12/11/2024 | 06:00
En la majoria dels processos electorals que s’han celebrat recentment arreu del món hi podem dibuixar dues tendències clares. D’una banda, de descontentament i frustració. Enmig d’un context socioeconòmic complex, la ciutadania percep que els governants estan sent incapaços de donar resposta a les seves necessitats immediates i, per tant, emet un vot de càstig contra aquells qui han estat exercint el poder. De l’altra, observem un augment de la polarització i un gir de l’electorat cap a populismes de dreta i d’extrema dreta i opcions clarament reaccionàries.
En aquest escenari, no podem dir que la victòria de Trump, tot i no ser desitjada, no fos relativament esperada. I és que Trump, com tants altres líders mundials que aquests anys han assolit el poder, ha tingut la capacitat d’inocular el seu missatge en estrats socials que, fins fa poc, havien estat impermeables al seu discurs il·liberal. I ho ha fet d’una forma poc ètica, certament, però efectiva. Ha manipulat les pors de la ciutadania, ha generat falsos enemics i ha desvirtuat el mateix concepte de veritat. Sigui com sigui, ha aconseguit un suport contundent entre la societat americana que el portarà a controlar no només la Casa Blanca, sinó també el Senat i la Cambra de Representants.
Internament, la victòria de Trump comportarà retrocessos importantíssims en termes de drets humans, socials, polítics i mediambientals. Uns retrocessos que afectaran, sobretot, les esferes socials més vulnerables, les minories i les dones. Tancament de fronteres, deportacions massives i posar punt final a propostes legislatives verdes com el New Green Deal són només algunes de les promeses electorals fetes durant la campanya. L’impacte de la seva victòria, però, té també una derivada exterior perquè suposarà un trasbals geopolític profund que farà augmentar la incertesa global. Recordem que algunes de les polítiques principals de Trump impliquen un retorn al proteccionisme i un atac al multilateralisme que tindrà implicacions arreu i, de manera molt important, a Europa.
L’esquerra transformadora ha de reconnectar amb la ciutadania i aportar solucions tangibles per construir un futur per a tothom
L’onada conservadora i reaccionària, tot i que és formada per unes elits que són sistèmiques, està sent capaç de capitalitzar el descontentament vers el capitalisme i la globalització. Aquells que han tret profit del sistema durant dècades, ara, estan aconseguint abanderar el canvi, i això hauria de ser un motiu d’autocrítica i de reflexió per part nostra, l’esquerra transformadora.
Aquells que tradicionalment hem defensat el bé comú, les llibertats, la justícia social o la lluita contra el canvi climàtic hem de reprendre la iniciativa. Ens cal un procés de reflexió, d’escolta activa i d’empatia. Cal no menystenir res ni ningú. Cal que fem xarxa, tant a les institucions com al carrer, per recuperar confiances. I, sense abandonar cap dels nostres principis, orientats sempre a construir societats més justes i igualitàries, cal que parlem de les necessitats materials d’unes societats tocades per la precarietat, la inflació i la manca d’horitzons.
L’esquerra és progrés i benestar col·lectiu, i aquesta és una bandera que no podem deixar escapar perquè sabem del cert que som els únics que tenim les eines i la voluntat per millorar aquest planeta desigual, violent i cada vegada més inhabitable al qual ens han portat les polítiques d’aquests que, avui, s’autodefineixen com a canvi.
És imprescindible que reconnectem amb la ciutadania per construir un futur per a tothom aportant solucions tangibles que donin resposta a les dificultats quotidianes del present a la vegada que construïm futurs justos i sostenibles per als nostres fills i filles. Evitar que l’onada reaccionària escombri dècades de conquestes socials és un objectiu irrenunciable i inajornable.
* Diana Riba és eurodiputada al Grup d’Els Verds / Aliança Lliure Europea al Parlament Europeu en representació d’ERC. Adrià Guevara és exdiputat al Parlament de Catalunya per ERC en la catorzena legislatura (2023-2024) i exregidor de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú (2019-2023).
