Convergència en tromba contra la CUP: s’ha acabat el procés?

El consell polític de la CUP va decidir ahir no retirar l’esmena a la totalitat al projecte de pressupostos del Govern. Per tant, si no hi ha gran sorpresa d’última hora, el Parlament català, amb els vots de tota l’oposició i també dels cupaires, rebutjarà avui els comptes proposats per Junts pel Sí. La decisió de la CUP ha exaltat els ànims a Convergència: la consellera Neus Munté ha dit al programa No ho sé de RAC1 que la decisió cupaire “tindrà conseqüències”. L’entorn d’opinadors i agitadors a les xarxes més afí a CDC ha entrat en erupció. La majoria de mitjans de l’òrbita sobiranista ha posat un focus molt dur contra la CUP. Tornen els dies més agitats del #pressingCUP. Sembla que el món s’acaba.

Uns il.luminats sectaris i dogmàtics es carreguen el somni d'un poble. Que la història els jutgi.

— Pilar Rahola (@RaholaOficial) June 7, 2016

En moments de tensió política com aquests, però, és important no deixar-se dur per impulsos desmesurats i mirar d’analitzar la situació amb una mica de fredor. Aquí van les quatre claus sobre el veto de la CUP als pressupostos de Junts pel Sí.

Uns pressupostos autonòmics no tenen res a veure amb el procés

El discurs de Convergència des del primer moment ha estat vincular l’aprovació dels pressupostos amb el procés. Però enlloc està escrit que hagi de ser així. De fet, en l’acord d’estabilitat entre la CUP i Junts pel Sí no s’esmenta en cap moment la paraula pressupostos. Es tracta d’un acord tan obert i redactat tan a última hora que cadascú va decidir interpretar el millor per als seus interessos: segons CDC, l’acord inclou els pressupostos. Segons la CUP, no els inclou. El cert és que la paraula pressupostos no hi apareix. Artur Mas, que porta l’acord imprès sempre al damunt, ho sap perfectament.

Els pressupostos tampoc surten al denominat “full de ruta” de Junts pel Sí.

Presentem el Full de ruta cap a la independència. 9 passos per construir un nou país. #JuntsPelSí pic.twitter.com/4t5r7VObL3

— Junts pel Sí (@JuntsPelSi) September 4, 2015

No només això, sinó que l’any 2013 ERC ja va dir que els pressupostos de 2014 havien de ser els últims pressupostos autonòmics. Tot i això, els republicans van donar suport als pressupostos de 2014 i, de retruc, als de 2015.

.@perearagones: 'Ja vam dir que els pressupostos actuals havien de ser els últims pressupostos autonòmics' #pressupostos2015

— Esquerra Republicana (@Esquerra_ERC) December 15, 2014

darrers pressupostos autonòmics de 2015 prorrogats. I començar a treballar seriosament una proposta més consensuada amb la CUP de cara a 2017. Aquest és l’escenari que més convenç a hores d’ara a republicans i cupaires davant la impossibilitat d’acord.

Tanmateix, qui ha de fer una reflexió profunda en el moment actual és CDC. Convergència no ha assumit els resultats del 27-S i el gir a l’esquerra del Parlament català. La formació de Puigdemont hauria de ser conscient que no pot pretendre que un partit anticapitalista com la CUP avali uns comptes que ni tan sols contemplen un lleu increment de l’IRPF per a les rendes més altes. CDC haurà de negociar. I el millor pel Govern seria fer-ho durant la tardor, amb vista a aprovar els comptes a principis de 2017, amb les denominades “lleis de desconnexió” més avançades. Aquí hi ha un element clau: com més avanci el procés en clau de ruptura, més difícil ho tindran els sectors de la CUP més crítics amb Junts pel Sí per rebutjar els pressupostos.

Els falcons de Convergència volen sang: hi haurà eleccions a la tardor?

“Abans veurem Convergència socialitzant els mitjans de producció que avançant les eleccions a la tardor”. És la reflexió d’una veu sorneguera d’ERC que coneix de prop les tensions convergents. “Convergència té unes ganes boges de baixar del carro del procés, i la negativa de la CUP als pressupostos els ho posa en safata”, afirma una altra font republicana. Per a ERC, els ‘falcons’ de CDC i els ‘falcons’ de la CUP es retroalimenten entre si.

Convergència està profundament dividida. Els sectors més durs de la formació –els ‘falcons’ de Quico Homs– i part de l’entorn de creadors d’opinió defensen que el pas al costat de Mas va ser un error, que cal estripar la baralla i anar a eleccions a corregir el que consideren el gran error de la història: els 10 diputats de la CUP.

Si es feien eleccions demà mateix, quants diputats obtindria la CUP?

— Salvador Cardús Ros (@salvadorcardus) June 7, 2016

Els sectors que s’agrupen entorn del President Puigdemont són més partidaris de l’acord sobiranista i de seguir endavant amb el procés. Puigdemont tindrà un paper important durant els pròxims dies. Caldrà veure si realment pot exercir algun tipus de lideratge inspirador. Mai en la història de CDC, però, l’aparell del partit havia estat tan allunyat del seu màxim representant institucional. Els darrers dies veiem com els mitjans reprodueixen amb més intensitat el relat de Quico Homs que el del President.

Sobre el tema d’un avançament electoral, hi ha qui diu això:

https://twitter.com/mkserra/status/740297158583291905

El problema de Mark Serra, però, és que Puigdemont no podria convocar eleccions ni que volgués. El botó vermell electoral no podrà ser pitjat fins al 3 d’agost, data en què es complirà un any just de la darrera convocatòria electoral. Els pròxims dos mesos, doncs, seran claus per saber si la situació es desencalla.

Tanmateix, els somnis d’anorrear la CUP a les urnes podrien esdevenir un petit malson. Les urnes les carrega el diable. Totes les enquestes són nefastes per CDC. Els ‘falcons’ convergents somien a repetir un 27-S, però que en aquesta ocasió el poble català vegi la llum i la CUP quedi anorreada a les urnes. Però això podria no ser ben bé així. I si hi ha eleccions i la CUP en torna a treure deu? O pitjor encara: i si Convergència perd les eleccions i queda per darrere d’Esquerra? No seria un escenari remot: totes les enquestes assenyalen una caiguda molt pronunciada de CDC.

En aquest sentit, seran clau els resultats de Francesc Homs a les eleccions del 26 de juny. Les expectatives no són bones, però per poc que CDC aconsegueixi salvar els mobles, creixeran els partidaris d’anar a eleccions. Convergència i Homs estan basant el seu relat electoral en una crítica molt dura a la CUP. En certa forma, recorda els atacs furiosos contra Ada Colau durant les passades eleccions municipals a Barcelona. La campanya d’atacs i descrèdit no va tenir èxit llavors. El tindrà ara?

La CUP: divisió, coherència i manca de picardia

Ahir la CUP va tenir el detall de no empatar. 29 vots a favor de l’esmena, 26 en contra i 3 abstencions. És un avenç.

Ai si les tres abstencions haguessin sigut un Sí tornàvem a tenir empat i després sí que es lia gorda…!!! #CosesqEnspassenPelCap

— david caño (@davidcc_01) June 7, 2016

Conyes a part, la divisió interna en el si de la CUP – molt comentada i explotada fins a la sacietat pels mitjans– té en aquest cas un punt artificiós. En el sí dels cupaires hi ha un consens bastant més ampli sobre els pressupostos de Junts pel Sí que no pas amb la qüestió de la investidura. El que es votava ahir no era el suport als comptes, sinó si s’aixecava o no l’esmena a la totalitat per tal de poder debatre’ls. La CUP podia haver aixecat el veto, que les esmenes no prosperessin, i acabar votant igualment en contra. Són uns quants els qui al desembre estaven per investir Mas i ara no avalarien els comptes.

Tanmateix, és lícit preguntar-se si la negativa de la CUP en aquest cas està mancada de certa picardia política. L’esmena a la totalitat evitarà el debat de pressupostos al Parlament. Un debat que s’hauria produït en plena campanya electoral. Amb quina cara hauria defensat llavors Convergència la negativa a incrementar lleument els impostos als ‘superrics’ catalans? El discurs catastrofista d’Homs contra la CUP també hauria quedat tocat. Així mateix, les tensions en el si de Junts pel Sí s’haurien aguditzat i explicitat. Aquesta és una oportunitat que la CUP ha deixat passar. Aixecar el veto no era sinònim d’aprovació, encara que alguns mitjans ho plantegessin així. En el fons, per la CUP tots els pressupostos que pugui presentar Junts pel Sí seran poc satisfactoris. El veto als comptes, doncs, és políticament legítim i coherent. Però potser està mancat de certa picardia.

Res no acaba amb el veto dels pressupostos de la CUP: probablement és ara quan comencen les negociacions de debò. Com diu el Tardà, la feina la fan els cansats.

Si algú sent cansament q tingui present q la feina la fan els cansats. Ens en sortirem perquè no defallirem! @Esquerra_ERC

— Joan Tardà i Coma (@JoanTarda) June 7, 2016