Crític Cerca
Opinió

25/08/2014 | 09:09

Joan Josep Nuet, Dolors Camats i Joan Herrera
Joan Josep Nuet, Dolors Camats i Joan Herrera

Queden menys de cent dies per a la consulta, però hi ha partits que encara no han definit la seva postura enfront de la doble pregunta amb la qual –si tot va sobre el pla previst– s’interpel·larà la ciutadania el pròxim 9 de novembre. És el cas d’ICV-EUiA. Si bé alguns dirigents de la coalició com el fins fa poc eurodiputat Raül Romeva o la mateixa Dolors Camats han apostat obertament pel sí-sí, el partit no ha fixat encara una postura oficial sobre el tema. Tant Iniciativa com EUiA són espais amb múltiples sensibilitats en matèria nacional, i aquest és un debat que sovint incomoda o no es considera prioritari. Tanmateix… quines són les preferències del seus votants pel que fa a la consulta? Realment ho considera una cosa poc rellevant? Com ha evolucionat el seu posicionament entorn de la independència durant els últims anys?

Si mirem les dades del Baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió corresponent al primer trimestre de 2012, veiem que en aquell moment un 55% dels votants d’Iniciativa mostraven preferència per l’Estat federal com a forma de relació entre Catalunya i Espanya. Dos anys després, segons el darrer Baròmetre, el nombre dels qui preferirien un Estat federal ha baixat més de deu punts, fins a un 42%. En canvi, els partidaris de la independència s’han duplicat: si l’Estat propi era l’opció d’un 21% dels votants el 2012, ara ho és d’un 40%. També s’han reduït els partidaris de seguir sent una comunitat autònoma: si el 2012 eren un 20%, ara aquesta opció tan sols representa un 11% de l’electorat d’ICV-EUiA. Semblaria, doncs, que els més autonomistes transiten cap al federalisme, i els federalistes fan via cap a la independència.

Aquest pas del federalisme a l’independentisme ja era previsible l’any 2012, quan enfrontats a un hipotètic referèndum a “caixa o faixa”, la majoria de votants d’ICV-EUiA es decantava ja per l’Estat català. Segons el CEO, un 46% deia que votaria sí, un 27% no, i un 18% apostava per l’abstenció. Enfrontats ara a la doble pregunta de la consulta del 9-N, segons les dades del darrer Baròmetre, es poden extreure diverses conclusions: en primer lloc, que la consulta interpel·la cada cop més el votant d’ICV-EUiA, perquè ara tan sols un 6,2% afirma que s’hi abstindria. I que l’elector que es decideix a participar-hi ho fa a favor del sí: si bé la proporció de partidaris del no es manté estable (un 17%), els qui respondrien que sí a la primera pregunta són majoria absoluta: un 58%. En la segona pregunta segueix guanyant el sí per majoria aclaparadora: un 70% contra un 26% que es decantarien pel sí-no. En el conjunt de la consulta, un 41,5% dels votants d’ICV-EUiA optaria pel sí-sí, mentre que el sí-no (en teoria, el vot que representaria els federalistes) tan sols suposa un 15% del total. El sí-sí, doncs, duplicaria les altres opcions.

L’aposta del votant d’ICV-EUiA per la independència és molt recent: davant de la pregunta “se sent vostè independentista”, un 40% afirmen que se n’han tornat durant els últims anys. És el percentatge més alt de tot l’electorat que respon en aquests termes a la pregunta. Tan sols un 2,4% dels votants d’ICV afirmen ser independentistes de tota la vida. De fet, guanyen els qui diuen que no se’n senten (56%). Per tant, doncs, l’opció del votant d’ICV-EUiA per la independència cal llegir-la en una clau més funcional que sentimental. La majoria dels qui votarien sí (un 30%) diuen que ho farien pensant que Catalunya milloraria en prosperitat i llibertat, i només un 5,4% ho farien per motius identitaris. Entre els motius per votar no dels votants destaquen els qui no ho veuen com una prioritat (16%) i els qui serien partidaris d’un procés globalitzador-inclusor i són contraris a les divisions territorials (16%).

Ningú no hauria d’esperar que ICV-EUiA es converteixi de la nit al dia en un partit independentista. És lògic que els ecosocialistes segueixin gestionant amb mà esquerra la complexitat del seu electorat i les seves bases, però Herrera, Camats, Nuet i companyia haurien de tenir clar que una part molt important dels seus votants veu en el sí-sí una oportunitat per al canvi social i no una amenaça. Lligar el doble sí amb una aposta explícita per la transformació social, posant alhora en valor la diversitat d’identitats dins de l’espai ecosocialista, es dibuixa com un horitzó lògic d’ICV-EUiA. Més encara si el futur passa per establir aliances amb partits d’esquerres i independentistes. El que queda clar, però, és que qualsevol temptació de prendre una postura que exclogui el sí-sí pot passar factura. Joan Comorera, un dels fundadors del PSUC i primer secretari general dels comunistes catalans, escrivia en un article publicat durant els anys cinquanta a la revista Treball: “Els catalans fórem els primers a acabar amb els Borbons. Els catalans serem els primers a acabar amb Franco. I els catalans exercirem el dret d’autodeterminació, dret inalienable i imprescriptible”. Ara és l’hora que els seus hereus ho duguin a la pràctica.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebràs el llibre 'La revolta de Santa Jordina'

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació