vic i Manlleu i a la ciutat de Lleida i la majoria dels municipis agraris de Ponent.

Els mapes de les àrees bàsiques de salut mostren clarament una tendència: les zones més vermelles, amb més incidència del virus en els últims cinc mesos, se situen justament a les zones més empobrides i densament poblades com Nou Barris, l’eix del Besòs, barris com Pubilla Casas o la Florida de l’Hospitalet, els barris de Ca n’Anglada i Sant Pere Nord de Terrassa, els barris més pobres de la part alta de Badalona o municipis sencers com Santa Coloma de Gramenet o, si ampliem el focus del mapa català, destaquen els casos de Salt (a Girona), la zona de Vic-Manlleu (a Osona), pobles com Alcarràs i Seròs (a Lleida) o l’entorn de Balaguer (la Noguera) o les Borges Blanques (a les Garrigues).

Per contra, el virus ha afectat molt menys les zones més enriquides del país com Sant Cugat del Vallès o el districte barceloní de Sarrià – Sant Gervasi. De fet, si vius en un dels barris més benestants de Sant Cugat, tens quatre vegades menys opcions d’agafar el virus que si vius en llocs com la Florida o Sant Roc. Els altres territoris amb menys incidència del virus a Catalunya són les zones rurals, sobretot als extrems més allunyats de l’àrea de Barcelona, com són el Pirineu (des dels Pallars fins a Camprodon), l’Empordà (amb l’excepció negativa de la ciutat de Figueres), Valls i la comarca de l’Alt Camp o les Terres de l’Ebre (tot i les xifres dolentes de Tortosa).

El col·lectiu Storydata, amb el suport de CRÍTIC, ha creat un seguit de mapes propis que permeten buscar els casos i l’afectació de la Covid-19 per àrees bàsiques de salut (ABS, similar als barris a les grans ciutats, o agrupant municipis en els pobles més petits) de tot Catalunya amb el màxim detall. Les dades representen la taxa de casos acumulats des de l’1 de juny fins ara que han donat positiu als tests PCR de la Covid-19, test ELISA i per test ràpid per cada 100.000 habitants a cada ABS, segons les dades del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya publicades al portal de Dades Obertes. La data de l’1 de juny s’ha seleccionat perquè al mes de juny, un cop acabat el confinament després de la primera onada del virus, és quan a Catalunya es comencen a fer proves massivament a la població, i no solament als malalts greus.

Desigualtat a Barcelona: més pobres, més virus

El mapa de la renda per capita de Barcelona és pràcticament idèntic al mapa de la incidència del virus des del mes de juny fins ara. Les zones més empobrides de la ciutat, amb més densitat i amb més atur coincideixen gairebé exactament amb les zones amb més afectació de la Covid-19. Com més pobresa, més malalts. La zona zero de la pandèmia a Barcelona se situa al districte de Nou Barris i, en concret, al barri de la Trinitat Vella, on des de l’1 de juny porten 427 casos, gairebé 4.000 casos per cada 100.000 habitants.

La resta de barris (o en concret, segons el mapa, d’àrees bàsiques de salut) amb més presència del virus en l’acumulat dels últims cinc mesos són: el Raval sud i el Raval nord (amb 3.500 casos per cada 100.000 habitants), el Turó de la Peira i l’àrea del Poble-sec – Montjuïc (amb 2.900 casos per cada 100.000) i, una mica millor però dins la gravetat, els barris de Ciutat Meridiana, Roquetes, Badal i Besòs (amb uns 2.500 casos per cada 100.000). Tots aquests barris tenen unes característiques similars: alta densitat de població, blocs de pisos petits, població de classe treballadora, amb més atur i precarietat laboral i, a més, comunitats migrants amb molts problemes per a l’accés a un habitatge digne i condicions laborals que permetin el teletreball.

Un estudi publicat a l’agost pels investigadors de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) ja alertava que la primera onada va ser dos cops més agressiva al districte de Nou Barris (amb la renda per capita més baixa de la ciutat i, a més, amb problemes d’habitatge, precarietat laboral…) que al districte de Sarrià. Mentre que el districte més benestant, Sarrià – Sant Gervasi, registrava una trentena de casos per cada 100.000 habitants, zones amb rendes més baixes, Nou Barris i Horta-Guinardó, en registraven una setantena. L’estudi inicial analitzava 9.000 casos només entre els mesos de març i d’abril de 2020. Ara, però, ja tenim dades de molts més milers de casos, i a tot Catalunya.

