Crític Cerca
Opinió
Roger Palà

Roger Palà

Periodista i editor de CRÍTIC

En Comú Podem + ERC: la majoria catalana del 26-J que trenca amb el règim del 78

27/06/2016 | 05:08

Celebració de la victòria del Partit Popular a Madrid. Foto: PP
Celebració de la victòria del Partit Popular a Madrid. Foto: PP

Els resultats electorals a l’Estat espanyol deixen un panorama desolador per a l’esquerra. Pablo Iglesias, a qui li agrada molt ‘Joc de Trons’, haurà d’entonar el seu particular ‘Winter is Coming’. S’apropa l’hivern. El lema de la Casa Stark, víctima de totes les malaurances en la novel·la de George R.R. Martin, esdevé tètricament real. Serà un hivern dur. El PP és l’únic partit que surt reforçat de la repetició d’eleccions. Caldrà veure amb quina fórmula, però molt probablement revalidarà el govern, potser amb una abstenció del PSOE. A Brussel·les es parla de 8.000 milions d’euros més en retallades que l’Estat espanyol hauria d’aplicar els pròxims anys. Rajoy serà molt probablement el responsable d’administrar-les. ‘Winter is coming’.

L’experiment d’Units Podem fracassa i perd més d’un milió de vots respecte la suma de Podem i IU del 20-D. Mai un partit a l’esquerra del PSOE havia tingut 70 diputats. I mai el PSOE havia tingut un resultat tan dolent. Però les expectatives eren molt altes per la confluència de Podem i Esquerra Unida. És un cop dur per l’estratègia podemista. Sense pal·liatius. Seria lògic que el lideratge de Pablo Iglesias fos posat en qüestió. Iglesias, Errejón i companyia hauran de reflexionar. No serà els únics. Encara que En Comú Podem hagi revalidat la victòria a Catalunya, Ada Colau i els seus també ho hauran de fer.

En Comú Podem + ERC: la majoria catalana que trenca amb el règim

En un mapa tenyit de blau, però, hi ha dos bastions que resisteixen: Euskadi i molt especialment Catalunya. És a Catalunya on hi ha una majoria més sòlida que trenca amb el vell règim del 78. En Comú Podem hi revalida una victòria que té un regust agredolç: es manté gairebé en percentatge, però perd 81.000 vots. En aquesta majoria també hi juga un paper important ERC, l’únic partit català –al marge del PP!– que incrementa vots respecte el 20-D en termes absoluts, tornant a superar Convergència i consolidant els 9 diputats de Gabriel Rufián i Joan Tardà.

En Comú Podem i ERC sumen 21 diputats i s’enfilen fins al 42% dels vots. És un resultat que no té paral·lel enlloc més de l’Estat espanyol. L’espai dels Comuns i l’espai republicà, amb fortes connexions també amb el món de la CUP, està cada cop més consolidat. Es pot constatar a cada elecció que passa. Tot i això, uns i altres no perden ocasió en disparar-se dards mútuament. Els uns, per espanyolistes i ‘pagafantes’ de Podem. Els altres, per ‘patrioteros’ que només es preocupen per l’estelada. Mentrestant… ‘Winter is Coming’, el PP guanya vots fins i tot a Catalunya (és tercera a força a la Barcelona de Colau) i Convergència, el partit esquitxat pel 3%, conserva els seus 8 diputats i tot i perdre 85.000 vots celebra els resultats com tot un èxit.

El referèndum pactat s’esvaeix a curt termini

L’aposta d’En Comú Podem per trobar aliats a l’Estat espanyol que permetin la consecució del referèndum pactat s’esvaeix a curt termini. No pot negar-se la possibilitat de canvi a Espanya. Ningú imaginava fa dos anys que un partit a l’esquerra del PSOE i que defensés el dret a decidir en el global de l’Estat tindria setanta diputats. Però el gran canvi de cicle, si ha d’arribar, no serà  imminent. I és lògic que sigui així: els canvis importants volen temps. L’independentisme va fer la seva particular travessa del desert fins esdevenir una proposta amb capacitat de sumar majories. Ara els Comuns han de reflexionar sobre el paper que han de jugar en el futur. O esperar un parell de generacions o moure fitxes a Catalunya que potser incomodaran els seus aliats a Espanya.

També han de reflexionar els independentistes. Alguns, a ERC i CDC, veuen l’escenari sorgit del 26-J com una bona notícia, perquè reforça la idea que la única via és la unilateral i que amb Espanya no hi ha res a fer. Potser ho seria si l’independentisme tingués prou força per imposar la seva pròpia agenda. Però ara com ara no és així. Ni els justíssims resultats del 27-S ni la complexa gestió posterior fan pensar en una solució senzilla a través de la unilateralitat. Mentrestant… ‘Winter is Coming’ i els diferents clans del ‘Joc de Trons’ català no són capaços d’arribar una aliança sòlida, víctimes de l’endimoniat relat plebiscitari.

Punts de connexió ERC-Comuns-CUP… i CDC

A Catalunya cal una reflexió col·lectiva de tots els partits que defensen canvis en l’statu quo. Això implica trobar punts de connexió entre l’espai d’ERC, l’espai dels Comuns, l’espai de la CUP i també –agradi més o menys a alguns dels anteriorment citats– el món de CDC (o part del món de CDC). Si la independència unilateral via DUI és impracticable, i també ho és el referèndum pactat amb l’Estat, caldrà trobar consensos a Catalunya entre els diferents actors favorables a l’autodeterminació i a la superació de l’antic règim per mirar de desencallar la situació. Una aliança catalana en què tothom hauria de cedir: els independentistes haurien de fer mig pas enrere, i els ‘comuns’ mig pas endavant.  La possibilitat d’un referèndum impulsat directament des de les institucions catalanes que impliqui un xoc de legitimitats amb l’Estat se situa fortament en l’agenda política.

Mentre tot això es concreta –si és que es concreta algun dia!– cal preparar-se per l’hivern. Avís per navegants: a ‘Joc de Trons’ els hiverns solen durar anys.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el llibre 'Manual de desobediència civil'

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació