Posem fi ja als grups bombolla a les escoles

Podem omplir el Camp Nou fins a la bandera per veure perdre el Barça, o anar a la discoteca fins a les sis del matí cubata en mà. Els bars i restaurants estan a tot gas i les distàncies de seguretat són un animal mitològic. Per Nadal omplirem a vessar els centres comercials. La vella normalitat s’ha anat imposant de nou en tots els àmbits de la vida, gràcies a l’efectivitat de les vacunes i a mesos de contenció, de restriccions, de responsabilitat col·lectiva i de sacrificis.

En tots els àmbits? No! Un aspecte de la nostra vida segueix ancorat en la segona o la tercera onada de la Covid, subjecte a restriccions pròpies dels moments més crítics de la pandèmia: les escoles.

Als carrers, bars i restaurants les bombolles es barregen de forma promíscua. Però, a l’escola, els infants han de seguir enclaustrats en el seu grup de vint-i-tants nens. La mascareta, obligatòria, sobre el paper en interiors, és poc habitual en moltes oficines o espais de treball, però els infants la porten tant sí com no durant tota la jornada escolar. Les trobades presencials s’han recuperat gairebé en tots els àmbits, mentre hi ha escoles on les famílies no poden ni accedir al centre on els seus fills passen una gran part del temps. Moltes vegades no poden fer ni tan sols reunions presencials amb les tutores i els mestres.

L’escola és un moment fonamental en la vida de gairebé un milió i mig de ciutadans catalans de 0 a 19 anys. Però als adults, com que no ho veiem, no ens importa gaire. Total, profes i nens sempre s’estan queixant per una cosa o una altra, oi? Com a societat, ensopeguem de nou amb la mateixa pedra que durant el primer desconfinament: els infants, com que no formen part de l’esfera productiva de la societat, són sempre els últims de la cua.

L’efecte limitador del grup bombolla

Tot això no són anècdotes ni capricis burgesos. L’efecte del grup bombolla limita la dinàmica educativa dels centres. Els projectes de la major part d’escoles es basen avui en dia en la interacció i col·laboració entre diferents cursos i edats. Alguns adults entenem l’aprenentatge com una transmissió unidireccional de coneixements del professor a l’alumne, però aquesta és una visió dels anys quaranta del segle XX.

L’educació és també un procés de compartir i socialitzar experiències entre infants, mestres, tutors i comunitat educativa. Hi ha múltiples exemples d’èxit. L’experiència de les amistats lectores, en què els nens més grans col·laboren en l’aprenentatge de la lectura dels més petits, era una pràctica habitual i recomanable que ha quedat escapçada amb la Covid, com molts altres projectes que es treballen en l’àmbit de cicle o de centre.

L’ús de la mascareta en els infants pot afectar l’aprenentatge, i revisar-ne l’aplicació no és cap caprici

Revisar l’ús de la mascareta tampoc no és cap caprici. No és només una qüestió d’incomoditat (que també). És una barrera comunicativa que està fent molt mal. La comunicació verbal esdevé més difícil entre infants i mestres. I encara més la no verbal: es perd expressivitat, el so de la veu s’esmorteeix i no podem veure clarament l’expressió facial de les persones amb qui parlem, la qual cosa fa que, de manera instintiva, sovint exagerem la gesticulació que acompanya la parla. Aquestes són precisament les causes principals que poden afectar l’aprenentatge en els infants, segons apunten algunes investigacions.

Els grups confinats, sota mínims

Tot això passa mentre la incidència del virus a les escoles és, ara com ara, mínima. Sempre ho ha estat, però avui en dia encara més. Només cal mirar el nombre de grups confinats en l’actualitat: 26 de 72.000 grups classe en total. Un 0,04% del total dels grups. Un 0,24% del total dels alumnes catalans. En canvi, seguim aplicant mesures de fa un any, quan la incidència, tot i que limitada, era molt major. El periodista d’El País Oriol Güell, especialitzat des de fa anys en temes de salut, sempre prudent i un dels qui millor han seguit l’evolució de la pandèmia a Catalunya, ho resumeix amb aquesta gràfica eloqüent.

Con estos datos y la situación epidemiológica empieza a ser ya el momento de plantearse quitar las mascarillas de las aulas. De forma prudente y ordenada, pero ya no tiene sentido que los niños las tengan que llevar y los padres se puedan ir de copas a un bar sin ellas https://t.co/BNeYjIsDRF

— oriol guell (@oriol_guell) October 26, 2021

Poder tirar endavant mesures més aperturistes no solament depèn de la Generalitat. Els departaments d’Educació i de Salut tenen àmplies competències, però les normatives estatals, via reial decret, regulen què pot fer-se i què no en qüestions com la mascareta. Tot i això, si hi ha voluntat política, hi ha l’opció d’eixamplar els marges i buscar escletxes. Els consellers Argimon i Gonzàlez Cambray podrien fer valer les seves competències i mirar d’estendre les propostes més aperturistes en aquells centres educatius on hi ha més reticències. No pot ser que hi hagi diferències entre escoles producte de les inèrcies i dinàmiques de cada centre.

L’escola, dic de contenció de la Covid

El Govern català va destacar en l’aposta per obrir les escoles en el curs passat i tornar a la presencialitat després del moment inicial de la pandèmia. Una aposta que li va valer crítiques duríssimes i l’oposició d’algunes veus de la comunitat educativa i científica que preferia prolongar l’educació a distància tot i els efectius nocius. Al final, com apunten moltes dades, es va demostrar que les escoles han sigut més un dic de contenció que no pas propagadores de la pandèmia.

Aquesta és una aposta que s’ha de reconèixer, com també s’ha de reconèixer la implicació d’un professorat que ha hagut de desenvolupar la seva tasca en condicions de vegades precàries, amb directrius confuses, en moments d’una gran tensió i assumint responsabilitats que no li eren pròpies. Tot això, mentre feia front a les habituals mancances estructurals del sistema educatiu públic, com l’infrafinançament de l’escola inclusiva o el gran nombre d’interins. Segons dades de CCOO, Catalunya és líder en docents interins, que representen el 40% del total, quan la mitjana estatal és del 27%.

Cal ser prudents i no abaixar la guàrdia, perquè la pandèmia ha donat ja moltes sorpreses

La pandèmia ha donat ja moltes sorpreses i no podem abaixar la guàrdia. La vacunació encara no és hegemònica en el global de la societat i existeixen nuclis negacionistes i reaccionaris que, amb el seu discurs insolidari sobre les vacunes, limiten l’impacte positiu que podrien tenir. Totes les obertures s’han de fer de mica en mica i d’acord amb el que recomana la comunitat científica, i hi ha una realitat innegable: una gran part de les classes s’ha de fer necessàriament en espais tancats, on el virus es transmet més i millor. Però el que no és gaire lògic és que, quan estem reobrint tots els sectors econòmics, productius, culturals i socials, les escoles i els infants segueixin un pas enrere.

Amb les dades a la mà i per la salut mental i l’educació dels nostres fills i filles, és l’hora d’alleugerir encara més les restriccions, que les famílies tornem als centres i que revisem amb profunditat l’ús de la mascareta. L’escola, com a espai de socialització, és bàsica no solament per a la formació i la transmissió de coneixements, sinó també per a la salut emocional dels infants i per a la seva socialització. Obrim les escoles de veritat i posem fi als grups bombolla ja.