El cinturó del virus: de la Florida, a l”Hospi’, fins a Sant Roc, a Badalona

La situació a l’àrea metropolitana de Barcelona amb el virus és molt crua. I la desigualtat en el virus encara es fa més evident que a la ciutat de Barcelona. Barris com la Florida o Pubilla Casas, a l’Hospitalet; Sant Roc (i la resta dels barris de la part alta), de Badalona; Can Vidalet, a Esplugues, o Sant Ildefons, a Cornellà porten acumulats des del juny més de 3.000 casos per cada 100.000 habitants. Són xifres altíssimes, i que no milloren. A la Florida tenen el rècord negatiu, amb 5.200 casos per cada 100.000 habitants, i gairebé 2.500 persones contagiades només al barri. Per contra, a pocs quilòmetres, Sant Cugat del Vallès, un dels municipis amb major renda per capita de Catalunya, presenta taxes d’uns 700 i 800 casos per cada 100.000 habitants. Si vius en un dels barris més benestants de Sant Cugat, tens cinc vegades menys opcions d’agafar el virus que si vius a la Florida.

Si vius als barris de la Florida o Sant Roc, tens 4 o 5 cops més opcions d’agafar el virus que a Sant Cugat

Aquests desequilibris també es donen en barris d’una mateixa ciutat segons la classe social, l’urbanisme, la mida dels habitatges i altres condicionants socials de la salut. Un exemple ben clar és el de Mataró: al centre, hi ha hagut una incidència del virus semblant a la mitjana catalana, un miler de casos per cada 100.000 habitants des del juny, i, en canvi, al barri de Rocafonda, barri popular i obrer de la mateixa ciutat de Mataró, la incidència és de 3.300 casos per 100.000 habitants. Diferències similars es veuen si es comparen les dades del virus entre el centre d’Igualada (amb una renda per capita per sobre de la mitjana catalana) amb localitats més pobres de la conca d’Òdena com Vilanova del Camí, o el centre de Terrassa amb el barri de Ca n’Anglada, o entre municipis limítrofs, com la més empobrida Canovelles, on hi ha tres cops més afectació del virus que a la seva veïna i més benestant la Garriga.

Hi ha un consens científic que la mobilitat i, sobretot la necessitat d’utilitzar el transport públic, pot ajudar a expandir el virus, i aquest fenomen també és desigual a l’àrea de Barcelona. Un estudi l’elaborat per l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), amb dades del gener a l’abril, concloïa que durant el confinament la mobilitat amb transport públic es va reduir més als barris més rics que als barris més pobres. A la ciutat de Barcelona, durant els mesos de confinament només un 4,4% dels veïns de les zones benestants (Sarrià – Sant Gervasi i les Corts) van fer servir el transport públic. En canvi, fins a un 14% de la població d’àrees amb menys recursos (Nou Barris, Sant Andreu, Horta-Guinardó i Sants-Montjuïc) va continuar fent servir el metro, l’autobús o els Ferrocarrils. L’ús del transport públic, segons el mateix informe, va ser molt més freqüent en l’eix del Besòs i en ciutats de l’extraradi barceloní com l’Hospitalet de Llobregat o el Prat de Llobregat.

Catalunya: més virus en llocs turístics, en la indústria agroalimentària i en zones pobres

En el global de Catalunya, hi ha punts negres del virus a les comarques amb una forta indústria agroalimentària, escorxadors o on s’ha hagut de fer collita a l’estiu com els casos de tota la zona de Ponent (sobretot a les àrees bàsiques de salut de Cervera-Guissona, d’Alcarràs i Seròs, al Segrià, o l’eix Vic-Manlleu i altres pobles d’Osona), municipis amb molta població vivint en condicions socioeconòmiques molt difícils com Salt i en àrees turístiques amb una alta precarietat laboral (com Calafell o Cubelles-Cunit, o, tot i que hi ha un turisme diferent, a la Cerdanya).

Una bona part de la vegueria de Ponent, a tota la zona sud-oest de Catalunya, sobretot el Segrià, les Garrigues, la Noguera o la Segarra, ha estat una de les més colpejades per la pandèmia. De fet, són àrees on la població disposa de menys recursos econòmics i socials que la mitjana catalana, amb índexs socioeconòmics que superen els 3 punts. Destaquen en negatiu els casos d’Alcarràs (que arriba a acumular més de 7.000 casos per cada 100.000 habitants, la xifra més alta del país) i de Seròs (gairebé 5.000 casos), tot i que la immensa majoria dels casos van ser a l’estiu, quan la situació al Segrià, sobretot per la precarietat de la vida i del treball dels temporers del camp va provocar el tancament d’una bona part de la comarca.

Tota la ciutat de Lleida gairebé sense excepció i les àrees de salut de Balaguer i de Cervera-Guissona completen el quadre. En els últims dies, un dels pitjors llocs ha estat les Borges Blanques, amb un índex de rebrot que supera els 4.000 punts i, de fet, les Garrigues seria fins fa alguns dies la comarca amb l’índex més alt de Catalunya, amb uns 2.000 punts, després d’un brot en una residència de gent gran i en diverses empreses.

Per darrere, s’han vist molt afectats pel virus territoris de renda per capita mitjana-baixa com tota l’àrea de Tortosa a les Terres de l’Ebre o l’eix Vic, Manlleu i Sant Quirze de Besora, a Osona.

Un cas evident sobre la relació entre pobresa, desigualtat i virus a fora de l’àrea metropolitana de Barcelona és precisament el de Manlleu, la ciutat amb els pitjors registres de la comarca. Acumula des del juny 3.000 casos per cada 100.000 habitants, i les xifres dels últims 14 dies són molt dolentes. Són el triple de casos que en localitats properes com Olot, Berga o Banyoles. De fet, una de les claus per entendre-ho és que, com es veu al mapa de renda per capita, Manlleu és una de les zones més pobres de la Catalunya Central, amb un índex socioeconòmic similar al de Salt. El regidor de Serveis Socials de l’Ajuntament i la directora del CAP manlleuencs explicaven fa uns quants dies al diari Ara com el creixement s’ha concentrat, principalment, a les zones on viuen els veïns amb la renda més baixa i que tenen una densitat poblacional més alta. “Molts treballen en càrnies o escorxadors i estan en règim d’autònoms. I, si no van a treballar, no cobren”, asseguren des del CAP. La indústria agroalimentària dona feina a un 28% de la població d’Osona.

Diferent és el cas de Falset, que té una proporció d’afectats per cada 100.000 habitants molt alta, però és sobretot a causa d’un brot en una residència per a la gent gran, que aquest octubre va arribar a 103 casos confirmats amb PCR, i on la Generalitat de Catalunya ha hagut de treure la competència a l’empresa que la gestionava pels errors comesos. El total d’afectats a l’àrea de salut de Falset és d’uns 160; per tant, la majoria provenen d’un mateix brot entre gent gran.

També hi ha regions del país on, tot i ser econòmicament benestants, no s’han escapat de l’impacte del virus. És el cas de Sant Andreu de Llavaneres, la ciutat de Girona, Vic, Roda de Ter o Sant Quirze de Besora, o, al Pirineu, en destaca el cas de la Cerdanya, on els positius per la Covid-19 s’han disparat a 2.606 casos per 100.000 habitants i on el nivell econòmic supera la mitjana catalana.

Informes sanitaris ja havien alertat d’una pandèmia desigual

La relació entre casos de Covid-19 i pobresa ja es va reflectir al mes de maig passat, quan l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) va publicar un informe sobre les desigualtats socioeconòmiques de la pandèmia a Catalunya i que relaciona les xifres de positius per la Covid-19 amb un índex socioeconòmic compost. Aquest índex compost, que forma part de la fórmula d’assignació de recursos a l’atenció primària, està construït a partir de variables de nivell socioeconòmic, nivell d’instrucció, ocupació, esperança de vida, taxa de mortalitat prematura i hospitalitzacions evitables. La seva darrera actualització és de l’any 2017, i és un dels pocs indicadors disponibles per conèixer la situació econòmica i social de les ABS del territori català.

Una de les conclusions principals de l’informe declara amb rotunditat que “s’observen desigualtats segons gènere i nivell socioeconòmic individual, tant en els casos de Covid-19 com en la mortalitat”. “Les persones que tenen un nivell socioeconòmic menor presenten unes taxes de mortalitat més elevades que les de nivell socioeconòmic major i en forma de gradient, tant en dones com en homes, i en tots els grups d’edat”, apunta l’informe de l’AQuAS.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena crisi, continuem fent un periodisme rigorós i que aposta per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la quota solidària anual, rebreu el llibre 'No diguis res' i el dossier 'Crisi o vida' 

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies