06/11/2024 | 08:17
Els resultats provisionals de les eleccions als Estats Units, en resum, apuntarien a la reelecció del polèmic Donald Trump com a president de la potència militar i econòmica més gran del planeta. Torna al poder qui ha estat el president més de dretes, misogin i xenòfob almenys dels últims 100 anys. Guanya la presidència, el control del Senat i, a més, ja disposava de majoria al Tribunal Suprem. El pitjor escenari possible. Hi guanyen el petroli, el masclisme i l’antiimmigració. Mentrestant, els demòcrates, amb una campanya mirant més cap a la dreta que cap a l’esquerra, es queden novament a les portes de posar una dona —i racialitzada—, Kamala Harris, a la presidència del país. Però, per què ha guanyat Trump, i com s’explica que milions de persones de classe treballadora el votessin? Abans de lamentar-nos i plorar a Twitter, seria bo entendre què ha passat.
Ho expliquem en cinc claus, i en menys de 3 minuts de lectura.
Victòria als ‘swing states’: del cinturó obrer als casinos de Las Vegas
Trump ha guanyat en tots els estats clàssics dels republicans —incloent-hi les poblades i poderoses Texas i Florida— i, a més, d’entre els swing states o estats frontissa que eren clau per a la presidència, podria arribar a endur-se’ls tots, TOTS els estats en disputa. Al nord-est, a l’anomenat cinturó de l’òxid, de classe treballadora i blanca, on l’economia és clau i on històricament guanyaven els demòcrates, els republicans estan guanyant a Michigan, a Pensilvània i a Wisconsin; als dos estats en disputa del sud-est, Geòrgia i Carolina del Nord, la victòria ja se l’ha endut oficialment Trump, i, finalment, a l’oest dels Estats Units, la cosa està més ajustada encara a Nevada i a Arizona; però, a hores d’ara, hi guanyarien també els republicans per uns quants milers de vots. Si es compleixen els pronòstics, Trump s’haurà endut tots, TOTS, els estats que estaven en dubte.
Per a l’esquerra europea és molt rellevant entendre què ha passat als estats del cinturó industrial, on hi ha majors recels contra la globalització i la deslocalització industrial. Tradicionalment, havien votat sempre demòcrata, però el 2016 ja se’ls va endur Donald Trump, o els va perdre Hillary Clinton; no sé sap. Això va ser fonamental per catapultar Trump a la Casa Blanca per primer cop i de forma sorprenent. El 2020, Biden els va recuperar. I ara Trump hi ha tornat a guanyar. Michigan, el centre de la indústria de l’automòbil nord-americana, en seria l’exemple paradigmàtic: Trump, un 53% dels vots; Kamala Harris, un 46%.
Vot de la classe obrera blanca, però també d’homes negres i llatins?
Les enquestes ja predeien que a Trump el votaria, i així semblaria que ha estat, bona part de la població blanca, de classe treballadora, sense títol universitari i, tot i que històricament havien votat demòcrata, ara s’inclinen per l’extrema dreta i pel trumpisme, més que no pas pel que ha significat sempre el Partit Republicà en termes conservadors i tradicionals. El politòleg Xavier Calafat, tal com ens alertava el col·lectiu Debats pel Demà, assegura que “el problema és tractar les minories com a blocs estancs, com si la pertinença a aquestes suposés sempre el fet diferencial que decanta el comportament polític”.
Trump, però, també sap mantenir el vot tradicional dels republicans més conservadors i s’emporta totes les àrees rurals i agràries i ramaderes del país. Però, alhora, aconsegueix canviar coses: segons les enquestes prèvies electorals, encara el voten més homes que dones, però ja el 2020 va aconseguir més vot femení que el 2016. I, tal com explicava Lídia Heredia, corresponsal de TV3 als Estats Units, a CRÍTIC, “finalment, hi ha una tendència, que a Europa pot sorprendre, però no sorprèn, que està creixent el vot llatí i d’una part de la comunitat afroamericana, homes sobretot, a Trump”. Per això, guanya a Florida o a Nevada i a Arizona, estats amb una fortíssima presència de migrants o de descendents de migrants llatinoamericans. “Amb el vot llatí, com en tots els processos d’emigració, passa allò que els penúltims no volen els últims”, deia Heredia.
“És l’economia, estúpid”
L’economia ha estat clau, novament, en la victòria de Trump. Els demòcrates es vanagloriaven d’un bon estat de l’economia, amb un atur al 4%, i amb la inflació ara mateix baixant. El problema és que, durant el seu mandat, les coses no han anat així: va arribar a pujar fins al 9%, tot i que ara mateix està en un 2%. “On la inflació havia estat més alta, el vot a Trump ha estat més alt”, explica avui el periodista econòmic de la SER Javier Ruiz.
Trump diu que l’economia dels Estats Units s’ha de protegir davant l’amenaça exterior, que s’han de posar aranzels als productes xinesos, que s’ha de salvar la indústria made in America, i culpa els demòcrates de permetre que les fàbriques marxin fora dels Estats Units i deixin la gent a l’atur. Tal com explicava l’analista i sindicalista Pablo Sánchez a CRÍTIC, “el discurs públic del trumpisme, en particular del company de fórmula de Trump, J. D. Vance, busca presentar-se com a antiestablishment i anomenen els demòcrates el partit de Wall Street i polítiques com Hillary Clinton els ajuden a donar-los la raó”. Gent com Trump o el seu afí Elon Musk, propietari de Tesla i de la xarxa social Twitter, també són multimilionaris; però, com explica Sánchez, “d’alguna manera aconsegueixen presentar-se com una mena d’outsiders, com Trump mateix. És la màgia de l’extrema dreta, que aconsegueix presentar-se com a antiestablishment, mentre és plena de multimilionaris a les seves files”.
Conseqüències greus per a Europa i per al clima
Les eleccions als Estats Units, principal potència econòmica i militar del planeta, tenen conseqüències sempre a Europa. Hi haurà guerres comercials amb la Unió Europea i la Xina. Hi haurà, doncs, problemes per a la indústria europea, sobretot la de l’automòbil —la xinesa ja en té— si Trump compleix la seva promesa d’augmentar els aranzels als productes estrangers. Això, indirectament, pot provocar aturades a les fàbriques europees, també a Martorell o a Almussafes.
I, si succeeix el mateix que va passar al primer mandat de Trump, els Estats Units ara voldran reduir les seves aportacions econòmiques a organismes internacionals i multilaterals, com, per exemple, l’OTAN, cosa que significarà més despesa militar per als països europeus per finançar l’aparell militar occidental. A Ucraïna avui és un dia de dol: l’amistat de Trump amb Vladímir Putin és prou coneguda, i, segons ha promès en campanya, la seva idea no és seguir enviant tancs i míssils a Zelenski com ha fet fins ara el militarista Biden.
A més, ja es pot dir que les eleccions les han guanyat el petroli, el gas i el fracking. Trump ja se’n va desdir, del Tractat de París en la lluita contra el canvi climàtic. L’aposta de l’Administració de Biden pel capitalisme verd i per l’energia eòlica i solar, malgrat les contradiccions, va ser rellevant, i ara tota aquesta transició a les renovables està en dubte.
Una derrota de la línia conservadora i centrista dels Demòcrates
Kamala Harris ha fet una campanya buscant el centredreta polític, intentant no espantar el votant conservador tradicionalment fidel als republicans, i no li ha sortit gens bé la jugada. No ha parlat en campanya, de fet, pràcticament de res, ni tan sols de la seva condició de dona i racialitzada —orígens indis i afroamericans. S’ha posicionat a favor del sionisme i de l’Estat d’Israel davant l’atac brutal contra la Franja de Gaza (cosa que li pot haver fet perdre vots entre la minoria àrab en un estat clau, Michigan). Va defensar l’extracció de petroli als Estats Units i l’aposta pel fracking, i es va allunyar de la tímida aposta ecologista de Biden. Fins i tot, el jubilat per la força Joe Biden havia estat molt més dur amb empresaris —recordeu el seu “Pay them more“, ‘pagueu millor els treballadors’— o protegint la indústria made in USA amb la seva aposta pels microxips fabricats al país i per la pujada d’aranzels als automòbils xinesos.
Trump és una malíssima notícia contra els migrants i les persones racialitzades als Estats Units. Ells hi posaran el cos. Tot i això, també s’ha de dir que Biden va carregar-se de facto el dret d’asil, va continuar construint el mur amb Mèxic i, a més, va batre un rècord en expulsions i deportacions de migrants. L’Administració de Biden-Harris ha expulsat en quatre anys més migrants que els que va expulsar Trump en el primer mandat amb gairebé tres milions de deportacions. Un avís cap a l’esquerra moderada a Europa, a Espanya i a Catalunya: si gires cada cop més cap a la dreta, guanya l’original, no la còpia.
