Crític Cerca

Foto: XSM RAVAL

Reportatges

Sis consells per cuidar la salut mental en temps de coronavirus

Els símptomes d'ansietat han augmentat quatre vegades durant el confinament. Cuidar el son i l'alimentació, buscar ajuda, fer xarxa comunitària i generar noves formes de combatre l'aïllament són algunes de les recomanacions per fer-hi front

24/09/2020 | 06:00

La setmana abans que es decretés l’estat d’alarma per l’expansió de la Covid-19 a Espanya, la paraula “ansietat” a Google tenia una popularitat del 78% a Catalunya. Un mes després, del 5 a l’11 d’abril, l’interès per aquest mot va arribar al seu màxim, el 100%. Els internautes plasmaven a la xarxa l’augment del malestar emocional que es va triplicar durant el confinament, segons revelen els resultats del Qüestionari de salut en temps de confinament pel coronavirus, realitzat per l’Agència de Salut Pública del Departament de Salut.

Les dades alarmen els professionals i els resultats confirmen que “la mesura de confinament, tot i ser molt efectiva per a la protecció davant el contagi, té un elevat cost per a la salut mental de les persones”. Les conseqüències econòmiques de l’aïllament han fet més profunda la ferida emocional: moltes persones han perdut la feina, segueixen en ERTO o no tenen suficients ingressos per comprar menjar o medicaments. Davant d’aquestes realitats tocades pel virus, els símptomes d’ansietat han augmentat quatre vegades durant el confinament, cosa que representa el 26,9% de les persones enquestades, i els indicis de depressió s’han triplicat i han escalat fins al 22,8%. Amb aquestes dades, la petjada psicològica de la Covid-19 es proclama amb com la nova onada de la pandèmia.

Com podem cuidar la nostra salut mental si ens tornen a aïllar? L’aposta pel col·lectiu i el suport mutu s’ha convertit en una necessitat i en un bon mètode per protegir-nos de la soledat del confinament. CRÍTIC ha reunit consells per cuidar la salut mental en clau comunitària amb Andrés Cuartero, coordinador d’Atenció Psicològica del Servei d’Emergències Mèdiques; Cristina Conejo, psicòloga de la Federació Salut Mental; Patrícia Bertolín, de la cooperativa L’Esberla; Iñaki García, activista i fundador de la botiga El Lokal; Martín Correa-Urquiza, coordinador de Ràdio Nikosia, i l’artista plàstica Zinteta.

1. Fes cas de les grans obvietats: el cos és el teu escut

La salut és un poliedre de moltes cares i totes s’han de cuidar. Per això, explica Andrés Cuartero, coordinador d’Atenció Psicològica del Servei d’Emergències Mèdiques, hem de complir les grans obvietats de les quals mai no fem cas a pesar de preparar-nos per superar els embats psicològics: menjar correctament, descansar bé i fer exercici físic són pràctiques imprescindibles perquè la nostra salut mental no es ressenti. Però, encara que semblin molt evidents, no tothom pot assegurar-se un cos ben alimentat i descansat. Segons un estudi de Càritas Diocesana de Barcelona, el 41,3% de les famílies usuàries de l’entitat no pot portar una dieta adequada per la dràstica reducció d’ingressos i el 23,8% no pot comprar medicaments que necessita. En matèria d’habitatge, una de cada cinc famílies s’ha vist obligada a abandonar casa seva durant aquests mesos. L’estat psicoemocional del 68% de les llars ha empitjorat en els darrers mesos, segons l’informe.

Gràfic: HELENA OLCINA

“Si no mengem i no descansem bé, tenim un organisme en constant estat d’alerta que no és prou fort per enfrontar-se a tot el que vindrà”, apunta Cuartero. Segons ell, “l’ésser humà està preparat per afrontar situacions d’estrès; però, amb la Covid-19, totes les capes de la societat han estat exposades a un nivell d’estrès sostingut al llarg de molts mesos; tothom parla d’una sensació de cansament”. Potser seguir aquestes indicacions no farà que tota l’angoixa desaparegui de cop, però la tensió sostinguda durant tants mesos de pandèmia no es desbordarà i podrem tenir més control sobre l’ansietat i el que el psicòleg anomena “la síndrome de la fatiga Covid”.

Les dades recaptades pel SEM a través de l’aplicació gestioemocional.cat corroboren que l’impacte ha estat dur per als nostres cervells. Cuartero explica que entre el 10% i el 15% de la població dona nivells moderats o greus de simptomatologia de malestar emocional, una xifra que es dona també després de casos de terrorisme, tsunamis o altres catàstrofes. Des del 061 confirmen aquesta dada, ja que han augmentat un 200% les consultes relacionades amb la salut mental en comparació de l’any passat. El 5% de les trucades eren consultes sobre el dol traumàtic que ha comportat el virus, sovint acompanyat d’una sensació d’irrealitat per no haver-se pogut acomiadar dels seus éssers estimats, d’un sentiment de culpa per no sentir prou dolor o d’un alt nivell d’intensitat emocional sostingut. El 3% de les persones ateses pel servei psicològic del SEM referien simptomatologia d’estrès posttraumàtic. Davant aquestes sensacions, hi afegeix Cuartero, una altra manera de cuidar-se és parlar de banalitats: “En situacions doloroses com perdre una persona, no podem estar tota l’estona parlant-ne; s’ha de descansar del dolor”.

2. Comparteix les emocions i els problemes i busca ajuda

Escoltar els signes d’alerta que t’envia el cos pot ser un primer pas per saber quan és el moment de buscar ajuda. Cristina Conejo, psicòloga de la Federació Salut Mental, explica que davant d’alteracions en els nostres hàbits que perduren en el temps o s’intensifiquen, com l’insomni o la pèrdua de la gana, és recomanable acudir a un professional. El metge de capçalera, el Col·legi de Psicòlegs o les entitats de salut mental són experts on es pot trucar a la porta per demanar assistència. Si decideixes fer-ho, però, serà molt positiu comptar amb el suport d’algun ésser estimat que t’acompanyi en el procés de recerca i t’escolti. “És molt necessari compartir amb els altres com ens sentim, com estem, el que pensem. Sentir que tens algú amb qui parlar ja genera un benestar emocional, i permet poder saber que el que et passa a tu també els passa als altres”, afirma la psicòloga.

Tanmateix, segons Càritas Barcelona, moltes persones reconeixen que no tenen ningú proper per a l’acompanyament. El seu darrer informe corrobora que el 40% de les famílies que atenen no poden comptar amb familiars o amics per a aquest suport emocional indispensable. Però només sentir-se escoltat, segons Conejo, relaxa la preocupació i t’allunya de la solitud, que, segons l’Organització Mundial de la Salut, és un dels problemes més greus de deteriorament en les persones grans, aguditzat durant la pandèmia. El Servei de Teleassistència de Barcelona ho corrobora: durant el confinament s’ha doblat el nombre de trucades per motius de soledat: mentre que al febrer en van rebre 812, al mes de març es van disparar fins a 2.134. El problema de la soledat és tan greu que a Barcelona s’ha creat recentment el Consell Assessor Científic contra la Soledat per proposar polítiques per prevenir la soledat a la ciutat.

3. Comunica’t més i millor

El 18,9% de les famílies enquestades per Càritas han patit un augment dels conflictes a la llar. Segons l’Institut de la Dona del Ministeri d’Igualtat, el 70% de les tasques de cura, com cuidar els fills i les persones grans o netejar el domicili i anar a comprar, han recaigut en les dones, també durant el confinament. Amb aquest biaix de gènere, les dades de salut mental confirmen que les dones han patit més el confinament i han tingut més càrrega en el rol de cuidadores, fet que ha empitjorat la seva salut: mentre que els homes mostren el 18,7% de símptomes d’ansietat, les dones n’han patit el 30,3%. Els factors que ho provoquen, diuen els resultats de l’estudi de la Generalitat, són ben diferents: els homes de més de 45 anys, els preocupa en major grau el seu futur laboral, i les dones, no poder ocupar-se de les persones en situació de dependència.

La coordinadora comunitària Patrícia Bertolín, de la cooperativa L’Esberla, considera la comunicació com una de les claus per “sentir-se més lliure i més lleugera”. Comunicar els malestars i les necessitats, com ara les desigualtats en el repartiment de les tasques de cura o domèstiques, ja sigui amb la parella, amb el nucli de convivència o amb els companys de feina, és per a Bertolín “un acte profundament feminista que posa el que ens passa al centre“. “En el sistema capitalista la vida s’individualitza cada cop més i sembla que només puguem parlar dels nostres sentiments en teràpies que paguem”, es queixa.

Per això, buscar estratègies per mirar-nos a nosaltres mateixes, no individualitzar els problemes i comunicar-los de manera no violenta són alguns mètodes per estar millor amb el nostre entorn i no acumular càrrega emocional. Per comunicar-ho, es poden seguir aquests quatre passos: descriure la situació que t’ha generat malestar, dir com et fa sentir, explicar les necessitats que et manquen i fer una petició per millorar el problema. Amb això, explica Bertolín, posem el focus en nosaltres i en el fet de canviar la situació que ens produeix angoixa. A partir de l’experiència d’empoderament d’aquestes tècniques, buscar aliances de persones que es troben en la mateixa situació pot ser un gran pas per combatre l’aïllament i dissenyar estratègies comunes.

4. Teixeix xarxa comunitària

“Tanca’t a casa, renta’t les mans… i després què?”, etziba Iñaki García, activista històric del Raval i fundador de la botiga El Lokal. L’estratègia individualista amb què s’ha afrontat la crisi de la Covid ens ha aïllat de les relacions de veïnatge, del teixit associatiu i del contacte afectiu amb el nostre entorn, i les conseqüències d’aquestes mesures han estat “dramàtiques”, apunta García. Enmig de les cues de serveis socials, però, han crescut xarxes de suport mutu que, tot i que són hereves de pràctiques d’autoorganització que ja existien, s’han fet ara més evidents i necessàries. Mentre que s’ha apel·lat molt a la culpabilització i a exercir de “policies de balcó”, l’activista del Raval afirma que el que ens ha faltat és escoltar-nos més i apropar-nos als projectes comunitaris.

A més de portar menjar i medicaments a persones en risc o nuclis de convivència que no podien sortir de casa, les xarxes de suport mutu també s’han erigit com la manera de fer comunitat i de no sentir-se sol. “Si la gent té mala vida, té mala salut mental. Tothom necessita que l’escoltin”, diu García. Des del seu activisme al Raval, García posa èmfasi en les necessitats de les persones que viuen de l’economia submergida, que, segons Càritas, han vist disminuir els seus ingressos el 73,1%, i que “estan fora dels esquemes tradicionals institucionals”. A més, hi afegeix, és qüestió de dignitat: “Et sents fracassada, que no fas suficient, i la teva comunitat et respon dient-te que no és culpa teva, que estàs fent el que pots i que et dona suport”. De retruc, qui participa en un projecte del barri se sent útil i dedica la seva energia a promoure el bé comú. “Tenir en compte les xarxes serà obligatori a partir d’ara”, pronuncia amb força Iñaki García.

5. Genera noves formes de contacte

“Estem vivint un confinament expansiu que no és només el de quedar-se a casa: el confinament ens acompanya permanentment”, diu l’antropòleg Martín Correa-Urquiza, coordinador de Ràdio Nikosia, un projecte radiofònic amb seu al centre de Barcelona. Estem vivint, afirma Correa-Urquiza, una “crisi de presència” que no ens permet reconèixer-nos sota la mascareta, ni expressar-nos ni tocar-nos, i això ens aïlla els uns dels altres, ens toca la salut mental i empitjora l’estat de malalties mentals preexistents. A Ràdio Nikosia són partidaris de centrar els esforços a repensar des del col·lectiu com generar noves formes de proximitat i calidesa humana, és a dir, “com ser a prop els uns dels altres com puguem, tot i la distància que se’ns imposa”.

No perdre el contacte amb la teva comunitat és crucial per seguir vinculat amb el món i els teus éssers estimats. Programar videotrucades un cop per setmana, realitzar activitats lúdiques o esportives amb les mesures de protecció adequades i buscar noves maneres de connectar amb l’entorn poden ajudar a no sentir-se aïllat. A Ràdio Nikosia, per exemple, enregistren programes temàtics per parlar de temes que els preocupen i així comparteixen reflexions, tenen una missió conjunta i generen un espai de trobada. Al cap i a la fi, diu Correa-Urquiza, “el pitjor del dolor és la violència en soledat, i el que hem de fer és experimentar i buscar solucions amb la comunitat. Celebrem que tenim tribu, que podem repensar, acompanyar i trobar-nos encara que sigui amb distància”.

6. Crea per combatre l’aïllament

La Zinteta, una artista i activista feminista, s’ha construït al seu taller. La pandèmia, com a tothom, li ha fet trontollar la realitat i ara afirma que “ens habitem en un espai incert, pensant massa en el demà”. Contra les violències sistèmiques que ens travessen, que poden prendre forma de pressió estètica o depressió, entre moltes d’altres, la seva manera de descarregar el dolor ha estat crear i compartir les seves il·lustracions. Fins i tot ha impulsat tallers en col·lectiu per treballar a través de la pintura corporal com apropar-nos a les nostres emocions i a les dels altres. Crear i mostrar-ho és per a ella “polititzar el malestar”. Com ella, milers d’artistes van fer el mateix, i algunes de les seves propostes artístiques van acabar al web que l’Organització de les Nacions Unides (ONU) va habilitar per recollir-les.

Tanmateix, per la Zinteta, “no s’han trobat respostes col·lectives: cadascú s’ha tancat a casa i s’ha plantejat molt poc establir lligams; el sistema no contempla la col·lectivitat”. L’artista reivindica que tothom, tingui experiència o no, pot expressar-se artísticament, i això pot generar connexions i espais de debat des d’on poder construir una societat menys individualitzada, més centrada en les cures. La forma de fer-ho pot anar més enllà de l’art. El creixement dels horts urbans a la capital catalana, per exemple, evidencia el benestar terapèutic i les relacions veïnals que poden crear-se a partir de projectes en què es comparteixen unes mateixes inquietuds. “És genial poder aprofitar els centres cívics i els casals per experimentar amb el que sents i poder-ho compartir des de l’art, crear ajuda a combatre l’aïllament”, reflexiona l’artista.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena pandèmia, volem continuar fent un periodisme rigorós i que aposti per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu els podcasts de '5 dies de fúria' i el pròxim Dossier CRÍTIC 'Crisi o vida'

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies