Crític Cerca
Opinió
Roger Palà

Roger Palà

Periodista i editor de CRÍTIC

La maleïda hemeroteca de Carles Puigdemont

L'estratègia actual de Junts pel que fa a la investidura de Pedro Sánchez xoca amb les afirmacions i propostes recents dels seus líders

12/09/2023 | 06:00

Carles Puigdemont en la seva conferència a Brussel·les / ACN

La Diada de l’Onze de Setembre ha estat marcada per la mobilització sobiranista al carrer i per la conferència de Carles Puigdemont el 5 de setembre passat, en què l’expresident a l’exili ha apuntat les condicions de Junts per negociar amb el PSOE la investidura de Pedro Sánchez. Segons Puigdemont, si els diputats de Junts cedeixen els seus vots a Sánchez, ha de ser perquè ens trobem davant d’un “compromís històric”. Un acord, segons diu, com el que “cap règim ni govern espanyol no ha estat capaç de fer realitat des de la caiguda de Barcelona, l’11 de setembre de 1714 i el Decret de Nova Planta, que va abolir les institucions i les constitucions catalanes”.

Quin seria el plantejament d’aquest “acord històric”? Entre les quatre condicions que apunta Puigdemont per iniciar el diàleg per a una possible investidura destaca l’aprovació d’una amnistia, que, segons es desprèn de les declaracions de l’expresident, s’hauria d’aprovar abans del debat d’investidura. També altres punts, com el “reconeixement i respecte a la legitimitat democràtica de l’independentisme”, la creació d’un mecanisme de “mediació i verificació” i que el diàleg tingui com a únic límit els acords i tractats internacionals de drets humans individuals i col·lectius.

Fins fa poc, Junts havia estat molt crític amb l’estratègia de negociació d’ERC i amb la mateixa idea del diàleg amb els partits espanyols. L’hemeroteca és plena de titulars, d’entrevistes, de declaracions i de piulades que contradiuen l’estratègia actual del partit. Aquest és un recull de les contradiccions més destacades de la maleïda hemeroteca de Carles Puigdemont i Junts.

Sánchez no serà president amb els vots de Junts… o potser sí

En una entrevista al diari Ara fa menys de dos mesos, el 15 de juliol passat, Puigdemont va afirmar el següent: “Pedro Sánchez no serà primer ministre amb els vots de Junts. No pot ser-ho per moltes raons, però per una de clara: Pedro Sánchez menteix i incompleix. I, com que ja ho ha fet diverses vegades, quin incentiu tenim per fer primer ministre un mentider i un incomplidor?”.

En la mateixa entrevista, Puigdemont reblava el clau i deia que no entendria que ERC fes president Sánchez després de les eleccions del 23-J: “No ho vaig entendre que ho fes fa quatre anys… Pagar per avançat a un tio a qui no compraries un cotxe de segona mà és un esport de risc”.

En els últims anys han estat habituals les declaracions de Puigdemont que acusaven Sánchez de mentir i lamentaven que ERC s’hi avingués a negociar-hi. Al juny del 2022 deia en un tuit: “El problema dels enganys de Pedro Sánchez no és que ell no tingui valors ni ideologia, sinó que encara trobi crèduls entre els il·lustres enganyats”. Arran de la reforma del delicte de sedició, Puigdemont deia que Sánchez “és un mestre en l’art de l’enganyifa” i els seus anuncis “mai no són el que semblen”.

Sense referèndum no hi ha investidura… o potser sí

En el seu discurs a Brussel·les, Puigdemont no va esmentar la condició principal que la seva candidatura va plantejar durant la campanya electoral per facilitar qualsevol investidura d’un president espanyol: un referèndum d’autodeterminació. Així ho va expressar Míriam Nogueras en el debat de candidats de TV3, tal com es pot veure en aquest vídeo en què interpel·la directament Gabriel Rufián a no investir cap president que no traspassi les competències per fer un referèndum a la Generalitat. Ara, però, aquesta condició ha desaparegut de la proposta de Puigdemont, com a mínim de moment.

La condició del referèndum no va ser una ocurrència puntual de Nogueras. La candidata de Junts va reblar el clau l’endemà en una entrevista a l’Agència Catalana de Notícies (ACN) en la mateixa direcció: segons deia, calia “elevar el discurs i el preu” a Madrid i lamentava que ni la cúpula d’ERC ni el seu candidat al Congrés no havien entès l’oferiment, que va fer extensible “als votants i les bases d’ERC”. De fet, Nogueras va insistir en la idea fins i tot aquest agost, després de la sessió constitutiva de la Mesa del Congrés: “Sense amnistia i referèndum serà impossible investir Sánchez”, va dir en una entrevista a Catalunya Ràdio.

Junts i ERC han de negociar de manera coordinada amb “els repressors”… o no

ERC ha proposat a Junts una estratègia coordinada de negociació per pactar la investidura de Sánchez, però Puigdemont i Junts han tirat pel dret i han aconseguit de moment dos grans impactes mediàtics: la reunió amb la vicepresidenta del Govern en funcions, Yolanda Díaz, i la conferència en què va fixar les seves peticions, que va ser seguida amb una gran atenció per la premsa catalana i espanyola. Tota la política espanyola gira de nou entorn del que decideixi Puigdemont, que ara per ara no sembla estar disposat a acordar cap estratègia amb ERC.

El 2020, però, les coses eren diferents. Quan els vots de Junts no eren imprescindibles i el PSOE va prioritzar l’entesa amb ERC, va ser el mateix Puigdemont el qui va retreure als republicans haver tirat pel dret i no haver prioritzat una estratègia conjunta “de país”.

Arran de l’acord entre el PSOE i ERC del 2020, que va cristal·litzar en la taula de diàleg i la investidura de Sánchez, Puigdemont va fer un fil de tuits en què manifestava el seu “respecte” pels acords, però alhora retreia als republicans no haver negociat conjuntament: “Els acords amb els nostres repressors han de poder ser planificats i treballats conjuntament”, deia en aquell fil. “Crec que mereixem més respecte i lleialtat”.

La idea de la “unitat per negociar” també ha estat esgrimida per altres dirigents de Junts. Míriam Nogueras deia a l’octubre del 2021: “Negociar per separat amb el PSOE perpetua l’immobilisme”; Laura Borràs afirmava el 2019: “Els acords en solitari ens fan perdre l’oportunitat de mantenir el full de ruta de l’1-O”.

No hem vingut aquí a fer autonomisme… o potser sí

La campanya de Junts va fer èmfasi en el fet que l’estratègia d’ERC de negociar amb el PSOE era “autonomisme”, i que el partit de Puigdemont no pretenia fer el mateix. En un míting a Banyoles, després que ERC condicionés el seu suport a Sánchez a la continuïtat de la taula de diàleg, al final del dèficit fiscal i al traspàs de Rodalies, el secretari general de Junts, Jordi Turull, va declarar el següent: “No he anat a la presó tres anys i mig per fer un front comú per traspassar Rodalies i el finançament. Això és més autonomisme”.

Tanmateix, en el seu discurs, el president Puigdemont va dir que, superades les qüestions prèvies, el diàleg per a la investidura havia d’estar condicionat per “qüestions materials pendents de resoldre”. “Catalunya és un país ric”, va dir, amb un dèficit fiscal de 20.000 euros anuals. “Una cosa tan bàsica per a la vida de la gent, com són els trens, no funciona”. També va parlar del salari mínim interprofessional, dels problemes dels joves per accedir a l’habitatge… Parafrasejant Turull, tot de coses que podrien ser titllades de “més autonomisme”.

Puigdemont també va esmentar en el seu discurs una qüestió que fins ara no solia entrar en el debat sobre les negociacions entre l’independentisme i el PSOE: les competències per gestionar la immigració. “Tenim la taxa d’immigració més alta de tota la Península, el 16,2%, i no tenim competències ni recursos per gestionar-la”, va dir el president. L’esment no ha passat inadvertit, en un context d’una certa preocupació entre l’independentisme per l’impacte potencial del nacionalisme d’extrema dreta de Sílvia Orriols.

El diàleg amb el Govern espanyol és “una mentida”, “una fantasia” i “una farsa”… o potser no

La proposta de Puigdemont no fa cap referència explícita a la taula de diàleg que el PSOE i ERC van acordar en la legislatura passada, però sí que és ple de mencions d’una hipotètica negociació amb l’Estat. Una possibilitat (la de dialogar amb l’Estat espanyol) que fins ara havia estat molt criticada pels dirigents de Junts i pel mateix Puigdemont.

A l’hemeroteca de la xarxa social X (abans Twitter) s’hi poden trobar múltiples referències en què l’expresident es mostra molt crític amb l’estratègia del diàleg amb l’Estat. Al maig del 2022, quan el Tribunal Suprem va anunciar que revisaria els indults, va afirmar que la repressió s’alimentava del “miratge del diàleg”.

No és ni de bon tros l’única declaració en aquest sentit. Al juny del 2022 va dir que “la immensa majoria no vol que la tornin a enganyar amb nous estatuts i amb ofertes de diàleg que no condueixen enlloc”. Al juliol del 2022 deia que la taula de diàleg era “una farsa” i posava com a exemple que a la web per demanar el bo cultural s’hi anuncien les versions en llengües oficials, “però és una farsa: només funciona l’enllaç en espanyol. El seu plurilingüisme és com el seu diàleg. Tot mentida”. En un tuit sobre el mateix tema pocs dies després reblava el clau: “Tot és un simulacre. Com el diàleg. Una enganyifa per mantenir les aparences”. Al setembre del 2022 deia que el diàleg amb l’Estat era “una fantasia”.

Puigdemont, però, tampoc no ha tancat les portes al diàleg al 100%. Una opció per tal de començar el diàleg, segons deia al juliol del 2022, era que la part espanyola “condemnés” la seva conducta durant l’1 d’Octubre “i es presenti a la taula havent pres decisions executives per castigar els responsables”. Caldrà veure si aquesta consigna es compleix en cas que es formalitzi algun tipus d’acord entre Junts i el PSOE.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies