Crític Cerca
Opinió
Roger Palà

Roger Palà

Periodista i editor de CRÍTIC

Cinc raons per les quals seria millor que ERC no repetís Junts pel Sí 

26/10/2015 | 08:00

Artur Mas i Oriol Junqueras. La reedició de Junts pel Sí està a l'aire. Foto: CDC
Artur Mas i Oriol Junqueras. La reedició de Junts pel Sí està a l’aire. Foto: CDC

Avui dilluns, esgotant tots els terminis previstos, es constitueix el nou Parlament. Tot indica que també s’esgotarà el calendari per escollir president de la Generalitat, i la primera votació d’investidura s’esdevindrà el pròxim 9 de novembre. Serà una data clau. Ara com ara, Artur Mas no té garantit el suport per ser investit ni per majoria absoluta ni per majoria simple. Les negociacions amb la CUP, pel que fa a la investidura de Mas, no avancen. No cal dir que l’empresonament del tresorer de CDC no ajuda gaire a generar un clima de concòrdia. Ahir mateix, el diputat de la CUP Antonio Baños no descartava noves eleccions al març.

Abans de la votació per la investidura de Mas, però, hi haurà una altra data molt rellevant: el 6 de novembre. Aquest és el dia que s’esgota el termini per formalitzar la inscripció de coalicions per a les eleccions espanyoles. Vol dir això, doncs, que abans de la primera o primeres votacions per investir president de la Generalitat sabrem si es reedita o no Junts pel Sí, la coalició amb la qual van concórrer unides CDC i ERC a les eleccions del 27-S. Poca broma.

A hores d’ara, hi ha dubtes raonables sobre si CDC i ERC aniran juntes el 20-D. Convergència sembla prioritzar aquesta opció, però ERC dubta. Dissabte passat, el consell nacional dels republicans va apostar per la formulació d’una llista de tall “cívic i progressista per construir la República catalana”. La possibilitat que els republicans no es presentin amb CDC és oberta, cosa que seria realment un cop molt dur per a Mas. Posem-nos en situació: en una mateixa setmana, el president surt perdedor de dues votacions d’investidura i, a sobre, es fa públic que no es reeditarà Junts pel Sí, el seu projecte de més èxit. Mentrestant, el setge judicial sobre la corrupció a CDC s’estreny. Tot molt letal.

Ara com ara, ERC té poc marge de maniobra per articular un projecte amb perfil propi en les generals al marge de CDC. Les pressions seran molt intenses. Tindrem #pressingCUP i, de nou, #pressingERC. Però la veritat és que hi ha arguments poderosos que avalen que aquesta seria la millor opció no solament per als republicans, sinó també per al conjunt de l’independentisme. En aquest article assenyalem cinc raons per les quals ERC s’hauria de pensar molt i molt bé repetir l’experiment de Junts pel Sí en les generals.

El 20-D no és la segona volta del 27-S

La coalició entre CDC, ERC i la societat civil es va presentar com un projecte puntual per a unes eleccions transcendentals de tall plebiscitari, en què realment –o això es va dir– el més important no era escollir un Parlament i un Govern, sinó votar sobre la independència. Recordem-ho: “el vot de la teva vida”, en singular. Però molts dels qui van fer bandera d’aquest discurs per empènyer ERC cap a Junts pel Sí ara diuen el contrari: que el 20-D serà la segona volta del 27-S. Un argumentari que resulta contradictori amb la pròpia formulació inicial del projecte. El 20 de desembre no se celebraran unes eleccions plebiscitàries, sinó unes eleccions al Congrés espanyol en què la independència no serà l’únic vector, ni tan sols per als electors independentistes. Es votarà sobre la base de molts altres factors (un de molt important a Catalunya: fer fora el PP). Cal tenir-ho en compte, doncs, a l’hora d’articular aliances.

Agents de la Guardia Civil registren la Fundació CatDem. Foto: Carlos Moreno
Agents de la Guàrdia Civil escorcollen la Fundació CatDem. Foto: Carlos Moreno

L’independentisme d’esquerres no pot contemporitzar amb la corrupció

Aquesta és una qüestió transcendental, que ja es va posar sobre la taula durant la prèvia del 27-S i la campanya electoral de les catalanes. El fet que existeixin investigacions obertes per corrupció que afecten CDC és un problema que ‘a priori’ afecta només CDC; però, si ERC i CDC van juntes, el problema afecta el global de l’independentisme. Recordem la incomoditat del candidat Raül Romeva durant els debats de la campanya del 27-S, havent de defensar (sense arguments) allò indefensable. Què passarà si esclata un nou cas del 3% en plena campanya? ERC, el partit de les “mans netes”, que deia Carod-Rovira, no pot contemporitzar amb la corrupció en cap mesura. Si ho fa, qui en sortirà perjudicada no serà només ERC, sinó el global de l’independentisme. I no: el discurs que “tot és guerra bruta” no funcionarà. No va funcionar al novembre de 2012, no ha funcionat al setembre de 2015, i res no indica que vagi a funcionar al desembre vinent.

Els resultats del 27-S demostren que Junts pel Sí no multiplica l’independentisme

CiU i ERC van aconseguir separades l’any 2012 els mateixos vots que Junts pel Sí el 27-S. Aquesta és la dura realitat: el Partit del Procés no ha multiplicat l’independentisme (cosa que, d’altra banda, indica les limitacions del mateix procés tal com l’hem conegut fins ara). Certament, Junts pel Sí ha aconseguit mantenir el vot malgrat que Unió s’ha presentat pel seu compte i malgrat l’increment de la participació. Però el cert és que el creixement de l’independentisme ha vingut per l’esquerra gràcies a la CUP. Junts pel Sí fins i tot ha perdut vots respecte a la suma de CDC i d’ERC de 2012 a les comarques de l’àrea metropolitana. ERC segueix una trajectòria ascendent des de les europees i les municipals, que aquest 2015 s’ha vist truncada per l’aliança amb Convergència. Si, com diuen a Junts pel Sí, el plebiscit ja s’ha guanyat, en el marc d’un hipotètic procés constituent republicà, ERC hauria de maldar per consolidar el seu propi perfil com a força central de l’esquerra catalana. I això no ho podrà fer de la mà de CDC.

Ada Colau i Gerardo Pisarello. Foto: Barcelona en Comú
Ada Colau i Gerardo Pisarello. Foto: Barcelona en Comú

El vot independentista d’esquerres pot acabar orfe

En les eleccions del 27-S els independentistes d’esquerres que no veien clara l’aposta electoral de Junts pel Sí tenien la papereta de la CUP.  A menys que hi hagi una sorpresa d’última hora, però, els ‘cupaires’ no es presentaran el pròxim 20 de desembre i faran campanya per l’abstenció activa. Aquesta mena de campanyes poden tenir efecte en els cercles més militants, però és difícil que tinguin èxit entre la gran massa de votants. Molts votants de la CUP es debatran el 20-D entre votar Junts pel Sí molt a contracor (tenint en compte que ja no hi van optar el 27-S, sembla prou difícil que ho facin ara) o donar suport a opcions no explícitament independentistes, com el projecte que impulsa Ada Colau i Barcelona en Comú. No es pot descartar que molts vots sobiranistes d’esquerres acabin donant suport al projecte impulsat per BComú, que farà una defensa explícita del dret a l’autodeterminació però que, depenent de com s’acabi configurant, tindrà alhora una vinculació molt estreta amb Podem que li pot impedir formar grup propi malgrat tenir-ne la voluntat.

El partit d'Albert Rivera pot fer un gran resultat a les generals. Foto: Jordi Borràs
El partit d’Albert Rivera pot fer un gran resultat en les generals. Foto: Jordi Borràs

L’estratègia del ‘front patriòtic’ pot alimentar encara més Ciutadans

La dinàmica plebiscitària del 27-S va tenir la seva cara B en el fort creixement de Ciutadans, que va ser visualitzat per molts electors com l’opció més útil del ‘no’. Era un risc assumit pel sobiranisme, sobretot tenint en compte que aquelles eren unes eleccions en què l’independentisme volia llegir els resultats en clau de suport al ‘sí’ o al ‘no’. Però ara la situació és molt diferent. L’independentisme ha de valorar bé si des del punt de vista estratègic li convé plantejar les eleccions del 27-S en clau estrictament plebiscitària, perquè això pot alimentar la formació d’Albert Rivera en un context que li serà encara més propici que unes autonòmiques. Potser serà més intel·ligent l’articulació d’un relat més plural que no passi exclusivament per la independència i afegeixi més colors a la proposta sobiranista. I això serà més fàcil si hi ha espai per als matisos i llistes plurals.

ERC, doncs, s’ho hauria de pensar bé a l’hora de repetir la coalició amb Convergència en les generals, perquè, si els resultats del 27-S no van ser del tot satisfactoris, ara el risc de tret per la culata podria ser encara més elevat. Alhora, els republicans farien bé de mirar els moviments que està fent l’esquerra catalana. Ahir, Ada Colau i el seu equip presentaven la seva proposta per a les generals:  una candidatura en clau ciutadana que hauria de tenir el suport d’ICV-EUiA i de Podem i que estaria encapçalada per l’historiador Xavier Domènech. La llista impulsada per Barcelona en Comú vol fer una aposta explícita pel dret a decidir amb un fort component social, però pot tenir un problema si acaba supeditada a Podem formant part del seu grup parlamentari. Malgrat tot, el projecte polític de Colau i de Pisarello té múltiples punts de trobada amb ERC. Segurament no serà ara, però més d’hora o més tard, republicans i ‘comuns’ hauran de treballar plegats.

Aquesta confluència, realment disruptiva, és la que ningú no s’atreveix a verbalitzar a les tertúlies i, ara com ara, l’única que posa els pèls de punta als palaus de poder de Madrid i de Barcelona. Tots els actors implicats farien bé de ser-ne conscients.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebràs el llibre 'La revolta de Santa Jordina'

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació